<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" version="2.0">
  <channel>
    <title>Alicante Extra</title>
    <link>https://alicantextra.com/uploads/feeds/feed_alicant-extra_ca.xml</link>
    <description>El teu diari de proximitat</description>
    <lastBuildDate>Tue, 17 Nov 2026 20:40:06 +0100</lastBuildDate>
    <language>ca</language>
    <atom:link href="https://alicantextra.com/uploads/feeds/feed_alicant-extra_ca.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <image>
      <url>https://www.alicantextra.com/uploads/static/alicant-extra/logos/logo-squared-200x200.png</url>
      <title>Alicante Extra</title>
      <link>https://alicantextra.com/uploads/feeds/feed_alicant-extra_ca.xml</link>
    </image>
    <item>
      <title><![CDATA[Pérez Llorca ha reivindicat el talent i la recuperació de la Comunitat Valenciana en la gala del V aniversari d''El Debate']]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/perez-llorca-ha-reivindicat-el-talent-i-la-recuperacio-de-la-comunitat-valenciana-en-la-gala-del-v-aniversari-d-el-debate_604622_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 20:21:13 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/perez-llorca-ha-reivindicat-el-talent-i-la-recuperacio-de-la-comunitat-valenciana-en-la-gala-del-v-aniversari-d-el-debate_604622_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El president ha subratllat també la fortalesa, el rigor i la independència dels mitjans de comunicació, i ha valorat l'«acostament sempre honest als fets» d'este diari.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha posat en valor el "talent, capacitat i exemple de recuperació" de la Comunitat Valenciana durant la Gala del V Aniversari de 'El Debate', en la qual ha dedicat part de la seua intervenció a destacar el paper dels mitjans de comunicació en la interpretació de l'actualitat i dels reptes que tenim per davant. Pérez Llorca ha afirmat que els mitjans aporten "fortalesa, rigor i independència" i ha assenyalat que eixes qualitats "ens ajuden a interpretar el món i els reptes que tenim per davant". Amb eixa idea, ha situat el treball periodístic com una ferramenta rellevant per a analitzar el que ocorre i per a donar context als esdeveniments que afecten la societat. Un reconeixement al treball periodístic de 'El Debate' En la seua intervenció, el president ha destacat l'"acostament sempre honest als fets" que, segons ha subratllat, ha mantingut 'El Debate' des que va iniciar la seua marxa en esta terra. La referència ha centrat part del seu missatge en la trajectòria del mitjà en estos cinc anys i en la forma que ha enfocat la seua tasca informativa, d'acord amb les paraules del responsable autonòmic. El president ha resumit així la seua valoració del mitjà en una frase en la qual ha condensat diversos dels elements que ha volgut destacar: "Cinc anys de periodisme compromés amb la veritat, amb la lluita contra la corrupció. Cinc anys de combat contra els abusos de poder i d'exclusives". Amb eixa declaració, ha remarcat el paper que atribuïx a la premsa quan aborda assumptes d'interés públic i quan manté una línia editorial orientada, segons ha expressat, a la veritat i al control del poder. El missatge institucional de la gala La intervenció de Pérez Llorca s'ha produït en el marc de la celebració del cinqué aniversari de 'El Debate', un acte en el qual el president ha destacat el "talent, capacitat i exemple de recuperació" de la Comunitat Valenciana i la "fortalesa, rigor i independència" dels mitjans de comunicació. La referència a l'"acostament sempre honest als fets" ha servit a més per a emmarcar el to de la seua intervenció, en la qual ha enllaçat la trajectòria del mitjà amb la defensa d'un periodisme compromés amb la veritat. També ha vinculat eixa tasca amb la lluita contra la corrupció i amb el combat contra els abusos de poder, dos expressions que ha utilitzat de forma expressa en repassar els cinc anys d'activitat del diari.En conjunt, el missatge traslladat pel president ha combinat la reivindicació de la Comunitat Valenciana amb una valoració positiva del paper de la premsa, en un acte que ha volgut subratllar tant el recorregut de 'El Debate' com la funció que, segons ha assenyalat, complixen els mitjans en la vida pública.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/41/11/43/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417573391-2fm-2f9b7a3474.jpeg" type="image/jpeg" length="88504"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un pla gastronòmic a Alacant reunix 40 tavernes amb tapes i vins per només 5 euros]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/alicante/pla-gastronomic-alacant-reunix-40-tavernes-tapes-vins-nomes-5-euros_604616_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 16:55:32 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro Rubio]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Alacant]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/alicante/pla-gastronomic-alacant-reunix-40-tavernes-tapes-vins-nomes-5-euros_604616_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Coques, croquetes i altres elaboracions es donen cita en una proposta que rescata la història de l'horta alacantina i la seua tradició vitícola.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El vi torna a ser el fil conductor d'un recorregut gastronòmic a Alacant que recupera noms d'antigues tavernes de la ciutat, sabors i aromes tradicionals i records d'una horta on les vinyes formaven una part essencial del paisatge. La Ruta de Taverners celebra la seua segona edició amb una proposta que convida a descobrir la capital alacantina mos a mos. La cita creix este 2026 fins a reunir a més de 40 bars i restaurants, el doble que en la seua estrena l'any passat, amb xicotetes creacions culinàries pensades per a acompanyar els vins de la Denominació d'Origen Alacant. El preu també busca posar-ho un poc més fàcil: cada tapa, maridada amb vi, costa cinc euros. L'experiència estarà disponible fins al pròxim 16 de desembre i permetrà recórrer diferents barris, detindre's en establiments molt diferents i descobrir com cada cuina interpreta una mateixa tradició. Tapes amb història i aromes de la terra alacantina Els noms de les elaboracions evoquen antigues tavernes alacantines dels segles XVI i XVII, mentre que algunes receptes recuperen la memòria de les torres i finques que esguitaven l'horta i estaven vinculades al cultiu de la vinya. Presentació de la II Ruta de Taverners d'Alacant Un dels establiments participants és Santa Bar, on el xef Dani Frías presenta dues creacions. La primera, anomenada 'Pascual de Bonanza', és una coca amb tonyina que ret homenatge a la família propietària de Torre Bonanza i a la seua finca del Pago de la Condomina, històricament lligada a la vinya. La segona proposta porta per nom 'Rejas' i se servix en l'establiment de Santa Faç. Es tracta d'una croqueta de pernil que pren com a referència una antiga torre de la zona, vinculada també a la presència de vinyes i un celler. En cada parada, el vi compartix protagonisme amb la cuina. Els seus aromes i matisos acompanyen les tapes en una combinació que convida a detindre's en els contrastos: la textura d'una coca, l'interior cremós d'una croqueta o el sabor dels productes del Mediterrani. La ruta incorpora, a més, un component participatiu. Els clients podran votar per les seues tapes favorites a través de les xarxes socials, mentre que un jurat es reunirà al gener per a reconéixer la millor elaboració i el seu maridatge. En la primera edició, el premi va ser per a 'Las Torres', d'Insensato. Llistat complet de restaurants de la Ruta Taverners 2026 L'esdeveniment inclou més de 40 bars i restaurants d'Alacant amb tapes i vi a un preu reduït durant un mes. Et detallem la llista completa de participants en la Ruta de Taverners 2026: Gastro Bar 2&Tres — Tapa: Juan Gaya (Torrada de pa de cristall d'escalivada amb sardina i molletes). Tes Ki Yá Restaurant — Tapa: Ansaldo (Sardicai de teskiya!!). May Café — Tapa: El Ciprés (May Gofretet). Aperitius Gisbert — Tapa: Juan Rodríguez (Gilda, el meu amor). Cerveseria Delta 3 — Tapa: Baldo (Bunyols de bacallà amb pimentons rostits). L'Arrancada — Tapa: Mitja Lliura (Coca d'Aurora, formatge fresc i bonítol). Bar Bribone (Hotel Meliá Alacant) — Tapa: Nicolas. Antonio y Leonardo Sevilla (Marinera de lluç amb anxova de bota). Restaurant Capri — Tapa: Los Amorrich (Torrada d'escalivada amb anxova). Restaurant El Mincho — Tapa: Luis Lombardón (Llengua de vedella en mole). El Molí Rambla — Tapa: Francisco Marabeuf (Orella al forn). Santabar Alacant Centre — Tapa: Rejas (Croqueta de pernil "Big Manu"). Hotel Boutique Calas Alacant — Tapa: Germans Fabiani (Mini brioix de pulled pork fumat). Pipirrana Vermut — Tapa: Larriba (Ensaladilla pipirrana). Taperia El Txoko — Tapa: Mosen Juan Bautista (Melós de vedella sobre milfulls de creïlla amb crema d'idiazabal i poma envinagrada). Santabar Santa Faz — Tapa: José Pascual de Bonanza (Coca amb tonyina però bonica). Restaurant Sabolé Alacant Centre — Tapa: Nicolás Pérez de Sarrio (Mini Arepa, cruixent amb porc esfilagarsat i torró). Gadea 9 Gastrobar — Tapa: Boter (Braves Gadea). La Quiosca de la cova — Tapa: Guixot (Torrada d'Anxova del Cantàbric sobre mantega pasiega). Barra Fondillón (Hotel Hospes Amérigo) — Tapa: Botiga de Villafranqueza (Coca cruixent amb titaina). Restaurant Sabolé Sant Joan Platja — Tapa: