cultura

El MUBAG commemora el seu 25 aniversari amb la publicació de 'El siglo XIX. La colección a la luz'

L'obra, que inaugura una nova línia editorial, aprofundix en l'art decimonònic del museu amb aportacions de destacats especialistes i noves perspectives.

1 minut

portada libro mubag

El Museu de Belles Arts d'Alacant (MUBAG) ha marcat una fita significativa en la seua trajectòria cultural amb la presentació de 'El siglo XIX. La colección a la luz'. Esta obra, que s'ha convertit en la primera publicació de la seua ambiciosa nova línia editorial, 'El siglo XIX en el MUBAG', se centra en el vast i valuós conjunt de peces decimonòniques que el museu atresora. La iniciativa ha coincidit amb la celebració del 25 aniversari del MUBAG, un quart de segle dedicat a la difusió de l'art i la cultura en la província d'Alacant. Este llançament ha sigut concebut com un pas fonamental per a consolidar la institució com un referent en la investigació i el diàleg artístic.

L'acte de presentació tindrà lloc esta vesprada, a les 18:30 hores, i comptarà amb la presència de diverses personalitats clau. Entre estes, Juan de Dios Navarro, diputat de Cultura, qui ha subratllat la rellevància d'este projecte: "este primer volum dedicat a l'exposició permanent del segle XIX marca l'inici d'una línia de treball que busca consolidar el museu com un espai de coneixement, reflexió i difusió, ampliant el diàleg entre les obres i el públic". També participaran en l'esdeveniment Jorge A. Soler, director del Museu de Belles Arts d'Alacant; María José Gadea, coordinadora de la publicació; i la Doctora en Història de l'Art i professora de la Universitat de València, Ester Alba Pagán, qui moderarà un enriquidor debat entre els autors dels articles.

Una nova línia editorial per al MUBAG

La publicació ha recopilat una sèrie d'articles de caràcter acadèmic, tots ells elaborats per especialistes de reconegut prestigi en l'àmbit de l'art del segle XIX. Estos col·laboradors inclouen professionals de museus d'àmbit nacional, destacats professors universitaris i investigadors independents, els quals han demostrat una sòlida trajectòria en l'estudi de la pintura, l'escultura i el context històric d'esta fascinant centúria. Jorge A. Soler, director del MUBAG, qui ha prologat el llibre i ha contribuït amb un article sobre l'evolució de la representació de l'home des de la Prehistòria fins al segle XIX, ha emfatitzat que "les seues aportacions oferixen noves claus d'interpretació i aprofundixen en els continguts presents en l'exposició per a enriquir el discurs expositiu mitjançant noves investigacions de mirades expertes en l'art espanyol d'eixa època". Este enfocament ha permés una revisió exhaustiva i una comprensió més profunda de les obres exposades.

Col·laboracions destacades en el volum

Per a l'elaboració d'este primer volum, el MUBAG ha reunit un equip multidisciplinari d'experts. A més de l'equip intern del museu, compost per Jorge A. Soler, María José Gadea i María Gazabat, i la moderadora Ester Alba Pagán, el projecte ha comptat amb la valuosa col·laboració de figures prominents de l'àmbit museogràfic i universitari.

  • Reyes Carrasco, del Museo Nacional del Prado, ha aportat la seua anàlisi sobre l'obra del pintor Antonio Fillol, oferint una perspectiva des d'una de les institucions artístiques més importants d'Espanya.
  • Luis Alberto Pérez Velarde, conservador del Museo Sorolla de Madrid, ha compartit el seu profund coneixement sobre el pintor alcoià Antonio Gisbert, una figura clau de l'art espanyol del segle XIX.
  • David Gimilio, conservador del Museu de Belles Arts de València, ha explorat l'art antic religiós, enriquint la visió sobre les diverses temàtiques presents en la col·lecció.
  • Pablo Sánchez Izquierdo, Doctor en Història de l'Art i professor de la Universitat de València, ha dedicat el seu estudi a la vida i obra de l'escultor Vicente Bañuls, una figura essencial en l'escultura decimonònica alacantina.

Investigadors amb enfocament alacantí

El projecte ha incorporat també a investigadors especialitzats en el context artístic alacantí del segle XIX, la qual cosa ha permés una contextualització més precisa de les obres locals.

  • Pilar Tébar, actual coordinadora de Cultura de la Diputació de València i reconeguda experta en la pintura neoclàssica alacantina, ha desenvolupat un article centrat en les figures de José Aparicio i Vicente Rodes, dos pilars de l'art en la regió.
  • José Luis Valero, investigador independent, ha sintetitzat l'exhaustiu treball d'inventari dels béns dipositats per la Generalitat Valenciana-IES Jorge Juan en el MUBAG, un esforç crucial per a la catalogació i conservació del patrimoni.
  • Així mateix, Lluís Vidal i Elisa Beneyto, historiadors de l'art i professors d'Ensenyament Secundari a Alcoi, han contribuït amb un article que s'enfoca en la carrera artística de Fernando Cabrera i la influència de la seua escola, destacant la importància de l'educació artística en l'època.