<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" version="2.0">
  <channel>
    <title>Alicante Extra</title>
    <link>https://alicantextra.com/uploads/feeds/feed_alicant-extra_ca.xml</link>
    <description>El teu diari de proximitat</description>
    <lastBuildDate>Fri, 13 Nov 2026 15:38:05 +0100</lastBuildDate>
    <language>ca</language>
    <atom:link href="https://alicantextra.com/uploads/feeds/feed_alicant-extra_ca.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <image>
      <url>https://www.alicantextra.com/uploads/static/alicant-extra/logos/logo-squared-200x200.png</url>
      <title>Alicante Extra</title>
      <link>https://alicantextra.com/uploads/feeds/feed_alicant-extra_ca.xml</link>
    </image>
    <item>
      <title><![CDATA[Educació ha regulat l'ús de videovigilància en els centres públics de la Generalitat]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/educacio-ha-regulat-l-us-de-videovigilancia-en-els-centres-publics-de-la-generalitat_604208_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 15:11:04 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/educacio-ha-regulat-l-us-de-videovigilancia-en-els-centres-publics-de-la-generalitat_604208_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La nova resolució, publicada en el DOGV, limita les càmeres a finalitats de seguretat i reforça les garanties de protecció de dades i ciberseguretat.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) la resolució que regula la instal·lació, l'ús i el manteniment dels sistemes de videovigilància en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat. Segons la pròpia norma, la seua finalitat ha sigut garantir la seguretat de les persones, els béns i les instal·lacions, amb ple respecte als drets fonamentals i a la protecció de les dades personals. La resolució, procedent de la Direcció General de Centres Docents, ha substituït la regulació que estava vigent des de 2013 i l'ha adaptada al Reglament General de Protecció de Dades, a la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals i a l'Esquema Nacional de Seguretat, a més d'ajustar-la a la realitat organitzativa i tecnològica actual dels centres, segons la Conselleria. Ús limitat a la seguretat i sense control de l'activitat acadèmica La resolució ha establit que els sistemes de videovigilància només podran utilitzar-se amb finalitats de seguretat. Queden expressament exclosos altres usos, com el control de l'acompliment de l'alumnat o del personal docent en la seua activitat acadèmica, així com qualsevol finalitat comercial o publicitària. La norma ha concebut la videovigilància com una ferramenta excepcional per a previndre incidents en situacions concretes i justificades, i no com un sistema de vigilància de les persones. En este plantejament, la Conselleria ha subratllat que l'ús de càmeres no pot desbordar l'objectiu de protecció per al qual s'ha previst. A més, entre les mesures de ciberseguretat recollides en la resolució, s'ha prohibit connectar els sistemes de videovigilància a les xarxes corporatives i a internet. També s'ha exigit que el manteniment siga presencial i s'ha obligat a aplicar l'Esquema Nacional de Seguretat, amb la finalitat de protegir les dades personals i la integritat dels sistemes. Atés que la major part de l'alumnat és menor d'edat, la regulació ha incorporat criteris especialment restrictius. S'ha prohibit instal·lar càmeres a les aules durant la docència, en banys, vestidors i altres zones d'intimitat, així com en els espais de descans del personal mentre estiguen sent utilitzats. L'enregistrament d'àudio, per la seua part, ha quedat prohibit amb caràcter general. Autorització prèvia i documentació comuna per als centresL'instal·lació o regularització de qualsevol sistema de videovigilància haurà de seguir un procediment reglat d'autorització prèvia. Amb este sistema, la resolució ha volgut ordenar l'ús d'estos equips en els centres i fixar un marc comú per a tots ells, de manera que la seua aplicació resulte homogènia. Per a facilitar eixa aplicació, la norma ha inclòs models oficials de cartelleria informativa, memòries d'idoneïtat, anàlisis de riscos i contractes d'encàrrec del tractament de dades. Amb estos instruments, els equips directius disposaran d'un marc documental comú i d'una base jurídica per a tramitar cada cas conforme a la normativa aplicable. La resolució també ha previst que les persones afectades puguen saber si han sigut gravades, accedir a les seues imatges i exercir la resta de drets que reconeix la normativa de protecció de dades. D'esta manera, la Conselleria ha vinculat la instal·lació de càmeres a un sistema de garanties que combina seguretat, control administratiu i respecte als drets personals. En conjunt, la nova regulació ha substituït un marc anterior i ha actualitzat les condicions d'ús de la videovigilància en els centres educatius públics de la Generalitat, amb límits precisos sobre on pot instal·lar-se, per a què pot utilitzar-se i baix quines condicions tècniques i de protecció de dades ha de mantindre's.]]></content:encoded>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fernández ha defensat que la nova llei del sòl valenciana agilitza la producció d'habitatge]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/fernandez-ha-defensat-que-la-nova-llei-del-sol-valenciana-agilitza-la-produccio-d-habitatge_604206_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 15:01:15 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/fernandez-ha-defensat-que-la-nova-llei-del-sol-valenciana-agilitza-la-produccio-d-habitatge_604206_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El secretari autonòmic d'Habitatge ha intervingut en el IV Congrés d'Urbanisme Productiu de la UPV i ha subratllat el paper del sòl públic, la col·laboració amb ajuntaments i els projectes residencials locals.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El secretari autonòmic d'Habitatge, Sebastián Fernández, ha destacat que la nova Llei del Sòl valenciana "permet superar els obstacles administratius i urbanístics que dificulten la producció d'habitatge", al mateix temps que ha defés que introduïx "un planejament més estratègic, procediments simplificats, instruments de gestió més flexibles i mecanismes per a agilitzar la intervenció administrativa, a més de reforçar les reserves destinades a habitatge protegit". Fernández ha realitzat estes declaracions durant la seua intervenció en la quarta edició del Congrés d'Urbanisme Productiu, titulat 'Ordenar el territori: habitatge, resiliència i necessitats de sòl en la Comunitat Valenciana', organitzat pel Departament d'Urbanisme de la Universitat Politècnica de València (UPV). En eixe fòrum, el responsable autonòmic ha abordat els desafiaments de l'accés a l'habitatge en la Comunitat Valenciana i ha situat el debat entorn de la necessitat de combinar instruments normatius, sòl disponible i fórmules de col·laboració entre administracions i sector privat. Sòl públic, ajuntaments i habitatge protegit En la seua intervenció, el secretari autonòmic ha posat de relleu la necessitat de donar continuïtat a la construcció d'habitatge protegit en la Comunitat Valenciana mitjançant un model basat en la mobilització de sòl públic, la col·laboració amb els ajuntaments i la participació del sector privat. Segons ha explicat, la política d'habitatge requerix sostindre eixe enfocament per a respondre a les necessitats residencials i per a activar recursos que, en la seua opinió, ja existixen dins del patrimoni públic. Així mateix, Fernández ha incidit en la importància de "recuperar el valor del sòl públic com a instrument de política d'habitatge, garantir la viabilitat econòmica de les promocions protegides mitjançant l'actualització del marc regulador i reforçar la implicació dels ajuntaments". Amb eixa idea, ha vinculat l'eficàcia de les promocions amb la capacitat de les administracions locals per a intervindre en la disponibilitat i gestió del sòl, així com amb l'adaptació de les regles que afecten el seu desenvolupament.El secretari autonòmic també s'ha referit als Projectes Habitacionals Locals (PHL), concebuts per a facilitar la transformació de sòl públic infrautilitzat en noves promocions de vivenda protegida. En eixe punt, ha defés que "mentre la Llei del Sòl resol problemes estructurals de l'urbanisme per als pròxims anys, els PHL permeten començar a produir vivenda quasi de forma immediata aprofitant patrimoni públic existent". D'esta manera, Fernández ha subratllat el potencial de tots dos instruments "per a mobilitzar parcel·les municipals, solars patrimonials vacants i determinats sòls dotacionals sense ús efectiu, especialment en municipis on existixen necessitats residencials que requerixen respostes àgils". La combinació de totes dos ferramentes ha sigut presentada pel secretari autonòmic com una via per a actuar tant sobre problemes de fons com sobre necessitats més immediates del mercat residencial. Lloguer assequible, finançament i política fiscal A més, Sebastián Fernández ha assenyalat la necessitat de continuar desenvolupant "noves fórmules de lloguer assequible, instruments financers que faciliten l'estalvi previ i mesures que impulsen la construcció