Villagarcía (Mini Arepa, cruixent amb porc esfilagarsat i torró). Brasad'or Restaurant — Tapa: Ansaldo (Khorovats de pollastre a la brasa). GastroBar Restaurant Jorge — Tapa: Del Carrer Vall (Crema de porro i gamba blanca de la Mediterrània). Restaurant El Meu Foc — Tapa: Cacholí (Creïlles marinera amb anxoves). Taverna La Vendimia — Tapa: Águilas (Coqueta tavernera). La Terreta Gourmet Castaños — Tapa: Sant Joan (Brioix de galta confitada). La Terreta Gastrobar — Tapa: Dels Alonsos (Caneló de carn melosa al torró). Osiris Wine Boutique — Tapa: Richart (taula d'embotits i formatges). Cerveseria Portabella — Tapa: Ferrer (Entre secrets). Insensato — Tapa: Les Torres (Rotllet de llobarro). Cerveseria El Merengue — Tapa: Juan Bautista Amy (Ensaladilla russa). Restaurant Nou Pinet — Tapa: José Boulign (Volován farcit d'ensaladilla de carxofes amb una anxova enroscada). Restaurant La Xiqueta II — Tapa: Bosch (Lingot ibèric melós sobre parmentier de xirivia i poma). Imperio Gourmet — Tapa: Plasia (Capritx de la terreta). Vivaldi Vermuteria — Tapa: Nicolau (Mar i muntanya). Cerveseria Carvi — Tapa: Del Comte (Bao mediterrani). GastroBar Entre dos terres — Tapa: Joseph Vicente (Atascaburras). Restaurant Racó del Pla (Carrer Doctor Nieto) — Tapa: Antonio Pavia (Marinera de polp i el seu pimentó). Cheos Restaurant (Sant Gabriel) — Tapa: De Rejas (Marinera fumada). Restaurant Dual — Tapa: Francisco Carrascosa (Carxofa confitada amb canya de llom ibèric i maionesa d'herbes). Restaurant Racó del Pla Condomina — Tapa: Soler-Soriano (Marinera de polp i el seu pimentó). Cheos Restaurant (Platja de Sant Joan) — Tapa: Sarrió (Xips d'albergínia). ]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/41/10/46/una-taberna-ofrece-tapas-y-vinos_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="426130"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Comunitat defén a Brussel·les una PAC amb més finançament i menys càrrega administrativa]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/la-comunitat-valenciana-ha-defensat-a-brussel-les-una-pac-amb-mes-financament-i-menys-carrega-administrativa_604601_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 16:41:36 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/la-comunitat-valenciana-ha-defensat-a-brussel-les-una-pac-amb-mes-financament-i-menys-carrega-administrativa_604601_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Ángel Marhuenda ha traslladat en la reunió d'Agriregions tres prioritats per al sector agrari valencià: simplificació, viabilitat de l'arròs i flexibilitat en el registre digital de tractaments fitosanitaris]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha defensat a Brussel·les una Política Agrícola Comuna (PAC) amb finançament suficient, una menor càrrega administrativa i mesures adaptades a les particularitats dels diferents territoris agrícoles europeus, amb l'objectiu de garantir la competitivitat del sector i el futur de l'activitat agrària, segons ha plantejat la Comunitat Valenciana en la reunió de la coalició Agriregions. En l'encontre, celebrat a Brussel·les, ha participat el director general de la PAC, Ángel Marhuenda, juntament amb representants d'Andalusia, Castella i Lleó, Galícia i altres regions agrícoles europees. Durant la seua intervenció, Marhuenda ha traslladat tres reivindicacions que la Generalitat considera especialment rellevants per al sector agrari valencià: avançar en la simplificació administrativa, garantir la viabilitat del cultiu de l'arròs i flexibilitzar l'aplicació del registre digital de tractaments fitosanitaris. La delegació valenciana ha sostingut que la futura PAC ha d'incorporar un règim simplificat, l'aplicació del qual actualment no és obligatòria, amb la finalitat de reduir la càrrega burocràtica que suporten els agricultors i les agricultores. Respecte al registre digital de tractaments fitosanitaris, Marhuenda ha reclamat retardar la seua entrada en vigor i eximir de la seua aplicació els xicotets agricultors, tenint en compte les característiques de les seues explotacions i les noves exigències administratives i tecnològiques. A més, el director general ha defensat la necessitat de modificar les clàusules de salvaguarda per a garantir la competitivitat i la viabilitat del sector arrosser europeu. La Conselleria ha situat esta qüestió entre les prioritats de la Comunitat Valenciana en el debat comunitari, en considerar que l'arròs requerix eines específiques per a assegurar la seua continuïtat dins del marc regulador de la PAC. Finançament i participació de les regions en la futura PAC L'encontre ha comptat també amb la intervenció de membres del Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Comité Europeu de les Regions, i s'ha emmarcat en les negociacions del pròxim marc financer plurianual de la Unió Europea. En este context, les regions han advertit del risc d'una reducció dels recursos destinats a la PAC i han reclamat garanties perquè els fons anunciats per la Comissió Europea arriben efectivament al sector agrari. Les peticions d'Agriregions per al desenvolupament rural Entre les principals reivindicacions d'Agriregions figura també preservar un finançament específic per al desenvolupament rural, amb recursos destinats a combatre la despoblació, reforçar la resiliència dels territoris i garantir la seguretat alimentària. La coalició ha subratllat que estos objectius formen part d'una política agrícola que, al seu juí, ha de continuar responent a les necessitats de les zones rurals i a la diversitat dels sistemes productius europeus. Les regions han reclamat, així mateix, mantindre el finançament íntegrament europeu de determinades mesures agràries, sense condicionar-lo al cofinançament nacional, i oferir més seguretat per a les inversions. Segons el plantejament defés a Brussel·les, esta fórmula permetria dotar de més estabilitat els programes i evitar diferències en l'aplicació de les ajudes entre territoris. Un altre dels eixos de la posició compartida per Agriregions ha sigut la participació efectiva de les regions en la programació, gestió i presa de decisions de la futura PAC, mitjançant un model de governança que permeta adaptar les polítiques europees a la diversitat dels sistemes agrícoles de cada territori. La coalició ha insistit que eixa presència regional resulta clau per a ajustar millor les mesures a la realitat del camp europeu. Agriregions agrupa 23 regions de set estats membres de la Unió Europea (UE) i representa més del 25 % de la superfície agrícola utilitzada de la UE. Des de 2018 treballa per a promoure una agricultura europea justa, sostenible i resilient, recolzada per una PAC sòlida i una participació activa de les regions en el seu disseny i aplicació.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/41/08/65/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417562270-2fm-2fdz2eev91.png" type="image/png" length="722215"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marián Cano destaca en Paterna el paper dels centres de dades en l'economia digital]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/marian-cano-destaca-en-paterna-el-paper-dels-centres-de-dades-en-l-economia-digital_604597_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 14:56:21 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/marian-cano-destaca-en-paterna-el-paper-dels-centres-de-dades-en-l-economia-digital_604597_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La consellera ha participat en la inauguració del nou centre de dades de Kumo Networks, una instal·lació la inversió de la qual supera els 52 milions d'euros i que, segons ha subratllat, reforça la posició de la Comunitat Valenciana en l'atracció de projectes tecnològics.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, ha participat en la inauguració del nou centre de dades de Kumo Networks en Paterna, una infraestructura que, segons ha assenyalat, contribuïx a reforçar la posició de la Comunitat Valenciana en el desenvolupament de l'economia digital i en la captació d'inversions tecnològiques d'alt valor afegit. La inversió de la companyia en esta instal·lació supera els 52 milions d'euros, enfront de la previsió inicial, plantejada aproximadament en 50 milions d'euros. Durant l'acte, Cano ha defensat que els centres de dades s'han convertit en infraestructures industrials estratègiques per al desenvolupament econòmic, especialment en un context marcat pel creixement de la intel·ligència artificial, la computació en el núvol, la digitalització empresarial i els servicis digitals avançats. En la seua intervenció, ha insistit que este tipus d'instal·lacions no són un element accessori, sinó una peça central per a sostindre l'activitat de la nova economia digital. Una infraestructura que busca atraure activitat tecnològica d'alt valor afegit La consellera ha afirmat que "la transformació digital no ocorre en el núvol; ocorre en infraestructures ubicades en territoris capaços d'oferir seguretat, connectivitat, energia i talent", i ha afegit que "este tipus d'instal·lacions representen una oportunitat per a incorporar la Comunitat Valenciana a les grans cadenes de valor de la nova economia digital". Amb estes paraules, ha enllaçat l'obertura del centre de dades amb la capacitat del territori per a posicionar-se en sectors vinculats al coneixement i a la tecnologia. Així mateix, Marián Cano ha destacat que la implantació de Kumo Networks en Paterna suposa "un