Antigues llegendes conten que el sol, enamorat de la terra, un dia no va saber separar-se d'ella i va donar lloc a la nit més curta de l'any, i amb ella el solstici d'estiu. Durant aquesta nit, des de diferents punts de tot el món conservem la tradició mil·lenària i màgica: encendre fogueres.La nit més curta de l'any és en realitat la que transcorre del 20 al 21 de juny però ha acabat mudant-se al 24 de juny coincidint amb el naixement de Sant Joan Baptista i donant-li així un sentit catòlic. Al llarg dels segles la màgia ha levitat sobre aquests dies, on decidim espantar tots els mals, els mals esperits, demanar bones collites i algun desig. Aquesta tradició ha arribat al nostre temps de formes increïbles: testimoni d'això són tant les falles de València com les Fogueres d'Alacant.La tradició conta que, a Alacant, en les primitives Fogueres de San Chuan, en valencià popular, es cremaven desaprofitaments del camp, mobles vells o restes del treball dels ebenistes. Aquest moment era un punt de trobada per a les famílies i amics que aprofitaven per a reunir-se, beure i fer esclatar la pólvora. Amb els anys el natural és el canvi: el social, el polític, de cicle. Les Fogueres llavors van anar incorporant xicotets missatges satírics i de crítica que s'anaven incorporant toscament en el disseny de les fogueres. D'això són reflex les falles de València que adquireixen en l'actualitat parteix del seu esperit en la satírica i van ser precursors dels ninots, mentre que a Alacant es desvincula cap a una cosa més ornamental i arquitectònic al principi.En aquest sentit, les festes de Fogueres guanyen protagonisme i es converteixen a poc a poc en una festa sorollosa i incòmoda per a les autoritats. Van ser perseguides molts anys, amb toc de queda inclòs fins a arribar l'any 1928, quan els alacantins van organitzar la primera Nit del Foc.Però la veritat és que molt abans d'arribar a aquest punt, les Fogueres estaven prohibides, fins que en 1881, Carlos Chorro, alcalde d'Alacant va oblidar completament publicar el bàndol que prohibia celebrar les Fogueres. Va ser en aqueix moment quan els ciutadans es van tirar al carrer amb l'afany de fer una gran festa que, efectivament, es va convertir en un batibull. Aquest episodi va fer que algunes autoritats civils es veren abocades a dimitir dels seus càrrecs.En aqueix llavors apareix José María Py, nascut en el si d'una família de la noblesa andalusa que s'havia criat a la ciutat de València, lloc on coneix de primera mà les falles. Py, testimoni de les festes valencianes, proposa a l'alcalde detindre la lluita contra la festa i unir-se a ella. La pressió dels ciutadans i la premsa va fer la resta.Les festes de Fogueres d'Alacant van tindre un tràngol de dos anys, durant la guerra civil espanyola, on van estar molt prop de desaparéixer. En acabar la guerra en 1939, es va plantar un sol monument en el Mercat Central: La Fuga, que a manera simbòlica pretenia representar una volta a les festes i reflectir l'horror viscut en aqueixos anys. Des de llavors les festes han crescut en disseny, afluència i solo es van tornar a detindre per la COVID-19. D'aquesta manera, les Fogueres s'han convertit també en un símptoma de renàixer, al·legoria que es repeteix en els monuments, sense renunciar a l'essencial: una cita imprescindible per a tots els alacantins on, de nou, allunyem el dolent i ens reunim entorn d'una foguera.