El grup d'investigació de Bioquímica Aplicada de la Universitat d'Alacant en col·laboració amb investigadors de l'Hospital General Universitari Dr. Balmis d'Alacant (HGUDB) i l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant (ISABIAL) han descobert les propietats anticancerígenes d'un pigment present en les salines de Santa Pola. Aquest pigment serí resultat d'alguns microorganismes presents en paratge, més concretament les ‘arqueges halofílicas’, que produeixen el pigment per a protegir-se del sol i la capacitat antitumoral del qual ha sigut assajada en diversos tipus de càncer de mama.La catedràtica de Bioquímica i Biologia molecular i directora del grup, Rosa María Martínez, ha detallat aquesta important troballa que així mateix ha sigut publicat en la prestigiós mitjà de Nature Scientific Report , i ha traslladat que es va iniciar amb el desenvolupament de la tesi doctoral de Micaela Giani. Ací, la ja doctora va demostrar mitjançant assajos ‘in vitro’ l'acció antioxidant del pigment i el seu efecte en enzims (biocatalizadores) que són presents en malalties com la diabetis o la síndrome metabòlica.La investigadora ha indicat que “Després de donar a conéixer aquests resultats, va anar llavors quan ens plantegem què passaria si afegíem el pigment a les cèl·lules cancerígenes basant-nos en la hipòtesi que, sent un pigment amb una activitat antioxidant quasi 300 vegades superior a la d'altres antioxidants, podria limitar la capacitat de créixer i reproduir-se d'aquestes cèl·lules”Posteriorment, aquest grup d'investigadors ha desenvolupat el seu treball en col·laboració amb la doctora Gloria Peiró, patòleg del HGUDB i professora del Departament de Biotecnologia de la UA, i Yoel Genaro Montoyo-Pujol, doctor en Ciències experimentals i biosanitàries i investigador també en la UA, els quals formen part dell grup d'investigació en càncer de mama i immunologia de ISABIAL. A través d'aquests científics es va poder reafirmar ‘in vitro’ l'efecte d'aquest pigment en línies cel·lulars representatives de diferents fenotips intrínsecs de càncer de mama i una línia de teixit mamari sa. “Hem arribat a la conclusió que, en determinades dosis, el pigment no causa cap efecte nociu sobre la cèl·lula sana, però sí que limita la capacitat de creixement de les cèl·lules neoplàsiques”, assenyala Martínez, qui destaca que aquesta troballa “obri una porta a la Biomedicina, al disseny de noves estratègies per a lluitar contra el càncer basades en l'ús de compostos naturals, que no són perjudicials per a l'organisme”.Sobre aquest pigment, hem pogut saber que les arqueges halofílicas són microorganismes extremófilos que requereixen d'un ambient hipersalino per a viure, a causa d'això habiten sobretot en les salines costaneres, salines d'interior o llacs hipersalados. Aquests microorganismes sintetitzen uns pigments carotenoides C50 excepcionals coneguts com bacteriorruberina (BR) que, així mateix, deriven en monoanhidrobacterioruberina (MABR) i bisanhidrobacterioruberina (BABR).Fruit d'aquesta troballa, indica Martínez, es procedeix a iniciar diverses fases que hi ha d'estudi amb línies cel·lulars diferents per a saber com funcionen aquests microorganismes en una altra mena de tumors, i continuar amb els assajos en mostres de teixit, dissenyant així possibles protocols de tractament per a passar a estudis amb animals i finalment aconseguir l'ús clínic en pacients.