reconeixement a les capacitats del territori i al seu potencial per a albergar projectes tecnològics de primer nivell". Segons ha exposat, la nova instal·lació també contribuïx al reforçament de l'ecosistema innovador valencià, en generar activitat econòmica associada a servicis avançats i afavorir la col·laboració entre empreses i centres de coneixement.La consellera ha relacionat a més este tipus d'inversions amb els objectius europeus d'autonomia estratègica i sobirania tecnològica. En la seua opinió, disposar de capacitats pròpies per a emmagatzemar, processar i protegir dades resulta fonamental per a reforçar la resiliència digital europea i reduir dependències tecnològiques. En eixe marc, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana compta amb actius rellevants per a participar en eixe procés, entre ells el seu ecosistema universitari i tecnològic, el seu teixit empresarial i la seua capacitat per a atraure projectes innovadors. Sostenibilitat, eficiència i col·laboració amb la Universitat Politècnica de València La representant del govern valencià també ha incidit en la necessitat de compatibilitzar el creixement de les infraestructures digitals amb la sostenibilitat i l'eficiència en l'ús dels recursos. En este sentit, ha valorat de manera especial les solucions incorporades per Kumo Networks, entre les quals ha citat els sistemes de refrigeració sense consum d'aigua, l'ús de CO₂ com a refrigerant natural, l'ús d'energies renovables i la col·laboració tecnològica amb la Universitat Politècnica de València per a desenvolupar solucions geotèrmiques avançades. "El futur del sector no depén únicament de la capacitat de processament, sinó també de la capacitat per a fer-ho amb eficiència energètica i ambiental", ha afirmat Cano, que ha defés que innovació, creixement econòmic i sostenibilitat han d'avançar conjuntament. Les seues declaracions han posat l'accent en un model de desenvolupament que l'expansió tecnològica vaja acompanyada de criteris d'eficiència i de menor impacte sobre els recursos. Finalment, Marián Cano ha felicitat Kumo Networks i a tot l'equip que ha fet possible el projecte, i ha subratllat que la nova instal·lació representa una oportunitat per a continuar avançant cap a un model econòmic més innovador, tecnològic i competitiu, basat en el coneixement, el talent i la generació de valor afegit. La inauguració ha servit, així, per a posar el focus en el paper que poden exercir estes infraestructures en la consolidació de la Comunitat Valenciana com a pol d'atracció per a inversions de perfil tecnològic.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/41/08/10/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417558558-2fm-2fgva-inaguracion-2bdata-2bcenter-2bkumo-39.jpeg" type="image/jpeg" length="92098"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Turisme destaca a Benidorm la cooperació entre administracions i sector hoteler per a impulsar l'eficiència energètica]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/turisme-destaca-a-benidorm-la-cooperacio-entre-administracions-i-sector-hoteler-per-a-impulsar-l-eficiencia-energetica_604594_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 14:46:09 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/turisme-destaca-a-benidorm-la-cooperacio-entre-administracions-i-sector-hoteler-per-a-impulsar-l-eficiencia-energetica_604594_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Israel Martínez ha participat en la jornada ITH Hotel Energy Meetings 2026, que ha reunit en el Gran Hotel Bali professionals del sector i experts en energia per a analitzar rehabilitació, climatització i gestió intel·ligent.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El director general de Turisme, Israel Martínez, ha participat en la jornada ITH Hotel Energy Meetings 2026, celebrada al Gran Hotel Bali de Benidorm i organitzada per l'Institut Tecnològic Hoteler (ITH) en col·laboració amb HOSBEC. L'encontre ha reunit professionals del sector hoteler i experts en energia amb l'objectiu d'analitzar solucions de rehabilitació energètica, climatització i gestió intel·ligent de les instal·lacions, orientades a reduir els consums i els costos dels establiments turístics. Solucions per a reduir consums i costos en els hotels La jornada ha centrat el seu contingut en ferramentes i propostes vinculades a l'eficiència energètica, un àmbit que el sector turístic ha mostrat interés per avançar en la millora de les seues instal·lacions i en el control dels recursos que empra. En este context, el programa ha posat el focus en la rehabilitació energètica, la climatització i la gestió intel·ligent, tres línies de treball que, segons s'ha exposat durant l'encontre, poden contribuir a disminuir els consums i a optimitzar els costos d'explotació dels hotels. A més, la sessió ha abordat les oportunitats de finançament i les ferramentes de seguiment dels consums, dos qüestions que formen part del debat sobre com aplicar mesures de millora amb criteris tècnics i econòmics. L'encontre ha reunit perfils diversos de l'ecosistema hoteler i energètic, a fi de compartir experiències i d'oferir una visió aplicada sobre solucions que puguen adaptar-se a les necessitats concretes de cada establiment. Entre les experiències presentades, la jornada ha comptat amb les d'Hotel Cullera Holiday, Terra Natura i AR Hotels & Resorts, que han aportat la seua visió en el marc d'esta cita sectorial. La presència d'estos casos ha permés completar l'anàlisi de les possibilitats que oferixen les distintes ferramentes de gestió i seguiment, així com dels processos vinculats a la millora de l'eficiència en els hotels. Israel Martínez subratlla la cooperació com a via per a acostar solucions al sectorDurant la seua intervenció, Israel Martínez ha assenyalat que "la col·laboració entre les administracions, les associacions empresarials i els centres d'innovació és clau per a acostar als hotels solucions adaptades a les seues necessitats". Amb esta idea, el director general de Turisme ha posat en valor el paper de fòrums com el celebrat a Benidorm, en considerar que afavorixen el contacte entre els distints actors implicats en la modernització del sector. Martínez també ha valorat la celebració de trobades com la organitzada per ITH i HOSBEC, que, segons ha afirmat, "faciliten l'intercanvi d'experiències i ajuden el sector a prendre decisions d'inversió basades en el coneixement i en resultats mesurables". Les seues declaracions han situat l'accent en la utilitat pràctica d'estes sessions per a orientar inversions i compartir criteris tècnics entre empreses, associacions i institucions. La sessió ha tancat el cicle ITH Hotel Energy Meetings 2026 i ha comptat també amb la presència del president d'ITH i Hosbec, Fede Fuster. Amb esta jornada, l'organització ha posat el fermall a una sèrie de trobades centrades en l'energia i la gestió hotelera, en un moment que l'anàlisi de consums, el finançament i l'adaptació de les instal·lacions han ocupat un lloc destacat en l'agenda del sector. L'acte ha servit, en definitiva, per a reunir a Benidorm representants institucionals, empresarials i tècnics al voltant d'un mateix objectiu: estudiar vies de millora que permeten avançar cap a hotels més eficients, amb instal·lacions més ben gestionades i amb decisions d'inversió basades en dades, experiències i solucions concretes.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/41/07/69/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417557768-2fm-2fzzsv74km.png" type="image/png" length="1645832"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Nadal 2026 a Alacant, al detall: guia completa de llums, pessebres, fires i una gran novetat]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/alicante/nadal-2026-alacant-detall-guia-completa-actes-pessebres-fires-novetats_604541_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 14:42:32 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro Rubio]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Alacant]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/alicante/nadal-2026-alacant-detall-guia-completa-actes-pessebres-fires-novetats_604541_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El Betlem Monumental, els àngels gegants i un nou espectacle d'hologrames marquen les festes fins a l'arribada dels Reis Mags]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Alacant compta les hores per a prémer el botó del Nadal 2026. L'encesa de les més de 2,6 milions de llums led este divendres marca el pas d'unes dates que enguany compten amb més de 60 activitats que s'estendran del 20 de novembre al 5 de gener. L'Ajuntament ha teixit un programa que pretén fer brillar el centre, creua els barris i ocupa mercats i places amb centenars de llums, adorns, atraccions i novetats. [articles:603810] Així, baix el lema 'Un Nadal a l'altura de la teua imaginació', la ciutat busca una atmosfera màgica que cada racó es convertisca en un xicotet escenari nadalenc on convisquen l'oci familiar, l'activitat comercial i les celebracions més tradicionals. Alfons el Savi i el Mercat Central d'Alacant il·luminats amb les llums de Nadal A este desplegament se sumen els ja emblemàtics àngels gegants distribuïts en Marvà, rotonda d'Alacant, plaça de Sant Cristòfol, Gran Via i plaça de bous. A més, l'àngel que fins a 2024 s'instal·lava davant de l'estació de Renfe passa de nou la confluència de Costa Blanca