El MARQ inaugura ‘Ajuares para la eternidad’ amb joies de l'època bizantina

La història, el procés científic a través de l'arqueologia i la cultura tornen a estrényer el seu vincle amb el MARQ com a nexe d'unió indestructible. La zona expositiva del vestíbul del museu compta des d'este matí amb la nova mostra ‘Ajuares para la eternidad’ sobre el ritu funerari en el Cabezo del Molino de Rojales. Este espai exposarà durant un any quatre conjunts de joies bizantines trobades en la necròpoli d'este singular jaciment a la comarca de la Vega Baixa; també explicarà la pandèmia que va assolar a la societat de l'època coneguda com a “pesta de Justinià”.El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha inaugurat la nova proposta comissariada per Mª Teresa Ximénez d'Embún, arqueòloga i tècnica d'Exposicions de la Fundació CV MARQ. “Esta exposició naix dels resultats obtinguts en els treballs de recerca duts a terme des de l'any 2018 en l'enclavament del Cabezo del Molino, un projecte únic que ens permet conéixer més sobre el nostre passat i comprendre el desenvolupament, les tradicions i l'evolució del nostre territori”. Navarro ha matisat que suposa un “magnífic acompanyant” històric a la mostra ‘Dinasties’.

Troballa de població bizantina

L'exposició ‘Ajuares para la eternidad’ presenta una nova museografia dividida en tres blocs amb panells explicatius i un vídeo narratiu. A través d'esta mostra es reflectixen els treballs duts a terme en una gran necròpoli en el Cabezo del Molino, un dels primers jaciments de la província en el qual s'ha constatat la presència de població d'època bizantina. A més, es tracta d'una de les primeres manifestacions en el territori alacantí de comunitats cristianes en el món rural, segons ha detallat Mª Teresa Ximénez.Així mateix, de les excavacions destaca l'elevat nombre d'enterraments infantils trobats. L'arqueòloga explica que este succés es podria haver generat per les víctimes de la greu epidèmia anomenada “pesta de Justinià” que va assotar a la societat de l'època. També s'ha posat el focus en un conjunt de sepultures femenines d'edats molt joves —entre 6 i 12 anys— que presentaven “un tractament molt especial davant la mort”. Les restes permeten comprendre que van tindre una mort sobtada i prematura que els va impedir realitzar en vida rituals de gran rellevància social, com el casament.Per això, en la seua mort i amb el màxim de les cures, van ser abillades de manera especial amb joies pròpies de les núvies. En estos casos, com ha explicat Ximénez d'Embún, “el ritu funerari documentat ha sigut impactant i commovedor i ens ha deixat conjunts compostos per collarets i pendents, de matèries primeres d'alta qualitat com l'ambre, el bronze i la plata, la pasta vítria o les pedres semiprecioses com la cornalina i la turquesa”. Part d'eixos conjunts es podran gaudir fins al mes de maig de 2025.