industrialitzada com a via per a millorar la productivitat del sector". Amb eixa referència, ha ampliat el focus de la política de vivenda més enllà de la promoció de noves unitats i ha situat també en el centre el finançament i els mecanismes que poden facilitar l'accés efectiu a una vivenda. El secretari autonòmic ha destacat igualment que la política fiscal "constituïx també un instrument fonamental per a facilitar l'accés a la vivenda, especialment entre els joves". En la seua intervenció, ha enllaçat així les mesures fiscals amb l'accés residencial d'un dels col·lectius que, segons ha plantejat, necessita ferramentes específiques per a poder incorporar-se al mercat. Fernández ha insistit en última instància que l'accés a la vivenda "exigix una estratègia integral que combine sòl disponible, seguretat jurídica, finançament, mesures fiscals que faciliten la promoció i l'accés", i ha conclòs amb eixa idea la seua intervenció davant el congrés. El seu plantejament ha reunit en un mateix marc la planificació urbanística, l'execució de promocions, el finançament i les condicions reguladores que, a parer seu, permeten avançar en l'oferta residencial. Un fòrum amb dos jornades i tres eixos de debatL'encontre ha reunit durant dos jornades representants institucionals, de la universitat, empresaris, tècnics, professionals i membres de la societat civil, que han analitzat la nova Llei del Sòl valenciana davant els reptes territorials del segle XXI. L'organització ha articulat el debat entorn de tres eixos: l'habitatge, el risc d'inundació i les necessitats de sòl. La cita ha servit, segons la informació difosa, per a abordar de manera conjunta els reptes associats al territori i a la producció d'habitatge a la Comunitat Valenciana, amb especial atenció als instruments urbanístics i de gestió que, d'acord amb Fernández, poden contribuir a accelerar la resposta pública. En este marc, el secretari autonòmic ha defés tant l'abast estructural de la nova llei com la utilitat immediata dels PHL per a posar sòl públic en ús amb major rapidesa.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/73/94/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417314505-2fm-2fsa-2bvivienda-congreso-2burbanismo-2bproductivo-2bupv-01.jpeg" type="image/jpeg" length="85186"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Conselleria destina 2,26 milions a tres actuacions d'aigua per a la ramaderia de l'interior de Castelló]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/la-conselleria-destina-2-26-milions-a-tres-actuacions-d-aigua-per-a-la-ramaderia-de-l-interior-de-castello_604203_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 14:48:28 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/la-conselleria-destina-2-26-milions-a-tres-actuacions-d-aigua-per-a-la-ramaderia-de-l-interior-de-castello_604203_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Les obres, executades per TRAGSA, beneficiaran a més de 21.000 caps de bestiar a l'Alt Palància, Morella i Castellfort-Cinctorres]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha destinat 2.263.208,93 euros a tres actuacions de proveïment d'aigua per a la ramaderia de l'interior de Castelló, unes intervencions que, segons la mateixa Conselleria, beneficiaran més de 21.000 caps de bestiar i que estan orientades a augmentar la disponibilitat d'aigua durant els períodes d'escassetat. Les obres, executades per TRAGSA, s'han localitzat a l'Alt Palància, Morella i Castellfort-Cinctorres i estan destinades a donar servici a 5.357 caps de boví i a més de 16.000 d'oví i caprí. El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha visitat les obres del navajo-abeurador del Corral de los Rabia, a Altura, on ha subratllat que "disposar de reserves permet atendre les necessitats del bestiar durant els períodes d'escassetat i reduir la dependència de les cubes". L'actuació de l'Alt Palància inclou navajos i abeuradors a Altura, Xèrica i Sacanyet La intervenció de l'Alt Palància compta amb un import de 211.634,77 euros i comprén un navajo a Altura, tres a Xèrica i dos navajos i un abeurador a Sacanyet, on a més s'han substituït dos abeuradors prefabricats. Estes instal·lacions donen servici a 733 caps de boví i a 1.440 d'oví i caprí, d'acord amb les dades facilitades per la Conselleria. A Altura, el navajo-abeurador del Corral de los Rabia, situat en el camí de l'Argullón, arreplega l'aigua de pluja mitjançant el condicionament d'uns 80 metres de camí i una cuneta de formigó que conduïx l'escolament fins al vas. La instal·lació incorpora un arener previ per a retindre terra i pedres, mentre que els treballs també han inclòs l'excavació del vas, la construcció d'un dic amb material procedent de la mateixa excavació i el formigonat del fons i del front per a facilitar la neteja i el manteniment. Barrachina ha explicat que "arreplegar l'aigua de pluja i conservar-la en condicions adequades és especialment important per a la ramaderia extensiva. Estes instal·lacions requerixen un manteniment que permeta aprofitar la seua capacitat quan arriba el període sec". Morella i Castellfort-Cinctorres concentren les inversions de major volumEn Castellfort i Cinctorres, l'actuació ascendix a 1.499.494,47 euros i comprén un nou depòsit de 20 milions de litres en Castellfort, alimentat des de la Font d'En Serra, així com la rehabilitació integral d'una bassa d'1,5 milions de litres en Cinctorres que estava fora de servici. Segons la informació difosa per la Conselleria, estes infraestructures beneficiaran directament a 32 explotacions, de les quals 18 es troben en Castellfort i 14 en Cinctorres, amb servici per a 536 caps de boví i 2.658 d'oví i caprí. Per la seua part, la nova bassa de Morella té una capacitat prevista de 20.127 metres cúbics i un import de 552.079,69 euros. La instal·lació està destinada a donar servici a 4.088 caps de boví i 12.301 d'oví i caprí. El conseller ha assenyalat que "la planificació de l'abastiment ha de tindre en compte les necessitats de cada zona i la duració dels episodis de sequera, especialment on les explotacions depenen de fonts que poden deixar de brollar en estiu". El subministrament amb cubes en 2024 ha evidenciat la necessitat de reserves La Conselleria ha recordat que durant l'estiu de 2024 ha sigut necessari subministrar aigua per mitjà de cubes a explotacions ramaderes de 23 municipis de Castelló, entre ells Altura, Xèrica i Sacanyet. A més, en l'últim episodi de sequera, el subministrament a 44 ramaders de la zona de Castellfort i Cinctorres ha requerit transportar 12.365.000 litres d'aigua. En eixe context, Barrachina ha conclòs que "les reserves d'aigua són una necessitat per a les explotacions de l'interior. La seua disponibilitat permet afrontar els mesos d'escassetat amb una major capacitat d'abastiment". Les actuacions estan orientades a augmentar la disponibilitat d'aigua durant els períodes d'escassetat.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/73/58/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417312958-2fm-2faltura-2bplano.jpeg" type="image/jpeg" length="111014"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Reina Letizia ha visitat Campus Diversia a Iàtova i ha plantat una olivera en memòria de les víctimes de la DANA d'octubre de 2024.]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/la-reina-letizia-ha-visitat-campus-diversia-a-iatova-i-ha-plantat-una-olivera-en-memoria-de-les-victimes-de-la-dana-d-octubre-de-2024_604202_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 14:47:48 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/la-reina-letizia-ha-visitat-campus-diversia-a-iatova-i-ha-plantat-una-olivera-en-memoria-de-les-victimes-de-la-dana-d-octubre-de-2024_604202_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Juanfran Pérez Llorca ha acompanyat la reina a Finca Mijares, on Amica impulsa un projecte socioambiental i inclusiu lligat a la formació, el medi natural i la inserció social.