i Condomina, a l'Albufereta, ampliant el circuit visual cap a la platja. Els betlems d'Alacant ja tenen data d'inauguració El Betlem Monumental, reconegut pel Llibre Guinness com el naixement més gran del món, s'inaugurarà el diumenge 4 de desembre a la plaça de l'Ajuntament amb un espectacle de llum i so. En paral·lel, la mobilitat a la plaça canviarà: el trànsit quedarà prohibit fins al 7 de gener, moment que només permetrà l'accés d'autobusos i taxis. Abans de l'escena gegant serà el torn dels betlems tradicionals d'Alacant. El del saguer de l'Ajuntament es podrà visitar des del dimecres 25 de novembre amb figures de gran grandària i caràcter bíblic. Figures del Betlem Social d'Alacant Per la seua banda, el Social de la Montanyeta estrenarà el divendres 27 les seues quatre escenes: dos bíbliques i dos populars. A més, la Junta Major de Setmana Santa inaugurarà el seu propi naixement el 4 de desembre al Portalet. Les fires completen l'oferta familiar: La Fira de Nadal obrirà del 27 de novembre al 24 de gener a Rabassa (davant del Decathlon). La fira infantil de Sèneca funcionarà del 27 de novembre al 18 de gener. Pel que fa a les novetats, el Nadal a Alacant inclou un nou espectacle. A partir del dimarts 8 de desembre s'inaugurarà la representació hologràfica nadalenca 'El asombroso viaje de San Nicolás' en el fons de sac de la Rambla. Es realitzaran 10 passades de 6 minuts cada una des de les 19:00h fins a les 22:00 hores fins al 12 de desembre. Moros i Cristians, Comerç, Fogueres i Sant Silvestre Les festes oficials de les Fogueres també tindran la seua quota de protagonisme en estes dates. El certamen de nadales se celebrarà el 13 i 14 de desembre en l'avinguda de la Constitució, mentre que el Concert de Nadal tindrà lloc el dimecres 17 a les 20:00 hores en la Cocatedral. Per descomptat, no faltarà la plantà de la foguera el dijous 17 en la plaça de la Montanyeta abans que les flames la consumixen en la nit del 20. Foguera de Nadal 2024 a Alacant El pols festiu també el marca la processó en honor a Sant Nicolau, patró d'Alacant, el dissabte 6 de desembre a les 11:45 hores i la XIX Entrada de Moros i Cristians, en este cas de vesprada a partir de les 18:30 hores en el centre de la ciutat. La Regidoria de Comerç ha llançat la campanya 'El Nadal que més somriu' per a impulsar l'activitat comercial. Hi haurà vint jornades de dinamització en places, mercats i mercadets amb tallers nadalencs, photocall, bombolles de Nadal i animació. Entre els punts previstos en la programació figuren les places Amèrica, Alger, Magallanes, Pla Carolines, Navarro Rodrigo, Pau 5, Vicente Ramos, Calvo Sotelo, Sant Blai, Vilafranca, Sant Gabriel, així com els mercadets de Benalua, Babel i Teulada. En l'àmbit esportiu, destaquen tres cites: el Navi Fitness del dijous 26 en l'Esplanada (de 10:00h a 21:00 hores), la Travessia de Nadal del dilluns 21 amb eixida en el Postiguet i la Sant Silvestre Solidària del dimecres 30 de desembre. Així seran la Nit de Cap d'Any i la Cavalcada de Reis a Alacant Una altra de les cites marcades en el calendari serà la Nit de Cap d'Any. El matí del 31 el protagonitzarà el Cotilló Infantil en la Rambla des de les 10:30 hores i un assaig de campanades a les 12:00 hores. La Nit de Cap d'Any per a adults també se celebrarà en este espai amb raïm gratuït, música en directe i l'orquestra Athenas des de les 23:00 hores. Finalment, les Carteres Reials desfilaran el 4 de gener des de la plaça d'Espanya fins a la Rambla Esplanada i recolliran cartes al final del recorregut. Els Reis Mags arribaran al port el 5 de gener a les 17:00h. Després de saludar els menuts en la plaça de bous, començarà la cavalcada des de l'avinguda de l'Estació a les 19:00h en direcció a l'Ajuntament. Les cadires es podran comprar des del 26 de desembre en Vivaticket (un 60%) i en les taquilles de la plaça de bous (el 40% restant).]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/08/26/64/bele-n-gigante-en-la-plaza-del-ayuntamiento-de-alicante_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="630539"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nuria Martínez ha defensat una justícia àgil, pròxima i sostenible davant l'alumnat de Dret del CEU Cardenal Herrera]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/nuria-martinez-ha-defensat-una-justicia-agil-proxima-i-sostenible-davant-l-alumnat-de-dret-del-ceu-cardenal-herrera_604586_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 14:36:05 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/nuria-martinez-ha-defensat-una-justicia-agil-proxima-i-sostenible-davant-l-alumnat-de-dret-del-ceu-cardenal-herrera_604586_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La consellera de Serveis Socials i Justícia ha pronunciat la conferència "Els reptes de la Justícia en el Segle XXI", en la qual ha abordat la nova Llei d'Eficiència, la digitalització de l'Administració de Justícia i el paper de la intel·ligència artificial.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La consellera de Serveis Socials i Justícia, Nuria Martínez, ha impartit la conferència "Els reptes de la Justícia en el Segle XXI" davant l'alumnat del grau de Dret del CEU Cardenal Herrera, en una intervenció centrada en els principals desafiaments que, segons ha exposat, afronta l'Administració de Justícia en l'actualitat. Durant la seua exposició, Martínez ha defés un model de Justícia àgil, pròxima, accessible i sostenible per a millorar l'atenció a la ciutadania, i ha vinculat esta idea amb la necessitat d'impulsar canvis organitzatius, tecnològics i normatius sense perdre de vista les garanties bàsiques del sistema. Una justícia que canvie sense deixar ningú arrere La consellera ha apostat per "conjugar transformació, tecnologia i confiança per a construir la Justícia que la nostra societat mereix: una que canvia sense deixar ningú arrere". Amb esta idea com a eix de la seua intervenció, ha insistit que la modernització del sistema ha de desenvolupar-se de manera compatible amb els principis que el sostenen, de manera que els canvis no alteren la funció essencial de la Justícia ni generen noves barreres per a les persones usuàries. En esta línia, Martínez ha afirmat que "la Justícia del segle XXI ha de poder canviar sense deixar de ser fidel als principis que la sustenten". També ha subratllat que el procés de modernització ha de permetre "modernitzar sense perdre garanties", "ser eficients sense afectar la independència judicial" i "digitalitzar sense alçar barreres noves". A més, ha remarcat que no s'ha de permetre que "una màquina ocupe el lloc d'una persona quan hi ha drets en joc", en referència al debat sobre la incorporació d'eines tecnològiques en àmbits sensibles de l'Administració de Justícia. La consellera ha situat esta reflexió en un marc més ampli en el qual, segons ha exposat davant l'alumnat, la transformació tecnològica ha d'anar acompanyada de confiança institucional i d'una atenció centrada en les persones. El missatge principal de la seua intervenció ha girat entorn de la idea que la innovació no pot separar-se de la protecció de drets, ni tampoc de l'obligació de respondre amb qualitat a les necessitats de la ciutadania. Els canvis derivats de la nova llei d'eficiènciaMartínez ha abordat, a més, qüestions que ha considerat especialment rellevants en l'àmbit de la Justícia, entre estes els canvis derivats de la implantació de la nova Llei d'Eficiència en matèria de Justícia, que dona lloc als Tribunals d'Instància. També ha tractat l'estat de la digitalització i modernització de l'Administració de Justícia, així com l'aplicació de criteris de sostenibilitat i accessibilitat en el funcionament del sistema. Juntament amb estos aspectes, la consellera ha inclòs en la seua intervenció l'aplicació de la intel·ligència artificial per a optimitzar processos. En la seua exposició, eixa qüestió ha aparegut lligada a la necessitat de mantindre l'equilibri entre eficiència tecnològica i garanties jurídiques, en un context que la modernització administrativa exigix, al seu juí, que la transició digital no deixe arrere a ningú i que preserve el component humà quan estan en joc drets fonamentals. La referència a la nova llei, als Tribunals d'Instància i a la modernització digital ha emmarcat una part important de la xarrada, que ha tingut com a objectiu acostar a l'alumnat de Dret els reptes concrets que afecten el present i el futur del sistema judicial. La consellera ha traslladat així una visió de conjunt que els canvis normatius, les ferramentes tecnològiques i l'organització dels servicis públics formen part d'un mateix procés d'adaptació institucional. El paper dels servicis públics i la formació jurídica En el tram final de la seua intervenció, Nuria Martínez ha defés el valor dels servicis públics, entre estos la Justícia i els Servicis Socials, en assenyalar que "quan algú està en una situació difícil, el poder públic li ha de respondre amb rapidesa, amb claredat i amb humanitat". Amb esta afirmació, ha enllaçat la funció de la Justícia amb l'atenció a les persones que travessen moments d'especial vulnerabilitat, i ha insistit que la resposta institucional ha de ser comprensible, àgil i humana.La consellera ha dirigit també un missatge a l'alumnat del grau de Dret del CEU Cardenal Herrera, a qui ha traslladat que "més enllà del constant desenvolupament d'eines tecnològiques o els canvis normatius, el que donarà sentit al vostre treball continuarà sent el de sempre: la dignitat de les persones, la defensa dels seus drets i la cerca de justícia". Amb eixes paraules, ha posat el focus en la dimensió ètica i humana de la professió jurídica, al mateix temps que ha subratllat que el progrés tècnic no substituïx la responsabilitat dels qui treballen en este àmbit. La conferència ha servit, en definitiva, per a presentar davant l'alumnat diversos dels assumptes que estan marcant l'agenda de la Justícia: la reforma organitzativa, la digitalització, l'accessibilitat, la sostenibilitat i la possible utilització d'intel·ligència artificial en determinats processos. Tot això, ha plantejat Martínez, ha de desenvolupar-se amb una idea de fons clara: garantir una Justícia que continue sent eficient sense renunciar a les persones ni als seus drets.