El Museu de Belles Arts d'Alacant ha recuperat la figura de Lorenzo Aguirre (1884-1942) amb sengles exposicions que reunixen, d'una banda, la producció plàstica de l'artista i, paral·lelament, obres que il·lustren el context cultural de la ciutat d'Alacant del primer terç del segle XX.
El president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, ha recorregut este matí la mostra, organitzada junt amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana junt amb el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. “Des de la Diputació és un orgull formar part d'este ambiciós projecte per a traure a la llum la història i la memòria d'un alacantí il·lustre, referent de l'Edat de Plata, i per a consolidar un nou repte del MUBAG, que confirma la seua aposta per un model dinàmic i actual per a donar a conéixer als nostres artistes”, ha manifestat Toni Pérez.
‘Modernitat i valentia. La col·lecció més íntima de Lorenzo Aguirre’ presenta el llegat artístic personal del pintor incorporat recentment, per mitjà de donació de la família Grande-Aguirre, al fons del MUBAG. En una successió de quatre espais temporals s'estructura este ampli conjunt artístic constituït per més de cent obres, entre dibuixos i pintures, datades de 1904 a 1942, any del seu tràgic final.
A l'Aguirre il·lustrador, que inicia el recorregut expositiu amb la seua immersió en l'humorisme madrileny, li seguix el pintor del paisatgisme, marcat per escenes llevantines i altres creades durant el seu exili en França. El seu costat més intimista apunta en un altre tram de la mostra amb obra dedicada al seu entorn familiar i l'últim espai està dedicat a les peces realitzades durant el seu presidi. A més, s'exhibix per primera vegada la sèrie pictòrica que Aguirre dedicà a la Mare María Rafols en gratitud per la seua atenció en el primer penal i cedides en préstec per la congregació.
Per altra banda, donades per la família de Lorenzo Aguirre, es descobrixen, per primera vegada, les tres faules il·lustrades amb les quals s'acomiada de les seues filles davant el seu destí final en la presó de Porlier.
La mostra es complementa amb una línia del temps en la qual se seguixen els passos de l'artista amb recursos audiovisuals, imatges, retalls de premsa i correspondència; amb recursos gràfics, com la publicació seriada La Novela Cómica i les pàgines del periòdic El Fígaro, en les quals es divulgaven els seus “monos” (dibuixos associats a mínims textos explicatius on ridiculitzava l'actualitat del 1918 al 1919); així com amb versos dels poemes de la seua filla Francisca Aguirre, Premi Nacional de les Lletres. Quant a la línia del temps cronològica, dels seus 58 anys de vida es destaquen dates marcades pels seus estudis, els seus triomfs i pels avatars patits davant l'esclat de la Guerra Civil espanyola.
Paral·lelament, el MUBAG ha organitzat una mostra complementària, ‘Alacant en temps d'Aguirre’, que revisa el context cultural de la ciutat d'Alacant des de finals del segle XIX fins al primer terç del segle XX, coincidint amb l'Edat de Plata alacantina.
L'acte ha comptat amb la intervenció de la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, el director gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, el director del museu, Jorge A. Díaz i els comissaris José Luis Ferris, María Gazabat i María José Gadea. A més, a la presentació ha assistit també el conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Alacant, Nayma Beldjilali, i familiars de Lorenzo Aguirre, encapçalats per Ignacio Grande, promotor de la donació del llegat de l'artista.
Aguirre va nàixer en Pamplona, però als tres anys es traslladà a Alacant on inicià la seua formació artística en 1897, primer en l'acadèmia de Lorenzo Casanova i després sota la batuta de Pericàs. En 1902 es traslladà a Madrid per a cursar en l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat. Tres anys més tard s'incorporà com a decorador a l'Òpera Nacional de París, en plena Belle Époque.
Al seu retorn a Espanya accedí al Cos de Vigilància de Madrid i compaginà el seu treball com a policia amb l'art. Accentua la seua faceta d'il·lustrador publicant en mitjans gràfics i aconseguí medalles i reconeixements nacionals i internacionals en concursos, encontres i altres certàmens.
La seua nova etapa alacantina coincidí amb l'inici de la festivitat de les Fogueres de Sant Joan, en 1928, implicant-se en la seua difusió i en la construcció de monuments. Els paratges de la província copen la seua producció pictòrica junt a retrats intimistes, un període que coincidix amb l'esplendor de l'Edat de Plata alacantina. Al terme de la Guerra Civil s'exilià en França, però en 1940 va ser empresonat en la frontera i passà dos anys en presidi abans de morir executat.