<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" version="2.0">
  <channel>
    <title>Alicante Extra</title>
    <link>https://alicantextra.com/uploads/feeds/feed_alicant-extra_ca.xml</link>
    <description>El teu diari de proximitat</description>
    <lastBuildDate>Sun, 11 Oct 2026 17:50:07 +0200</lastBuildDate>
    <language>ca</language>
    <atom:link href="https://alicantextra.com/uploads/feeds/feed_alicant-extra_ca.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <image>
      <url>https://www.alicantextra.com/uploads/static/alicant-extra/logos/logo-squared-200x200.png</url>
      <title>Alicante Extra</title>
      <link>https://alicantextra.com/uploads/feeds/feed_alicant-extra_ca.xml</link>
    </image>
    <item>
      <title><![CDATA[Torrevieja ha rebut el distintiu de Capital Cultural Valenciana 2025]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/politica/torrevieja-ha-rebut-distintiu-capital-cultural-valenciana-2025_600656_102.html</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 16:24:26 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[politica]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/politica/torrevieja-ha-rebut-distintiu-capital-cultural-valenciana-2025_600656_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Carmen Ortí ha entregat el reconeixement en el Teatre Municipal, en una gala en la qual l'Ajuntament i l'Institut Valencià de Cultura han posat en valor la trajectòria cultural del municipi.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Torrevieja ha rebut este diumenge el distintiu que l'acredita com a Capital Cultural Valenciana 2025, un reconeixement de la Generalitat a la trajectòria cultural del municipi i al treball de les seues associacions, col·lectius, institucions i professionals. La Carmen Ortí, consellera d'Educació, Cultura i Universitats, ha entregat el guardó a l'alcalde, Eduardo Dolón, durant la gala oficial celebrada en el Teatre Municipal. L'acte ha estat organitzat per l'Institut Valencià de Cultura (IVC) i l'Ajuntament de Torrevieja, i ha reunit més de 40 entitats vinculades a l'entramat cultural local. La cita ha inclòs també les actuacions del Conservatori de Música, l'Escola Coral i l'Escola de Dansa, a més de la presentació, en el vestíbul del teatre, d'una exposició de l'Escola de Fotografia i Artesania Salinera. Un reconeixement a l'activitat cultural del municipi Durant la seua intervenció, Carmen Ortí ha afirmat que la distinció "reconeix una realitat: una ciutat que ha situat la cultura en el centre de la seua vida pública, que manté una programació intensa durant tot l'any i que ha sabut convertir la seua diversitat en una vertadera fortalesa cultural". La consellera ha subratllat també el paper de les entitats culturals, les escoles artístiques i les bandes de música del municipi. Ortí ha ressaltat l'existència d'una àmplia xarxa d'espais culturals, associacions i professionals que contribuïxen a acostar la cultura a la ciutadania i a consolidar una programació estable durant tot l'any. En eixe marc, ha destacat que la Capitalitat Cultural Valenciana és un reconeixement anual als municipis que situen la cultura com a element de desenvolupament econòmic, cohesió social i projecció turística. Segons ha explicat la consellera, esta distinció afavorix la col·laboració amb els ajuntaments per a acostar espectacles, exposicions i activitats d'arts escèniques a la ciutadania. En el cas de Torrevieja, el guardó ha posat el focus en algunes de les seues principals senyes d'identitat culturals. Havaneres, teatre i bandes de música, entre les seues senyes d'identitat Entre els elements citats per la Generalitat figuren el Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia, el Concurs Nacional de Teatre i l'activitat de les bandes de música del municipi. A això se suma una programació que combina música simfònica, havaneres, teatre, òpera i festivals, amb el Teatre Municipal i l'Auditori Internacional com a espais de referència. Sobre el Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia, Ortí ha assenyalat que es tracta d'una manifestació cultural que "ha unit generacions i ha portat el nom de la ciutat més enllà de les nostres fronteres", i l'ha definit com una peça essencial del patrimoni cultural de Torrevieja. La gala ha servit també per a reunir representants del teixit cultural local en un acte que la programació artística del municipi ha ocupat bona part del protagonisme. La consellera ha tancat la seua intervenció amb la idea que esta capitalitat "no és un punt d'arribada, sinó un nou punt de partida", i ha apuntat que ha de servir per a consolidar la programació cultural del municipi, atraure nous públics, enfortir el teixit cultural i continuar projectant Torrevieja com una de les grans ciutats culturals de la Comunitat Valenciana.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/22/73/01/nuevo-espacio-de-ocio-y-gastronomi-a-en-el-puerto-de-torrevieja_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="487892"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Supermercats oberts el 12 d'octubre a Alacant: horaris de Mercadona, Consum, Lidl, Aldi i Carrefour]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/alicante/supermercats-oberts-12-octubre-alacant-horaris-mercadona-consum-lidl-aldi-carrefour_600666_102.html</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 16:18:23 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Álex Ladrón de Guevara]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Alacant]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/alicante/supermercats-oberts-12-octubre-alacant-horaris-mercadona-consum-lidl-aldi-carrefour_600666_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El Dia de la Hispanitat modifica els horaris comercials a la província d'Alacant, encara que nombroses cadenes obriran els seus establiments este dilluns festiu]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El pròxim dilluns 12 d'octubre de 2026, festiu nacional pel Dia de la Hispanitat, els supermercats de la província d'Alacant modificaran els seus horaris habituals. No obstant això, els qui necessiten fer la compra podran trobar nombroses tendes obertes tant a Alacant capital com en altres municipis de la província, entre ells Elx, Benidorm, Torrevella, Oriola o Alcoi. Les principals cadenes d'alimentació han establit diferents criteris per a esta jornada. Mentres Mercadona romandrà tancat, Consum obrirà durant el matí i Lidl, Aldi i Carrefour permetran realitzar compres en nombrosos establiments. A estes opcions se sumen supermercats de proximitat i grans superfícies comercials que també han previst obrir durant el festiu. El 12 d'octubre posa fi a un pont de quatre dies marcat per dos festivitats: el 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, i la Festa Nacional d'Espanya. Esta circumstància ha provocat canvis en el calendari comercial i ha portat molts consumidors a consultar quins establiments estaran disponibles per a realitzar les seues compres. Consum obri el 12 d'octubre a Alacant amb horari especial La cooperativa valenciana Consum obrirà els seus supermercats de la província d'Alacant el dilluns 12 d'octubre de 9:00 a 14:30 hores. La cadena ha optat per oferir servici durant el matí, encara que amb un horari més reduït que l'habitual. Esta obertura permetrà realitzar compres d'última hora en distints municipis alacantins, després que la cadena mantinguera tancats els seus establiments durant el festiu autonòmic del divendres 9 d'octubre. A Alacant capital, tendes com les situades en l'avinguda Joaquín Arias i en el carrer G. Castelló inclouen expressament l'horari especial de 9:00 a 14:30 hores per al Dia de la Hispanitat. A més, els supermercats Charter, franquícia vinculada a Consum, disposen de major flexibilitat comercial i poden mantindre els seus horaris habituals durant els festius. Esta alternativa està present en localitats com Benidorm, Alcoi, Altea, el Campello, Ondara, Cox, Teulada o Sant Vicent del Raspeig. Lidl obrirà els seus supermercats el dilluns 12 d'octubre Lidl serà una altra de les cadenes que obrirà el Dia de la Hispanitat a Alacant, amb establiments que mantindran una jornada comercial àmplia, tant al matí com a la vesprada. La companyia ha previst l'obertura dels seus supermercats durant el dilluns festiu, encara que l'horari concret pot variar depenent de la ubicació. Per exemple, el Lidl situat al carrer Mestre Alonso, 184, d'Alacant capital, anuncia un horari de 9:00 a 21:30 hores per al dilluns 12 d'octubre. Esta possibilitat resulta especialment útil per a aquells que necessiten fer la compra de vesprada, ja que altres cadenes, com Consum, finalitzaran la seua activitat a migdia. En qualsevol cas, convé comprovar l'horari de cada tenda abans de desplaçar-se, especialment en els establiments situats fora d'Alacant capital. Aldi també obrirà durant el Dia de la Hispanitat La cadena alemanya Aldi també ha previst obrir els seus supermercats d'Alacant el 12 d'octubre, oferint una altra alternativa per a realitzar compres durant el festiu nacional. Entre els establiments amb horari confirmat es troba el situat al carrer Ramón Gómez Sempere, sense número, d'Alacant