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/41/06/65/6afc5835209f5.jpeg" type="image/jpeg" length="93650"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Camarero ha defensat a Bilbao l'accessibilitat turística com una ferramenta per a totes les persones]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/camarero-ha-defensat-a-bilbao-l-accessibilitat-turistica-com-una-ferramenta-per-a-totes-les-persones_604584_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 14:31:22 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/camarero-ha-defensat-a-bilbao-l-accessibilitat-turistica-com-una-ferramenta-per-a-totes-les-persones_604584_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El secretari autonòmic de Turisme ha participat en una taula redona del congrés TUR4all, on s'han abordat la mesura, la formació, la informació accessible i la coordinació entre administracions i empreses.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El secretari autonòmic de Turisme, José Manuel Camarero, ha participat en la taula redona "Estratègia, mesurament i impacte: com integrar l'accessibilitat en la transformació de les empreses turístiques", celebrada en el marc del V Congrés Internacional de Turisme Accessible, TUR4all, que s'ha desenvolupat en el Palau Euskalduna de Bilbao. La sessió ha reunit representants institucionals, acadèmics i de l'àmbit empresarial per a analitzar el paper de l'accessibilitat en l'evolució del sector turístic i la seua relació amb la sostenibilitat social i la gestió dels negocis. Durant la seua intervenció, Camarero ha situat l'autonomia i la seguretat de les persones residents i visitants com la finalitat de l'accessibilitat turística. En eixe sentit, ha assenyalat que l'accessibilitat "ha de respondre a la convicció que els entorns i servicis han de poder ser utilitzats per totes les persones, i no limitar-se a una ferramenta de promoció o de captació de demanda". A partir d'eixa idea, ha vinculat l'accessibilitat amb les necessitats de la ciutadania i dels qui visiten les destinacions, i no sols amb la imatge o la competitivitat comercial dels servicis turístics. L'accessibilitat com a part de l'estratègia de sostenibilitat turística El secretari autonòmic ha explicat que el turisme inclusiu i accessible forma part de la dimensió social de l'Estratègia de Sostenibilitat Turística de Turisme Comunitat Valenciana, un document que compta amb certificació d'AENOR. Segons ha detallat, eixa estratègia inclou aspectes com la formació, la inclusió laboral, l'accessibilitat digital i les condicions dels recursos i servicis turístics, de manera que l'accessibilitat quede integrada en el conjunt de l'activitat i no es limite a actuacions puntuals o aïllades. La taula redona ha abordat també la necessitat que les empreses turístiques incorporen estes qüestions als seus processos habituals, tenint en compte les característiques dels negocis de menor grandària. En eixa línia, el debat ha posat el focus en la formació del personal, en els estàndards d'accessibilitat i en la informació que necessiten les persones per a organitzar els seus viatges, ja que estos elements condicionen tant l'ús dels servicis com l'experiència dels qui els contracten.La sessió ha tractat, a més, la relació entre accessibilitat, sostenibilitat social i gestió empresarial, així com els instruments necessaris per a identificar barreres i avaluar les condicions d'ús dels servicis turístics. Tot això ha format part d'un intercanvi orientat a millorar la integració de l'accessibilitat en la presa de decisions de les empreses i en la planificació dels destins. Indicadors, informació verificable i coordinació entre administracions En matèria de mesurament, els participants han analitzat el paper dels indicadors per a detectar barreres, establir prioritats i comprovar els efectes de les actuacions. L'accessibilitat, en este context, ha sigut assenyalada com un dels àmbits d'avaluació del model de destins turístics intel·ligents de la Comunitat Valenciana, la qual cosa reforça la seua presència dins dels mecanismes de seguiment i millora de la qualitat turística. La informació sobre accessibilitat ha ocupat un altre dels blocs de la taula. S'ha abordat la necessitat de descriure les condicions concretes d'accés i ús dels recursos, tant en els espais físics com en els canals digitals, amb l'objectiu que les persones puguen comptar amb dades clares abans de desplaçar-se o reservar un servici. La conversa ha subratllat que eixa informació ha de ser comprensible, actualitzada i verificable, perquè resulte vertaderament útil a usuaris i usuàries amb distintes necessitats. Així mateix, la sessió ha inclòs la coordinació entre administracions i empreses com un element necessari per a disposar d'eixa informació de manera ordenada i coherent. En el debat han participat Cristina Llagostera, de l'Agència Catalana de Turisme; Daniel Solana Alonso, director general de Basquetour; i Asunción Fernández-Villarán, de la Universitat de Deusto. La moderació ha correspost a Borja Torres Fuentes, gerent de Deloitte. Camarero ha vinculat l'accessibilitat amb l'experiència turística, l'organització empresarial i la qualitat de la informació disponible, en un marc de treball que la sostenibilitat, la formació i l'avaluació de resultats han ocupat un lloc central.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/41/06/41/6afc5717a0565.jpeg" type="image/jpeg" length="115092"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les exportacions de la Comunitat Valenciana han arribat a 29.447 milions fins a setembre, amb una alça del 5,9 %]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/les-exportacions-de-la-comunitat-valenciana-han-arribat-a-29-447-milions-fins-a-setembre-amb-una-alca-del-5-9_604582_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 14:22:37 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/les-exportacions-de-la-comunitat-valenciana-han-arribat-a-29-447-milions-fins-a-setembre-amb-una-alca-del-5-9_604582_102.html</guid>
      <description><![CDATA[València ha liderat les vendes per províncies, mentre els béns d'equip i el mercat europeu han impulsat el creixement exterior]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[Les exportacions de la Comunitat Valenciana han ascendit a 29.447 milions d'euros en el període gener-setembre, la qual cosa ha suposat un increment del 5,9 % respecte al mateix període de l'any anterior, segons les dades fetes públiques este dimarts per la Direcció Territorial de Comerç de la Comunitat Valenciana, dependent de la Secretaria d'Estat de Comerç. La consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, ha afirmat que "es manté la tendència dinàmica mostrada per les exportacions de la Comunitat Valenciana durant 2026, amb increments destacats a països de la Unió Europea i amb uns béns d'equip que incrementen les seues exportacions un 19 % en els nou primers mesos de l'any". València ha liderat les vendes provincials, seguida de Castelló i Alacant Per províncies, València ha exportat producte per valor de 16.628 milions d'euros, amb un ascens del 7,5 % en els nou primers mesos de l'any. Castelló ha venut producte valorat en 7.180,3 milions d'euros, amb un augment del 5,7 %, mentre Alacant ha exportat mercaderies per valor de 5.638,2 milions d'euros, la qual cosa ha representat un increment de l'1,6 % respecte al mateix període de l'any anterior. Estes dades han dibuixat un comportament desigual entre les tres províncies, encara que el conjunt autonòmic ha mantingut una evolució positiva en l'acumulat de gener a setembre. La informació publicada per Comerç ha situat València com la província amb major volum exportador, seguida de Castelló i Alacant, que han registrat també avanços, encara que amb ritmes distints. En el desglossament sectorial, els productes agroalimentaris han representat el 23,6 % de l'exportació de la Comunitat Valenciana i han registrat un increment del 0,9 % respecte al mateix període de l'any anterior. A continuació s'han situat els béns d'equip, amb el 17 % de l'exportació i un creixement destacat del 19,3 % respecte a gener-setembre de 2025. Els productes químics, que han concentrat el 13,9 % de l'exportació autonòmica, han experimentat un ascens del 7,7 %. Per la seua banda, les semimanufactures no químiques han anotat un descens del 3,2 %, mentre que el sector d'automoció ha crescut un 3,5 % i ha superat els 3.274 milions d'euros. Europa ha concentrat el 71 % de les vendes exteriorsPer àrees geogràfiques, les exportacions de la Comunitat Valenciana han mantingut la tendència dinàmica en els mercats europeus, que han concentrat el 71 % de les vendes. La Unió Europea ha registrat un increment del 9 % respecte al mateix període de l'any anterior, amb França i Alemanya com a principals clients i amb ascensos del 8,6 % i de l'11,2 %, respectivament. Itàlia, situada com a tercer client, ha experimentat un augment del 23 %. En paral·lel, les exportacions a Amèrica han patit un lleuger descens del 0,3 %, amb un creixement de l'1,3 % de les vendes a Amèrica del Nord i una baixada del 2,8 % en les exportacions dirigides a Amèrica Llatina. Quant a la resta de grans àrees, Àsia ha registrat un descens del 8 %, mentre Àfrica ha crescut un 9,7 %. Dins d'este últim mercat, el Marroc ha ocupat la primera posició i ha anotat un ascens del 4,9 % en les exportacions rebudes des de la Comunitat Valenciana. Amb estes dades, el balanç exportador dels nou primers mesos de l'any ha reflectit un avanç generalitzat en bona part dels principals sectors i destins, amb especial pes del mercat comunitari i dels béns d'equip, segons la informació difosa per la Direcció Territorial de Comerç.]]