Les obres del futur complex judicial d'Alacant, que portarà el nom del jurista i humanista Rafael Altamira, avancen a “bon ritme” i podrien completar-se entre finals de 2026 i començaments de 2027. Així ho ha confirmat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, durant la visita d'este dilluns 20 d'octubre als treballs de construcció.
La nova Ciutat de la Justícia aspira a resoldre una de les grans carències de la capital alacantina: la falta d'un espai “unificat, funcional i modern” per als jutjats, dispersos des de fa anys en distints edificis de la ciutat. La infraestructura, que ja s'ha alçat en una parcel·la situada en els barris de Benalúa, Alipark i Princesa Mercedes —davant de l'actual Palau de la Justícia— , compta en una inversió de 78 milions d'euros.
Així serà la Ciutat de la Justícia
El complex es concep com un espai “funcional i obert” tant per als professionals del món judicial com per a la ciutadania. Així, l'edifici integrarà zones d'atenció al públic àmplies i lluminoses, sales de vistes equipades amb tecnologia avançada i àrees de descans per als treballadors i treballadores. El disseny de l'edifici busca, segons la Generalitat, agilitzar els tràmits i oferir un entorn “més accessible, còmode i humà”.
La futura Ciutat de la Justícia Rafael Altamira ocuparà prop de 47.000 metres quadrats distribuïts en nou plantes, amb dos soterranis, un semisoterrani i aparcament subterrani. A diferència dels tradicionals blocs tancats, la seua arquitectura aposta per un conjunt articulat al voltant d'un gran pati central que connectarà els diferents òrgans judicials.
El Consell manté la seua previsió d'entregar la infraestructura abans de 2027 i assegura que el ritme d'execució és “constant i sòlid”. Mazón ha sostingut en la visita que “no hi ha cap circumstància que faça pensar que no complirem els terminis”, encara que ha admés que “els ajustos tècnics són inevitables en un projecte d'esta envergadura”.
“Un deute històric”
La Ciutat de la Justícia és una històrica reclamació del sector judicial. Durant dècades, els professionals del dret han denunciat les condicions “precàries” dels edificis on treballen i la falta d'un espai unificat. Este projecte pretén “fer un salt en dignitat i eficiència”, ha valorat Mazón al mateix temps que ha recordat que l'obra es va reactivar “amb força” en juliol de 2023, “després d'anys de paràlisi i retards”.
La iniciativa, no obstant això, va ser presentada per l'anterior Cap del Consell, Ximo Puig, durant els últims mesos del govern del Botànic abans de les eleccions de 2023. En eixe moment es va parlar de la seua posada en funcionament de cara a 2025, però ara la Generalitat assegura que l'edifici podria estar operatiu al llarg de l'any 2027 “si es complixen els terminis previstos”.
L'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, —que també ha estat present en la visita institucional— ha qualificat l'obra com “una realitat palpable” i ha agraït el “compromís” de la Generalitat per a “accelerar” la seua execució. “Durant dècades este projecte va ser una exigència del món jurídic i hui és per fi una evidència. Servirà de motor per a revitalitzar zones com Alipark o Princesa Mercedes”, ha assenyalat.
Inversions paral·leles a Alacant
Mazón també ha repassat altres actuacions impulsades a Alacant, que sumen una “inversió total de 245 milions d'euros”. D'ells, 102 milions es destinen a l'Estació Central, l'execució de la qual “va també a molt bon ritme”. El president ha destacat, a més, la recuperació de les obres en el centre de salut de PAU 2, després de resoldre “problemes greus d'estructura i fonamentació”, i l'inici de les obres del centre sanitari de Garbinet.
També ha anunciat avanços en el projecte del centre de salut de Condomina, que eixirà a licitació al gener “amb l'objectiu d'arrancar les obres a l'estiu de 2026”. En matèria mediambiental, Mazón ha subratllat la inversió de 25 milions d'euros en la modernització de les depuradores de Mont Orgegia i Rincón de Lleó, així com la col·laboració amb l'Ajuntament per a transformar l'entorn de la Serra Grossa.