Toni Pérez: "A la província d'Alacant simplement cal donar-li el que es mereix."

Entrevistem l’alcalde de Benidorm i President de la Diputació d’Alacant amb qui analitzem els eixos d’esta legislatura

Toni Pérez (Benidorm, 1968) ha revalidat per tercera legislatura l’alcaldia de Benidorm. Després de les últimes eleccions municipals de maig de 2023, ha sigut triat com a nou President de la Diputació d’Alacant. Després d’uns mesos en el càrrec, entrevistem el nou responsable d’esta institució supramunicipal que s’encarrega del dia a dia amb tots els ajuntaments de la província.

Des de 2015 és alcalde de Benidorm i esta legislatura en concret també s’estrena com a president de la Diputació d’Alacant. Com afronta esta nova etapa i quin balanç em pot fer d’estos primers mesos que ja s’han materialitzat?

Tot això és un repte colossal, no? És bastant important perquè en realitat Benidorm és una ciutat d’una grandària mitjana dins del que és la normalitat de l’Estat espanyol (70.000 habitants empadronats) però que opera amb modulacions de gran ciutat i de megaciutat en alguns moments de l’any. Multiplicar la teua població per 6, pràcticament amb assiduïtat, fa que estiguem parlant d’una gran ciutat. I la Diputació és un repte en el sentit de la gestió, gestió d’una administració que és administració d’administracions. Una administració local que és una sort d’ajuntament dels ajuntaments, no? Tu relació és amb les corporacions locals, amb els municipis, alcaldes i alcaldesses, regidores i regidors, que tenen la seua necessitat i que moltes vegades busquen l’empara quasi de la diputació per a atendre serveis. Repte important, una mica més de 100 dies i jo crec que tot perfectament en ordre.

El seu predecessor en este cas, ara és el president de la Generalitat. Què li agradaria seguir, en este cas d’eixe deixant en la diputació i què li agradaria aportar d’eixe segell personal de Toni Pérez?

Jo he parlat en tot moment de la continuïtat en un projecte fonamentalment polític, però que és el millor projecte per a esta terra. El problema està en eixos més de dos centenars de milers d’alacantins i alacantines que van dir que volien un govern amb el Partit Popular als seus pobles i, per tant, en la seua Diputació. I en eixa línia dir que hi ha continuïtat perquè el president Mazón, ara el president de la Generalitat, tenia un diagnòstic claríssim del que necessitava esta província, 141 municipis, les tres entitats menors que conformem la província d’Alacant tenen per a la Diputació provincial un diagnòstic molt clar de necessitats, per la qual cosa això facilita el trànsit quan arriba una nova incorporació, com és el cas, amb un magnífic resultat també, amb una majoria absoluta, en la Diputació treballarem més tranquils que en la passada administració. I després amb una porta que en comptes d’estar tancada i a la qual cal cridar, com en la Generalitat, perquè et trobaràs amb una porta oberta, perquè al final no sols el president Carlos Mazón és gran coneixedor de la província (com a alacantí i president de la diputació que ha sigut), sinó que tot l’escaló del Consell, segons el tercer escaló, que es diuen així secretaris autonòmics i directors generals, jo crec que tenen els peus en esta terra perquè és la seua. Així que crec que farem un gran govern de col·laboració.

En l’etapa de Carlos Mazón, va aconseguir algunes fites molt importants, com a acords, no per majoria, sinó per unanimitat, que hui dia en la política pràcticament no es veu. Té l’esperança de comptar amb eixa unanimitat en esta etapa?

No dependrà d’un només, dependrà de tots els que formem este arc de corporació. D’ací noves forces polítiques no presentades, una corporació amb quatre grups i en el qual el diàleg ha sigut l’inici d’esta administració. El període 2023-2027 hem aconseguit dialogar. Tenim una majoria absoluta, però això no és més que l’aval de les coses ben fetes, l’obligació de retornar la confiança que s’ha depositat en nosaltres en punts i tants pobles i ciutats de la província, però no un xec en blanc per a governar quatre anys. Des del minut un hem establit eixos ponts de diàleg, arribem ja a consensos, alguns d’ells molt clars i importants, i eixa és la línia que seguirem en estos quatre anys. Però no serà només responsabilitat del govern, també l’oposició, evidentment, tres grups en este moment la corporació, a més del Partit Popular, els que han de també veure en eixa política de diàleg i de mà tendida la solució i l’atenció a les seues inquietuds i als problemes de la província.

En el programa electoral, en este cas per a Benidorm, m’ha agradat el fet que ressaltaves la importància d’atendre les persones, després el teixit empresarial, que és vital per a qualsevol municipi, i en segon, tot el teixit de la ciutat. Jo no sé si estes necessitats es poden traslladar, en este cas, a una institució com és la Diputació.