></content:encoded>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat ha presentat a Cartagena el seu sistema de llenguatge clar amb IA]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/la-generalitat-ha-presentat-a-cartagena-el-seu-sistema-de-llenguatge-clar-amb-ia_604577_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 14:11:11 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/la-generalitat-ha-presentat-a-cartagena-el-seu-sistema-de-llenguatge-clar-amb-ia_604577_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La ferramenta, integrada en la Seu Electrònica, ha generat 100 propostes sobre 44 procediments des de juny i 22 han sigut acceptades.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Generalitat ha presentat a Cartagena el seu sistema de llenguatge clar assistit per intel·ligència artificial (IA), una ferramenta que, segons ha explicat el director general de Simplificació Administrativa, Francisco Ortega, ha sigut dissenyada per a ajudar que la informació sobre els tràmits s'entenga a la primera i per a mantindre sempre en mans d'una persona la decisió final sobre cada text. La presentació s'ha realitzat en la taula M'entén l'Administració?, dins de les Jornades Interautonòmiques d'Atenció Ciutadana que organitza la Regió de Múrcia. En este marc, Ortega ha detallat el funcionament d'una solució que la Generalitat ha integrat en l'aplicació amb la qual el personal públic manté les fitxes de procediment de la Seu Electrònica. Com funciona la ferramenta de llenguatge clar El sistema permet que la persona que gestiona un tràmit sol·licite a la IA una versió en llenguatge clar del contingut original i compare ambdues redaccions, ja que la proposta generada es mostra al costat del text ja existent. Després, la unitat responsable decidix si accepta la redacció suggerida, si la corregix o si la descarta per complet. D'esta manera, la Generalitat ha subratllat que l'automatització no substituïx el criteri humà, sinó que el recolza en la revisió i millora de la informació administrativa. Segons la informació facilitada, esta fórmula busca reforçar la claredat dels procediments publicats en la Seu Electrònica i facilitar que la ciutadania comprenga millor què ha de fer, quina documentació necessita o com es descriuen els passos administratius. El projecte s'ha presentat com una ajuda tècnica per a revisar, simplificar i adaptar els continguts a un llenguatge més senzill sense perdre precisió jurídica ni administrativa. Francisco Ortega ha explicat en la taula que la IA ajuda que els tràmits s'expliquen de forma més comprensible, però que l'última paraula la té sempre una persona. Eixa supervisió humana ha quedat incorporada al funcionament del sistema, que no publica automàticament els textos ni aprova canvis sense revisió prèvia de la unitat competent. Resultats des de juny i procediments en els quals s'ha usat Des de juny, la ferramenta ha generat 100 propostes sobre 44 procediments de 13 organismes de la Generalitat, i 22 d'eixes propostes s'han acceptat. L'administració ha indicat, a més, que entre els procediments en els quals s'ha usat estan les ajudes urgents per la DANA Adam.Estes dades mostren l'abast inicial del sistema dins de l'estructura administrativa autonòmica, ja que l'ús s'ha estés a distints organismes i a una varietat de procediments. La xifra de propostes acceptades indica, al mateix temps, que l'eina ha sigut concebuda com un suport per a generar versions alternatives del text, però no com una solució tancada o automàtica. La Generalitat ha vinculat este desenrotllament a la Llei 6/2024 de simplificació administrativa, que obliga a publicar la informació dels procediments en un llenguatge clar i senzill. En conseqüència, el sistema presentat a Cartagena s'ha emmarcat com una resposta operativa a eixa exigència legal i com un instrument per a adaptar la comunicació administrativa a un format més accessible. Participació interautonòmica en la taula d'atenció ciutadana A més de la intervenció de la Generalitat, en la taula M'entén l'Administració? han participat representants del Govern de Navarra, la Xunta de Galícia, el Principat d'Astúries, la Regió de Múrcia, Plena Inclusió i CERMI. La cita ha reunit, per tant, a diverses administracions i entitats vinculades a l'atenció ciutadana i a l'accessibilitat, en una jornada centrada en la comunicació administrativa i en la seua comprensió per part de la població. La presència d'estes participants ha situat la presentació de l'eina dins d'un debat més ampli sobre com fer més comprensibles els tràmits públics. En eixe context, el sistema de llenguatge clar amb IA ha sigut exposat com una experiència pràctica de simplificació, recolzada en tecnologia, però sotmesa a revisió humana i als criteris de la unitat responsable de cada procediment. Amb esta iniciativa, la Generalitat ha donat a conéixer un model de treball que combina intel·ligència artificial, supervisió tècnica i obligació normativa de claredat en la informació pública. El projecte ha començat a oferir resultats concrets en distints procediments i ha quedat vinculat, segons la pròpia administració, a l'esforç per fer que la relació amb la ciutadania resulte més clara, directa i comprensible.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/41/05/93/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417548397-2fm-2ffran-2bortega-cartagena.jpeg" type="image/jpeg" length="94109"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat avança en les primeres 30 vivendes de protecció pública industrialitzades de la Comunitat Valenciana]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/la-generalitat-avanca-en-les-primeres-30-vivendes-de-proteccio-publica-industrialitzades-de-la-comunitat-valenciana_604554_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 13:02:00 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/la-generalitat-avanca-en-les-primeres-30-vivendes-de-proteccio-publica-industrialitzades-de-la-comunitat-valenciana_604554_102.html</guid>
      <description><![CDATA[La promoció es construirà a Albal, tindrà 30 pisos de lloguer assequible i forma part del Pla VIVE Dana per a municipis afectats per la riuada.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La Generalitat ha avançat en la construcció de les primeres 30 vivendes de protecció pública industrialitzades de la Comunitat Valenciana, una promoció que s'alçarà a Albal i que es destinarà a lloguer assequible. La vicepresidenta primera i consellera de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha visitat les instal·lacions que la UTE Anro-Guerola té a Alberic per a conéixer el procés de fabricació i comprovar l'evolució dels treballs d'apilament i premuntatge dels mòduls que conformaran les futures vivendes. L'actuació forma part del Pla VIU Dana, desenvolupat pel Consell a través dels Plans de Reconstrucció Local (PRL), un programa que, segons la Generalitat, permet agilitzar els projectes després dels danys produïts per la riuada. La intervenció permetrà l'edificació de vivendes industrialitzades de protecció pública en les zones afectades per la dana en municipis com Albal, Torrent, Utiel, Silla o Carcaixent. Una promoció de 30 vivendes amb distintes tipologies i espais comuns En el cas d'Albal, la promoció s'ubicarà en una parcel·la propietat de l'Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl (EVHA), situada al carrer Alcàsser, número 30, amb una inversió prevista de 5,5 milions d'euros. L'edifici comptarà amb 30 vivendes distribuïdes en tres tipus d'unitats residencials, a més de places d'aparcament i un local comunitari. En concret, el projecte inclourà cinc vivendes d'un dormitori, amb una superfície aproximada de 47 m2; 22 vivendes de dos dormitoris, amb aproximadament 70 m2; i tres vivendes adaptades, també de dos dormitoris, de 72 m2. La promoció incorporarà així mateix 11 places d'aparcament en planta baixa, de les quals 3 seran adaptades, així com un local comunitari d'uns 44 m2. Una vegada finalitzades, les vivendes s'integraran en el parc públic de la Generalitat i es destinaran a lloguer assequible, amb rendes previstes d'entre 257 i 396 euros mensuals, en funció de la superfície de cada immoble. Segons la Generalitat, amb esta fórmula es destina la promoció al lloguer assequible en un municipi afectat per la dana i s'aplica un sistema de construcció industrialitzada que accelera els terminis d'execució. Els terminis d'execució i els treballs que ja s'han iniciatDurant la visita, Susana Camarero ha estat acompanyada pel secretari autonòmic d'Habitatge, Sebastián Fernández, i per la directora general de l'EVHA, Estefanía Martínez. En la instal·lació d'Alberic han comprovat l'evolució dels treballs que s'estan avançant en fàbrica, ja que el sistema industrialitzat permet traslladar a tallers una part important del procés d'execució. La Generalitat ha previst que, a finals d'este mes de novembre, es puga certificar un 60 % dels mòduls d'Albal que es construïxen en fàbrica. A més, la producció dels mòduls tindrà una duració aproximada de set mesos, mentre que l'estructura en el solar s'iniciarà en el primer trimestre de 2027. La font indica que començaran els treballs de desbrossament i excavacions en la parcel·la on s'alçarà l'edifici. Amb esta actuació, es desenvolupa en Albal una promoció pública industrialitzada en el marc del Pla VIVE Dana. El projecte combina l'execució en fàbrica amb els treballs sobre el terreny i s'emmarca en l'estratègia autonòmica per a accelerar la construcció d'habitatge públic destinat a lloguer assequible.