L'ona d'incendis forestals que arrasa este estiu els boscos de l'oest d'Espanya, especialment a Càceres, Zamora, Lleó i Orense —on han cremat més de 300.000 hectàrees—, s'ha expandit en forma de confrontació política. Eixa 'guerra' ha arribat també a la Diputació d'Alacant, on el Grup Socialista reclama un augment "urgent" de la inversió prevenció d'incendis a Alacant.
La institució defensa que "l'esforç econòmic, tècnic i humà" en matèria de prevenció i lluita contra els incendis és "inqüestionable" i recorda que en els últims tres anys el Consorci Provincial de Bombers ha manejat un pressupost de 211 milions d'euros. A més, subratllen les accions que s'han dut a terme per a la protecció de l'entorn, la seguretat ciutadana i el manteniment d'infraestructures.
Un milió més en prevenció
El debat s'ha intensificat esta setmana arran de la moció presentada pel Grup Socialista, que proposa incrementar en un milió d'euros la subvenció destinada als municipis per a actuacions de prevenció. El seu portaveu, Vicente Arques, assenyala que "la Diputació no pot continuar abandonant als ajuntaments en la prevenció d'incendis. Parlem de protegir als nostres veïns i veïnes i d'evitar catàstrofes".
En este sentit, els socialistes proposen una modificació de crèdit i reclamen que es reoriente part de la inversió prevista en la xarxa viària provincial cap a l'execució dels Plans Locals de Prevenció d'Incendis Forestals. La vicepresidenta primera, Ana Serna, detalla que la Diputació ja ha impulsat "la construcció i rehabilitació de parcs, l'adquisició de nous vehicles o l'ampliació de la plantilla d'efectius".
Recursos provincials per a l'estructura local
La moció socialista posa el focus en la "precarietat" municipal. "Estan sols i desbordats, amb recursos molt limitats", afirma Arques, qui insistix que no es tracta d'una opció política, sinó "d'una obligació". En la mateixa línia, el diputat Ismael Vidal critica que "amb el risc extrem triplicat en els últims anys, la Diputació continue donant l'esquena als municipis, que són els primers a afrontar l'emergència amb mitjans insuficients".
No obstant això, Serna assegura que la institució provincial no ha descurat als consistoris. "Dir que la Diputació ha abandonat als nostres ajuntaments és inacceptable i demostra un absolut desconeixement de la labor que exercix l'entitat en la planificació, prevenció i protecció del nostre entorn natural", manifesta.
Al mateix temps, la vicepresidenta recorda el dispositiu especial d'emergències que cada estiu s'activa amb una inversió pròxima al milió d'euros. A això se sumen, subratlla Serna, les convocatòries de l'Àrea de Medi Ambient, que només en 2024 ha mobilitzat ajudes per un import de cinc milions d'euros per a projectes relacionats amb muntanyes netes, ramaderia extensiva o restauració de zones degradades.
La prevenció, prioritat compartida
Tant l'oposició com l'equip de govern reconeixen que la prevenció és "clau" per a reduir el risc d'incendis, encara que diferixen en el nivell de resposta institucional. Vidal sosté que "cada euro invertit en prevenció salva vides, protegix muntanyes i evita danys irreparables", reclamant un compromís "estable i progressiu" en els pressupostos anuals.
Per part seua, Serna emfatitza que la província d'Alacant "disposa d'un servei exemplar que s'ha convertit en referent nacional, dotat amb els mitjans més avançats i amb el personal humà millor preparat". Al mateix temps, assenyala l'"inigualable" patrimoni natural alacantí i, per això, "ens esforcem a impulsar convocatòries, ajudes i plans dirigits específicament a la seua protecció, cura i divulgació".
A més, destaca la inversió específica de dos milions d'euros destinada a millorar la coberta vegetal en municipis afectats per l'incendi de La Vall d'Ebo i altres projectes dirigits a la millora de masses forestals a la província d'Alacant com els 600.000 euros per a fomentar la ramaderia extensiva, aix com els 400.000 euros per a la restauració de zones degradades pels abocaments incontrolats de residus.