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha acompanyat Sa Majestat la Reina Letizia durant la visita que ha realitzat al Campus Diversia, un projecte socioambiental i inclusiu promogut per Amica en col·laboració amb altres entitats del tercer sector. La visita s'ha desenvolupat a Yátova, a Finca Mijares, un espai que compta amb més de 400 hectàrees de bosc i zones de cultiu. Una visita al Campus Diversia a Finca Mijares L'acte s'ha celebrat en un enclavament natural que Campus Diversia desenvolupa la seua activitat, segons la informació facilitada en la visita. El projecte s'ha presentat com una iniciativa orientada a combinar inclusió social, treball en el medi natural i formació, dins d'un entorn de bosc i cultiu que supera les 400 hectàrees. La presència de Juanfran Pérez Llorca juntament amb la reina ha emmarcat una visita institucional a un programa que, d'acord amb la font, es recolza en la col·laboració amb altres entitats del tercer sector. Amica impulsa Campus Diversia com un projecte socioambiental i inclusiu, i la visita ha permés posar el focus en eixe plantejament, centrat en l'atenció a persones amb distintes situacions de vulnerabilitat. L'activitat ha tingut lloc a Finca Mijares, on l'espai natural forma part del propi desenvolupament del projecte i de la seua relació amb el territori. L'entorn, per tant, ha format part essencial de l'acte i del missatge vinculat a esta iniciativa. Inserció social, formació i medi natural Campus Diversia treballa, segons la informació difosa, per la inserció de persones amb diversitat funcional, malaltia crònica, en situació de vulnerabilitat i exclusió social. Per a això, el projecte s'ha articulat entorn de diverses línies d'actuació que s'han citat de forma expressa: la formació sociolaboral, la custòdia del territori, el desenvolupament rural i les activitats educatives en el medi natural. La combinació d'estos àmbits ha definit la proposta que Amica ha mostrat durant la visita. La iniciativa s'ha presentat com un espai que confluïxen l'atenció social i la relació amb l'entorn, amb una orientació pràctica cap a la formació i la inclusió. La pròpia denominació del projecte, Campus Diversia, ha quedat lligada així a un programa que integra diversos fronts de treball i que s'ha explicat en un context institucional. L'olivera plantada en memòria de les persones mortesDurant l'acte, la reina ha plantat una olivera en memòria de les persones mortes en la dana d'octubre de 2024. Este gest ha centrat una part significativa de la visita i ha vinculat el recorregut per Campus Diversia amb el record de les víctimes. La plantació de l'arbre s'ha desenvolupat en Finca Mijares com un acte simbòlic que ha acompanyat la visita institucional. La presència de l'olivera en memòria de les persones mortes ha afegit un component de record a l'encontre celebrat en Yátova. L'acte ha reunit, així, la dimensió social del projecte Campus Diversia i l'homenatge associat a la dana d'octubre de 2024, en un escenari natural que l'activitat d'Amica s'ha presentat amb un enfocament inclusiu i vinculat al territori. Amb esta visita, la informació facilitada ha situat Campus Diversia com una iniciativa que combina inclusió, formació i medi natural, mentre que el gest de la reina ha quedat unit al record de les víctimes de la dana. Tot això s'ha desenvolupat en Finca Mijares, en Yátova, dins d'un acte que també ha estat present el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/73/46/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417319470-2fm-2fgva-campus-2bdiversia-18.jpeg" type="image/jpeg" length="125674"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sanitat ha concedit 1.550.000 euros a 35 entitats per a programes de salut mental greu.]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/sanitat-ha-concedit-1-550-000-euros-a-35-entitats-per-a-programes-de-salut-mental-greu_604182_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 14:31:19 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/sanitat-ha-concedit-1-550-000-euros-a-35-entitats-per-a-programes-de-salut-mental-greu_604182_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Les ajudes, publicades en el DOGV, financen suport entre iguals, rehabilitació cognitiva i accés a recursos públics per a persones vulnerables de la Comunitat Valenciana]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Conselleria de Sanitat ha concedit subvencions per un import total d'1.550.000 euros a 35 entitats sense ànim de lucre de la Comunitat Valenciana per a finançar programes dirigits a persones amb problemes de salut mental greu. Les ajudes, publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), s'han atorgat mitjançant un procediment de concurrència competitiva i tenen com a objectiu complementar l'atenció que presten els serveis públics de salut mental. Les subvencions oscil·len entre 21.318 i 104.861 euros, amb una mitjana de 44.286 euros per entitat. Segons la informació publicada, els fons es destinen a intervencions que reforcen àmbits com la recuperació personal, la rehabilitació cognitiva i l'accés a l'assistència de persones en situació de vulnerabilitat. La convocatòria s'ha articulat en tres modalitats d'actuació, cadascuna d'elles orientada a necessitats específiques dins de l'atenció a la salut mental greu. Suport entre iguals, rehabilitació cognitiva i accés a recursos La primera modalitat finança programes de suport individualitzat entre iguals, en els quals participen persones amb experiència viscuda en problemes de salut mental que acompanyen altres persones durant els seus processos de recuperació. La convocatòria assenyala que este model ha sigut reconegut per l'Organització Mundial de la Salut i que complementa la intervenció dels professionals sanitaris. A més, figura en l'actuació del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027 relativa a la implantació de programes de suport entre iguals. La segona modalitat comprén programes de rehabilitació cognitiva dirigits a persones amb trastorn mental greu. Estes intervencions, segons la convocatòria, compten amb eficàcia científicament contrastada i aborden dificultats vinculades a la memòria, l'atenció o la planificació, és a dir, capacitats que poden influir en l'autonomia i en el funcionament quotidià de les persones ateses. La tercera modalitat se centra a facilitar la detecció i la incorporació als recursos públics de salut mental de persones amb trastorn mental greu, amb especial atenció a persones sense llar i a altres col·lectius vulnerables que poden trobar majors dificultats per a accedir a l'atenció o mantindre la seua continuïtat. Amb esta línia, la convocatòria busca afavorir l'enllaç amb la xarxa pública i reduir barreres d'accés en perfils amb majors necessitats de suport. Com hauran de desenvolupar-se els programes i quines despeses cobriranEls programes subvencionats hauran de desenvolupar-se de forma coordinada amb els recursos sanitaris públics i tindran caràcter complementari respecte de l'assistència que presten. Les bases reguladores establixen que no podran substituir l'atenció sanitària ni generar circuits assistencials paral·lels, per la qual cosa la seua funció queda delimitada dins del marc de col·laboració amb el sistema públic. Les entitats beneficiàries col·laboraran amb la Direcció General de Salut Mental i Addiccions en la coordinació de les actuacions. A més, els programes podran atendre persones amb la patologia corresponent encara que no pertanyen a l'associació que els desenvolupa, una previsió que amplia l'abast de la intervenció més enllà de la base social pròpia de cada entitat. Les ajudes permeten finançar la contractació de professionals vinculats a les activitats, inclosos agents de suport entre iguals, així com despeses de funcionament i desplaçament directament relacionades amb els programes, dins dels límits previstos en les bases. La convocatòria també establix que les entitats hauran de justificar els fons rebuts i complir les obligacions de seguiment, control i transparència fixades en el procediment. Amb estes subvencions es financen programes dirigits a persones amb problemes de salut mental greu, amb caràcter complementari respecte de l'assistència que presten els servicis públics i dins dels límits previstos en les bases i en la convocatòria publicada en el DOGV.]]></content:encoded>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Valderrama ha defensat el reconeixement a les víctimes del terrorisme com 'un acte de justícia i una obligació moral']]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/valderrama-ha-defensat-el-reconeixement-a-les-victimes-del-terrorisme-com-un-acte-de-justicia-i-una-obligacio-moral_604179_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 14:21:17 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/valderrama-ha-defensat-el-reconeixement-a-les-victimes-del-terrorisme-com-un-acte-de-justicia-i-una-obligacio-moral_604179_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El conseller d'Emergències i Interior ha participat en les Jornades del XXV Aniversari de l'AVT-CV, on ha posat en valor la tasca de l'associació i la preservació de la memòria col·lectiva.