Sí, es poden traslladar perfectament perquè és una manera d’entendre la política i, per tant, forma part també del propi corpus del projecte del Partit Popular. En el centre de tota política per al Partit Popular estan les persones. És veritat que en el paper de la Diputació, travessant o a través d’una gestió compartida amb els seus ajuntaments. Però respondrà a la necessitat del poble o ciutat els projectes que presente cada ajuntament per a si i respondrà la Diputació, almenys, atés el projecte que les seues corporacions han entés que era el necessari per a eixe veïnatge. Eixa és la nostra vocació, venim amb eixa il·lusió i eixes ganes. Projectes que siguen útils i l’ajuda sempre i la col·laboració de la Diputació Provincial d’Alacant. I en el centre de totes les persones, perquè no pot haver-hi una altra política que no siga eixa.

També, en el programa polític, en este cas per a Benidorm, destacava precisament eixa aposta per la gent jove. Molta d’ella, en este cas, que necessita trobar treball, oportunitats. Jo no sé si la Diputació es pot enfocar precisament a la gent jove.

Tenim una matèria molt limitada en matèria de joventut, encara que hi ha una delegació a aquest efecte i treballa molt bé. La col·laboració directa amb els ajuntaments per a les seues polítiques de joventut. Però no sols deixar a l’acció política allò que va a través dels ajuntaments. Hi ha altres marcs que la Diputació pot millorar i contribuir. Per exemple, la connectivitat que puga donar-se amb les nostres carreteres comarcals, les atencions en les àrees d’esport a tots els municipis, l’oferta enorme en l’àmbit cultural. Crec que genera atencions en marcs que són molt importants en eixos d’actuació política molt important per als joves, que els joves aprecien molt. I després, per damunt de tot això, i des de fa uns anys amb més èmfasi, la sostenibilitat. La Diputació provincial, igual que alguns ajuntaments de municipis de la província d’Alacant, és exemplar en el tractament, per exemple de la sostenibilitat ambiental des del punt de vista del cicle de l’aigua. És una sostenibilitat que potser no tenim identificada com alguna cosa de primer nivell, però que és fonamental. No pot haver-hi una sostenibilitat ambiental sense l’aigua. I a més, sense l’aigua tampoc hi ha una sostenibilitat social i econòmica en una terra que té tant bolcat, amb tant de poble d’interior, amb tanta agricultura, amb tanta potència i fortalesa del camp en la nostra terra i a Alacant ho són, ho som. Som una potència agrícola i potència també a cuidar el medi ambient. Som una gran província en comparació amb qualsevol província d’Espanya. I tot això són accions que en realitat encaixen perfectament i s’alineen amb els objectius, amb els anhels, amb les il·lusions de la població jove que veu en la sostenibilitat, ara com ara, un dels motius fonamentals de l’acció política.

En l’anterior legislatura, el Govern d’Espanya va aplicar unes certes retallades, precisament a la província d’Alacant, en concret en l’últim transvasament, i vosté sempre ha reivindicat la necessitat d’un nou pla hidrològic nacional. Quines accions pot dur a terme la Diputació i, en este cas, segurament de la mà també de la Generalitat, per a reivindicar una aigua justa, en este cas, per a la província d’Alacant?

