cultura

L'exposició del MARQ sobre l'aixovar funerari de l'Edat de Bronze atrau prop de 27.000 visitants a Madrid

La mostra ha romangut exposada en el Museu Arqueològic Nacional entre el 20 d'octubre i el 25 de gener

2 minuts

Aixovar de l'exposició del MARQ

L'exposició del MARQ ‘La Princesa dels Carpats. L'Or Argàric de Santón (Orihuela)’ rep la visita de prop de 27.000 persones durant la seua estada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid -MAN-, on ha romàs des del 20 d'octubre fins al passat 25 de gener.

La mostra, composta per un excepcional conjunt de peces amb més de 4.000 anys d'antiguitat trobat en una sepultura argàrica del Jaciment de Sant Antón (Orihuela), ha sigut promoguda per la Fundació CV MARQ en col·laboració amb l'Àrea de Cultura de la Diputació d'Alacant, a través del MARQ i el MAN.

“Estem molt contents de l'èxit que ha tingut esta exposició de gran valor històric. Per a nosaltres ha sigut un orgull treballar al costat d'un museu tan prestigiós com el MAN, amb qui gràcies a la col·laboració que mantenim des de fa anys podem exhibir a Madrid moltes de les nostres col·leccions”, ha assenyalat el diputat responsable de l'àrea, Juan de Dios Navarro.

Comissariada per l'arqueòleg del MARQ Juan Antonio López Padilla, la mostra ha estat composta per un got de ceràmica, un ganivet i un punxó de metall amb mànec d'os, dues espirals de plata i 42 cons d'or, així com tres coleters i quatre anells d'or.

El conjunt, de l'Edat de Bronze, va ser trobat en el jaciment oriolà de Sant Antón, a Orihuela, fa més d'un segle pel jesuïta Julio Furgús en una sepultura pertanyent a la denominada cultura de l'Argar. La dona que jeia en eixa tomba estava abillada amb dues espirals de plata, un ganivet de coure embolicat en un mocador de lli, un punxó de metall, així com un atuell de ceràmica feta a mà, col·locada enfront del seu cap, i un conjunt de 75 petitíssims cons d'or perforats, de tot just 3 mil·límetres de gruix, a l'altura del coll.

Els últims estudis han pogut demostrar que en la societat argàrica, com moltes altres a l'Europa de l'Edat del Bronze, les dones abandonaven els seus llogarets d'origen per a casar-se. En el cas de les elits, estos intercanvis matrimonials eren els que permetien forjar aliances comercials internacionals amb famílies d'un mateix estatus social, però d'altres punts d'Europa i del Mediterrani.

Este descobriment és resultat d'un ardu treball entorn de l'Edat del Bronze en general, i a la societat de l'Argar en particular, que des de fa ja més de quinze anys ve desenrotllant-se des del MARQ, amb el suport de la Diputació. En els treballs, encapçalats per López Padilla, han participat el catedràtic de Prehistòria Francisco Javier Jover i els especialistes de la Universitat d'Alacant Ricardo E. Basso i María Pastor.