capital, que obrirà de 9:00 a 21:30 hores. La companyia manté així una jornada comercial àmplia durant el dilluns, després d'haver tancat els seus establiments el divendres 9 d'octubre amb motiu del Dia de la Comunitat Valenciana. Els horaris específics poden consultar-se en el cercador oficial de tendes d'Aldi, ja que poden existir diferències entre els supermercats de la capital i els d'altres municipis. Mercadona romandrà tancat el 12 d'octubre Per contra, Mercadona no obrirà els seus supermercats de la província d'Alacant el dilluns 12 d'octubre. La cadena de Juan Roig mantindrà tancats els seus establiments amb motiu de la Festa Nacional d'Espanya, seguint la seua política habitual de descans durant diumenges i festius. D'esta manera, els clients de Mercadona no podran realitzar les seues compres durant el dilluns, per la qual cosa hauran d'esperar fins al dimarts 13 d'octubre, quan la companyia recuperarà la seua activitat comercial habitual. El tancament afectarà els establiments de la cadena a Alacant capital i en altres municipis de la província. Carrefour i Alcampo també obriran a Alacant Entre les alternatives disponibles durant el festiu també destaca Carrefour, que ha previst obrir les seues grans superfícies comercials de la província d'Alacant el dilluns 12 d'octubre. La cadena francesa recuperarà la seua activitat després del tancament del 9 d'Octubre. No obstant això, els horaris poden variar segons el format de l'establiment, especialment entre els hipermercats, Carrefour Market i les tendes Carrefour Express. Per la seua banda, Alcampo també obrirà els seus establiments vinculats a centres comercials, entre ells els situats en Plaza Mar 2 i Vistahermosa, a Alacant, i l'hipermercat de La Zenia, en Oriola Costa. Estes obertures permetran realitzar compres en grans superfícies durant la jornada festiva, encara que es recomana consultar els horaris concrets de cada establiment. Altres supermercats oberts a Alacant el 12 d'octubre A més de les principals cadenes nacionals, existixen altres alternatives per a comprar aliments durant el festiu. La cadena Dialprix, amb presència en diferents municipis alacantins, també contempla obertures especials. Per exemple, l'establiment situat al carrer Pintor Gisbert, 9, d'Alacant, anuncia un horari de 9:30 a 14:30 hores. També hi haurà establiments de Suma Supermercados oberts en diferents punts de la província. El seu cercador oficial recull obertures per al 12 d'octubre en localitats com Altea i Pedreguer, encara que els horaris depenen de cada tenda. Quant a Dia, la disponibilitat dependrà de cada establiment, per la qual cosa és recomanable consultar el seu cercador oficial abans de desplaçar-se. Horaris dels supermercats el 12 d'octubre a Alacant Estos són els horaris i les obertures previstes per a les principals cadenes d'alimentació (es recomana consultar en cada supermercat possibles canvis): Supermercat. Horari del 12 d'octubre Mercadona Tancat Consum 9:00 a 14:30 Lidl Obertura prevista, segons tenda Aldi Obertura prevista, segons tenda Carrefour Obert, segons establiment Alcampo Obertura prevista Charter Segons establiment Dialprix Horaris especials segons tenda Suma Obertures en determinades localitats Dia Consultar cada tenda Els centres comercials d'Alacant també obriran el 12 d'octubre L'obertura comercial del dilluns festiu no es limitarà als supermercats. Els principals centres comercials de la província també podran obrir les seues portes durant el Dia de la Hispanitat. Entre ells es troben Plaza Mar 2, Gran Vía i Porta d'Alacant, a Alacant capital; L'Aljub, a Elx; Portal de la Marina, a Ondara; Habaneras, a Torrevella; i Zenia Boulevard, en Oriola Costa. Així mateix, El Corte Inglés té prevista l'obertura dels seus centres d'Alacant i Elx d'11:00 a 21:00 hores. La possibilitat d'obrir durant el 12 d'octubre està contemplada en el calendari comercial de 2026. A Alacant capital, esta data figura expressament entre els festius habilitats per a l'obertura d'establiments comercials. Per tant, encara que el dilluns 12 d'octubre és festiu nacional, els consumidors de la província d'Alacant disposaran de nombroses alternatives per a fer la compra, especialment en Consum durant el matí i en cadenes com Lidl, Aldi i Carrefour al llarg de la jornada. En qualsevol cas, abans d'acudir a un supermercat resulta convenient comprovar l'horari específic de la tenda, ja que poden existir modificacions depenent de la seua ubicació i de la política comercial de cada empresa.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/16/92/24/75/varias-personas-comprando-en-un-supermercado-mercadona_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="561727"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Barcala vincula l'Arxiu Municipal amb les festes tradicionals en El Palmeral]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/alicante/barcala-vincula-l-arxiu-municipal-amb-les-festes-tradicionals-en-el-palmeral_600658_102.html</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 16:12:57 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Alacant]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/alicante/barcala-vincula-l-arxiu-municipal-amb-les-festes-tradicionals-en-el-palmeral_600658_102.html</guid>
      <description><![CDATA[L'alcalde ha assistit a la convivència de la Federació de Festes Tradicionals i ha descobert el cartell de la gala del 14 de novembre, que homenatjarà a l'AMA.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, ha defés este diumenge que l'Arxiu Municipal d'Alacant (AMA) "s'ha convertit amb el pas dels anys en el cor de les festes tradicionals", durant la Jornada de Convivència organitzada al parc El Palmerar per la Federació de Festes Tradicionals d'Alacant. En l'acte també han participat la regidora de Festes, Cristina Cutanda, i integrants de la Corporació Municipal. La cita ha reunit aproximadament un miler de persones i ha servit, a més, per a presentar el cartell anunciador de la III Gala Anual de les Festes Tradicionals, prevista per al 14 de novembre al restaurant Joan XXIII. El lema triat per a eixa imatge és "L' Arxiu i els nostres arrels", una al·legoria a l'AMA, que serà objecte d'un reconeixement en eixa gala. Un homenatge a l'arxiu en la gala del 14 de novembre Barcala ha assenyalat que "és l'Arxiu Municipal el lloc perfecte per a conéixer les arrels d'estes celebracions que figuren en l'ADN de tot alacantí. Si volem conéixer bé d'on venim i què celebrem tenim una cita obligada al carrer Llauradors". També ha subratllat que l'AMA és "la font perfecta de coneixements" per a investigadors i estudiosos, que amplien amb articles en llibrets la bibliografia existent sobre les festes tradicionals. La jornada ha inclòs una cercavila pel recinte, activitats per als més menuts i la degustació d'un arròs gegant. En la trobada, la Federació de Festes Tradicionals d'Alacant, presidida per Vicente Giner, ha reunit representants del calendari festiu de la ciutat al voltant de la convivència i la difusió del cartell de la gala. Representació de les principals festes de la ciutat Entre els assistents també han estat representants de Fogueres, Setmana Santa, Moros i Cristians i Fafba, a més de les Dames del Porrat de Sant Antoni, les Reines de les Creus de Maig, les Reines i Pescadors de Tabarca, les Reines de Sant Gabriel, les Pelegrines de Sant Roc i integrants de la Comissió de Festes del Raval. En conjunt, la jornada ha servit per a reunir distints col·lectius vinculats a les festes tradicionals alacantines i per a situar l'AMA com a referència documental en la difusió d'estes celebracions.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/70/54/5d5427d4436a99b072b4f3ba94074f3718a6cb4e.jpeg" type="image/jpeg" length="312853"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Platja de Sant Joan rep el reconeixement pels seus 40 anys amb Bandera Blava]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/alicante/la-platja-de-sant-joan-rep-el-reconeixement-pels-seus-40-anys-amb-bandera-blava_600659_102.html</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 16:11:37 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Alacant]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/alicante/la-platja-de-sant-joan-rep-el-reconeixement-pels-seus-40-anys-amb-bandera-blava_600659_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Alacant ha destacat en el III Congrés Internacional Bandera Blava, celebrat en Islantilla, on s'ha posat en valor la continuïtat del distintiu en una de les set platges del món que l'han mantingut sense interrupció des de 1987.