Els treballs arqueològics desenvolupats este estiu a sa Pobla d'Ifac han revelat les restes de dos edificis de grans dimensions que constituixen la primera evidència d'habitatges habitats en este enclavament durant el segle XIV. La troballa s'emmarca en la XX Campanya d'Excavacions del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ) i suposa un gran avanç en el coneixement dels qui van habitar este lloc en el litoral de Calp
Les estructures presenten planta rectangular i estan construïdes en tapial de maçoneria, amb cantonades reforçades mitjançant cadirat encadenat, un sistema habitual en l'arquitectura medieval per a donar solidesa a les cantonades. Aix, esta tipologia suggerix construccions destinades a la residència de famílies que habitaven de manera estable l'assentament, possiblement amb un espai interior per a diferents usos domèstics.
Els investigadors, sota la direcció de José Luis Menéndez, especialista en arqueologia medieval i tècnic d'exposicions del museu alacantí, apunten que estos habitatges, per la seua grandària, podrien correspondre a pobladors amb cert estatus econòmic i social dins de la comunitat, encara que matisen que els materials recuperats seran analitzats per a determinar amb major precisió l'ús i cronologia dels espais.
Una ciutat medieval sota la roca
Sa Pobla d'Ifac se situa en el vessant del Parc Natural del Penyal d'Ifach, un enclavament estratègic que durant el segle XIV va estar sota el control de la família Llúria. En les dues dècades d'investigacions realitzades, s'han identificat muralles amb dos accessos monumentals, l'església de Santa María d'Ifach —promoguda per Margarita de Llúria i Entenza— i la domus domini, seu del poder senyorial.
La troballa d'estos habitatges privats amplia este mapa urbà en procés de reconstrucció. Per primera vegada es documenten espais que permeten relacionar les grans estructures de poder i culte amb la vida diària dels habitants. Tal com explica l'equip arqueològic, este tipus de descobriments són fonamentals per a completar la visió d'una ciutat medieval, més enllà de les seues mbolos d'autoritat.
La campanya també ha permés continuar documentant un gran rafal situat en la zona extramurs de la muralla, la planta de la qual arriba ja més de 18 metres de longitud. En este cas, els experts els interpreten com una edificació vinculada a labors econòmiques o d'emmagatzematge de productes, confirmant la complexa organització de l'espai urbà.
En paral·lel, s'han retirat tones d'enderrocs procedents de la demolició de l'antic Hotel Palace Ifach, que interferien en la lectura estratigràfica del terreny. Els arqueòlegs assenyalen que les noves troballes podrien obrir una línia d'investigació centrada en la vida material dels pobladors: des de les tècniques constructives fins a l'ús d'utensilis, ceràmiques i restes orgàniques que puguen aparéixer en nivells posteriors.
Futur museu
L'avanç de les investigacions al llarg de les últimes dues dècades ha sigut possible gràcies a la participació de més de 350 voluntaris d'universitats valencianes, espanyoles i europees que han col·laborat en les excavacions en este laboratori obert d'arqueologia. A més, la voluntat de la Diputació és musealizar el jaciment i consolidar-lo com un referent cultural i mediambiental dins del Penyal d'Ifach.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, va visitar este passat divendres l'enclavament acompanyat del secretari autonòmic de Medi Ambient i Territori, Raúl Mèrida; el primer tinent d'alcalde de Calp, Juan Manuel del Pi, el diputat provincial Arturo Poquet; i pel director del MARQ i coordinador de la Campanya, Manuel Olcina.