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/41/02/51/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417530490-2fm-2f261117-anroguerona-camarero-industrializada.jpeg" type="image/jpeg" length="101822"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els centres comercials d'Alacant desvelen els seus horaris en Nadal: on obriran els diumenges i on tancaran]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/horaris-centres-comercials-alacant-en-nadal-diumenges-obertura-dates-tancament_604530_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 12:19:46 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro Rubio]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/horaris-centres-comercials-alacant-en-nadal-diumenges-obertura-dates-tancament_604530_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Alguns establiments podran obrir pràcticament tots els diumenges fins a Reis, mentre que altres hauran de tancar les seues tendes en dates assenyalades.]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[La campanya de Black Friday, Nadal i Reis modifica el calendari comercial de la província d'Alacant i deixa una diferència important per als qui aprofiten els caps de setmana per a fer les seues compres. No tots els centres comercials podran obrir els mateixos diumenges i festius, ni tindran idèntiques condicions durant desembre. La clau es troba en les zones de gran afluència turística (ZGAT), que compten amb llibertat horària per a ampliar les seues jornades d'obertura. Esta distinció permetrà a diversos complexos mantindre les seues botigues obertes durant bona part de les festes, mentre altres hauran d'ajustar-se al calendari autoritzat per la Generalitat Valenciana. Els centres comercials d'Alacant que obriran quasi tots els festius En la ciutat d'Alacant, Plaza Mar 2, Gran Via, Parc Comercial Vistahermosa i Puerta de Alacant gaudiran del calendari ampliat durant el període turístic vigent fins al 5 de gener. També podran obrir les botigues d'El Corte Inglés de Maisonnave i Federico Soto. Centre comercial Gran Via d'Alacant Fora de la capital, Zenia Boulevard, a Oriola Costa; Habaneras, a Torrevella, i La Marina, a Finestrat, també disposaran de llibertat horària per trobar-se en àrees turístiques amb autorització anual. Els seus establiments podran rebre clients pràcticament tots els diumenges i festius de la campanya. Este avantatge es notarà especialment durant el pont de desembre. Mentre alguns complexos podran obrir les seues galeries comercials el diumenge 6 i el dimarts 8, altres hauran de mantindre tancades les botigues durant ambdues jornades, a pesar que el dilluns 7 serà laborable. El calendari ampliat, no obstant això, té límits. Les botigues d'estos centres hauran de tancar el 25 de desembre, l'1 de gener i el 6 de gener, tres dates que queden excloses de les obertures comercials. L'activitat de restauració i oci pot seguir un altre règim. On obrin menys diumenges? El panorama canvia en establiments que no estan acollits a eixe règim turístic. És el cas de L'Aljub, a Elx; The Outlet Stores Alacant, a Sant Vicent del Raspeig; Portal de la Marina, a Ondara; Ociopía, a Oriola, i Alzamora, a Alcoi. A esta relació se suma Vinalopó-Carrefour Petrer, entre altres complexos comercials de la província. Les seues botigues hauran de respectar les jornades d'obertura general autoritzades per l'Administració autonòmica, sense poder beneficiar-se de la llibertat horària que gaudixen els establiments situats en zones turístiques. En este calendari figuren el diumenge 29 de novembre i els dies 13, 20 i 27 de desembre. Per contra, el diumenge 6 i el dimarts 8 de desembre no estan habilitats per a estos centres, per la qual cosa les seues galeries comercials romandran tancades durant el pont. Botigues del centre comercial L'Aljub d'Elx Això no implica que el visitant trobe totes les instal·lacions sense activitat. Els restaurants, les sales de cinema i altres espais d'oci poden mantindre les seues portes obertes, amb horaris propis. Per això, convé consultar prèviament quins servicis funcionen abans d'organitzar una visita. Nit de Nadal, Nit de Cap d'Any i els diumenges d'obertura al gener El Nadal també introduïx modificacions en els horaris de tancament. Tant el dijous 24 de desembre, Nit de Nadal, com el dijous 31, Nit de Cap d'Any, les botigues avançaran el seu tancament respecte a les 22.00 hores habituals de molts establiments. Depenent del centre i de l'operador comercial, les persianes baixaran entre les 18.00 i les 20.00 hores. Es tracta d'una adaptació habitual en estes dos jornades, en les quals les grans superfícies ajusten la seua activitat per a facilitar la conciliació de les seues plantilles. Quant als dies de tancament general, el 25 de desembre i l'1 de gener seran jornades sense obertura comercial en tota la província. El 6 de gener, Dia de Reis, tampoc permetrà obrir als centres acollits al calendari turístic ampliat. La campanya continuarà al gener de 2027 amb dos noves dates destacades: els dos primers diumenges del mes estaran habilitats per a l'activitat comercial en la Comunitat Valenciana, coincidint amb les compres d'última hora de Reis i el començament de les rebaixes d'hivern.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/09/58/31/decoracio-n-naviden-a-en-el-centro-comercial-l-aljub_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="721815"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La indústria valenciana del plàstic ha reivindicat el seu paper en la sostenibilitat i la innovació]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/la-industria-valenciana-del-plastic-ha-reivindicat-el-seu-paper-en-la-sostenibilitat-i-la-innovacio_604540_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 12:11:16 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/la-industria-valenciana-del-plastic-ha-reivindicat-el-seu-paper-en-la-sostenibilitat-i-la-innovacio_604540_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Julio Delgado ha inaugurat la XXIV Trobada Anual del Sector del Plàstic, en la qual Avep i Aimplas han reconegut empreses i professionals del sector]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El director general d'Indústria, Julio Delgado, ha ressaltat la capacitat innovadora i d'adaptació de les empreses valencianes del plàstic i la seua contribució a la sostenibilitat d'altres sectors de l'economia de la Comunitat Valenciana mitjançant el desenvolupament de materials més eficients, la reducció del consum de matèries primeres i l'increment en la utilització de material reciclat. Delgado s'ha expressat així durant la inauguració de la XXIV Trobada Anual del Sector del Plàstic, organitzada per l'Associació Valenciana d'Empreses del Plàstic (Avep) i l'Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), en la qual s'ha reconegut la trajectòria, el talent i la contribució d'empreses i professionals del sector. En la seua intervenció, ha posat en relleu les aplicacions dels materials plàstics en àmbits com l'envàs, l'automoció, la construcció, l'agricultura o la salut, "on la innovació del sector contribuïx al desenvolupament de nous productes i solucions". El pes de la indústria valenciana del plàstic El director general ha posat en valor el paper de la indústria valenciana del plàstic, que, segons ha subratllat, representa un important actiu en termes d'activitat econòmica, ocupació i exportació. "Es tracta d'empreses que invertixen, competixen en mercats internacionals i porten anys transformant els seus productes i processos per a respondre a les noves demandes del mercat", ha assegurat. A més, ha destacat la importància de la col·laboració publicoprivada entre el teixit empresarial, les associacions sectorials, els centres tecnològics i l'Administració per a afrontar els reptes de la indústria del sector. En eixa línia, ha assenyalat el paper d'Aimplas com a centre tecnològic de referència i ha defés la necessitat d'impulsar una innovació aplicada que permeta traslladar els avanços de la investigació a les fàbriques, als processos productius i als productes que les empreses comercialitzen. Les empreses i professionals reconeguts per Avep i Aimplas Durant la trobada, Avep ha fet entrega de la seua Granza d'Or 2026, un guardó que distingix professionals del sector per la seua trajectòria, dedicació i contribució al desenvolupament de la indústria valenciana del plàstic. En esta edició, el reconeixement ha recaigut en Jorge Ramis, de l'empresa Acteco.L'associació també ha atorgat els seus certificats de reconeixement anuals a les empreses Almuplas, Eslava Plásticos, Hasbro Iberia, Purmoval, LUHLF, Molder Disnova, Plásticos Ferrando i SOR Ibérica, per la seua activitat i aportació al sector. Per la seua part, Aimplas ha distingit les empreses que complixen 25 anys com a associades, posant en valor la seua fidelitat, el seu compromís amb l'entitat i la seua aposta continuada per la innovació i el desenvolupament tecnològic. Les empreses reconegudes han sigut Cromogenia Units, Emuca, Envases Sanz Belda, Hilaturas Macià, PET Compañía para su Reciclado i UBE Corporation Europe.]]