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Platja de Sant Joan ha sigut reconeguda pels seus 40 anys ininterromputs amb Bandera Blava durant el III Congrés Internacional Bandera Blava: Sostenibilitat, Salut i Seguretat, celebrat a Islantilla (Huelva) i organitzat per l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) juntament amb la Mancomunitat d'Islantilla i els ajuntaments de Lepe i Isla Cristina. El municipi d'Alacant ha acudit a l'encontre, que ha reunit aproximadament 300 professionals nacionals i internacionals de l'àmbit turístic, científic, universitari, mediambiental i d'emergències, i que ha comptat amb més de 40 ponents. El consistori ha participat en una taula de debat institucional dins del programa del congrés, centrat en la sostenibilitat, la salut i la seguretat en el litoral. Una de les set platges del món amb la distinció des de 1987 Segons les dades difoses en l'encontre, la Platja de Sant Joan és una de les úniques set platges del món que han mantingut la Bandera Blava de forma ininterrompuda durant les quatre dècades d'existència d'estes distincions. Totes elles són espanyoles i formen un grup integrat també per El Carregador, a Alcalà de Xivert; La Fossa, a Calp; Sant Antoni, a Cullera; Carrer la Mar, al Campello; Nord, a Gandia, i Bastiagueiro, a Oleiros. L'Ajuntament d'Alacant ha subratllat a més que este any ha revalidat de nou altres quatre banderes blaves per a les seues principals platges i espais naturals. En el cas de la Platja de Sant Joan, el reconeixement s'ha presentat com un aval a la qualitat de les seues aigües, els seus arenals i els servicis que oferix. La intervenció de l'Ajuntament en el congrés El regidor de Medi Ambient, Manuel Villar, ha celebrat en nom de la ciutat este historial de reconeixements i ha atribuït el resultat al treball continuat del consistori durant quatre dècades. En les seues paraules, es tracta d'un assoliment lligat a la gestió sostinguda del front litoral alacantí i, en especial, de l'arenal més extens del municipi. "Un èxit aconseguit gràcies a l'esforç constant de l'Ajuntament al llarg de quatre dècades de cures contínues de tota la nostra façana litoral i, singularment, pel nostre arenal més extens, que ara compartix reconeixement amb altres espais costaners de la ciutat", ha assenyalat Villar. Per part del Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alacant, Juan Luis Beresaluze, cap de servei de Medi Ambient i Alcaldia, ha intervingut en la taula de debat Bandera Blava, 40 anys com a motor de canvi en els municipis costaners. La delegació alacantina ha defés que esta singularitat és el resultat d'una inversió continuada del consistori i del treball conjunt entre distintes regidories. El congrés ha recordat que els criteris per a obtindre la Bandera Blava s'articulen en quatre grans apartats: qualitat de l'aigua de bany, gestió ambiental, seguretat mitjançant socorrisme i accessibilitat universal a les platges. En eixe marc, Alacant ha presentat la seua experiència de quatre dècades amb un distintiu que, segons la informació difosa en l'encontre, ha situat la Platja de Sant Joan entre els casos més longeus del món.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/70/71/e0c01b4a6a4cc58612fe401bf56dbfffa8e91482.jpeg" type="image/jpeg" length="317388"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ivace+i resol 28 projectes d'R+D en cooperació amb 17,3 milions a la Comunitat Valenciana]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/ivace-i-resol-28-projectes-r-d-en-cooperacio-173-milions-comunitat-valenciana_600643_102.html</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 16:04:39 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/ivace-i-resol-28-projectes-r-d-en-cooperacio-173-milions-comunitat-valenciana_600643_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La convocatòria, finançada per la UE a través del FEDER, dona suport a iniciatives d'empreses, universitats i centres d'investigació, amb especial pes de les pimes i dels projectes lligats a tecnologies digitals]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) ha resolt el programa de projectes estratègics en cooperació, una línia d'ajudes destinada a impulsar el desenrotllament i l'enfortiment del sistema valencià d'innovació. La convocatòria, en règim de concurrència competitiva, ha permés executar amb una ajuda de 17,3 milions d'euros un total de 28 projectes estratègics d'R+D en els quals participen empreses, universitats i centres tecnològics i d'investigació de la Comunitat Valenciana. Segons la informació difosa per l'organisme, l'objectiu d'estes iniciatives ha sigut abordar desafiaments tecnològics i d'interés comú per mitjà de la cooperació entre distints agents. Es tracta de projectes que, per la seua complexitat tècnica i el seu volum pressupostari, requerixen la participació conjunta de diverses entitats de l'ecosistema valencià d'innovació. Empreses, universitats i centres tecnològics han concentrat el suport Les empreses han representat el 57 % de les iniciatives recolzades i s'han situat com les principals beneficiàries del programa. Dins d'eixe grup, les pimes han suposat el 78 %. Juntament amb el teixit productiu, també ha destacat la participació dels instituts tecnològics i de les universitats valencianes, que han sumat aproximadament el 35 % de les iniciatives recolzades. La resta s'ha repartit entre els centres del CSIC radicats en la Comunitat Valenciana, els instituts d'investigació sanitària de la xarxa pública i altres fundacions sense ànim de lucre. Ivace+i ha indicat a més que, en 2026, la línia s'ha adherit per primera vegada a la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa (STEP, en anglés), impulsada per la Comissió Europea per a reforçar l'autonomia estratègica d'Europa en sectors com la biotecnologia, les tecnologies netes i eficients en l'ús dels recursos i les tecnologies digitals. Precisament esta última ha concentrat la major part dels fons concedits, amb un 53 % del total. Els projectes vinculats a les tecnologies netes i eficients han representat el 26 % de les subvencions, mentre que el 21 % restant s'ha correspost amb iniciatives de biotecnologia. Finançament europeu i pròxima resolució d'altres línies El programa Projectes estratègics en Cooperació - STEP ha estat finançat íntegrament per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana 2021-2027. L'objectiu d'estes ajudes ha sigut contribuir al desenvolupament de solucions amb capacitat per a transformar sectors com l'industrial, l'agroalimentari o el de salut i benestar, mitjançant el disseny i la implementació de solucions tecnològiques innovadores. Està previst que la resolució de la convocatòria per al reforçament i desenvolupament del sistema valencià d'innovació es complete en breu amb la concessió de les subvencions corresponents al programa de Consolidació de la Cadena de Valor Empresarial, dirigit en exclusiva a empreses, i a la línia de suport al desenvolupament de prototips i proves pilot. La crida pública en la qual s'integra esta convocatòria inclou set programes que incentiven el desenvolupament de projectes d'innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement científic i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant la col·laboració publicoprivada i la cooperació entre centres tecnològics i d'investigació i empreses.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/69/40/6acb451ee697c.jpeg" type="image/jpeg" length="86186"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'Hospital d'Elx celebrarà un acte per a visibilitzar la mort gestacional, perinatal i neonatal]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/politica/hospital-elx-celebrara-acte-visibilitzar-mort-gestacional-perinatal-neonatal_600644_102.html</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 16:01:45 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[politica]]></category>
      <category><![CDATA[Elx]]></category>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/politica/hospital-elx-celebrara-acte-visibilitzar-mort-gestacional-perinatal-neonatal_600644_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La iniciativa es farà el 15 d'octubre en el vestíbul principal i comptarà amb un punt informatiu, llacets roses i blaus i material de suport per a les famílies.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'Hospital General Universitari d'Elx celebrarà el pròxim 15 d'octubre un acte de sensibilització amb motiu del Dia Mundial de la Conscienciació sobre la Mort Gestacional, Perinatal i Neonatal. La convocatòria estarà dirigida a familiars, pacients, professionals sanitaris i visitants, i buscarà donar visibilitat a les pèrdues de bebés durant la gestació, el part o els primers dies de vida. L'activitat es desenvoluparà en el vestíbul principal del centre i, segons ha explicat l'hospital, pretén reconéixer el dolor de les famílies i reforçar la importància d'oferir un acompanyament respectuós en estes situacions. Durant la jornada s'instal·larà un punt informatiu en el qual es repartiran llaços roses i blaus, símbol de conscienciació sobre este tipus de dol, a més de material divulgatiu d'associacions especialitzades en l'acompanyament al dol perinatal. Un comité per a coordinar l'atenció a les famílies L'hospital compta amb un Comité de Dol Perinatal integrat per professionals de Ginecologia i Obstetrícia, Neonatologia, Infermeria, Atenció Primària, Salut Mental i la Unitat d'Hospitalització a Domicili en la seua línia pediàtrica, entre altres àrees assistencials. Este òrgan treballa en la coordinació de l'atenció a les famílies quan es produïx una pèrdua gestacional, perinatal o neonatal. Entre els recursos disponibles figura un protocol específic que fixa criteris comuns d'actuació per als distints servicis