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El conseller d'Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, ha sostingut que el reconeixement de les víctimes de terrorisme "és un acte de justícia i una obligació moral" durant la seua intervenció en les Jornades del XXV Aniversari de l'Associació de Víctimes del Terrorisme de la Comunitat Valenciana (AVT-CV), un acte commemoratiu organitzat per la mateixa entitat. En la cita han assistit també el president de l'associació, José Manuel Sánchez Riera; la directora general de Suport a Víctimes del Terrorisme del Govern Central, Montserrat Torija; la presidenta de Les Corts, María de los Llanos Massó; el director general d'Atenció a les Víctimes i Accés a la Justícia de la Generalitat, Fran Soler; i el general de brigada Miguel Ángel Ballesteros, entre altres assistents. La tasca de l'AVT-CV, posada en valor en l'aniversari Durant la seua intervenció, Valderrama ha valorat la tasca de l'AVT "per saber escoltar, acompanyar i donar veu als qui han patit directament la violència terrorista i per mantindre vius els testimonis i el record dels qui van perdre la vida". Amb estes paraules, el conseller ha valorat la tasca de l'associació durant les jornades del vint-i-cinqué aniversari, destacant el seu paper de suport i de memòria per a les víctimes i el record dels qui van perdre la vida. La intervenció institucional ha estat marcada per eixe reconeixement a la trajectòria de l'entitat, que ha celebrat les seues jornades amb la participació de representants públics i responsables vinculats a l'atenció i al suport a les víctimes. La presència d'autoritats autonòmiques i estatals ha reforçat el caràcter commemoratiu de la trobada, que s'ha posat el focus en l'acompanyament als qui han patit la violència terrorista. El conseller ha insistit, a més, en la rellevància d'eixe treball d'escolta i d'acompanyament, una tasca que, segons ha defensat, permet mantindre vius tant els testimonis personals com el record de les persones mortes. En eixe context, l'AVT-CV ha sigut presentada com un actor essencial per a preservar eixa memòria i per a traslladar a la societat l'experiència directa de les víctimes. Memòria col·lectiva i defensa de la veritatValderrama ha subratllat així mateix la importància de preservar la memòria col·lectiva per a "donar a les víctimes el lloc que mereixen en la Història i defendre la veritat enfront de qualsevol intent de distorsionar-la o relativitzar-la". Amb eixa afirmació, ha enllaçat el reconeixement institucional amb la necessitat de mantindre un relat fidel del que ha ocorregut, un aspecte que ha situat com a part essencial de l'homenatge a les víctimes del terrorisme. Les jornades del XXV aniversari han servit així per a reunir representants institucionals i a responsables de distints àmbits vinculats amb l'atenció a les víctimes, en un acte que la referència central ha sigut la dignitat dels qui patiren la violència terrorista. El missatge traslladat pel conseller ha combinat el record, el suport i la reivindicació del paper de les associacions que acompanyen les víctimes i preserven el seu testimoni. En eixe marc, la intervenció de Valderrama ha girat entorn de dos idees principals: el reconeixement a les víctimes com una obligació moral i la defensa de la memòria enfront de qualsevol intent d'alterar-la. Ambdós referències han articulat un discurs centrat en la reparació simbòlica, el respecte institucional i la continuïtat del record de les persones que perderen la vida. L'AVT-CV ha celebrat este acte commemoratiu dins de les activitats del seu XXV aniversari, una efemèride que ha reunit representants de diferents institucions i que ha posat l'accent en el valor del testimoni de les víctimes, en el seu acompanyament i en la necessitat de mantindre present la seua memòria en l'esfera pública.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/70/87/6af70ebb6faae.jpeg" type="image/jpeg" length="90204"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'IVF ha destacat la vinculació del sector assegurador amb la trajectòria de Forinvest 2027]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/l-ivf-ha-destacat-la-vinculacio-del-sector-assegurador-amb-la-trajectoria-de-forinvest-2027_604177_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 14:11:05 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/l-ivf-ha-destacat-la-vinculacio-del-sector-assegurador-amb-la-trajectoria-de-forinvest-2027_604177_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Enrique Montes ha subratllat en la presentació del certamen que la participació continuada d'estes entitats ha sigut clau per a ampliar el seu abast i reforçar el seu atractiu.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El director general de l'Institut Valencià de Finances (IVF), Enrique Montes, ha participat en l'acte de presentació de Forinvest 2027 davant representants del sector assegurador de la Comunitat Valenciana, en una trobada que s'ha posat en relleu la relació estreta que estes entitats han mantingut amb la trajectòria i el creixement del certamen. Montes ha centrat la seua intervenció en l'evolució de l'esdeveniment al llarg dels seus aproximadament vint anys d'història i ha defés que la seua consolidació com un espai de referència per a l'anàlisi, el debat i l'intercanvi de coneixement ha estat vinculada de forma directa al sector assegurador. En les seues paraules, "l'evolució experimentada per Forinvest al llarg dels seus aproximadament vint anys d'història, i la seua consolidació com un espai de referència per a l'anàlisi, el debat i l'intercanvi de coneixement, està estretament lligada a este sector". El paper del sector assegurador en el creixement del certamen Durant la presentació, el director general de l'IVF ha subratllat també l'aportació dels i les professionals de l'àmbit assegurador, a qui ha atribuït un paper determinant en la projecció de l'esdeveniment. Segons ha assenyalat, la seua participació sostinguda ha contribuït a ampliar l'abast de Forinvest, a reforçar el seu atractiu i a consolidar el seu reconeixement dins de l'àmbit econòmic i financer. En concret, Montes ha destacat que "la participació continuada dels quals ha sigut determinant per a ampliar l'abast de l'esdeveniment, reforçar el seu atractiu i contribuir al seu reconeixement dins de l'àmbit econòmic i financer". La presentació de Forinvest 2027 davant el sector assegurador L'acte de presentació ha reunit representants del sector assegurador de la Comunitat Valenciana, en un context que s'ha volgut posar en valor la relació entre estes entitats i el certamen. La intervenció de Montes ha servit per a reforçar eixa idea de col·laboració i de vincle prolongat amb una cita que, segons ha exposat, ha anat guanyant pes amb el pas del temps.La presentació de Forinvest 2027 ha estat marcada, per tant, per un reconeixement exprés a l'aportació del sector assegurador en l'evolució de la trobada. Este reconeixement ha girat entorn de dos idees que han travessat tota la intervenció: d'una banda, la consolidació del certamen com un espai de referència per al debat i el coneixement; d'altra banda, la participació continuada de les entitats asseguradores com un element decisiu en el seu desenvolupament. Montes ha emmarcat esta contribució en una trajectòria de quasi dos dècades que Forinvest ha anat afermant la seua posició. El dirigent de l'IVF ha insistit que este recorregut no s'ha explicat només per la celebració de l'esdeveniment, sinó també per la implicació d'un sector que ha acompanyat el seu creixement i ha ajudat a projectar-lo en l'àmbit econòmic i financer. Amb este missatge, l'IVF ha traslladat una valoració clara sobre el paper de les asseguradores en la història del certamen i ha situat la seua participació com un dels factors que han permés ampliar l'abast de Forinvest i reforçar el seu atractiu davant dels distints agents del sector.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/70/63/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417314358-2fm-2fwhatsapp-2bimage-2b2026-11-13-2bat-2b13-41-04.jpeg" type="image/jpeg" length="71351"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'IVIA ha presentat noves varietats i tecnologies per a impulsar la citricultura]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/l-ivia-ha-presentat-noves-varietats-i-tecnologies-per-a-impulsar-la-citricultura_604175_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 14:01:17 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/l-ivia-ha-presentat-noves-varietats-i-tecnologies-per-a-impulsar-la-citricultura_604175_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La jornada tècnica ha reunit diverses línies d'investigació sobre sanitat vegetal, sostenibilitat, postcollita i agroenginyeria aplicades al sector citrícola.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) ha celebrat una jornada tècnica centrada en "Innovació varietal, noves tecnologies i sostenibilitat en la citricultura", una trobada que ha posat el focus en els avanços de la investigació agrària i en la seua aplicació als principals reptes del sector citrícola. Durant la sessió, l'institut ha presentat noves varietats de cítrics obtingudes pels seus equips, així com els nous patrons desenvolupats en el marc dels seus programes de millora vegetal. El director de l'IVIA, Alejandro Tena, ha assenyalat que estes obtencions "constituïxen el resultat del treball d'investigació que du a terme l'institut per a ampliar l'oferta varietal, millorar les característiques agronòmiques i comercials dels cítrics i proporcionar al sector noves ferramentes per a afrontar els reptes del sector i millorar la seua competitivitat". Amb eixa intervenció, el responsable del centre ha emmarcat el treball desenvolupat per la institució en una estratègia orientada a generar solucions útils per a la citricultura valenciana. Durant la clausura, el director general de Política Agrària Comuna, Ángel Marhuenda, ha destacat "l'excel·lència de la tasca investigadora que desenvolupa l'IVIA, orientada a donar resposta a les necessitats reals del sector agrari i a afrontar els seus principals reptes". A més, ha subratllat "la importància d'acostar els avanços científics i tecnològics als agricultors, facilitant l'aplicació de solucions innovadores que contribuïsquen a millorar la competitivitat, la sostenibilitat i la rendibilitat de les explotacions agràries valencianes". Les línies de treball que ha abordat la jornada La sessió ha reunit distintes àrees