></content:encoded>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El TRAM registra més d'1,6 milions d'usuaris a l'octubre i marca un increment del 7,53%]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/tram-d-alacant-ha-registrat-1-642-147-usuaris-en-octubre-i-ha-marcat-un-increment-del-7-53_604524_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 11:32:48 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/tram-d-alacant-ha-registrat-1-642-147-usuaris-en-octubre-i-ha-marcat-un-increment-del-7-53_604524_102.html</guid>
      <description><![CDATA[Estels, Mercat i Sant Vicent del Raspeig lideren el rànquing de les estacions amb més moviment de viatgers]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El TRAM d'Alacant ha registrat 1.642.147 usuaris durant el mes d'octubre passat en la seua xarxa, integrada per les quatre línies de tramvia, una de tren-TRAM i una de tren convencional. La xifra ha suposat un augment del 7,53% respecte al mateix mes de 2025, segons les dades difoses per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), que ha precisat a més que el dia de major trànsit ha sigut el dijous 8, amb 62.110 passatgers. Més de 10 milions entre TRAM i Metrovalencia La xarxa alacantina ha mantingut així un volum elevat de desplaçaments i ha concentrat una part molt rellevant de la mobilitat gestionada per fGV. En conjunt, l'empresa pública ha sumat 10.355.405 passatgers al setembre en comptabilitzar els 1.642.147 usuaris i usuàries de TRAM d'Alacant i els 8.713.258 de Metrovalencia, d'acord amb la informació facilitada. Eixa suma reflectix el pes de les dos xarxes en el balanç global de l'entitat durant el període citat. La línia 2 encapçala l'ús de la xarxa alacantina Per línies, la Línia 2, que unix Estels amb Sant Vicent del Raspeig, ha sigut la més utilitzada amb 640.388 moviments. A continuació s'ha situat la Línia 1, que comunica Estels i Benidorm, amb 343.377; després, la Línia 3, que enllaça Estels amb El Campello, amb 234.864. La Línia 4, que unix Estels amb Plaza La Corunya, ha sumat 176.484 viatges, mentres que la Línia 9, que discorre entre Benidorm i Dénia, ha acumulat 156.884. Per part seua, la Línia 5, que enllaça Porta de la Mar i Plaza La Corunya, ha registrat 90.150 viatges. La distribució per línies ha permés observar amb claredat quins corredors han concentrat un major ús dins de la xarxa. La diferència entre la primera i l'última línia de la relació ha sigut notable, la qual cosa situa a la Línia 2 com el principal eix de demanda en el sistema alacantí durant el mes analitzat. També ha destacat el comportament de les línies que connecten Estels amb diferents municipis de l'entorn, especialment les de Sant Vicent del Raspeig, Benidorm i El Campello, que han ocupat les primeres posicions en el repartiment de validacions. Estels lidera el trànsit per estacions En l'apartat d'estacions, Estels ha tornat a situar-se com la més transitada amb 257.773 passatgers. L'ha seguida Mercat, amb 145.741. Després d'elles, s'han col·locat Sant Vicent del Raspeig, amb 103.107; Benidorm, amb 94.533; i Marq-Castillo, amb 79.622 usuaris. Del sext al desé lloc, la relació l'han completada El Campello, amb 54.503; Bulevard del Plá, amb 51.338; Garbinet, amb 50.648; Pintor Gastón Castelló, amb 45.747; i Hospital, amb 40.997 moviments. La presència d'estes estacions en la part alta del llistat ha mostrat una demanda repartida entre el centre de la ciutat i diferents enclavaments de la xarxa, en funció de les connexions que oferix cada parada. Així, el TRAM d'Alacant ha tancat octubre amb un nivell d'ús que ha superat el del mateix mes de 2025, mentres que FGV ha enllaçat en el seu balanç global els registres de la xarxa alacantina amb els de Metrovalencia.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/98/84/image-url-https-3a-2f-2fcomunica-gva-es-2fo-2fadaptive-media-2fimage-2f417523175-2fm-2f261117-fgv-foto-viajeros-2boctubre-2btram.jpeg" type="image/jpeg" length="94947"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pérez Llorca reclama una inversió de l'Estat "a l'altura del que aporta la província d'Alacant"]]></title>
      <link>https://alicantextra.com/societat/perez-llorca-ha-reclamat-una-inversio-de-l-estat-a-l-altura-del-que-aporta-la-provincia-d-alacant_604507_102.html</link>
      <pubDate>Tue, 17 Nov 2026 11:25:30 +0100</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Alicante Extra]]></dc:creator>
      <category><![CDATA[Societat]]></category>
      <category><![CDATA[economia]]></category>
      <guid isPermaLink="true">https://alicantextra.com/societat/perez-llorca-ha-reclamat-una-inversio-de-l-estat-a-l-altura-del-que-aporta-la-provincia-d-alacant_604507_102.html</guid>
      <description><![CDATA[El president defén en la 51a Nit de l'Economia Alacantina més infraestructures, aigua, aeroport i una data per al Corredor Mediterrani]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha reclamat al Govern d'Espanya una inversió "a l'altura del que aporta la província d'Alacant" i ha defés les principals infraestructures i recursos que, al seu juí, necessita el territori per a continuar creixent. Ho ha fet durant la celebració de la 51a Nit de l'Economia Alacantina, celebrada a Torrevieja, en un acte en el qual també ha felicitat les empreses i professionals guardonats i ha agraït a la Cambra de Comerç la seua labor com a punt de trobada entre empreses, institucions i societat civil. Suport al teixit empresarial i reivindicació de la província En la seua intervenció, Pérez Llorca ha destacat que la província compta amb "més de 900.000 persones" treballant i ha subratllat que "mai ha exportat tant i mai ha aportat tant a les arques comunes d'Espanya". A partir d'eixa idea, ha sostingut que eixa aportació "s'hauria de corregir perquè invertir a Alacant no és un gasto, és una de les millors decisions". El president ha fet una crida "a la lleialtat i la mà tendida" per a avançar en les principals necessitats de la província i ha situat en el centre del seu discurs la competitivitat del territori. També ha afirmat que Alacant "no és la perifèria de res. És pes. És potencial. És motor" i ha afegit que "una Comunitat Valenciana fort només és possible si Alacant està forta". Al costat d'eixe missatge polític i institucional, ha posat en valor el caràcter emprenedor de la província i la seua capacitat de superació, a la qual ha definit com "una terra que no es resigna, que no es rendix i que convertix les dificultats en oportunitats". Amb eixa frase ha tancat una intervenció en la qual ha volgut destacar el paper d'Alacant com a motor econòmic i social. Les demandes en aigua, aeroport i Corredor Mediterrani Un dels eixos del discurs ha sigut la política hídrica. Pérez Llorca ha insistit que "Alacant necessita aigua i un transvasament Tajo-Segura que funcione i que no visca de retallada en retallada ni d'avaria en avaria". En la mateixa línia, ha assenyalat que "esta província no necessita que ningú li explique el que és l'aigua. Necessita que la deixen treballar", en una defensa explícita dels recursos hídrics que reclama la província per a sostindre la seua activitat. També ha al·ludit a la sentència del Tribunal Suprem que ha tancat la via judicial contra el transvasament Xúquer-Vinalopó i ha manifestat que, amb eixa decisió, "els agricultors del Vinalopó tenen garantida l'aigua fins a 2032 i la seguretat jurídica per a continuar treballant". En matèria d'infraestructures, ha reclamat un aeroport per a la província "a l'altura dels vint milions de passatgers que ja rep" i ha considerat necessària una segona pista. A més, ha exigit "d'una vegada, una data per al Corredor Mediterrani", en situar eixa infraestructura entre les prioritats que, segons ha defés, condicionen el creixement i la competitivitat d'Alacant. Sanitat, educació, vivenda i infraestructures Durant el discurs, Pérez Llorca ha informat sobre diferents actuacions desenrotllades per la Generalitat en àmbits com la sanitat, l'educació, la vivenda, l'aigua i les infraestructures, a més de referir-se a mesures de suport al teixit empresarial. El president ha emmarcat eixes actuacions dins d'una visió més àmplia sobre les necessitats de la província i sobre el paper que exercix Alacant en el conjunt de la Comunitat Valenciana.]]></content:encoded>
      <enclosure url="https://alicantextra.com/uploads/s1/17/40/99/67/perez-llorca-en-la-noche-de-la-economia-alicantina_18_1000x563.jpeg" type="image/jpeg" length="436795"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