implicats. El document contempla diverses fases del procés assistencial, des de la comunicació de les males notícies i l'acompanyament durant el part i el postpart fins al comiat i el seguiment posterior de les famílies. També recull orientacions per als professionals sanitaris que intervenen en estes circumstàncies. La presidenta del comité, Judith Abad, ha subratllat que acompanyar una família que ha perdut el seu bebé "implica reconéixer el seu dolor, respectar els seus temps i oferir-li una atenció pròxima i humana. Visibilitzar esta realitat també és una forma d'acompanyar i de recordar que estes pèrdues mereixen ser escoltades i ateses". Abad ha afegit que "per als professionals sanitaris és fonamental comptar amb ferramentes i formació que permeten abordar estes situacions amb sensibilitat i seguretat, evitant que les famílies hagen d'afrontar a més la sensació de soledat o incomprensió". El 'bressol d'abraçades', un recurs per al comiat Entre els recursos de l'hospital es troba també l'anomenat bressol d'abraçades, un dispositiu pensat per a facilitar que les famílies romanguen al costat del seu bebé durant el procés de comiat. Es tracta d'un bressol tipus cabàs equipat amb un sistema tèrmic que permet mantindre refrigerat el cos del bebé durant un període de temps, de manera que els pares i familiars puguen estar al seu costat en un entorn tranquil i respectuós.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/69/52/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f415977656-2fm-2fcuna-2bde-2babrazos-2belche.jpeg" type="image/jpeg" length="56423"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos nous destins sense escales des de l'aeroport d'Alacant: Ryanair avança els seus plans per a l'estiu de 2027]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/ryanair-suma-dos-noves-rutes-sense-escales-alacant-estiu-2027_600619_102.html</link>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2026 07:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro Rubio]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/ryanair-suma-dos-noves-rutes-sense-escales-alacant-estiu-2027_600619_102.html</guid>
      <description><![CDATA[L'aerolínia activa les reserves de vols per a l'estiu de 2027 i anticipa més novetats en la seua programació des d'Alacant]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Les novetats en l'aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández no cessen. La terminal continua expandint el seu mapa de rutes i ampliarà la seua oferta de vols internacionals el pròxim estiu de 2027 amb dos noves connexions operades per Ryanair. L'encant del Mediterrani italià i l'exotisme del nord d'Àfrica, ara més prop d'Alacant. L'aerolínia ja ha avançat part dels seus plans per a la campanya estival i permet des d'octubre reservar els primers bitllets per a ambdós destins. No obstant això, encara no ha concretat quan començaran a operar les rutes ni quants vols hi haurà cada setmana. Les dos connexions s'emmarquen en el primer avanç de la programació d'estiu de Ryanair, que ha presentat 29 noves rutes per Europa per a la pròxima temporada. No seran les úniques. La companyia irlandesa preveu anunciar més incorporacions en els pròxims mesos, per la qual cosa l'oferta des de l'aeroport alacantí podria continuar creixent. Itàlia i el Marroc, dos alternatives per a viatjar des d'Alacant en 2027 Els dos destins anunciats oferixen propostes molt diferents per a aquells que preparen una escapada en 2027: Nàpols i Tànger. La primera oferix història, gastronomia i enclavaments tan coneguts com Pompeia i el Vesuvi, mentre que la segona permet descobrir l'essència del país veí a través de la seua medina, els seus mercats tradicionals i els seus paisatges. De Maradona al Vesuvi: els atractius que fan única Nàpols Nàpols permetrà viatjar al sud d'Itàlia, una zona coneguda pel seu patrimoni històric, la seua gastronomia i els seus paisatges mediterranis. La ciutat napolitana compta amb un centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i servix com a punt de partida per a visitar llocs tan emblemàtics com Pompeia. Vista de la ciutat de Nàpols També és una localitat de pelegrinatge per als amants del futbol, que poden descobrir com la figura de Diego Armando Maradona continua sent venerada en cada racó. La seua ubicació privilegiada facilita organitzar excursions cap a la costa Amalfitana, un dels enclavaments més coneguts del litoral italià, i quedar-se impressionat amb la majestuositat del Vesuvi. La combinació de cultura, història i oferta gastronòmica convertix Nàpols en una alternativa per a aquells que busquen alguna cosa més que uns dies de platja durant les seues vacances. Tànger, una escapada entre carrerons històrics i paisatges espectaculars Tànger, per la seua part, acostarà els viatgers d'Alacant a un país com el Marroc. Situada al costat de l'estret de Gibraltar, entre la Mediterrània i l'Atlàntic i als peus de les muntanyes del Rif, la ciutat destaca per la seua medina, els seus carrers històrics i una mescla d'influències culturals que reflectix la seua posició entre Europa i Àfrica. En el seu nucli antic, els visitants poden recorrer carrerons estrets, descobrir xicotets comerços tradicionals i conéixer llocs emblemàtics com la Kasbah, una antiga zona fortificada amb vistes al port i a l'estret. Carrer estret i comercial a Tànger (Foto: Pexels) La ciutat també oferix altres atractius per a aquells que vulguen conéixer el seu costat més quotidià, des dels cafés i mercats de la medina fins al passeig marítim i les platges dels voltants. A poca distància és possible descobrir grans paisatges costaners com el cap Espartel i les coves d'Hèrcules. Ryanair deixa oberta la porta a més destinacions des d'Alacant La connexió amb Nàpols i la ruta a Tànger situen l'aeroport alacantí entre els protagonistes del primer anunci de la companyia per a l'estiu de 2027. De les 29 noves connexions comunicades per Ryanair, cinc estan vinculades a aeroports espanyols. A més d'Alacant, l'aerolínia ha anunciat vols entre Màlaga i Norwich, Memmingen i Sevilla, i Newcastle i Reus. Cada un d'estos tres aeroports incorpora una nova connexió en esta primera tanda, mentres que Alacant suma dos destinacions. Dara Brady, directora de Màrqueting de Ryanair, ha assenyalat que estes són "només" les primeres rutes noves del programa d'estiu de 2027 que ixen a la venda a través de la pàgina web i l'aplicació de l'aerolínia. "La companyia comunicarà més novetats pròximament", ha afirmat. I això podrà ampliar, encara més, les destinacions d'Alacant.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/66/53/un-avion-de-ryanair-en-el-atardecer-de-un-aeropuerto_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="468050"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Alacant ha doblat la recollida d'enderrocs i ha multiplicat per més de dos els residus portats als ecoparcs]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/alicante/alacant-ha-doblat-la-recollida-d-enderrocs-i-ha-multiplicat-per-mes-de-dos-els-residus-portats-als-ecoparcs_600616_102.html</link>
      <pubDate>Sat, 10 Oct 2026 14:37:45 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Alacant]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/alicante/alacant-ha-doblat-la-recollida-d-enderrocs-i-ha-multiplicat-per-mes-de-dos-els-residus-portats-als-ecoparcs_600616_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Entre gener i juliol de 2026, l'Ajuntament i Netial han retirat 12.509 tones de runa, han recollit 9.849 en els ecoparcs i han elevat un 40% la retirada d'abocaments incontrolats en zones rurals.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'Ajuntament d'Alacant i l'empresa concessionària Netial han incrementat de manera notable la retirada d'enderrocs, estris i restes de poda durant els set primers mesos de 2026. Entre gener i juliol, el servici ha recollit 12.509 tones d'este tipus de residus a la ciutat, enfront de les 6.679 tones del mateix període de 2025, la qual cosa suposa 5.830 tones més i un augment del 87%. El regidor de Neteja Viària i Gestió de Residus, Rafael Alemañ, ha atribuït esta evolució a dos mesures posades en marxa en el servici: l'aprovació del primer modificat del contracte amb Netial, que ha doblat els mitjans per a la recollida de residus abandonats, i l'entrada en funcionament del segon ecoparc, situat al carrer Baríton Paco Latorre, en les immediacions de Vilafranca i dels barris de la Zona Nord. En paraules d'Alemañ, "a dos factors fonamentals implementats en el servici com és l'aprovació del primer modificat del contracte amb Netial doblant els mitjans per a la recollida de residus abandonats i per la posada en marxa del segon ecoparc al carrer Baríton Paco Latorre en les immediacions de Vilafranca i els barris de la Zona Nord". Més enderrocs en els ecoparcs i menys abocaments abandonats La xarxa d'ecoparcs també ha registrat un augment molt significatiu. En els set primers mesos de 2026, els alacantins han depositat 9.849 tones d'enderrocs, enfront de les 4.782 tones del mateix període de 2025. L'increment ha sigut de 5.067 tones, un 106% més. La mitjana mensual ha passat de 683 a 1.407 tones. Segons les dades