d'investigació desenvolupades per l'IVIA en l'àmbit citrícola i ha inclòs intervencions dedicades a la sanitat vegetal, les tecnologies avançades aplicades a l'agricultura, la sostenibilitat dels sistemes de producció, la investigació postcollita i l'agroenginyeria. El programa ha oferit una panoràmica de diverses línies de treball que l'institut ha vingut impulsant per a respondre a les necessitats del sector i als canvis que afronta la producció citrícola.María Ángeles Forner, del Centre de Citricultura i Producció Vegetal, ha sigut l'encarregada de presentar els nous patrons de cítrics obtinguts per l'institut. A continuació, Antonio Olmos, investigador del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia, ha analitzat la situació dels virus emergents en la citricultura espanyola, una matèria que ha format part del bloc dedicat a la sanitat vegetal. Per la seua part, José Blasco, investigador del Centre d'Agroenginyeria, ha exposat els avanços en tecnologies aplicades a la innovació citrícola, mentre que Belén Martínez, investigadora i doctora enginyera agrònoma, ha centrat la seua intervenció en les estratègies de maneig agronòmic sostenible en el context del nou escenari climàtic. Ambdues aportacions han incidit en la relació entre tecnologia, gestió agronòmica i adaptació dels sistemes de producció. Els treballs de postcollita i agroenginyeria en la millora del sector La investigació postcollita ha estat representada per Lluís Palou, qui ha presentat els treballs orientats al control de malalties, la conservació de la qualitat i la reducció de pèrdues. En paral·lel, Sergio Cubero, del Centre d'Agroenginyeria, s'ha referit a les aplicacions de l'agroenginyeria a la citricultura i als reptes tecnològics del sector, dins d'un bloc que ha reunit desenvolupaments vinculats a la modernització de l'activitat agrària. L'última intervenció ha anat a càrrec de Pablo Aleza, del departament de Citricultura i Producció Vegetal, qui ha realitzat la presentació de les noves varietats de cítrics obtingudes per l'institut. Amb eixa exposició, la jornada ha tancat un recorregut pels principals àmbits d'investigació que l'IVIA ha vinculat a la millora del cultiu i a la cerca de noves eines per al sector. L'encontre s'ha emmarcat en l'activitat investigadora de l'IVIA dirigida a la millora de la competitivitat i la sostenibilitat de la citricultura valenciana. A través dels seus programes de millora genètica i de les investigacions desenvolupades en les seues distintes unitats, l'institut ha treballat en la generació de coneixement i de solucions tecnològiques que contribuïsquen al desenvolupament i a la modernització del sector citrícola, segons ha explicat la pròpia institució al llarg de la jornada.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/70/39/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417313896-2fm-2fwhatsapp-2bimage-2b2026-11-13-2bat-2b13-29-29.jpeg" type="image/jpeg" length="67709"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat i la FSMCV obriran Santa Cecília amb quatre concerts simultanis a Alacant, Castelló, Elx i València]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/la-generalitat-i-la-fsmcv-obriran-santa-cecilia-amb-quatre-concerts-simultanis-a-alacant-castello-elx-i-valencia_604161_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 13:40:07 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/la-generalitat-i-la-fsmcv-obriran-santa-cecilia-amb-quatre-concerts-simultanis-a-alacant-castello-elx-i-valencia_604161_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Un centenar de bandes i aproximadament 3.000 músics actuaran a les 12.00 hores en places emblemàtiques de les quatre ciutats amb un repertori comú de pasdobles i composicions de tradició valenciana.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Generalitat, juntament amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), ha impulsat una jornada musical per a obrir les celebracions de Santa Cecília que reunirà aproximadament 3.000 músics d'un centenar de bandes en quatre concerts simultanis a Alacant, Castelló, Elx i València. La iniciativa convertirà alguns dels espais més emblemàtics d'estes ciutats en escenaris a l'aire lliure per a celebrar la música de banda i el patrimoni cultural que representen les societats musicals valencianes. Les actuacions començaran a les 12.00 hores i comptaran amb una participació especialment destacada en les quatre localitats, segons ha detallat l'organització. Un repertori comú per a les quatre ciutats Els concerts partiran d'un repertori compartit de grans pasdobles i composicions vinculades a la tradició bandística valenciana. Entre les peces que interpretaran les formacions figuraran Amparito Roca, de Jaime Texidor; Tercio de Quites, de Rafael Talens Pelló; Ragón Falez, d'Emilio Cebriá; El Tío Ramón, de Salvador Salvà; Pérez Barceló, de Bernabé Sanchís; Xàbia, també de Salvador Salvà, i Paquito el Chocolatero, de Gustavo Pascual. A este repertori se sumaran composicions representatives de cada ciutat. La música serà així el fil conductor d'una celebració simultània que permetrà compartir una mateixa experiència en diferents punts de la geografia valenciana i visibilitzar el treball col·lectiu de milers de músics i de les societats musicals a les quals pertanyen. Segons la Generalitat i la FSMCV, la jornada oferirà una imatge conjunta de la força i la dimensió del moviment musical valencià, a més d'acostar la música de banda a la ciutadania. La convocatòria també posarà el focus en el paper de les societats musicals com a espais de formació, participació i convivència, a més de com una de les principals senyes d'identitat cultural de la Comunitat Valenciana. Amb esta celebració compartida, la Generalitat i la FSMCV reivindicaran l'aportació cultural i social d'estes entitats en el conjunt del territori. Els espais elegits per a la celebració Els quatre concerts es desenvoluparan en places cèntriques i recognoscibles de cada ciutat. A Alacant, el concert tindrà lloc en la plaça de l'Ajuntament; a Castelló, en la plaça Major; a València, en la plaça de la Reina; i a Elx, en la Plaça de Baix.L'organització ha assenyalat que la distribució de bandes i músics serà especialment notable en cada una de les ciutats. Alacant i Castelló reuniran 25 bandes i uns 650 músics cada una; Elx comptarà amb 10 bandes i aproximadament 300 intèrprets, mentre que València congregarà 40 formacions i prop de 1.000 músics. Amb esta convocatòria, la Generalitat i la FSMCV promouran una celebració de Santa Cecília a gran escala, que reconeixerà l'aportació cultural i social de les societats musicals i projectarà la seua capacitat per a mobilitzar milers de persones entorn d'una passió compartida: la música. La jornada es presentarà, a més, com una cita conjunta per a posar en valor el patrimoni musical valencià i la seua presència en quatre dels principals nuclis urbans de la Comunitat Valenciana.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/68/65/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417313359-2fm-2fwhatsapp-2bimage-2b2026-11-13-2bat-2b13-21-31.jpeg" type="image/jpeg" length="110142"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Museu de les Ciències ha estrenat 'Jules Verne 200', una experiència immersiva amb realitat virtual]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/el-museu-de-les-ciencies-ha-estrenat-jules-verne-200-una-experiencia-immersiva-amb-realitat-virtual_604160_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 13:39:27 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/el-museu-de-les-ciencies-ha-estrenat-jules-verne-200-una-experiencia-immersiva-amb-realitat-virtual_604160_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La proposta, inclosa en l'entrada general, combina literatura, ciència, tecnologia i un espai de metavers de 200 m² per a recórrer l'univers de Julio Verne]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El Museu de les Ciències ha oferit des del 13 de novembre, l'experiència 'Jules Verne 200', un nou contingut expositiu que ha combinat literatura, ciència, tecnologia i realitat virtual per a acostar al públic la manera que la imaginació de Jules Verne ha anticipat molts dels avanços científics actuals. La proposta ha ocupat aproximadament 450 m² en el museu i inclou un espai de realitat virtual en format metavers de 200 m², instal·lacions interactives i objectes expositius tradicionals. Este nou espai del Museu de les Ciències, que ha complit 26 anys des de la seua obertura al públic, ha recorregut la biografia de l'escriptor francés, la seua producció literària i el seu imaginari tecnològic. En l'àmbit denominat 'MetaVerne', el públic ha pogut endinsar-se, a través d'unes ulleres de realitat virtual, en els universos imaginats per Verne i participar en una experiència immersiva que ha portat des de les profunditats del planeta fins a la superfície lunar. D'esta manera, els visitants s'han situat en alguns dels moments més recognoscibles de la literatura verniana. Un recorregut per la relació entre imaginació i progrés científic L'experiència ha subratllat l'estreta relació entre literatura, ciència i tecnologia en mostrar com Jules Verne ha sigut capaç d'anticipar, a través de la ficció, avanços que hui formen part de la realitat. Viatges espacials, exploració submarina, nous mitjans de transport i el desenvolupament de tecnologies avançades han aparegut reflectits en les seues novel·les dècades abans de materialitzar-se, segons la proposta presentada pel museu. A través d'un plantejament visual, educatiu i interactiu, l'exposició ha convidat a reflexionar sobre el paper de la imaginació com a motor de la innovació i ha acostat al públic a alguns dels grans desafiaments científics que han acompanyat la humanitat des del segle XIX fins a l'actualitat. La mostra ha reunit així continguts pensats per a distints perfils de visitants, amb una part tradicional i una altra centrada en la immersió digital.Jules Verne ha sigut considerat un dels escriptors més importants de tots els temps. Les seues obres literàries han combinat elements científics i tecnològics amb la imaginació i l'esperit d'aventura, i han creat una col·lecció que ha connectat amb un públic ampli i divers. L'obra verniana ha influït profundament en la literatura, el cinema i la cultura popular dels segles XIX i XX, i continua sent una font d'inspiració en l'actualitat. 