El pressupost de la Diputació d'Alacant pujarà en 2025 a 334.617.355 euros, un 13,3% més que l'exercici anterior. Este increment històric de més de 40 milions d'euros permetrà reforçar l'assistència i inversió en els municipis, que rebran més de 163 milions d'euros, la qual cosa suposa el 48,73% del total de les partides econòmiques pressupostades.
La vicepresidenta primera i diputada d'Economia, Ana Serna, i la vicepresidenta segona i diputada d'Administració General i Hisenda, Marina Sáez, han presentat este matí l'avantprojecte de pressupostos que serà portat a un ple extraordinari per al seu debat i votació dijous que ve 26 de desembre.
“Estem convençuts que este és el millor pressupost que puga tindre la província, el d'una administració sanejada que posa l'accent en l'atenció als municipis; que incrementa les subvencions a entitats localitats i sense fi de lucre, que ja representen el 36% de les partides; que continua apostant per àrees clau per al futur d'esta terra com és l'aigua, les infraestructures o el medi ambient; i que posa l'accent en les persones com a eix de l'acció política”, ha assenyalat Ana Serna, qui ha precisat que els pressupostos van ser ja informats dijous passat en Comissió d'Hisenda als grups de l'oposició.
La diputada d'Hisenda ha detallat que els comptes de 2025 es presenten en situació d'equilibri financer, amb un superàvit previst de 10 milions d'euros. “L'augment en la participació en els tributs de l'Estat i de les transferències corrents i de capital per a desenrotllar projectes amb finançament europeu com Alacant Intel·ligent Aigua justifiquen la pujada d'un pressupost que, un any més, no recorrerà a préstecs per a finançar inversions i que estarà condicionat per la reactivació de les regles fiscals”, ha detallat Marina Sáez.
Quant al gasto, totes dues diputades han destacat que el projecte de pressupost elaborat “posa de manifest, més que mai, el compromís d'este equip de govern i d'esta Diputació amb el municipalisme i amb els alacantins”, xifrant en 163 milions d'euros, un 22% més que l'any passat, la quantitat que arribarà als 141 municipis i 3 entitats locals menors que conformen la província.
Totes les àrees experimenten un increment, reforçant-se d'esta manera les subvencions a entitats locals i entitats sense fi de lucre fins als 120 milions d'euros, un 36% del pressupost i un 26,42% més que en 2024.
Cicle Hídric és l'àrea que més puja, segons ha precisat Serna, ja que duplica pràcticament el seu pressupost, passant de 15,5 milions d'euros a 27,6 milions. Al costat del projecte Alacant Intel·ligent Aigua, que mobilitzarà en este exercici més de 3,6 milions d'euros, s'invertiran 15 milions d'euros en la construcció i millora d'instal·lacions hidràuliques de proveïment, sanejament i depuració i altres 3,5 milions d'euros per a ajudar les comunitats de regants a millorar l'eficiència de l'ús de l'aigua en regadiu.
Serna, responsable d'este departament, ha destacat la importància de “reforçar la inversió en les infraestructures hidràuliques perquè així podrem evitar avingudes d'aigua com les que va provocar la Dana de València i afavorir un correcte cicle integral de l'aigua”.
Infraestructures gestionarà, per part seua, 51,2 milions d'euros (un 15,9% més) i Carreteres altres 25,5 milions (un 26,8% més) destacant en estes àrees els 40,8 milions d'euros per a plans i obres municipals com Planifica i els 16,1 milions per a la millora de la xarxa viària provincial o els 4,7 milions per a camins municipals.
Medi Ambient i Residus mobilitzarà en 2025 un total de 15,8 milions d'euros i reforçarà les ajudes per a la prevenció d'incendis forestals que superaran els 4 milions d'euros -2,3 milions per a la millora de masses forestals enfront dels 300.000 euros de l'exercici anterior i altres 2 milions per a la redacció de Plans Locals de Prevenció d'Incendis, mig milió més-. En matèria d'eficiència energètica s'aconseguiran els 1,3 milions d'euros i en matèria de residus, 2,2 milions.
El gasto social també creixerà en 2025 un 7% fins a superar els 45,2 milions d'euros. Benestar Social i Igualtat comptarà amb 14,1 milions d'euros i centrarà la seua acció a ajudar als ajuntaments i mancomunitats en l'atenció primària als col·lectius més vulnerables. D'altra banda, Benestar de les Persones també creix un 7%, amb la Llar Provincial Antonio Fernández Valenzuela (14,4 milions), l'Institut Pedro Herrero (1,4 milions) i el Centre Doctor Esquerdo (15,1 milions). Respecte a este últim, Serna ha avançat que al gener podria firmar-se el conveni per al traspàs de competències a la Generalitat.
Al desenrotllament econòmic i el foment de l'ocupació en els municipis de la província es destinaran més de 5,7 milions d'euros dels huit que gestionarà esta àrea, que creix un 5%. Emergències i Repte Demogràfic també puja en quasi quatre milions d'euros fins als 44,9 milions. Cultura mobilitzarà 25,1 milions i Esports altres 6,5 milions.
El pressupost consolidat aconseguirà enguany els 383,5 milions d'euros, un 11,7% més, i inclou el de la mateixa Diputació i el dels organismes autònoms: 5,3 milions del Patronat de Turisme Costa Blanca; 1,6 de l'Institut Juan Gil-Albert; 1,3 de Caixa de Crèdit Provincial per a Cooperació; 47,1 de Suma; 4,6 de proaigües; 1,5 d'Alacant Natura; i 1,4 de l'Institut de la Família Pedro Herrero.
El pressupost, tal com han explicat totes dues vicepresidentes, estarà marcat per la reactivació de la regla del gasto “el que impedirà que puguem fer ús de romanents per a noves inversions”. En este punt, Serna ha apuntat que “seria un bon moment perquè tots els grups polítics d'esta Diputació demanàrem alt i clar al president del Govern, Pedro Sánchez, que ens permetera fer ús dels romanents donades les circumstàncies, perquè la reconstrucció de València passa per tota la Comunitat”.