Tres manifestacions condensen la identitat cultural d'Alacant. Sense dubte, el Castell de Santa Bàrbara, les Fogueres de Sant Joan i la Romeria de la Santa Faç conformen els símbols més emblemàtics de la ciutat, atractius que la fan especial i la projecten a nivell nacional i internacional.
Este dijous 16 d'abril, milers d'alacantins i alacantines tornaran a recórrer el camí cap a la xicoteta pedania de Santa Faç, amb poc més de 650 habitants, en una de les pelegrinacions més multitudinàries d'Espanya. En 2025 participaren més de 350.000 persones, una xifra que evidencia l'arrelada devoció i el caràcter festiu que caracteritza a esta tradició.
Història de la Santa Faç
Les cases colorides, els carrers empedrats i el famós monestir tornaran a erigir-se com a escenari d'un costum que s'ha mantingut viu durant més de 500 anys. En l'interior del convent de la Santa Faç, curosament resguardat en un camarí, es conserva un fragment del mant amb el qual la Verònica eixugà el rostre de Jesús cap al mont Calvari.
Encara que originalment era un drap de lli de major grandària, la història relata que, amb el pas del temps, algunes de les famílies més poderoses de la zona anaren sostraient xicotets retalls, mogudes per la devoció (i l'egoisme), fins a reduir-lo al fragment que hui coneixem com la Santa Faç.
Com arriba esta relíquia a Alacant? La tradició narra que el mant s'embarcà en un llarg viatge de Jerusalem a Xipre, Constantinoble i, posteriorment, al Vaticà en un intent per protegir-lo davant la amenaça de ser destruït pels conflictes de la Cristiandat amb el món musulmà.
Va ser en el segle XV quan el pare Mossén Pere Mena, de la parròquia de Sant Joan, viatja a Roma i un cardenal li obsequia amb este drap destacant la seua qualitat miraculosa capaç de salvar Venècia de la Pesta. Mena es mostra un poc escèptic, però trasllada la relíquia i la guarda en el fons d'un arca.
De la sequera al miracle
És aleshores quan naix la llegenda que ha perdurat fins als nostres dies. El rector, sorprés i astorat en comprovar que el mant reapareixia una i altra vegada sobre l'arcó, començà a atribuir-li eixe caràcter “miraculós”. Per això, convençut del seu significat extraordinari, decidí traure la Santa Faç en rogativa el 17 de març de 1489.
El motiu era molt clar: implorar l'arribada de la pluja en un moment en què Alacant patia una intensa sequera. El primer signe prodigiós es va produir quan els assistents afirmaren percebre un augment del pes del mant, acompanyat per la aparició d'una llàgrima en un dels ulls, que va descendir lentament fins a quedar suspesa sobre el rostre.
I aleshores començà a ploure, en l'episodi conegut com el ‘Miracle de la Llàgrima’. La pluja esperada i necessària va fer la seua aparició, i el noble propietari d'eixes terres en les que es produí este fet decidí donar-les a l'Església per a la construcció del Monestir de la Santa Faç.
A partir d'este esdeveniment es va donar inici a esta romeria de més de cinc segles d'història. El miracle de la pluja s'estengué ràpidament entre nobles i ciutadans de la comarca, que començaren a acudir a peu per a venerar la relíquia i buscar en ella els seus propis miracles.
Des d'aleshores, únicament dos esdeveniments han interromput esta peregrinació: la Guerra Civil, època en la qual la relíquia fon custodiada en una caixa forta del Palau Provincial, i la pandèmia de la Covid-19. Per això, la Santa Faç és considerada un símbol de protecció i superació en els moments més difícils i foscos de la ciutat.
Romeria de la Santa Faç 2026
La matinada serà obligatòria si vols participar en La Peregrina 2026 acompanyats de la canya coronada en romer que es repartix cada any en el saguer de l'Ajuntament i en la Concatedral de Sant Nicolau, punt d'inici de la Romeria.
Així, el recorregut oficial de poc més de 7 quilòmetres començarà a les 8:00 hores pels carrers Miguel Soler, Sant Nicolau, Major, Plaça Santíssima Faç, Major, Villavieja, Mare de Déu del Socors i Avinguda de Dénia fins al Caseriu.
Blusons, rotllos i mistela
D'entre totes les tradicions que tanca la Romeria d'Alacant, la vestimenta i la gastronomia són algunes de les més reconeixibles. Molts pelegrins porten un blusó negre, prenda que s'utilitzava en l'horta llevantina igual que el “mocaor”, un mocador de quadres nuat al coll i que antigament servia per a protegir-se del sol i la calor.
A mitat de camí de La Peregrina es fa la que popularment es coneix com la “paraeta”. En este punt, els alacantins i alacantines mengen rotllos de mistela, anís o vi, un dels dolços casolans més famosos de Setmana Santa, acompanyats d'una copeta de Mistela, un vi dolç originari de la província d'Alacant que dóna eixe últim impuls als pelegrins.
La comitiva oficial està previst que arribe aproximadament a les 10:30 hores al monestir, moment en què es procedix a l'obertura del Camarí per a l'extracció de la imatge de la Santa Faç. Posteriorment, se celebra la missa oficial en la Plaça Luis Foglietti.
Finalitzada la litúrgia de la Santa Faç, els assistents poden gaudir del tradicional mercat amb parades de gastronomia, artesania i articles religiosos típics. Nombroses famílies acudixen per a adquirir dolços, ceràmica i passar una jornada festiva en companyia dels més menuts.