L'horror dels bombardejos durant la Guerra Civil va ser especialment cruent a Alacant. L'aterridor so de les alarmes per a avisar a una població atemorida es va convertir en un element constant en el qual va ser l'últim bastió de la República. No és d'estranyar, per tant, que la capital alacantina siga la ciutat amb més refugis antiaeris del territori espanyol. Tot un entramat subterrani pròxim al centenar de construccions que servien de recer davant els atacs de la Legió Còndor i l'Aviació Legionària.
Tal com expliquen Francisco Lozano i Marcos Lumbreras en el seu treball Refugis antiaeris de la Guerra Civil a Alacant, la ciutat va patir almenys 83 bombardejos aeris i navals durant tota la guerra, amb més de 480 morts i 740 edificis destruïts. Estos van ser especialment intensos a partir de 1938, any en què es va produir un dels atacs aeris més indiscriminats del conflicte contra població civil. El 25 de maig, 7 avions Savoia de l'aviació feixista italiana van massacrar deliberadament el Mercat Central assassinant a més de 300 persones innocents allunyades de qualsevol objectiu militar.
Els vestigis d'aquell capítol negre en la història espanyola es poden observar ara amb la recuperació d'algun dels refugis antiaeris en diferents racons de la ciutat. Espais en els quals rememorar la crueltat de la guerra i que servixen d'escenari per a continuar estudiant, investigant i divulgant sobre els sinuosos corredors, galeries i gruixudes parets soterrades que servien de refugi per a milers de persones.
Cicatrius històriques
Els refugis antiaeris són en l'actualitat les cicatrius d'una època fosca en les quals el silenci de les seues voltes i parets relaten el dolor dels alacantins i alacantines en la segona mitat de la dècada dels trenta. La proliferació d'estos llocs va començar en les zones cèntriques i a poc a poc es va prolongar a la perifèria per a aconseguir un total de 94 refugis documentats. Hui dia, s'han pogut rehabilitar per a la seua visita fins a cinc d'ells, i altres es troben en procés de condicionament.
Els refugis de la Plaça Sèneca (R31) i Doctor Balmis (R46) van ser els primers que es van habilitar per a acollir visites guiades. Durant anys, eren els únics que albergaven les condicions idònies com a entitats adscrites al Centre d'Interpretació de la Guerra Civil. No obstant això, a partir de novembre de 2021 es van obrir al públic les galeries subterrànies de les escalinates del Jorge Juan en general Marvá (R35), Plaça Músic Tordera (R38) i l'antiga Fàbrica de Tabacs —actual Centre Cultural Las Cigarreras— (R69).
Més tard, el catàleg de refugis antiaeris va incorporar el situat en la Plaça Castelló, a Carolines Baixes. Este refugi en un lloc conegut popularment com Les Palmeretes es va construir per iniciativa dels veïns del barri i tenia una capacitat per a 400 persones. Ara, este 2024 l'Ajuntament acaba d'assumir la gestió i manteniment d'un nou refugi que va aflorar per les obres de construcció d'una urbanització en l'avinguda d'Elx. Després que la promotora s'encarregara de la seua preservació i rehabilitació sota la directriu del departament de Memòria Històrica, el refugi és ara un Bé de Rellevància Local per la seua rellevància històrica i cultural.
Mapa amb els refugis antiaeris
Projectes pendents
Actualment, existixen altres quatre projectes de reforma en diferents refugis antiaeris a la ciutat. El que està més avançat és el situat en la pedania de la Santa Faç. Allí, davall del monestir s'estén un túnel de més de 60 metres de longitud que portava al subterrani construït pels militars que van prendre el lloc quan va esclatar el conflicte. Per part seua, en la zona pròxima al Castell de Sant Ferran hi ha constància de l'existència d'altres dos refugis en Pare Mariana i Marqués de Molins.
En este cas, les obres de rehabilitació per a convertir-lo en un espai visitable es van veure compromeses pel seu segellament amb material de farciment. Finalment, el Mercat Central posseïx una de les galeries subterrànies més grans, però el seu mal estat de conservació fa descartar la possibilitat que puga quedar habilitat per a la realització de visites.
Així, des de l'Ajuntament s'estaria considerant la possibilitat que puga ser contemplat a través d'una vidriera en la planta baixa del Mercat Central, a l'espera que puga avaluar-se la possibilitat d'obrir el seu accés des del carrer Calderón de la Barca.