El MARQ posarà en marxa, un any més, el Pla d'excavacions i investigacions arqueològiques en sis enclavaments de la província. Una iniciativa que contribuïx a l'increment i preservació del patrimoni històric i cultural i que ha augmentat en quasi trenta mil euros el seu pressupost fins als 140.000 euros.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha presentat este matí els detalls d'esta campanya acompanyat pel director del Museu, Manuel Olcina, i ha manifestat que “la Diputació manté ferma la seua aposta per la investigació arqueològica a través d'este ampli programa en mitja dotzena de jaciments, localitzats en el nord, sud i centre de la província, que abasten períodes des de la prehistòria fins a la Baixa Edat Mitjana i ens proporcionen excel·lents eines per a aprofundir en el nostre passat com a territori i conéixer la nostra història”.
Coordinat per Olcina, el pla compta amb la col·laboració d'una trentena de voluntaris i complix l'objectiu de documentar i realitzar una àmplia investigació científica de les troballes, així com d'avançar en el coneixement de les antigues civilitzacions que van poblar distints enclavaments del territori.
Illeta dels Banyets del Campello. Època ibèrica (s. IV-III aC)
Situat al Campello, es tracta d'un jaciment de llarga ocupació, des de la prehistòria fins a l'època romana. En esta tercera edició, l'objectiu serà concloure l'excavació del primer dels mòduls constructius localitzat a continuació del pati del Llagar de la casa del Cura, arribant fins al nivell de paviments per a tractar d'aclarir la seua funcionalitat i conéixer els motius pels quals va tindre una destrucció traumàtica. Sota la direcció d'Olcina i Adoració Martínez, els treballs es prolongaran durant quatre setmanes i comptaran amb un pressupost de 25.000 euros.
Cabezo Molino de Rojales. Època emiral (segles VIII-IX)
Este enclavament abasta des de l'Antiguitat Tardana als inicis de l'Edat Mitjana, d'Època Islàmica (ss. VI al IX), i este any continuarà amb les labors d'excavació en camp ja iniciades, especialment per a delimitar l'àrea d'enterraments, així com documentar la possible presència d'una edificació en l'entorn del jaciment. Sota la direcció de Juan Antonio López Padilla i Teresa Ximenez de Embún, s'actuarà durant 25 dies gràcies a un pressupost de 19.000 euros.
El Tabaià d'Asp. Prehistòria, cultura de l'Argar
Este important jaciment de la cultura de l'Argar (segon mil·lenni a. C.) és un llogaret assentat sobre una elevació d'àspera orografia que va ser probablement un lloc de vigilància i control en el curs del Vinalopó. L'equip dirigit per López Padilla treballarà durant cinc setmanes per a tractar de conéixer amb major detall les característiques culturals d'este període prehistòric. L'actuació compta amb un pressupost de 25.000 euros.
Tossal de Manises d'Alacant. Època romana (segle I d. C.)
Per a l'exercici 2025, en el Tossal de Manises està previst reprendre les excavacions arqueològiques, iniciant un nou Pla General d'Actuació d'acord amb la normativa legal vigent amb un pressupost de 25-000 euros. La zona triada per a la intervenció se situa en el centre del jaciment, junt amb l'espai forense i la finalitat d'esta campanya és aprofundir en la comprensió del procés d'abandonament del municipi romà de Lucentum; definir la funcionalitat de la gran construcció adossada a l'espai forense romà, ja que s'accedix des d'ell descendint de cota; conéixer en planta les estructures que en la fundació del municipi van definir el traçat del carrer de Popilio, que van conformar, junt amb el fòrum, el germen arquitectònic de la nova ciutat; i, finalment, aprofundir en el coneixement de l'entramat urbà de la ciutat púnica d'Ákra Leuké.
L'Alcudia d'Elx. Ciutat ibèrica i romana
Amb una destacada ocupació ibèrica sobre la qual es va alçar una colònia romana, perdurant la població fins als inicis de l'Edat Mitjana, l'Alcudia és un dels més importants jaciments arqueològics espanyols. La intervenció consistirà fonamentalment en la conservació i estabilització de les estructures analitzades durant l'any passat.
Les estructures presenten un avançat estat de degradació amb perill d'esfondrament de murs i paviments i esta actuació serà l'inici per a la definitiva recuperació d'este important edifici de la Ilici romana. Sota la direcció d'Olcina, Rafael Pérez (Àrea d'Arquitectura de la Diputació), Ana Ronda i Mercedes Tendero (Fundació Universitària l'Alcudia d'Investigació Arqueològica, FUAIA, dependent de la Universitat d'Alacant), les labors es prolongaran durant cinc setmanes i comptaran amb un pressupost de 21.000 euros.
Pobla d’Ifac de Calp. Època baixmedieval (s. XIV)
La vintena actuació d'este jaciment continuarà amb l'Edifici XIV, una estructura extramurs de la ciutat que es troba annexa a l'entrada oest a la Pobla. Acabar d'excavar este edifici i documentar la seua funció serà el principal objectiu de la campanya dirigida per José Luis Menendez Fueyo que es prolongarà durant tot el mes d'agost i està dotada amb 25.000 euros.
D'altra banda, es planteja la possibilitat de realitzar una retirada mecànica parcial, amb seguiment arqueològic de les terres, enderrocs i material constructiu de l'antic hotel Palace Ifach situat en el sector est del jaciment, que fins ara impedixen l'accés als nivells arqueològics amb vista a la seua futura investigació i a preparar les zones d'intervenció per a una posada en valor.