municipals, en 2025 només estava operatiu l'ecoparc d'Aiguamarga, mentre que en 2026 la ciutat ha comptat també amb el nou ecoparc de la zona nord, obert al carrer Baríton Paco Latorre. L'Ajuntament vincula este desplegament amb una reducció de l'abandó incontrolat d'enderrocs i amb una major capacitat per a canalitzar estos residus cap a instal·lacions autoritzades. La retirada d'abocaments incontrolats també ha augmentat en este període. Entre gener i juliol de 2026 s'han recollit 2.660 tones, enfront de les 1.897 tones registrades en 2025. L'increment ha sigut de 763 tones, un 40% més. Per a reforçar estes actuacions, el servici ha passat de comptar amb un únic equip de recollida a disposar de dos, cada un format per una pala carregadora i dos vehicles de càrrega. Rafael Alemañ ha explicat que a finals de 2025 es va aprovar el primer modificat del contracte de neteja viària amb Netial per a doblar el servici de recollida d'enderrocs i residus abandonats en el disseminat. Eixa modificació, segons ha assenyalat, ha suposat una aportació addicional de 750.000 euros anuals destinada a reforçar la retirada de residus generats per l'abandó incívic. Reforç en poda i atenció a materials perillosos El reforç del servici també s'ha deixat notar en la recollida de restes de poda. Entre gener i juliol de 2025 es van retirar 55,28 tones, mentre que en el mateix període de 2026 la xifra ha ascendit a 200 tones. L'augment ha sigut de 144,72 tones i, segons el consistori, ha permés millorar la gestió d'este tipus de residus, especialment en les zones on es concentra una major generació de restes vegetals. L'Ajuntament ha recordat a més que no tots els residus poden depositar-se en els contenidors del carrer ni portar-se a l'ecoparc. Entre els materials que requerixen una gestió específica ha citat determinats residus sanitaris, combustibles, bombones de gas o materials amb amiant. En este apartat ha posat especial atenció en el fibrociment antic, conegut habitualment com a uralita. En els set primers mesos de 2026, l'Ajuntament ha rebut més de 30 telefonades per a la recollida de fibrociment abandonat. El consistori ha indicat que, si una coberta, canonada o depòsit antic pot contindre amiant, no ha de tallar-se, trencar-se, manipular-se ni transportar-se per compte propi. La seua retirada ha de realitzar-la una empresa autoritzada i inscrita en el RERA, encarregada de la retirada, l'embalatge i el trasllat a una instal·lació autoritzada. L'Ajuntament ha insistit que estos materials no han d'abandonar-se al costat dels contenidors ni depositar-se en l'ecoparc. Si els veïns i veïnes localitzen fibrociment abandonat en la via pública, han de comunicar-ho al consistori i evitar tocar-lo o moure-lo. Tres modificats del contracte i més mitjans fins a 2031 La millora dels resultats s'emmarca, segons l'Ajuntament, en l'esforç realitzat per a adaptar i reforçar el contracte de neteja a les necessitats del municipi. Des de la seua posada en marxa, el contracte ha incorporat tres modificats per prop de 7 milions d'euros anuals, amb l'objectiu d'ampliar progressivament els mitjans i la capacitat dels servicis de recollida i neteja en vigor fins a 2031. El preu del contracte general s'ha elevat així fins als 377 milions d'euros. El primer modificat, per 5.062.500 euros, a raó de 750.000 euros anuals, ha permés reforçar la recollida de restes de poda i enderrocs, especialment en les partides rurals. El segon, per 7.205.961,70 euros, amb 1,2 milions anuals, ha fet possible la posada en marxa del Pla d'Ecoparcs i la incorporació del segon ecoparc d'Alacant, en la zona nord. El tercer, per 5.641.395,85 euros anuals, correspon al Pla de Xoc, amb nous vehicles, equips i personal per a reforçar la neteja diària i els servicis durant els caps de setmana. En conjunt, l'Ajuntament sosté que estes modificacions han permés incrementar els mitjans destinats a la neteja i a la recollida de residus i millorar la capacitat de resposta del servici, una evolució que, segons les dades facilitades, s'ha reflectit en l'augment de les quantitats recollides durant 2026.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/66/01/43ee9ff152af868697052c50acd574bfcde3a2e3.jpeg" type="image/jpeg" length="563162"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El TRAM d'Alacant supera 1,7 milions de viatgers al setembre amb un creixement del 12,76%, la major alça interanual de l'any]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/alicante/tram-alacant-supera-17-milions-viatgers-setembre-creixement-1276-major-alca-interanual-any_600610_102.html</link>
      <pubDate>Sat, 10 Oct 2026 14:32:21 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Alacant]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/alicante/tram-alacant-supera-17-milions-viatgers-setembre-creixement-1276-major-alca-interanual-any_600610_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El TRAM d'Alacant transportà 1.739.777 usuaris en setembre, un 12,76% més que en 2025, amb Luceros com a estació més transitada.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Quasi 1,74 milions de persones elegiren el TRAM d'Alacant per a moure's durant el mes de setembre. No és una dada qualsevol: este creixement del 12,76% respecte al mateix mes de l'any anterior convertix setembre en un dels mesos amb major impuls interanual de la xarxa alacantina en el que va d'exercici, superant inclús el ritme de l'estiu. Una tendència que, vista en perspectiva, confirma que el transport públic a la província d'Alacant ha deixat de ser una alternativa per a convertir-se en opció preferida. Un mes amb dos fites: el pic del dijous i el Dia sense Cotxe El mes va tindre moments especialment reveladors. El dijous 24 de setembre va ser la jornada de major afluència, amb 69.772 passatgers registrats en un sol dia; una xifra que, per a fer-se una idea, equival aproximadament a omplir l'estadi José Rico Pérez d'Alacant quasi dos vegades. Però potser la dada més simbòlica va arribar el Dia sense Cotxe: este dia, 63.238 persones optaren pel tramvia o el tren-TRAM per als seus desplaçaments. ¿Casualitat o tendència? Els números apunten a la segona. En total, la xarxa de TRAM d'Alacant —composta per quatre línies de tramvia, una de tren-TRAM i una de tren convencional— va registrar 1.739.777 usuaris en setembre. Si se sumen els 8.329.146 viatgers de Metrovalencia, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) va acumular en este mes la xifra de 10.068.923 passatgers en el conjunt de les seues xarxes. Un volum que dona escala real al que suposa gestionar la mobilitat metropolitana de dos províncies. La Línia 2, imbatible; la Línia 9, la que més sorprén La distribució per línies dibuixa un mapa clar dels hàbits de mobilitat dels alacantins. La Línia 2, que connecta el cor de la ciutat —Lluceros— amb Sant Vicent del Raspeig, va tornar a liderar amb 632.211 desplaçaments. La seua hegemonia no és nova: la xarxa alacantina compta amb quatre línies de tramvia, una de tren-TRAM i una de rodalia, i la L2 acapara de manera consistent el major volum de trànsit, en bona part per la seua connexió directa amb el campus universitari. Línia 2 (Lluceros – Sant Vicent del Raspeig): 632.211 viatgers Línia 1 (Lluceros – Benidorm): 384.641 viatgers Línia 3 (Lluceros – El Campello): 262.290 viatgers Línia 4 (Lluceros – Plaça la Corunya): 192.205 viatgers Línia 9 (Benidorm – Dénia): 167.444 viatgers Línia 5 (Porta del Mar – Plaça la Corunya): 100.986 viatgers La Línia 9, que recorre el litoral entre Benidorm i Dénia, acumulà 167.444 viatgers. No és la més concorreguda, però sí una de les que més atenció mereix: la Línia 9 entre Benidorm i Dénia, una vegada oberta en la seua totalitat el 28 de gener de 2025, ha aconseguit créixer més d'un 19% respecte a 2024, quan encara travessava un procés d'obres. La seua consolidació com a eix de la mobilitat turística de la Marina és ja un fet. Luceros, el gran node de la xarxa Si hi ha una estació que resumix el pols de tota la xarxa, eixa és Luceros. Amb 263.444 passatgers registrats en setembre, quasi dobla en tràfic la segona plaça, Mercat, que comptabilitzà 151.503 usuaris. Darrere se situen Benidorm, amb 111.821; Sant Vicent del Raspeig, amb 88.316; i Marq-Castillo, amb 85.445. La dada de Luceros no és anecdòtica: en còmput anual, Luceros acumula més de 3,3 milions de viatgers, la qual cosa la convertix en l'epicentre indiscutible de la xarxa alacantina. Entre les deu estacions més actives de setembre completaren el rànquing El Campello (53.226), Garbinet (43.608), Bulevar del Plá (42.821), Pintor Gastón Castelló (41.523) i Universitat (37.905). Una llista que reflectix tant l'ús quotidià de l'estudiant o el treballador com el del visitant que arriba a la costa. Una xarxa en plena acceleració Les dades de setembre no són un episodi aïllat. En agost, el TRAM d'Alacant ja havia registrat 1.693.702 usuaris, amb un increment del 6,21% respecte al mateix mes de l'any anterior, mantenint així una evolució positiva de la demanda amb un creixement interanual superior al 6% en el conjunt de la xarxa. El salt a quasi el 13% en setembre marca una acceleració notable. En 2024, el TRAM baté tots els rècords en superar per primera vegada els 20 milions de passatgers anuals, i la tendència dels primers mesos de 2026 suggerix que la xarxa seguix buscant el seu propi sostre. En una ciutat que creix, que rep turisme d'interior i que aposta per reduir el vehicle privat, el tramvia pareix tindre cada vegada més clar el seu paper.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/65/41/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f415960943-2fm-2f261010-fgv-foto-viajeros-2bseptiembre-2btram.jpeg" type="image/jpeg" length="121256"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sant Joan d'Alacant ha reformat la seua unitat d'infeccioses amb una inversió de 596.090 euros]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/comarcas/san-juan/sant-joan-alacant-ha-reformat-seua-unitat-infeccioses-inversio-596090-euros_600578_102.html</link>
