cultura

El MARQ exhibix en la seua nova exposició la història de les ciutats antigues que van poblar L'Albufereta d'Alacant

L'eix vertebrador d'esta iniciativa de producció pròpia és el jaciment arqueològic del Tossal de Manises, objecte d'investigació, restauració, posada en valor, protecció i divulgació per part de la Diputació

1 minut

Presentació de l'exposició ‘Ciudades de luz. Ákra Leuké, Lucentum, Laqant’

‘Ciutats de llum. Ákra Leuké, Lucentum, Laqant’ arriba al MARQ com l'exposició temporal que major superfície ha ocupat en la història del museu. L'objectiu d'esta nova proposta de producció pròpia és la d'il·lustrar la successió d'enclavaments antics que van habitar el paratge de L'Albufereta d'Alacant, emprant com a eix vertebrador el jaciment arqueològic del Tossal de Manises.

La Diputació, a través del Museu Arqueològic d'Alacant i de la Fundació C.V. MARQ, i amb la col·laboració de 30 entitats culturals espanyoles, entre museus, arxius i fundacions, han organitzat esta mostra que s'estén per les tres sales d'exposició temporal (dedicades a investigadors profundament vinculats al jaciment: Enrique Llobregat, Francisco Figueras Pacheco i el Comte de Lumiares), així com la Sala Noble de la Biblioteca i l'avantsala de l'àmbit expositiu.

El president de la institució provincial, Toni Pérez, ha presentat este matí a Madrid tots els detalls d'esta iniciativa cultural que s'exhibirà des del 20 de desembre de 2024 fins al 18 de maig de 2025. Amb més de 661 peces, el recorregut proposat obeïx a un concepte de narrativa cronològica que conduirà al públic al llarg de l'ocupació històrica de L'Albufereta -especialment l'interval comprés entre mediats del primer mil·lenni a. C. i finals del primer mil·lenni d. C.-.

El Museu Arqueològic Nacional -MAN-, amb la seua directora Isabel Izquierdo, com a amfitriona, ha sigut l'escenari idoni per a donar a conéixer esta exposició en la qual es podran trobar objectes d'àmbit púnic, a més d'uns altres del període romà i de l'islàmic.

El director del MARQ i comissari de l'exposició, Manuel Olcina, ha intervingut al costat del president en este esdeveniment al qual també han assistit com a comissaris el director de l'Àrea d'Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez, i els tècnics d'Excavacions de la Fundació C.V. MARQ, Antonio Guilabert i Eva Tendero.

El president de la Diputació d'Alacant, qui ha animat a “consumir cultura” i a “protegir i divulgar el nostre patrimoni per a mostrar-lo a les noves generacions, fent una labor pedagògica”, ha manifestat que esta exposició “aborda 30 anys d'investigacions que han revelat una ciutat púnica, identificada pels comissaris com Ákra Leuké, la ciutat romana de Lucentum i la Laqant dels primers temps islàmics”.

“Es tracta d'una successió de cultures que ens entronca amb la nostra mar Mediterrània i que, al costat de la investigació, mostra com es va recuperar el jaciment del Tossal de Manises”, ha assenyalat Toni Pérez, qui ha assegurat que va ser un treball “titànic, donat l'estat de conservació de l'enclavament i el temps emprat a transformar-lo”.

Tal com ha destacat, “esta riquesa, a més del seu valor cultural intrínsec, es convertix en un punt d'interés per als milions de turistes que visiten la Costa Blanca cada any”. Per este motiu, el responsable institucional ha mostrat el seu compromís per a “continuar incentivant i donant suport a la realització de projectes que realcen la nostra herència, llegat i patrimoni cultural, com a testimonis permanents del periple històric de la nostra província”.

Esta mostra és el resultat de dècades d'investigació sobre el jaciment del Tossal de Manises, de la seua protecció i salvaguarda, de la seua posada en valor, de la seua conversió en un espai socialitzat i de la seua divulgació. Este enclavament està vinculat a la Diputació i al Museu Arqueològic d'Alacant des de la seua fundació, en 1932. La seua obertura al públic en 1998 com a parc arqueològic va suposar una revitalització dels programes d'investigació.

