Les exhumacions en el cementeri d'Alacant localitzen les primeres restes de víctimes de la repressió franquista

Les exhumacions en el Cementeri Municipal d’Alacant han localitzat les primeres restes de víctimes de la repressió franquista en els treballs realitzats en les fosses 20 i 36, unes actuacions que compten amb el finançament de la Conselleria de Qualitat Democrática. La consellera de ParticipaPérez Garijo ha qualificat de “molt positius” els resultats que ens arriben dels treballs d’exhumació en el cementeri d’Alacant, la qual cosa posa de manifest que “si continuem exhumant les fosses podrem recuperar les restes per als familiars”.

Així mateix, Pérez Garijo ha subratllat la importància de la col·laboració entre les administracions per a desenvolupar aquests treballs, a més de destacar que “ens queda molta faena per fer, però continuem avançant en dignitat per al nostre país, perquè anem recuperant les restes de les persones que van ser assassinades per defensar els nostres drets i llibertats”. Per part seua, l’alcalde d’Asp, Antonio Puerto, ha afirmat que la localització dels cossos “obri l’esperança al fet que aquestes restes, després de les anàlisis d’ADN, puguen correspondre als afusellats en 1941, molts d’ells d’Asp”.

En aquest sentit, ha afegit que “ens obri una llum a l’esperança, al fet que es puga reparar aqueix deute històric que té el nostre país amb tots els represaliats i les seues famílies i que puguen tindre un descans digne com des d’un primer moment es mereixien”.

Fossa 36

Els treballs en la fossa 36 del cementeri d’Alacant, promoguts per l’ajuntament d’Asp, es van desenvolupar durant els mesos d’octubre i novembre amb l’objectiu de recuperar les restes de 22 persones que van ser assassinades entre el 26 de juny i el 17 de juliol de 1941, en la seua majoria de la localitat d’Asp i de localitats pròximes. Les principals troballes en la citada fossa, a una profunditat de dos metres, són les restes parcials de dues víctimes, una de les quals mostra signes de violència en presentar un orifici d’eixida de bala en el crani.

En els treballs que s’estan desenvolupant en laboratori s’han documentat signes de violència en dos fragments de crani més, amb el que en principi hi ha tres cossos que mostren violència en aquesta fossa. Al seu torn, s’estan analitzant en el laboratori mostres de mandíbules, peces dentals, fragments de cranis i fèmurs per a realitzar un estudi antropològic amb l’objectiu de determinar el perfil genètic. Així mateix, l’estudi en laboratori ha confirmat que el nombre mínim d’individus d’aquesta fossa ascendeix a 25, en documentar-se 25 fèmurs drets, la qual cosa ve a confirmar les dades dels registres cementerials que parlen de 25 persones enterrades, 22 d’elles represaliades i 3 no represaliades i anteriors a la data dels primers afusellaments.

Cal recordar, que aquestes tasques es van veure dificultades en un primer moment a constatar que s’havia remogut la fossa, després de la troballa de restes òssies de les víctimes que es trobaven dispersos i l’aparició d’ossos xicotets en el farciment de la fossa.

Fossa 20

En quant als treballs d’exhumació de la fossa 20 del cementeri d’Alacant, que s’estan desenvolupant en aquests moments promoguts per l’associació ‘Cinc Ulls’ d’Asp, s’han trobat set cossos dels 14 previstos.

Dels set cossos recuperats, quatre presenten signes de violència, tres d’ells tenen orificis de projectil en el crani i un altre d’ells en l’estèrnum. Els treballs continuen amb l’objectiu de recuperar les restes de les 14 persones que van ser assassinades entre el 26 de juny i el 9 d’agost de 1941, la major part d’Asp i d’altres localitats com Callosa de Segura, Ibi, La Unió i Madrid.

A la província d’Alacant al voltant de 400 persones de diferents localitats alacantines i també d’altres municipis espanyols van desaparéixer víctimes de la repressió franquista a través de nombroses execucions després de judici sumaríssim i sentència de mort.