'Jules Verne 200' ha sigut produïda per Layers of Reality amb motiu del bicentenari del naixement de Jules Verne, que es commemorarà en 2028. Com accedir a 'MetaVerne' i quines condicions té l'experiència L'experiència 'MetaVerne' ha sigut gratuïta i ha estat inclosa en l'entrada general al Museu de les Ciències. Per a gaudir de la proposta de realitat virtual, el públic ha hagut de seleccionar-la en adquirir l'entrada al museu, ja siga a través de la pàgina web o en els Punts de Venda Automàtica (PVA) disponibles en l'edifici. L'aforament ha sigut de fins a 35 persones, amb sessions de 15 minuts de duració, inclosa l'explicació inicial i l'assistència per a l'ús dels dispositius. L'edat recomanada per a l'experiència de realitat virtual ha sigut a partir de 6 anys i ha estat disponible en castellà, valencià i anglés. Observació solar en el Jardí d'Astronomia de l'Umbracle Amb motiu de l'aniversari del museu, el 13 de novembre s'ha celebrat a més una observació solar amb telescopis entre les 11.00 i les 13.00 hores en el Jardí d'Astronomia de l'Umbracle. El públic ha tingut l'oportunitat de contemplar imatges en directe i conéixer alguns dels aspectes més destacats de l'estrela en el marc de l'observació solar celebrada amb motiu de l'aniversari. Les persones assistents han observat fenòmens com les taques fosques de la fotosfera i les protuberàncies de la cromosfera, caracteritzades pel seu color roig intens. Per a això, s'han disposat diversos telescopis equipats amb filtres per a llum visible, que han permés observar les taques solars de la fotosfera, i també telescopis de tipus H-alfa, amb els quals s'han pogut contemplar les flamarades o protuberàncies de la cromosfera.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/68/53/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417310476-2fm-2fmetverne.jpeg" type="image/jpeg" length="78869"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marián Cano ha clausurat el 25é aniversari de REDIT i ha reivindicat el seu paper com a "infraestructura de coneixement".]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/marian-cano-ha-clausurat-el-25e-aniversari-de-redit-i-ha-reivindicat-el-seu-paper-com-a-infraestructura-de-coneixement_604159_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 13:38:46 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/marian-cano-ha-clausurat-el-25e-aniversari-de-redit-i-ha-reivindicat-el-seu-paper-com-a-infraestructura-de-coneixement_604159_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La consellera ha posat en valor el model valencià d'innovació, la cooperació entre instituts tecnològics i empreses i el repte de reforçar la transferència tecnològica en la Comunitat Valenciana.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, ha participat en la clausura dels actes commemoratius del 25é aniversari de la Xarxa d'Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT), una trobada celebrada en la seu de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i en la qual han participat representants dels instituts tecnològics, empreses, universitats i administracions públiques. La cita ha servit per a commemorar un quart de segle de trajectòria d'una xarxa que, segons ha destacat la mateixa consellera, s'ha consolidat com una de les principals infraestructures de coneixement i innovació al servici del teixit productiu valencià. Durant la seua intervenció, Cano ha subratllat que el principal èxit de REDIT ha sigut construir "una autèntica infraestructura de coneixement al servici de les nostres empreses", en acostar les capacitats científiques i tecnològiques a les necessitats reals de la indústria. El paper dels instituts tecnològics en les pimes La consellera d'Indústria ha remarcat el valor que esta xarxa ha tingut especialment per a les xicotetes i mitjanes empreses, ja que els ha facilitat l'accés a coneixements especialitzats, equipaments avançats i solucions tecnològiques que, en molts casos, difícilment podrien haver desenvolupat amb recursos propis. En la seua intervenció, ha defés que un dels majors èxits d'este model ha sigut aconseguir que la innovació no quede reservada a uns pocs, sinó que es convertisca en una oportunitat disponible per a tot el teixit productiu. "Un dels majors èxits d'este model ha sigut aconseguir que la innovació no siga un privilegi reservat a uns pocs, sinó una oportunitat a l'abast de tot el nostre teixit productiu", ha assenyalat Marián Cano, en posar el focus en la utilitat pràctica dels instituts tecnològics per a la competitivitat empresarial. En eixe context, ha destacat la singularitat del model valencià, basat en l'especialització sectorial, la proximitat a les empreses i la confiança construïda al llarg dels anys. Eixa relació, ha explicat, ha permés acompanyar nombroses companyies en la millora dels seus processos productius, el desenvolupament de nous productes, la reducció de consums i la incorporació de solucions digitals, una tasca que ha situat els instituts tecnològics com a agents clau per a l'evolució de la indústria.Així mateix, Cano ha reconegut la contribució de REDIT a la coordinació i la cooperació entre els distints centres, en afavorir que les seues capacitats especialitzades es convertisquen en una fortalesa col·lectiva per al conjunt de l'economia valenciana. "Hui no tenim simplement una suma de centres especialitzats, sinó una xarxa capaç de compartir coneixement i abordar desafiaments que afecten el conjunt de la nostra economia", ha afirmat. Els reptes que la Generalitat ha posat damunt la taula La representant del govern valencià ha aprofitat la commemoració per a insistir en la necessitat de continuar reforçant la col·laboració entre l'Administració, els instituts tecnològics i les empreses davant els canvis que estan transformant la indústria. En la seua intervenció, ha situat entre els principals àmbits de treball la transformació digital, la intel·ligència artificial, la transició energètica i l'economia circular, en considerar que en tots ells serà necessari intensificar la transferència de coneixement i tecnologia al teixit empresarial. A més, ha assenyalat la importància de formar i atraure el talent que necessita la nova indústria, així com de facilitar que les petites i mitjanes empreses puguen incorporar els avanços tecnològics als seus processos i models de negoci. En la seua opinió, este objectiu requerix una aliança estable entre la Generalitat i la xarxa tecnològica, amb un treball orientat a resultats i a la millora efectiva de l'activitat productiva. "La Generalitat creu en este model perquè ha demostrat que funciona. Volem continuar caminant juntament amb REDIT i els instituts tecnològics des d'una aliança estable, exigent i orientada a resultats", ha manifestat Cano, en resumir la posició del Consell sobre el paper d'esta xarxa en l'ecosistema innovador valencià. En esta nova etapa, la consellera ha indicat també que l'objectiu passa per ampliar l'abast de les capacitats tecnològiques de la Comunitat Valenciana, accelerar la seua transferència a les empreses i aconseguir que el coneixement es traduïsca en millores reals de productivitat i competitivitat. Amb eixe enfocament, ha emmarcat l'aniversari de REDIT no sols com una celebració del camí recorregut, sinó també com un punt de partida per a reforçar la col·laboració entre tots els agents implicats.Finalment, Marián Cano ha traslladat el reconeixement de la Generalitat a totes les persones que han contribuït a construir i consolidar la xarxa durant estos 25 anys, des dels qui impulsaren la seua creació fins als equips directius, investigadors i professionals que treballen diàriament amb les empreses. "Hui celebrem vint-i-cinc anys de REDIT, però, sobretot, celebrem vint-i-cinc anys de confiança: la confiança de les empreses en els seus instituts tecnològics i la confiança en un model que ha demostrat el seu valor", ha conclòs.