Sobre la seua composició, Saint-Saëns va dir: "Vaig donar tot el que vaig poder donar. El que he aconseguit ací, mai ho tornaré a aconseguir", una composició que relatava a manera d'història, la qual cosa presumiblement també va ser la història de la seua vida. Un autor que va viure en un clarobscur, que altres autors com Arrau van classificar de “fred i sorprenent” amb una memòria completa i una lectura brillant de les partitures. Que a molt curta edat va sorprendre al poc impressionable Wagner. La simfonia que ens ocupa va passar a la posteritat com a “Simfonia per a òrgan” però que, oficialment, descansava sota la rúbrica de Symphonie No. 3 "avec orgue" (amb òrgan). Una escriptura orquestral pròpia del romanticisme, imaginada per a sonar en una catedral o en una gran sala de concerts.El que no podíem imaginar molts alacantins és que ahir tornaria a sonar l'històric òrgan de Sant Nicolás amb la simfonia de Saint-Saëns. En un concert al costat de ADDA Simfònica a les mans del seu director, Josep Vicent, i l'òrgan sota el dictat de Juan de la Rubia, Organista Titular de la Basílica de la Sagrada Família.