      <pubDate>Sat, 10 Oct 2026 11:14:18 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Sant Joan d'Alacant]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/comarcas/san-juan/sant-joan-alacant-ha-reformat-seua-unitat-infeccioses-inversio-596090-euros_600578_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La planta, reoberta l'1 d'octubre, ha incorporat més llits amb pressió negativa, millors condicions d'accessibilitat i nous sistemes per a atendre pacients que requerixen aïllament.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'Hospital Universitari Sant Joan d'Alacant ha culminat la reforma integral de la seua Unitat de Malalties Infeccioses, una actuació valorada en 596.090 euros que ha renovat les instal·lacions de la tercera planta sud d'hospitalització i les ha adaptades a les necessitats dels pacients que requerixen aïllament durant el seu ingrés. La unitat ha représ la seua activitat el passat 1 d'octubre, una vegada finalitzades les obres. Amb la remodelació, l'hospital ha centralitzat en este espai els pacients que precisen algun tipus d'aïllament i ha dotat la planta de nou llits amb pressió negativa, després d'incorporar este sistema a tres habitacions que abans no comptaven amb ell. Més habitacions adaptades i control des d'infermeria Totes les instal·lacions de pressió negativa han quedat monitoritzades des del control d'Infermeria. A més, tres habitacions compten amb sistemes independents i estan comunicades mitjançant un espai que pot funcionar com a resclosa, una configuració que permet adaptar l'ús de la unitat a les necessitats assistencials de cada moment. La reforma també ha millorat l'accessibilitat. La planta disposa ara de tres habitacions adaptades per a persones amb mobilitat reduïda, enfront d'una sola abans de la intervenció, i totes permeten accedir sense barreres al bany i a la dutxa. Entre les actuacions realitzades, l'hospital ha renovat els banys, els magatzems, la sala de metges, els capçals dels llits, les lluminàries i els armaris encastats. També ha instal·lat proteccions a les parets per a evitar el seu deteriorament pel moviment dels llits, timbres de crida als banys i ha eliminat els plats de dutxa per a crear espais arran de terra. Formació al personal i noves rutines de treball La directora d'Infermeria de l'hospital, Verónica Amat, ha explicat que la reforma ha permés adaptar la unitat a les necessitats específiques dels pacients que requerixen aïllament i ha dotat els professionals dels recursos necessaris per a treballar d'acord amb els nous protocols. Amat també ha assenyalat que la planta funciona com una unitat tancada, amb control d'accessos i horaris establits per a les visites. Els familiars poden acompanyar els pacients durant l'ingrés, sempre que complisquen les mesures de protecció corresponents en funció del tipus d'aïllament. "Era una planta que mantenia bona part de les instal·lacions originals de l'hospital i que, a més, va tindre un ús molt intens durant la pandèmia. La reforma permet disposar ara d'espais renovats i millor adaptats a les necessitats d'estos pacients", ha assenyalat Verónica Amat. En paral·lel a les obres, els professionals han rebut formació sobre els nous protocols, l'organització i el funcionament de la unitat. Entre les actuacions incorporades figura també el trasllat a la nova unitat del sistema automatitzat d'emmagatzematge i dispensació de medicaments procedent de la planta de Neurologia, amb l'objectiu de facilitar la gestió de la medicació en este espai.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/61/22/6ac8bdfabfb49.jpeg" type="image/jpeg" length="81014"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan sabré si em toca taula electoral a Alacant per al 29N? Estes són les dates]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/quan-sabre-si-toca-taula-electoral-alacant-eleccions-29n_600373_102.html</link>
      <pubDate>Sat, 10 Oct 2026 07:00:00 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro Rubio]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/quan-sabre-si-toca-taula-electoral-alacant-eleccions-29n_600373_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Els elegits en sorteig rebran una notificació individual i tindran un termini per a al·legar si existix una causa que els impedisca acudir.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'avanç de les eleccions generals a Espanya ha activat un dels grans dubtes, i també preocupacions, de milers de ciutadans: ¿em tocarà passar el dia en una mesa electoral? La pregunta s'ha estés ràpidament des de la convocatòria de les urnes per al pròxim 29 de novembre. L'anunci de Pedro Sánchez d'anticipar els comicis, després que el Congrés tombara els dos decrets d'habitatge del Govern, no sols ha posat en marxa la maquinària electoral dels partits polítics, que ja preparen a contrarellotge les llistes i candidatures. La publicació de la convocatòria d'eleccions en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 6 d'octubre també ha iniciat el procés paral·lel per a determinar qui haurà d'exercir com a presidents i vocals durant la jornada de votació. Quan se sortegen les meses electorals en la Comunitat Valenciana En la Comunitat Valenciana, encara caldrà esperar unes setmanes per a resoldre la gran incògnita: ¿quan sabré si m'ha tocat estar en una mesa electoral? Els sortejos se celebraran entre el dissabte 31 d'octubre i el dimecres 4 de novembre, d'acord amb els terminis establits en la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Així, els veïns i veïnes de les províncies d'Alacant, València i Castelló no coneixeran necessàriament al mateix temps qui ha sigut cridat a formar part d'una mesa electoral. Cada ajuntament té marge per a establir el dia exacte del sorteig. Per això, les dates poden variar d'un municipi a un altre. El sistema no permet triar a dit els integrants de les meses. Els noms ixen d'un sorteig públic entre els electors del cens que reunixen els requisits establits per a exercir esta funció. Són els propis consistoris els encarregats d'organitzar el procediment, baix la supervisió de les juntes electorals de zona. Una persona introduïx el sobre amb les seues paperetes en una urna un dia d'eleccions Una vegada realitzat el sorteig, cada mesa queda composta per tres titulars: una persona que exercix la presidència i altres dos que ocupen les vocalies. A ells se sumen sis suplents, dos per a cada lloc, que també han d'acudir al col·legi electoral i assumir el càrrec si algun dels titulars no pot fer-ho. El moment de la veritat: quan rebràs l'avís de la mesa electoral Després del sorteig, comença la segona espera: la de la notificació. Els ciutadans que hagen sigut designats han de rebre l'avís en els tres dies següents, encara que el moment concret dependrà de quan haja realitzat el sorteig el seu ajuntament. Per exemple, si un consistori du a terme el procediment el 4 de novembre, la comunicació podria arribar fins al dia 7. Això sí, no ha d'interpretar-se com una data límit a partir de la qual ja no siga possible rebre una notificació. El Ministeri de l'Interior establix que una comunicació efectuada fora del termini previst no invalida el nomenament. Per tant, no haver rebut l'avís en els primers dies de novembre no significa necessàriament que l'elector estiga exempt d'una jornada frenètica de votació. Els noms de les persones triades no es difonen públicament. És cada ajuntament el que s'encarrega de comunicar individualment la designació. Juntament amb la notificació, l'elector rep també la informació necessària per a conéixer les seues obligacions, les funcions que haurà d'exercir i les instruccions per a la jornada electoral. ¿Et toca i no pots anar? Això és el que has de fer Ser president o vocal és un deure obligatori, però la normativa contempla determinades circumstàncies que poden impedir a una persona exercir el càrrec. En eixos casos, l'elector pot presentar una al·legació davant la Junta Electoral de Zona i haurà d'aportar la documentació necessària per a acreditar el motiu de la seua absència el 29 de novembre. El termini per a sol·licitar l'exempció és de set dies des del moment que es rep la notificació. A partir d'ací, la Junta Electoral disposa de cinc dies més per a estudiar el cas i comunicar la seua decisió. Si finalment accepta la causa presentada serà el suplent corresponent qui assumisca les funcions del titular. I ací hi ha un detall important que pot generar confusió. Els suplents no estan exempts d'acudir al col·legi electoral. Tant ells com els titulars han de presentar-se a les 8:00 hores per a constituir la mesa. Només després de comprovar qui estan presents es determinarà si és necessari que un suplent ocupe el lloc d'un titular que no haja pogut acudir.