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/68/41/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417308611-2fm-2f261113-inn-np-25-aniversario-redit-2b1.jpeg" type="image/jpeg" length="94730"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tarta Relena inaugura el cicle «Posar la veu» en l'IVAM amb un concert gratuït]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/tarta-relena-inaugura-el-cicle-posar-la-veu-en-l-ivam-amb-un-concert-gratuit_604158_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 13:38:06 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/tarta-relena-inaugura-el-cicle-posar-la-veu-en-l-ivam-amb-un-concert-gratuit_604158_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El duo format per Marta Torrella i Helena Ros presentarà «És pregunta» el dissabte 14 de novembre a les 19.00 hores, en una programació que es prolongarà fins a juny de 2027]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) acollirà el dissabte 14 de novembre, a les 19.00 hores, un concert gratuït de Tarta Relena per a inaugurar la segona edició del cicle «Posar la veu», una proposta organitzada pel museu en col·laboració amb l'Institut Valencià de Cultura (IVC). L'actuació obrirà una programació mensual que s'estendrà fins a juny de 2027 i que se celebrarà en el vestíbul del centre. El duo, integrat per Marta Torrella i Helena Ros, ha plantejat una exploració de les possibilitats de la música vocal des d'una perspectiva contemporània, amb el Mediterrani com a territori de referència. Des de la seua creació en 2016, Tarta Relena ha desenvolupat un llenguatge artístic propi a partir de la interpretació a capella de diferents tradicions vocals, combinant músiques tradicionals i composicions d'autor amb tècniques vocals, experimentació sonora i una cerca dels límits entre allò sacre i allò profà. Un projecte vocal amb recorregut internacional Les composicions de Tarta Relena han unit els timbres vocals de Marta Torrella i Helena Ros amb elements electrònics, instruments sintètics i sàmplers, donant forma a un univers sonor propi. Al llarg de la seua trajectòria, el duo ha actuat en els cinc continents i ha passat per espais i festivals com el Lincoln Center, Primavera Sound i l'Elbphilharmonie de Hamburg. Eixa trajectòria situa el concert de l'IVAM dins d'una línia artística que ha connectat tradició, experimentació i presència en escenaris de referència. En esta actuació, Tarta Relena presentarà «És pregunta», el seu últim treball discogràfic, un àlbum que aborda les nocions del pensament tràgic. A través de distints personatges que s'enfronten a conseqüències inevitables, el disc reflexiona sobre el destí, la set de coneixement i la dificultat d'integrar les possibles versions futures d'un mateix. El repertori previst per a l'IVAM s'emmarca, així, en una proposta que combina interpretació vocal, relat simbòlic i una mirada contemporània sobre la tradició musical. Segona edició de «Posar la veu» El concert de Tarta Relena obrirà la segona edició de «Posar la veu», un cicle de periodicitat mensual organitzat per l'IVAM juntament amb l'Institut Valencià de Cultura. La programació continuarà amb noves cites ja anunciades pel museu: el 19 de desembre actuarà Raül Refree, compositor de la banda sonora de la pel·lícula La bola negra, i al gener ho farà l'artista Elena Játiva.Els concerts se celebraran en el vestíbul de l'IVAM i seran d'accés gratuït fins a completar l'aforament. L'organització ha plantejat una programació que s'estendrà fins a juny de 2027, de manera que el cicle mantindrà una presència sostinguda en l'agenda del museu durant els pròxims mesos i anys. En este marc, la inauguració amb Tarta Relena marcarà l'arrancada d'una sèrie de concerts centrats en la veu com a eix creatiu i expressiu. La proposta es basarà, a més, en la col·laboració entre l'IVAM i l'IVC, que han impulsat esta segona edició amb una programació que combina noms consolidats i una aposta clara per la música vocal contemporània. Amb l'obertura del cicle el 14 de novembre, el museu incorporarà de nou esta iniciativa a la seua oferta cultural amb una cita gratuïta que reunirà repertori, investigació sonora i una lectura contemporània del cant.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/68/29/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417311656-2fm-2f261113-educ-foto-ivam-posarlaveu.jpeg" type="image/jpeg" length="90370"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Circuit Ricardo Tormo acollirà l'1 de desembre un test oficial de MotoGP amb les motos de 2027]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/el-circuit-ricardo-tormo-acollira-l-1-de-desembre-un-test-oficial-de-motogp-amb-les-motos-de-2027_604153_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 13:31:34 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/el-circuit-ricardo-tormo-acollira-l-1-de-desembre-un-test-oficial-de-motogp-amb-les-motos-de-2027_604153_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Els pilots de la categoria reina provaran les seues noves muntures a Xest, en una jornada amb accés de pagament per al públic i horari en pista de 10.00 a 17.00 hores.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Les motos no deixaran de rodar en el Circuit Ricardo Tormo després del Gran Premi Motul de la Comunitat Valenciana. El traçat valencià, que acostuma a tancar la temporada del Mundial de MotoGP i a obrir la següent amb els primers entrenaments de pretemporada, acollirà en esta ocasió un dia de test oficial perquè tots els pilots de la categoria reina puguen provar les seues noves muntures de 2027. La jornada se celebrarà el dimarts 1 de desembre, amb activitat en pista des de les 10.00 hores fins a les 17.00 hores. El Mundial de MotoGP afrontarà en 2027 una de les majors revolucions tècniques de la seua història, segons l'anunci difós al voltant d'esta jornada en el Circuit. Les motos passaran a ser de 850 centímetres cúbics, equiparan els nous pneumàtics de la marca Pirelli i rebran altres modificacions de gran calat. Entre estes figuren l'absència dels dispositius per a modificar l'altura de la moto, la reducció dels elements aerodinàmics i un nou combustible d'origen renovable, a més d'altres novetats incloses en la nova normativa. Un test marcat per la gran revolució tècnica de 2027 El Circuit serà testimoni del debut de molts pilots amb les seues noves marques. Entre els moviments citats, Pedro Acosta serà el company de Marc Márquez en Ducati; Francesco Bagnaia s'estrenarà amb Aprilia; i Fabio Quartararo correrà amb Honda. Per la seua banda, Jorge Martín i Ai Ogura arrancaran amb Yamaha; Alex Márquez, Fabio Digiannantonio i Luca Marini ho faran amb KTM; i Enea Bastianini competirà amb l'Aprilia del Trackhouse. Juntament amb estos canvis d'equip, molts pilots debutaran en la categoria, entre ells Izan Guevara, David Alonso, Dani Holgado, Senna Agius i Nicolò Bulega. Els pilots que estrenaran equip i els accessos per al públic El públic podrà veure l'acció en pista amb dos tipus d'accés. D'una banda, es posaran a la venda entrades per a la tribuna boxes a un preu de 15 euros. D'altra banda, l'entrada general costarà 10 euros per a les tribunes taronja i groga. Les entrades ja estaran disponibles a través de la pàgina web del Circuit Ricardo Tormo, en www.circuitricardotormo.com. Amb això, el circuit oferirà una nova oportunitat per a seguir de prop una jornada que reunirà els principals protagonistes de MotoGP en un context especialment significatiu per l'arribada de la nova normativa tècnica.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/67/69/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417308891-2fm-2fwhatsapp-2bimage-2b2026-11-13-2bat-2b10-36-54.jpeg" type="image/jpeg" length="117348"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Martínez Mus ha visitat les obres de la nova rotonda de la CV-50 en Catadau]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/martinez-mus-ha-visitat-les-obres-de-la-nova-rotonda-de-la-cv-50-en-catadau_604151_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 13:22:09 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/martinez-mus-ha-visitat-les-obres-de-la-nova-rotonda-de-la-cv-50-en-catadau_604151_102.html</guid>