El president, qui ha mostrat la seua gratitud al MAN “per l'hospitalitat, l'estima i el tracte que ens dispenseu a esta gran família que és el MARQ, perquè les nostres mostres també tenen un punt de trobada amb l'arqueologia i la història”, ha indicat que el compromís de la Diputació “és divulgar l'arqueologia com un gran motor de la cultura”. Per això, ha volgut felicitar a tot l'equip del museu alacantí “per esta magnífica exposició que ens acosta a eixes ciutats de llum i a la nostra pròpia història, un recorregut de dos mil·lennis que gaudirem”.

Per part seua, la directora del MAN, amfitriona de l'esdeveniment, ha ressaltat que la relació amb el MARQ “és magnífica i com a casa de l'arqueologia del nostre país, estem encantats de participar en este nou projecte expositiu, que serà tot un èxit”.

Segons ha manifestat Isabel Izquierdo, “les exposicions temporals són molt importants per a la vida dels museus perquè generen i activen tota una programació en paral·lel”, al mateix temps que ha avançat que des del Museu Arqueològic Nacional “hem accedit al préstec de diverses peces, com a col·leccions numismàtiques, monedes de plata hispanoromanes o monedes hispanocartagineses, les emissions de les quals són, tal vegada, les més belles de tota la història monetària de l'antiguitat”.

Itinerari expositiu

Els eixos principals de la mostra, concebuda des d'una narrativa cronològica i que ocuparà les tres sales d'exposicions temporals, la biblioteca i l'avantsala, s'estructuren segons les ciutats que van habitar este espai d'Alacant tan emblemàtic com és L'Albufereta.

La primera sala se centrarà en la primera ciutat documentada al Tossal de Manises, d'època cartaginesa, corresponent a l'Ákra Leuké citada per Diodoro de Sicília. Va formar part de la rereguarda d'Anníbal en la seua guerra contra Roma. Abans d'ella es repassaran els antecedents històrics de l'Albufereta, emmarcats en la Contestania Ibèrica, amb especial èmfasi en els jaciments ibèrics disposats als voltants immediats del Tossal de Manises.

En la segona sala s'abordarà la Lucentum romana, el municipi de dret llatí citat per Plinio El Vell que, després d'un llarg periple historiogràfic, ha tornat a situar-se al Tossal de Manises. En este espai es detallarà la faceta més pública d'esta cultura, especialment la seua societat, religió i poder.

A l'inici de la tercera sala s'exposaran les facetes més quotidianes de la ciutat romana. Presidida pel cementeri islàmic excavat al Tossal de Manises i coetani a la Laqant, esmentada en el Pacte de Teodomiro, el visitant transitarà l'abandó de Lucentum per les viles bajoimperiales de L'Albufereta, l'ocupació del barri de Benalúa, del Benacantil i de Fontcalent i la cristianització de l'entorn del Tossal de Manises.

El passadís d'eixida estarà dedicat en exclusivitat a la conformació del paisatge de l'Horta d'Alacant, que va perdurar fins a l'arrancada del segle XX, coincidint amb un interés renovat pel poblament d'esta zona alacantina.

Finalment, la biblioteca servirà per a il·lustrar el procés de recuperació, restauració i posada en valor del jaciment, una tasca complexa que durant dècades ha dut a terme la Diputació d'Alacant, a través de l'àrea d'Arquitectura, del MARQ i de la Fundació C.V. MARQ.

Manuel Olcina ha reconegut que l'exposició que es presenta hui “és un treball ingent, metòdic, seriós i rigorós iniciat per la Diputació a través del MARQ”. El director del museu alacantí, qui ha relatat el procés i història de recuperació del Tossal de Manises, ha puntualitzat que esta mostra “és un recorregut vital amb un fascinant disseny i amb més de 600 peces de les quals un centenar procedixen d'altres museus espanyols”.

Segons ha relatat, “monedes, escultures, joies, armes o restes carbonitzades podran visualitzar-se en esta mostra que estarà acompanyada per un extens catàleg amb més d'una quarantena de col·laboracions”. Olcina ha ressaltat la vàlua de l'equip tècnic encarregat de muntar “esta complexa exposició mitjançant un treball ímprobe que esperem que servisca per a exhibir el nostre ric i extens patrimoni”.

Finalment, Rafael Pérez ha assegurat que, definitivament, “estem davant una exposició que no sols mostrarà els resultats de les excavacions del lloc, sinó que a més expressarà mitjançant imatges i materials el procés llarg i vertiginós, en alguns moments, de com ha arribat eixe territori a nosaltres i les restes constructives que subjauen”.