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/59/42/un-hombre-vota-en-una-jornada-electoral-y-la-presidenta-de-la-mesa-tacha-su-nombre_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="516932"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Toni Pérez reivindica en el 9 d'Octubre la defensa de la llengua, la cultura i el patrimoni de la província]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/politica/toni-perez-reivindica-en-el-9-d-octubre-la-defensa-de-la-llengua-la-cultura-i-el-patrimoni-de-la-provincia_600483_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 16:48:25 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[politica]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/politica/toni-perez-reivindica-en-el-9-d-octubre-la-defensa-de-la-llengua-la-cultura-i-el-patrimoni-de-la-provincia_600483_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El president de la Diputació d'Alacant ha difós un missatge amb motiu del Dia de la Comunitat Valenciana que ha apel·lat a la unitat, la memòria i el paper de les noves generacions.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, ha difós amb motiu del 9 d'Octubre un missatge institucional que ha vinculat la celebració del 9 d'Octubre i del Dia de la Comunitat Valenciana amb la defensa de la llengua, la cultura i el patrimoni paisatgístic de la província. En el seu text, Pérez descriu la jornada com "un dia per a la commemoració" i "una jornada festiva", i apel·la al sentiment d'unitat i pertinença dels alacantins i alacantines. També defensa la idea d'una província "pròspera", amb talent jove, emprenedors, empreses centenàries i oficis lligats a la mar, la ramaderia o l'agricultura. Memòria, futur i relleu generacional El president provincial sosté que "la millor terreta del món" és una suma de pobles i comarques que "vessen hospitalitat", oberta a la Mediterrània i al conjunt de l'orografia interior d'Alacant. En eixe plantejament, assenyala que l'essència col·lectiva no depén únicament de les fronteres o de la institució, sinó dels paisatges i dels llocs que cada persona reconeix com a propis. Per a reforçar eixa idea, cita la poetessa i escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas: "la pàtria meua era tota la terra encerclada per l'Aitana i per Bèrnia i per Puigcampana, i tot el semicercle de la mar que tremolava entre la ratlla de l'horitzó i la Serra Gelada i el Morro de Toix i el Penyó d'Ifac al més lluny". Memòria, futur i relleu generacional Pérez insistix que este 9 d'Octubre ha de servir per a honrar la història i entendre el passat per a poder planificar el futur. En eixe marc, subratlla que les noves generacions tenen "molt a dir, i molt per fer", i afig que l'experiència acumulada en la província acompanyarà eixe procés per a impulsar les transformacions que, segons el missatge, necessiten els alacantins i alacantines. El text conclou amb una crida a recordar "els itineraris que ens han portat fins ací" i a valorar el llegat transmés pels avantpassats. "Una terra no és només el lloc que habitem; és també la memòria que heretem, els camins que recorrem i els vincles que construïm", escriu Pérez, que tanca amb "Feliç 9 d'Octubre!".]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/35/30/35/toni-perez-interviene-en-la-xxxi-gala-de-premios-aefa_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="647725"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Alacant ha celebrat el 9 d'Octubre amb una dansà popular i un concert a la plaça de l'Ajuntament]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/alicante/alacant-ha-celebrat-el-9-d-octubre-amb-una-dansa-popular-i-un-concert-a-la-placa-de-l-ajuntament_600589_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 16:46:43 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Alacant]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/alicante/alacant-ha-celebrat-el-9-d-octubre-amb-una-dansa-popular-i-un-concert-a-la-placa-de-l-ajuntament_600589_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La jornada ha reunit grups de dansa, nans i gegants, dolçainers i tabaleters, a més de la Banda Simfònica Municipal, en un programa que ha inclòs també actes la vespra i un castell de focs artificials al Port.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[L'Ajuntament d'Alacant ha celebrat este divendres el 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, amb una programació centrada en la plaça del consistori. La jornada ha inclòs una dansà popular oberta al públic, un recorregut per l'Esplanada d'Espanya i un concert commemoratiu a càrrec de la Banda Simfònica Municipal. Una dansà popular ha obert els actes en el centre de la ciutat La dansà popular ha comptat amb la participació dels grups de danses Cresol i Postiguet, la colla de nanos i gegants d'Alacant i colles de dolçainers i tabaleters de la Federació de Folklore d'Alacant. Després de celebrar-se en la plaça de l'Ajuntament, el recorregut ha inclòs l'Esplanada d'Espanya, des de la plaça de la Porta del Mar fins a l'auditori de la Concha. Després de la part inicial del programa, en l'escenari de la plaça de l'Ajuntament s'ha celebrat el concert commemoratiu de la Banda Simfònica Municipal, dirigit per Pedro Lara Navarrete. Durant la seua intervenció institucional, l'alcalde, Luis Barcala, ha subratllat que Alacant "vol continuar fent Comunitat amb València i Castelló, avançant junts amb l'aportació dels qui porten generacions senceres en esta terra i dels qui acaben d'arribar per a tirar arrels". Barcala ha lligat la celebració amb la identitat d'Alacant Abans del concert, Barcala ha defensat que Alacant viu "un moment de creixement i expansió mai abans experimentat" perquè, segons ha dit, la ciutat conserva el seu caràcter mediterrani, la seua forma de vida i les seues tradicions al mateix temps que genera oportunitats i s'obri als nous temps. L'alcalde ha afegit que Alacant és la desena ciutat d'Espanya i "part fonamental de la Comunitat Valenciana". També ha reivindicat que en Alacant s'expressa la identitat i el sentiment de pertinença "en castellà i en valencià indistintament de forma lliure i natural, sense imposicions", i ha insistit a continuar fent Comunitat amb València i Castelló. En el tram final de la seua intervenció, Barcala ha destacat que la ciutat vol compartir la seua cultura i identitat amb els qui la visiten de forma temporal i ha tancat amb una felicitació pel 9 d'Octubre. Els actes han començat la vespra amb tallers, lectura pública i focs artificials La celebració del 9 d'Octubre es va iniciar el dijous de vesprada amb un taller de danses d'Alacant en la plaça de l'Ajuntament, obert a tots els públics i impartit per integrants dels grups de danses Cresol i Postiguet, acompanyats de dolçainers i tabaleters de la Federació de Folklore d'Alacant. També el dijous es va dur a terme la lectura del Tirant Lo Blanch en el Centre Municipal de les Arts, amb participació de la Universitat d'Alacant i de centres educatius de la ciutat. Ja a mitjanit, dins del programa d'actes de la Generalitat Valenciana, es va disparar un castell de focs artificials des del Port.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/36/62/00/5b46ecc75544d1451431f67d13685c978be92d5e.jpeg" type="image/jpeg" length="256592"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Conselleria ha començat a pagar 610.822 euros per la collita en verd de raïm de vinificació]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/politica/conselleria-ha-comencat-pagar-610822-euros-collita-en-verd-raim-vinificacio_600579_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 16:38:40 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[politica]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/politica/conselleria-ha-comencat-pagar-610822-euros-collita-en-verd-raim-vinificacio_600579_102.html</guid>
