Alacant estudia crear un museu a l'aire lliure després de la troballa d'un jaciment arqueològic al Parc de les Nacions

El regidor de Cultura, Antonio Manresa, va acordar ahir amb els representants de tots els grups polítics municipals realitzar una visita al jaciment arqueològic del Parc de les Nacions, on una investigació amb georradar ha detectat ruïnes de tot un barri d’època romana.

Els membres dels grups municipals que van prendre part ahir en la Comissió municipal sobre Béns d’Interés Cultural (BIC), van coincidir en la necessitat de recórrer la zona per a prémer la transcendència d’aquestes troballes. L’Ajuntament té entre els seus plans convertir aquesta parcel·la, de 15.000 metres quadrats, que confronten amb l’Avinguda de Miriam Blasco, en una àrea museística a l’aire lliure.

El regidor de Cultura, en nom de l’equip de govern de PP i Cs, al costat del cap de Patrimoni Integral de l’Ajuntament, José Manuel Pérez Burgos, va informar en aquesta comissió als regidors de PSOE, Compromís, VOX i Unides Podem que s’organitzarà aquesta visita en dates pròximes.

Antonio Manresa va explicar que ha disposat una partida pressupostària de 70.000 euros per a reprendre les excavacions en aqueixa parcel·la i els treballs de la qual es prolongarien de maig a juliol.

Situació dels Béns d’Interés Cultural

La comissió va repassar també l’estat dels Béns d’Interés Cultural de propietat municipal. Entre aquests BIC es troben:

Palacio Consistorial – Ajuntament, edifici barroc del XVIII.

Castillo de Sant Ferran, construït a principis del S. XIX.

Castillo de Santa Bàrbara, catalogat originalment com alcaravà medieval islàmica de finals del segle IX, per a evolucionar i anar ampliant-se en segles posteriors fins a configurar la fortalesa actual sobre la muntanya Benacantil.

Muralla medieval del carrer Major, que forma part de la museïtzació coneguda com la “Ciutat descoberta”, situada en els baixos de l’edifici annex al palau de l’Ajuntament.

Muralla del Paseíto de Ramiro, construïda durant el segle XVI, que permetia el creixement urbà cap a la línia de la costa.

Porta Ferrisa, que configura unes restes de l’antiga porta d’entrada a Vila Vella islàmica de l’Alacant medieval.

Conjunt històric de Nova Tabarca, conformada per una sèrie d’illots. En el major, a l’Illa Plana, se situa el conjunt històric o ciutadella fortificada en el segle XVIII.

Viles romanes del castell d’Ansaldo, el tractament del qual hui dia és de zona arqueològica. Aquest espai és el referit amb anterioritat com a Parc de les Nacions, l’àmplia parcel·la en la qual s’ha excavat part d’estructures d’habitació d’època romana i que també té una part industrial i agrícola: premsa d’oli i zona de magatzematge relacionada amb la part industrial de la vila.

Torre Ferrer, monument situat en els extrems del sistema de regs propiciat pel pantà de Tibi i que va formar un conjunt edificat.

Casa Torre Sarrió, es tracta d’una torre de gran altura de planta quadrada. Està rehabilitada per a ser destinada a un futur “Centre d’Interpretació de la Torres de l’Horta”.

Torre Plácida, de construcció sobre planta quadrada, d’uns 5 metres de base i 12 d’altura. Situada al costat d’un antic corriol que partia del camí de la Platja de Sant Joan, en el seu marge oest, i formava part, com les anteriors, de tota la xarxa de torres construïdes durant els segles XVI i XVII.

Torrassa de la Pólvora: les excavacions arqueològiques practicades per l’Ajuntament en 2006 van posar al descobert una zona d’hàbitat i una segona zona on es va documentar la torrassa defensiva baixmedieval.

Les Fogueres de Sant Joan, expressió viva i popular d’un poble, on es conjumina foc, música, art, història, cultura, sàtira, convivència, pólvora, indumentària, etc. que s’identifiquen com a patrimoni de la ciutat.

Nova ruta en la zona Sud – Sant Gabriel

La Regidoria de Cultura i la de Medi Ambient dialoguen sobre la proposta tractada en la Comissió de Béns Culturals per a posar en valor restes paleontològiques de milions d’anys d’antiguitat i altres del S. XVI situats en la zona sud de la ciutat, en el paratge El Porquet i en Aguamarga, respectivament.

Les escasses restes conservades de la Torre d’Aigua Amarga es troben en el promontori litoral de la Serra de Colmenares, per damunt de l’antiga Caserna de Carabiners al peu de la carretera nacional 332, prop de l’euroagència de marques, en terrenys privats de “Ciutat de la Llum”.

En la comissió es va parlar d’excavar entorn de la torre per a precisar si queda una mica d’importància al costat de la base. En tot cas, la comissió es va pronunciar a favor d’instar la propietat a conservar aquest BIC.

Aquesta antiga torre guaita només conserva el sòcol de basament i escassa arrancada del cos superior, en tècnica de maçoneria. Data de la segona meitat del segle XVI. Formava part de la xarxa de torres de vigilància costanera de defensa de la costa contra la pirateria barbaresca. Aquesta línia va ser impulsada per la corona de Felip II.

Prop d’Aguamarga i el barri de Sant Gabriel també es localitza el paratge El Porquet, que conserva “una fotografia” de fa cinc milions d’anys, amb unes cent petjades d’animals, – mamífers, ocells i restes de peixos- . L’àrea es coneix com a jaciment geològic El Porquet 1.

La comissió sobre Béns d’Interés Cultural va abordar aquests dos enclavaments i es va proposar la possibilitat que siguen inclosos en una nova ruta mediambiental a la disposició dels alacantins. Aquesta ruta estaria connectada com a ramal a la de Sierra de Colmenares, que l’equip de Medi Ambient tenen en ús amb sis miradors.