El saló de plens de l'Ajuntament d'Elx va acollir ahir de vesprada la presentació de la 64a edició de la revista 'Festa d'Elx', la més longeva de les publicacions locals i que va fer la seua primera aparició l'any 1942. Un acte en el qual l'alcalde, Pablo Ruz, ha destacat la importància d'aquesta revista com la "institució cultural més important d'Elx juntament amb la Festa" i ha posat l'accent en el fet de "ser depositaris d'un llegat cultural d'un nivell excel·lent".La portada de la revista està il·lustrada amb una xilografia de la Magrana del Misteri en ple davallament, una obra de la creadora plàstica il·licitana Susana Guerrero, considerada per molts crítics com una de les artistes més rellevants del país en l'actualitat i amb gran projecció nacional i internacional.La revista inclou tretze articles d'investigacions sobre Elx i el Misteri, a més del perfil sobre l'autora de la portada i la presentació del director, el periodista Gaspar Macià. En la primera part, La Ciutat, s'inclouen treballs sobre l'arxiu de José María Ruiz de Lope i Pérez (1831-1900), un fons documental de gran interés històric i social d'aquest rellevant personatge i la seua família. Altres articles s'endinsen en la història i avatars de la torre de la Calahorra i en la vida i obra de l'il·licità Antonio Flores Algovia, un dels escriptors i periodistes més coneguts i llegits del segon terç del segle XIX a Espanya, encara que quasi desconegut a Elx.Entre les 252 pàgines de la revista 'Festa d'Elx' també s'analitza un fet històric com és el centenari de la inauguració de les instal·lacions de la Companyia de Regs de Llevant S. per part del rei Alfons XIII. Els 100 anys de l'Elx CF han servit d'excusa per a contar la història esportiva i personal dels "iliciguayos", els primers paraguaians que van vestir la samarreta de la franja verda.D'altra banda, completen aquesta secció temes com la recent restauració del quadre de la Verge de l'Asunción i el seu oratori del saló de plens de l'Ajuntament i el paper destacat que va jugar la Penya Madridista Il·licitana en el despertar cultural d'Elx en la segona meitat del segle XX.Precisament la restauradora municipal Gema Mira ha sigut la responsable de la restauració de l'oratori del saló de plens i durant l'acte ha fet un recorregut per tot el procés amb el qual "frenar la seua deterioració i preservar patrimoni alhora que mantindre l'estètica del retaule". L'alcalde ha assenyalat que es tracta "d'una obra d'art de tots els il·licitans que transcendeix l'aspecte religiós".L'apartat de La Festa inclou articles sobre l'expressivitat dels cantors que intervenen en les representacions, el primitiu museu de la Festa (1958-1988) en les dependències de Santa María, i l'activitat desenvolupada des de la càtedra institucional Misteri d'Elx de la Universitat Miguel Hernández (UMH). També destaca una aproximació antropològica a les cambreres de la Verge, una de les institucions més antigues d'Elx, i es detallen les festes patronals de 1931, després de la proclamació de la II República, i com van perillar les representacions del Misteri d'eixe any.El segon bloc de la revista es completa amb un article sobre l'Acte de l'Asunción del municipi murcià de Jumella, una escenificació amb moltes similituds amb la Festa. S'han imprés 350 exemplars d'aquest número, que estarà disponible en les llibreries locals, però a més s'enviarà a les universitats de la Comunitat Valenciana i d'altres punts del país, biblioteques, arxius i centres culturals.