      <description><![CDATA[L'actuació, amb un pressupost de 800.000 euros, ha transformat una glorieta partida en una redona convencional per a millorar la seguretat viària i ordenar el trànsit.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha realitzat una visita tècnica a les obres de construcció de la nova rotonda en la carretera CV-50, a l'altura de Catadau, per a conéixer l'evolució dels treballs i comprovar sobre el terreny l'abast d'una actuació que, segons la Conselleria, ha tingut com a objectiu principal millorar la seguretat viària en un punt que s'han produït diversos accidents. L'obra, que ha comptat amb un pressupost de 800.000 euros, ha previst la transformació de l'actual intersecció, configurada fins ara com una rotonda partida, en una glorieta convencional. Amb este canvi, l'administració ha buscat ordenar els distints moviments de trànsit i eliminar maniobres que obligaven els vehicles a creuar la via principal per a accedir al municipi o eixir-ne. Durant la visita, Martínez Mus ha assenyalat que la nova infraestructura permetrà que els vehicles entren i ixen de Catadau sense realitzar eixes maniobres. El conseller ha afirmat a més: "Mantindre les carreteres en condicions de seguretat és una obligació bàsica de les administracions". Una glorieta convencional per a reduir encreuaments i maniobres de risc L'actuació ha partit d'una situació viària que, segons la informació facilitada, ha presentat diversos condicionants de circulació: la velocitat dels vehicles en la carretera, les condicions de visibilitat i la percepció de la intersecció des dels accessos secundaris. A això s'ha sumat una configuració de glorieta partida que ha obligat a realitzar determinats girs travessant la calçada principal, amb el consegüent impacte en la seguretat i en la fluïdesa del trànsit. La solució prevista ha substituït estos moviments d'encreuament per entrades i eixides a una rotonda convencional, de manera que les maniobres es puguen realitzar a velocitats més reduïdes. El disseny ha buscat precisament ordenar la circulació i rebaixar els punts de conflicte en este enllaç de la CV-50, que ha sigut objecte d'intervenció per a respondre a una necessitat de seguretat viària detectada en l'entorn de Catadau.La nova rotonda ha disposat un diàmetre exterior de 42 metres i una calçada anular de 6 metres d'amplària. A més, el projecte s'ha redactat aprofitant al màxim la plataforma viària existent i els terrenys públics disponibles, per la qual cosa no ha sigut necessari realitzar expropiacions de les parcel·les agrícoles confrontants. Esta dada ha format part de la solució tècnica adoptada per a executar l'obra amb l'espai ja disponible en la zona. Enllumenat solar i mesures per a reduir el manteniment Martínez Mus ha destacat també que la infraestructura "comptarà amb un sistema d'enllumenat autònom mitjançant lluminàries dotades de plaques solars i acumuladors". D'acord amb l'explicació oferida durant la visita, este sistema permetrà millorar la percepció de la rotonda durant la nit sense necessitat d'executar una nova escomesa elèctrica, al mateix temps que reduirà el consum d'energia de la xarxa i afavorirà una intervenció de menor impacte ambiental. Juntament amb esta solució energètica, l'actuació ha incorporat altres mesures orientades a simplificar la conservació futura de l'espai i a integrar-lo millor en el paisatge. En la illeta central s'ha previst la instal·lació d'una làmina antiherbes i un acabat de marmolina decorativa, amb l'objectiu de reduir les necessitats de manteniment i millorar la imatge final del conjunt. En la visita tècnica han acompanyat el vicepresident el secretari autonòmic d'Infraestructures i Transport, Francisco Javier Sendra, i la directora general d'Infraestructures, María José Martínez Ruzafa, així com l'alcalde, Jose Escuder Bisbal, i la regidora Oreto Miquel Miguel.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/67/45/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417301087-2fm-2f261113-2brotonda-2bcatadau.jpeg" type="image/jpeg" length="167222"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Camarero ha defensat en Hèlsinki que la gastronomia és una via per a reforçar la identitat dels destins]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/camarero-ha-defensat-en-helsinki-que-la-gastronomia-es-una-via-per-a-reforcar-la-identitat-dels-destins_604146_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 13:06:06 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/camarero-ha-defensat-en-helsinki-que-la-gastronomia-es-una-via-per-a-reforcar-la-identitat-dels-destins_604146_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El secretari autonòmic de Turisme ha participat en la jornada Spain Talks, organitzada per Turespaña, on ha subratllat la relació entre producte local, sostenibilitat i desenvolupament turístic]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El secretari autonòmic de Turisme, José Manuel Camarero, ha participat en la jornada Spain Talks, organitzada per Turespaña en l'espai Finlandia Talo de Helsinki, en una trobada que ha reunit professionals d'Espanya i dels països nòrdics per a debatre sobre gastronomia, identitat local i sostenibilitat turística. Camarero ha intervingut en la taula redona "Dels sabors locals a la identitat de la destinació: autenticitat, territori i sostenibilitat gastronòmica", un espai dedicat a analitzar la relació entre les experiències culinàries, la producció alimentària i la cultura de les destinacions. Durant la seua intervenció, ha defés que la gastronomia constituïx una ferramenta clau per a explicar la personalitat d'un territori i per a connectar l'oferta turística amb el seu entorn social i productiu. El secretari autonòmic ha assenyalat que "la gastronomia és una de les millors maneres de comprendre la identitat d'un lloc, ja que el menjar ens conta una història sobre les persones, el paisatge, la història i la cultura local". A partir d'eixa idea, ha vinculat la promoció turística amb la singularitat de cada municipi i amb la necessitat de posar en valor els seus productes i les seues tradicions. La singularitat de cada municipi com a oportunitat turística En eixe context, Camarero ha apuntat que la diversitat gastronòmica de la Comunitat Valenciana constituïx una oportunitat per a mostrar l'especificitat de cada municipi. Segons ha exposat, no es tracta d'homogeneïtzar experiències, sinó de reforçar allò que distingix cada destinació. En les seues paraules, "no necessitem que tots els municipis oferisquen la mateixa experiència, necessitem que cada un protegisca i promocione allò que el fa especial". El responsable autonòmic ha afegit que el turisme gastronòmic pot generar oportunitats en tot el territori si es connecta de forma directa els visitants amb la cadena alimentària. En la seua intervenció ha citat agricultors, pescadors, mercats i restaurants com a baules que formen part d'eixa experiència. Sobre este punt, ha afirmat que "no es tracta només d'oferir un bon menjar, sinó que també es beneficien les persones que estan darrere d'ella".Com a exemple d'eixa relació entre gastronomia i territori, ha fet referència a experiències que permeten conéixer els processos de producció, visitar explotacions agrícoles, descobrir els mercats locals i acostar-se als productes de proximitat. La intervenció ha insistit que eixe tipus de propostes ajuden a interpretar millor el destí i a reforçar el vincle entre l'oferta turística i l'economia local. La iniciativa Cuina de Mercat i el debat sobre sostenibilitat Dins d'eixe àmbit, Camarero ha destacat la iniciativa Cuina de Mercat, impulsada per Conhostur, que reconeix i promociona els restaurants que compren habitualment en els mercats municipals i utilitzen productes locals i de temporada. La menció a este projecte ha servit per a exemplificar una fórmula que, segons la intervenció, enllaça promoció gastronòmica, producte de proximitat i suport al comerç vinculat al territori. El debat també ha abordat com compatibilitzar el creixement del turisme gastronòmic amb la sostenibilitat mediambiental i social dels destins. Al respecte, Camarero ha assenyalat que "el creixement sostenible significa generar més valor, no simplement atraure més persones", i ha defés la importància de diversificar l'oferta i de distribuir les visites en diferents èpoques de l'any i en distints llocs del territori. A més, ha subratllat la necessitat d'acompanyar la promoció turística amb planificació i gestió, recolzant-se en la tecnologia i en les dades per a conéixer millor els destins i facilitar la presa de decisions. Eixa combinació, segons ha plantejat, permetria ordenar millor l'activitat turística i adaptar l'oferta a les característiques de cada espai. La Comunitat Valenciana, destí associat d'esta edició nòrdica La Comunitat Valenciana ha sigut el destí associat d'esta tercera edició nòrdica de Spain Talks, organitzada conjuntament per les Oficines Espanyoles de Turisme de Hèlsinki, Estocolm, Copenhaguen i Oslo. El lema de la trobada ha sigut "Aposta pel local: gastronomia, innovació, màrqueting i regeneració", una declaració d'intencions que ha emmarcat les distintes sessions del programa.La jornada ha inclòs, a més, una taula sobre innovació i regeneració i diverses ponències centrades en promoció gastronòmica, percepció social del turisme i la relació entre gastronomia i identitat local des d'una perspectiva europea. Amb eixe format, la trobada ha reunit professionals de distints àmbits per a compartir visions sobre el paper del producte local en la construcció de destins més recognoscibles i sostenibles. En la seua intervenció, Camarero ha insistit que la gastronomia no ha d'entendre's únicament com un element de consum, sinó també com una expressió d'identitat territorial i com una palanca per a repartir beneficis entre distints actors del sistema turístic i alimentari. La jornada ha servit, així, per a situar la cuina, el producte de proximitat i la gestió del destí en un mateix debat sobre autenticitat, sostenibilitat i innovació.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/67/06/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417299665-2fm-2fwhatsapp-2bimage-2b2026-11-12-2bat-2b15-37-37.jpeg" type="image/jpeg" length="51857"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
