El camp alacantí ha rebut amb alleujament i esperança l'últim episodi de pluges caigudes a la província, un fenomen que ha arribat en plenes dates nadalenques i que suposa un respir després de mesos marcats per l'escassetat d'aigua i la sequera. Les precipitacions, generalitzades i ben repartides, han sigut qualificades pel sector agrari com "un autèntic regal de Nadal”.
Així, l'entitat Asaja Alacant ha valorat de forma "molt positiva" les pluges en el territori alacantí durant este passat dijous 25 de desembre. De fet ha sigut dia de Nadal més plujós en cent anys, amb valors rècord des que hi ha registres en ciutats com Alacant o Elx.
Sense danys
L'organització agrària destaca que, en termes generals, les precipitacions han tingut un efecte "clarament beneficiós" per a l'agricultura alacantina, tant pel seu volum com per la forma en què s'han produït en un territori on "cada litre compta". Segons el comunicat difós per l'entitat, la pluja ha caigut "de manera fina, suau i progressiva", la qual cosa ha evitat problemes d'erosió i arrastre de terres.
“No s'han registrat danys significatius i l'aigua ha penetrat molt bé en el sòl”, subratlla Asaja, que remarca la importància d'eixe tipus d'episodis en una província caracteritzada per la irregularitat de les precipitacions
El president d'Asaja Alacant, José Vicente Andreu, ha expressat la seua “satisfacció” pels acumulats registrats el dijous, en assenyalar que “ha plogut amb regularitat en tota la província i l'aigua arriba en un moment ideal per als cultius d'hivern i de secà”.
L'efecte va més enllà de l'alleujament immediat. Andreu explica que per al camp esta pluja "és or", perquè humiteja en profunditat, ajuda a llavar les sals, afavorix el desenvolupament radicular i "alleuja uns aqüífers que fa anys que estan molt castigats”.
Terreny fangós
Asaja Alacant reconeix, això sí, un únic aspecte negatiu de l'episodi: l'estat del terreny. “El sòl fangós complica les labors agrícoles”, especialment en cultius en plena recol·lecció com el raïm de taula, l'olivar, els cítrics i determinades hortalisses. “La demanda de bròquil, carxofes i enciams és altíssima en estos dies festius, i el fang dificulta l'accés de maquinària i treballadors”, explica Andreu.
“Així i tot, l'agricultor sap esperar”, afegix el president de l'organització. “Amb uns dies de sol, el camp s'assecara el just i es podrà reprendre la recol·lecció amb normalitat”, afirma, mentre observa com les parcel·les encara humides reflectixen un paisatge poc habitual en estes dates
Pluja per zones
L'impacte de l'episodi ha sigut desigual segons les comarques, encara que en moltes d'elles els registres han sigut especialment destacats. Asaja Alacant assenyala que les majors quantitats s'han concentrat en la Marina Alta, on s'han assolit xifres molt significatives, com els 160 litres per metre quadrat a Pego, 120 a Xaló i Alcalalí i aproximadament 80 a Teulada.
En la Marina Baixa, les precipitacions també han sigut rellevants, amb una mitjana pròxima als 75 litres per metre quadrat. En zones històricament més afectades per l'escassetat hídrica, com la Vega Baixa i el Baix Vinalopó, les pluges han suposat un “alleujament notable” i fins i tot “inesperat” en alguns municipis.
Com a dada cridanera, l'organització agrària destaca que a Elx s'ha registrat “el dia més plujós des que existixen registres, en 1953”, així com una de les jornades més fredes des de 1962. En localitats com Torrevella, Guardamar, Rojals, Los Montesinos, Oriola i la pròpia Elx s'han arreplegat valors mitjans d'entre 40 i 50 litres per metre quadrat.
En L’Alcoià, la mitjana s'ha situat aproximadament en 65 litres, “un volum especialment rellevant per als cereals de secà”, mentre que en El Comtat els acumulats han rondat els 45 litres, amb un impacte positiu per a l'agricultura. Per contra, en les comarques del Vinalopó les precipitacions han sigut més escasses, amb uns 20 litres a Villena i aproximadament 35 en municipis del Mitjà Vinalopó.