La Setmana Santa a Alacant estrena el seu flamant segon any des de la seua declaració d'interés turístic nacional i no és per a menys, alguns dels passos, processons i tradicions que marquen la ciutat llevantina conserven i adquireixen tota la seua singularitat i bellesa en aquestes dates tan assenyalades.Hui, Dijous Sant, dia de la mort i crucifixió de Crist, són cinc les confraries que prenen els carrers de la capital llevantina i que ompliran el seu pas de color, llums, oració i música. I en cadascuna d'elles, podrem distingir tradicions i singularitats que li són pròpies. Signes inequívocs de la riquesa patrimonial de la Setmana Santa a Alacant.Les eixides de les diferents advocacions podran veure's de diferents punts emblemàtics com: la Cocatedral de Sant Nicolás, la Parròquia de Sant Joan Baptista, les parròquies de Sant Antoni de Pàdua i María Auxiliadora.Sens dubte, un dels més emblemàtics després del pas de Santa Cruz, és La Santa Cena, que tindrà lloc hui a partir de les 19.15 des del pati de la casa salesiana de la Parròquia María Auxiliadora i que tornarà sobre les dues de la matinada. El tron és el més gran el nostre país, que està format per tretze imatges, la de Crist i els dotze apòstols amb un pes de 3000 quilos i uns 200 portants sota les imatges, i que inicia un pas ple de mirades atònites amb menjar real sobre ell, que després es dona als més necessitats. A més, enguany innova en la seua il·luminació des que se substituïren les veles reals per a garantir la seua seguretat.Així mateix, cal destacar la trobada entre els quatre trons que desfilen hui, Dijous Sant, Palacio Provincial, on es llegiran versos de la Passió i es pot apreciar música sacra.La germanor de La Santa Cena va ser fundada en 1851, adquirint inauguralment un pas amb imatges "de vestir" l'imatger Antonio Riudavets i renovades en 1962 a càrrec de la Casa Santarrufina de Madrid. Encara que, es conta que molt abans, l'any 1775 ja hi ha constància de la Germanor de La Santa Cena. Els seus orígens es remunten en un barri que va sorgir en el segle XV a extramurs de la ciutat denominat "Raval de la Porta de l'Orta" o "Raval de Sant Antón" on els veïns acostumaven a tindre imatges d’aquest passatge bíblic.