Santa Faç és una xicoteta localitat que forma part d'Alacant, però un no té més que personar-se en la seua plaça per a apreciar que les seues cases de colors, les seues llambordes i el propi monestir són testimonis d'alguna cosa més. Dins del monestir de la Santa Faç es conserva, resguardat en un cambril, un tros del mantell amb el qual la Verónica va assecar la cara de Jesucrist camí del calvari, a més aquesta seria una de les poques façs reconegudes per la Cristiandat. Originàriament era un drap de lli més gran al qual, famílies poderoses de la zona, havien anat sostraient retalls quedant reduït al que és hui. També se li va aplicar pintura roja per a ressaltar les faccions. Imatge del Monestir de la Santa Faç, Alacant.Però Com arriba aquesta relíquia a aquest racó de la província i arriba a ser la Santa Faç d'Alacant? Presumiblement el vel hauria estat en Jersulasén però, davant l'amenaça de ser destruït per diferents conflictes que dicta la història, s'hauria emportat a Xipre, Constantinoble i posteriorment al Vaticà, en un intent de protegir-lo de les guerres de la Cristiandat amb el món musulmà. Més tard, la història es remunta al segle XV quan el llavors cura de Sant Joan Mossén Pedro Mena fa una viatge a Roma i allí un cardenal li obsequia amb aquest Mantell, que hauria salvat a Venècia de la Pesta i que havia quedat al seu càrrec després de la defunció del Papa. Mena trasllada la relíquia a Sant Joan i allí, sent una cosa escèptica, deposita el mantell en el fons d'un bagul davall de la seua roba que, per a la seua sorpresa, sempre apareixia en la part superior quan ho obria.Per aquesta raó, i pensant que realment tenia qualitats miraculoses, el rector decideix traure la Santa Faç en rogació un 17 de març de 1489 per a demanar la pluja, ja que Alacant estava sent assotada per la sequera, igual que ocorre enguany. Ací és quan succeeix el primer miracle, en arribar la rogació prop d'un barranc conten que el vel va començar a pesar molt i va aparéixer una llàgrima en l'ull que va descendir i va quedar congelada sobre la faç: llavors va començar a ploure, a aquest episodi se'l coneix com el Miracle de la Làgrima. Així es van succeir altres miracles relacionats amb pluges i, per això, el noble al qual va pertànyer aquesta terra decideix donar-les per a la construcció del Monestir de la Santa Faç i el caseriu que circumda entorn del mateix. Imatge de la relíquia de la Santa FaçÉs en aquest temps és quan es comença a gestar el que serien els principis de la nostra romeria, quan es va córrer la veu entre els nobles i ciutadans, que acudien per a admirar i caminar després de la relíquia a la recerca de, qui sap si, alguna cosa més que pluja. Des de llavors la Romeria s'ha celebrat 527 anys que solament s'han vist interromputs per la Pandèmia i la Guerra Civil. Fotografia de la Romeria (1942) Imatge de l'Arxiu Municipal d'Alacant.Mentre va durar la guerra, la relíquia va ser salvada en diferents ocasions en les quals, uns pocs homes, entre ells Vicente Rocamora Onteniente acompanyat per l'alcalde pedani Antonio Ramos Alberola, arrisquen la seua vida i trenquen el Cambril amagant la relíquia en un cabàs de la compra i la porten al Palau Provincial on la guarden en una caixa forta. Posteriorment, l'alcalde comunista Rafael Millá i el exalcalde Lorenzo Carbonell tornarien a salvar la Santa Faç de caure en mans del govern que van requisar objectes d'or i de valor per a la Caixa de Reparacions. La tradició popular compte que Carbonell en sostraure de nou la Santa Faç va dir “aixó és un sagrat del poble”.Des de llavors, la Santa Faç és considerada un element de protecció sent un símbol de superació en les etapes més fosques i difícils de la ciutat. Això fa que estiga profundament arrelada en l'esperit dels alacantins i es congreguen anys després d'any en la tradicional Romeria, on peregrinen prop de 260.000 persones de la província i de diferents punts del país creant un esdeveniment sense precedents fins al Monestir per a visitar la relíquia.