Unes vacances familiars convertides en malson. La il·licitana Susi Amorós viatjà a Kuwait a finals de febrer en la intenció de visitar a uns familiars que residixen en el país del Golf Pèrsic abans de passar uns dies en Dubai i tornar a Espanya. No obstant això, el seu vol de tornada, previst per al passat diumenge 1 de març, mai enlairà.
Ara es troba atrapada en mig d'un conflicte que no esperava i sense solucions segures per a tornar a casa després de l'esclat de la guerra en Orient Mitjà entre Israel (i els Estats Units) i l'Iran, que s'ha expandit per tota la zona amb bombardejos creuats i un perill latent.
Al seu costat està Bea Alcalá, altra il·licitana refugiada en la mateixa vivenda que Amorós en Kuwait. Ambdós coincidixen que l'única opció que els han oferit per a eixir del país és creuar el desert en els seus fills, un trajecte de 1.500 quilòmetres que consideren extremadament perillós. “Ens demanen posar en risc als xiquets. Això és una barbaritat”, denuncia Susi.
Una travessia impossible
La por i la incertesa pesen tant com la calor del desert que els proposen travessar. Bea explica que fins i tot si acceptaren l'alternativa de l'autobús que els deixaria en Jiddah, en la costa oest d'Aràbia Saudita, no hi ha garanties de vol i podrien passar dies atrapats sense cap protecció. “Qualsevol pla és insegur. Travessar el desert ja és arriscat, i ara, amb la guerra, és un risc que no podem assumir”, afirma.
Susi relata en certa incredulitat la resposta que va rebre de l'ambaixada: “Nos digueren que hauríem d'eixir del país pels nostres propis mitjans, travessant el desert amb tots els riscos que això implica. Inclús nos advertiren que, si quelcom arribara a ocórrer, la repatriació dels cossos seria responsabilitat de les nostres famílies”.
L'impacte emocional de la situació és evident. “Mentre puga mantindre els meus fills protegits, ho faré. No els vaig a exposar a milícies ni a saquejos”, diu Bea amb veu entretallada. “Ací ens sentim més cuidades pel govern de Kuwait que per Espanya, i això no pot ser normal”, continua.
El Ministeri d'Afers Exteriors destaca la complexitat de la situació, ja que els espais aeris dels països d'Orient Mitjà es troben pràcticament tancats completament. El departament noliejà en el dia d'ahir el primer vol des d'Omán per a repatriar a ciutadans espanyols atrapats pel conflicte i treballen seguida buscant una solució per a eixes persones que seguixen estant en la zona i volen tornar.
Una vintena d'il·licitans atrapats
No són les úniques veus nascudes a Elx que es troben atrapades a l'Orient Mitjà. Tal com ha detallat l'Ajuntament, cinc il·licitans romanen a la ciutat de Doha (Qatar), un a Bahrain, tres a Abu Dhabi i nou a Kuwait, incloent-hi tres menors de 6, 7 i 17 anys.
L'alcalde Pablo Ruz assegura que estan fent tot el possible per a garantir el retorn dels 22 afectats. “Hem intensificat els contactes amb les ambaixades espanyoles i amb la comissió creada pel Ministeri, però les opcions que plantegen, concretament al grup d'il·licitans a Kuwait, no són viables”, assegura el primer edil.
Ruz ha insistit que ha sol·licitat al Ministeri d'Afers Exteriors una alternativa “real, eficaç i segura” per a garantir el retorn de tots ells enmig d'un conflicte armat. “L'únic que volem és que tornen a casa com més prompte millor i fins que no ho facen les 22 persones afectades no anem a parar”, ha conclòs.
Les raons del conflicte
L'increment de les tensions començà el passat cap de setmana després dels atacs aeris per part dels Estats Units i Israel contra instal·lacions militars estratègiques (i també civils) en diferents punts de l'Iran, acabant en la vida, entre altres, de l'Aiatol·là Ali Jamenei, líder suprem de la Revolució Islàmica des del seu ascens al poder en 1989.
En resposta, Teheran ha mobilitzat les seues forces armades i llançat míssils de represàlia en bases estatunidenques de països fronterers. A més, també ha dirigit drons cap a infraestructures energètiques i vaixells petroliers en l'estret d'Ormuz, la ruta marítima per la qual transita aproximadament el 20 % del cru mundial.
Este bloqueig ha provocat tensions addicionals en la navegació comercial i ha elevat la incertesa en els mercats energètics globals, al mateix temps que s'ha generat una situació d'inestabilitat i risc per a l'aviació i la població civil.