El MARQ ha presentat ‘Dénia, arqueologia i museu’, una exposició impulsada per la Diputació junt l'Ajuntament de Dénia que compta amb la col·laboració d'una desena de museus, arxius i fundacions nacionals i internacionals que han prestat les seues peces amb el fi de facilitar la contextualització històrica de la ciutat.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, acompanyat per la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, ha inaugurat este matí la mostra composta per una cuidada selecció de peces de gran valor històric procedents dels fons patrimonials de Dénia i altres museus, que es podran contemplar per primera vegada a Alacant fins al pròxim mes d'abril de 2026. Navarro ha destacat el treball d'este “innovador projecte que torna a situar al MARQ en primera línia amb una innovadora presentació des de la dualitat mar i terra, elements essencials i complementaris que omplin de significat la història de Dénia i el seu territori”.
El recorregut proposa des de les manifestacions d'art rupestre de la cova de la Catxupa, a jaciments tan emblemàtics com l'Alt de Benimaquia, un dels centres vitivinícoles més antics de la Península, o la fundació de la ciutat romana de Dianium, trastocada en madīna Dāniya, port destacat de la Mediterrània islàmica, fins a convertir-se en la Dénia contemporània.
Un llaüt dona la benvinguda a la primera sala, dedicada a la vocació marítima de la ciutat, i avança el modern disseny expositiu dut a terme per l'equip d'Àngel Rocamora. Des de la Protohistòria i l'Antiguitat Clàssica, el nucli urbà es materialitza com a suport d'un port en diàleg constant i permanent amb la mar, que el convertix en epicentre dels esdeveniments que se succeïxen en el seu territori al llarg de la seua dilatada història.
El sòl evoca una mar en moviment en la qual s'exposen objectes productes de la relació que desenvoluparen les nostres societats del passat a través de les seues rutes. Destaquen les àmfores de vi i oli arribades de tots els confins de Roma o el conjunt de bronces més important de l'Occident islàmic, reunit per primera vegada amb objecte de la present exposició, així com un tresor i riques col·leccions ceràmiques medievals procedents de naus afonades. O el llarg viatge de la pansa i les relacions internacionals que el seu comerç propicià en el transcurs del segle XIX.
L'altre eix de la ciutat de Dénia és la seua intensa materialitat, amb un gran nombre d'objectes que són expressió del seu esdevenir històric, corol·lari de més de quaranta anys del programa d'Arqueologia Urbana. Així, en la segona sala es pot contemplar la imponent façana portuària de Dianium, amb nombrosos edificis i molls i les necròpolis amb els seus aixovars funeraris. O l'articulació del seu territori a través de villae d'explotació agrària, amb centres de producció d'àmfores com el de l'Almadrava.
En esta estança s'exposen les empremtes materials de la prodigiosa Dāniya, medina amb barris comercials, un raval portuari, gran i molt poblat, i altres ravals de propòsit artesanal, d'intensa vida productiva expressada a través de més de vint forns ceràmics. I després, la vila medieval, que en 1612 rebé de Felip III el títol de ciutat. Són els prolegòmens d'un nucli urbà que, després de viure l'auge derivat del comerç de la pansa al llarg del segle XIX, se submergeix en una crisi que sabé trastocar en oportunitat amb el desenvolupament d'una colorista indústria joguetera.
‘Dénia, arqueologia i museu’ reunix també obra seleccionada i objecte de cessió temporal procedent d'altres museus com el MARQ, el Museu Catedralici de València, el de Belles Arts i el de Prehistòria de la mateixa ciutat, el MAN de Madrid, el Louvre de París –amb una placa de marbre epigrafiada del Visir Abu Amir Muhammad del segle XI– o la Fundació Bancaixa, amb el llenç de Vicent Mestre L'Embarc deis Moriscos en el Port de Dénia, que forma part d'una sèrie de set que el Rei Felip II de Valéncia i III de Castella encarregà per a fixar en la memòria històrica un fet transcendental per a la nostra terra com va ser l'expulsió dels moriscos entre els anys 1612 i 1613.