      <description><![CDATA[L'ajuda arribarà a 219 viticultors d'Alacant i València que han acreditat la retirada de 740 hectàrees de vinya, amb el pagament previst abans del 15 d'octubre.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha iniciat el pagament de l'ajuda a la collita en verd de raïm de vinificació a 219 viticultors que han justificat en temps i forma la retirada de la producció de raïm en verd. La línia de suport, destinada a parcel·les de vinya per a vinificació, suma un import total de 610.822 euros. Una mesura per a retirar raïm abans de madurar La superfície total que s'ha collit en verd ascendix a 740 hectàrees, amb una estimació d'un volum total de vi retirat de més de 31.000 hectolitres. L'actuació consistix en la destrucció o eliminació total dels gotims de raïm de vinyes destinades a la producció de raïm per a vinificació, quan encara estan immadurs, de manera que es reduïsca a zero el rendiment de la parcel·la. El director general de la PAC, Ángel Marhuenda, ha assenyalat que "la collita en verd permet actuar sobre la producció i contribuir a l'equilibri entre l'oferta i la demanda en el mercat vitivinícola, especialment en un context que el sector necessita ajustar la seua producció a les condicions del mercat". La distribució provincial dels fons mostra un major pes de les explotacions valencianes, que concentren la major part de la superfície intervinguda i dels beneficiaris. En concret, la província de València rebrà 493.128 euros, una quantitat que representa aproximadament el 80,7 % del pressupost total destinat a esta actuació. Les ajudes corresponen a 191 viticultors que han realitzat la collita en verd sobre una superfície conjunta de 615 hectàrees. Per la seua part, Alacant comptarà amb 117.694 euros, repartits entre 28 beneficiaris que han retirat la producció de 125 hectàrees de vinya. Esta província concentra aproximadament el 19,3 % dels fons. En termes de superfície, València representa aproximadament el 83 % de les hectàrees acollides a la mesura, enfront del 17 % corresponent a Alacant. Les xifres reflectixen també diferències en la dimensió mitjana de les superfícies intervingudes. Mentres que a València la superfície acollida a les ajudes equival a unes 3,2 hectàrees per beneficiari, a Alacant la mitjana arriba aproximadament a les 4,5 hectàrees. Més de 31.000 hectolitres de vi que no arribaran al mercat Un dels principals efectes de la collita en verd és la reducció anticipada del volum de vi que podria elaborar-se durant la campanya. Segons les estimacions facilitades per la Generalitat, l'eliminació dels raïms en les 740 hectàrees intervingudes suposa retirar un potencial de producció superior a 31.000 hectolitres de vi, equivalents a més de 3,1 milions de litres. Per a dimensionar esta quantitat, el volum representa l'equivalent a més de 4,1 milions de botelles de vi de 750 mil·lilitres. Esta reducció permet actuar abans que el raïm entre en el circuit d'elaboració, emmagatzematge i comercialització, evitant que eixe volum potencial s'incorpore a les existències disponibles. No obstant això, l'efecte final de la mesura sobre els preus dependrà també d'altres factors, com la producció de la resta d'explotacions, les existències acumulades, l'evolució del consum i la demanda dels mercats nacionals i internacionals. Una ajuda per a compensar la pèrdua d'ingressos dels agricultors La retirada anticipada del raïm implica que l'agricultor renuncia a obtindre ingressos per la venda de la producció de les parcel·les afectades. Per això, les ajudes econòmiques exercixen una funció compensatòria. La collita en verd permet reduir l'oferta sense necessitat d'esperar que el vi estiga elaborat, una diferència important respecte a altres mecanismes d'intervenció que actuen quan el producte ja es troba emmagatzemat. A més, la mesura pot contribuir a reduir determinats costos associats a la recol·lecció, el transport i la transformació del raïm que finalment no es comercialitzarà. A partir de les xifres globals anunciades, l'import de les ajudes equival a una mitjana aproximada de 825 euros per hectàrea intervinguda, encara que esta quantitat és únicament una referència estadística i no significa que tots els beneficiaris reben la mateixa compensació. La quantia corresponent a cada explotació depén de les condicions i criteris establits en la convocatòria. Quan cobraran els viticultors les ajudes de la Generalitat? La Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ja ha començat a tramitar els pagaments corresponents als agricultors que han acreditat correctament l'execució de la collita en verd. Segons el calendari anunciat per l'administració autonòmica, les ajudes s'abonaran abans del pròxim 15 d'octubre de 2026. D'esta manera, els 219 beneficiaris podran rebre la compensació econòmica corresponent a la retirada de la seua producció. L'actuació s'emmarca en les polítiques de suport al sector vitivinícola i posa de relleu la importància de disposar d'instruments que permeten adaptar la producció a l'evolució del mercat, especialment per a eixes explotacions la rendibilitat de les quals depén directament dels preus que perceben pel raïm.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/32/67/86/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f414872200-2fm-2fwhatsapp-2bimage-2b2026-09-09-2bat-2b11-11-52.jpeg" type="image/jpeg" length="134182"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Benidorm ha rebut el Premi Europeu de Ciutats Verdes 2028 en la categoria European Green Leaf Award]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/politica/benidorm-ha-rebut-premi-europeu-ciutats-verdes-2028-en-categoria-european-green-leaf-award_600587_102.html</link>
      <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 16:33:13 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[politica]]></category>
      <category><![CDATA[Benidorm]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/politica/benidorm-ha-rebut-premi-europeu-ciutats-verdes-2028-en-categoria-european-green-leaf-award_600587_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La Generalitat ha felicitat a l'Ajuntament després d'un reconeixement que distingix la seua gestió de l'aigua, la reducció d'emissions i les solucions basades en la naturalesa front a la calor.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Generalitat ha felicitat l'Ajuntament de Benidorm després de la concessió del Premi Europea de Ciutats Verdes 2028 en la categoria d'European Green Leaf Award, un reconeixement que, segons el comunicat difós, avala el seu model de ciutat sostenible i el seu compromís amb la protecció del medi ambient, la gestió eficient dels recursos i l'adaptació al canvi climàtic. El guardó ha situat Benidorm entre els municipis europeus distingits per la seua gestió ambiental en la categoria reservada a ciutats de menys de 100.000 habitants. Segons la nota, este premi es considera l'equivalent a la Capital Verda Europea per a eixe tamany de població i reconeix un model que ha buscat compatibilitzar el lideratge turístic de la localitat amb la preservació de l'entorn. Entre els avanços que s'han destacat figuren la gestió eficient de l'aigua, la reducció d'emissions i l'aplicació de solucions basades en la naturalesa per a mitigar els efectes de la calor. La Generalitat ha subratllat a més que este tipus de polítiques impulsades des de l'àmbit local poden aconseguir projecció internacional i contribuir al compliment dels estàndards de sostenibilitat promoguts per la Unió Europea. Un reconeixement a la gestió local i al model turístic El comunicat ha presentat Benidorm com un exemple de transformació i innovació, en un model recolzat en la col·laboració entre administracions, empreses i societat civil. Segons la Generalitat, eixa cooperació ha permés avançar cap a un desenvolupament més resilient i competitiu. La ciutat alacantina ha aconseguit el premi després d'aconseguir per segon any consecutiu la fase final de l'European Green Leaf. La decisió del certamen s'ha donat a conéixer a Guimarães, Capital Verda Europea 2026, on Benidorm ha defensat la seua candidatura davant un jurat internacional juntament amb les altres ciutats finalistes, Chiclana de la Frontera i Estarreja. El reconeixement no ha arribat de forma aïllada. En 2025, Benidorm va rebre el distintiu europeu de Pioner Verd del Turisme Intel·ligent, una distinció que, segons la informació difosa, va reconéixer la seua aposta per un turisme més sostenible i innovador. La Generalitat ha emmarcat este nou guardó dins d'una trajectòria de premis europeus que reforcen la projecció internacional de la ciutat com a destinació turística i com a referent de gestió urbana. Guimarães ha acollit la decisió del certamen L'elecció s'ha conegut a Guimarães, ciutat que ostenta el títol de Capital Verda Europea 2026. Allí, Benidorm ha exposat la seua candidatura davant el jurat internacional en una final en la qual també han participat Chiclana de la Frontera i Estarreja. La nota no ha precisat més detalls sobre la deliberació ni sobre els criteris concrets valorats pel jurat, més enllà dels avanços ambientals destacats per la Generalitat. El missatge institucional ha insistit en el paper de les polítiques locals en la transició ecològica i en la capacitat dels municipis per a traslladar eixe treball a escenaris internacionals. En el cas de Benidorm, la Generalitat ha posat l'accent en la combinació entre sostenibilitat i turisme, dos àmbits que el comunicat ha presentat com a compatibles dins del model de ciutat defensat per l'Ajuntament. Amb este reconeixement, Benidorm suma un nou aval europeu a una trajectòria recent que ja incloïa el distintiu de 2025. La notícia s'ha tancat amb eixe doble context: d'una banda, el premi obtingut ara en la categoria European Green Leaf Award; d'altra banda, la continuïtat d'una estratègia que, segons la Generalitat, ha reforçat la imatge de la ciutat en matèria de sostenibilitat urbana.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/14/32/13/la-ciudad-de-benidorm-desde-la-serra-gelada_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="577892"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