No voldria que cap administració haguera d’estar barallant per la qual cosa és just i el que és necessari. L’aigua d’Alacant a més és de justícia. Precisament al fil del missatge, dels ODS i de l’agenda 2030, si no entenem que el primer desert d’Europa no pot començar en un territori que alguns coneixen com el Llevant espanyol, però que es concentra a les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria, que casualment són la gran horta de tota Europa. Per tant, eixa sostenibilitat és ambiental, però és social i és econòmica. Un no voldria mai haver de tocar a una porta per a reivindicar el que entén que és just i necessari. És veritat que les retallades s’han succeït més de vint en els últims temps amb el Govern d’Espanya. És veritat que hem guanyat en estes eleccions del 28 de maig un govern, almenys a nivell autonòmic, el Consell, que és una porta a la qual no cal tocar perquè està oberta ja, perquè coneix perfectament quina és la necessitat de la nostra província. Cal acompanyar-ho d’infraestructures i d’inversions. La província d’Alacant ha sigut exemplar en la inversió i en el tractament de l’aigua sempre. Però l’únic transvasament en tota Espanya fruit del pla hidrològic, quan hi ha prop d’una vintena que subsisteixen en tot el territori nacional, l’únic que està maltractat, menystingut i any rere any o ocasió rere ocasió, retallat sense cap aval tècnic és el del Tajo-Segura. Crea’m que ha d’haver-hi alguna cosa més que simple ideologia. Crec que hi ha un moment en el qual un comença a entendre o a albirar que per damunt fins i tot de la ideologia del Govern d’Espanya hi ha una acció avara amb una terra que produeix i reparteix molt més del que rep. I parlem de la població. Recentment, ja coneixem que som la quarta província d’Espanya en població. La província d’Alacant és, segons l’INE, la quarta província d’Espanya. I un altre missatge, en la Comunitat Valenciana, de tres províncies, dues, València i Alacant, són la tercera i la quarta província en població de tota Espanya. Per tant, des del criteri de població, des del criteri del que volen les persones, som els que ací vivim per l’una o l’altra circumstància i el que necessiten les persones, que entre altres qüestions és el recurs aigua, jo crec que no hi ha cap dubte. A la província d’Alacant simplement cal donar-li el que es mereix. I a més, en el tema de l’aigua, donar-li el que ja teníem que s’ha anat retallant i a més s’ha fet eixes retallades del Govern d’Espanya, desgraciadament, veient com l’anterior Consell de la Generalitat quan no donava el perfil es posava d’esquena. I no es pot estar invasible en una política avara que perjudica una província tan important per a la Comunitat Valenciana com és Alacant.

I què li semblen, precisament, els últims pressupostos del Govern d’Espanya per a la província d’Alacant?

Perquè un any més, perquè, desgraciadament, estos últims pressupostos, els de 2023, el que venia era a confirmar alguna cosa que és impossible des de li punt de vista del pronòstic i l’estadística. De 52 províncies que hi ha a Espanya, la quarta província en població és la província 52 de 52 en finançament. Ser-ho un any, bo, pot tindre una passada. Vens d’un període d’inversió enorme…, bo. Ser-ho dos anys seguits és imperdonable. I anem abocats a un tercer any en què serem la 52 de 52 perquè tot sembla indicar, a hores d’ara d’any, que no hi haurà un pressupost general més que prorrogat per l’Estat a nivell nacional. Per tant, això infereix diverses circumstàncies. La primera, el fet cert: província 52 de 52 tres anys consecutius. Això no ho suporta ningú. Segona, pèrdua de competitivitat, perquè quan tu eres la província pitjor finançada des de l’Estat durant un any, que ja no diré dos i menys tres, estàs perdent competitivitat amb províncies que competeixen, valga l’expressió, amb el teu creixement, amb el teu desenvolupament i amb les teues oportunitats. Per tant, es converteix també en una eina de sectarisme, perquè hauria d’haver-hi un element corrector. Hauria d’haver-hi alguna cosa en eixe Govern d’Espanya que diguera: “si prorrogarem el pressupost una altra vegada, penalitzant a la província d’Alacant, si condemnarem a l’a província d’Alacant al fet que per tres anys consecutius siga la província per finançada en inversions de l’Estat, com dic, tres anys consecutius i, per tant, en funció de la població amb la inversió més baixa per càpita de tota Espanya.

Precisament la província d’Alacant és indubtable que és una de les províncies més capdavanteres en turisme. Entre elles, també evidentment, la ciutat de Benidorm, que podem dir que lidera la província. M’agradaria saber, des de la Diputació, quina línia dureu a terme, en matèria de turisme per als pròxims anys.

Més enllà del pes rellevant i innegable que té Benidorm, la indústria turística de la costa Blanca, la marca de la província d’Alacant, com el Turisme de la Generalitat, som una comunitat autònoma, la Comunitat Valenciana, amb un referent turístic molt potent. I Benidorm ocupa el lloc que ocupa, però és veritat a més que el patró de la Costa Blanca té la vocació, l’obligació i la responsabilitat de promocionar l’activitat turística en tots i cadascun dels municipis que tinguen alguna cosa a oferir a la indústria turística. Per tant, eixa línia ha de mantindre’s i incrementar-se, perquè cada vegada més, més territoris veuen en la indústria turística una indústria sostenible, que redistribueix la riquesa com a pocs, que fixa l’oportunitat del territori perquè no es deslocalitza i que, per tant, jo crec que és una indústria molt important. El que cal fer és acompanyar eixos projectes, productes, serveis, destins i enclavaments turístics cadascun en la seua magnitud que puguen prodigar la nostra terra, que té moltíssima bonança, moltíssims elements per a millorar fins i tot els resultats que, des del punt de vista turístic, són espectaculars en el context provincial, contribuint a la marca de la Comunitat Valenciana i, que ningú l’oblide, contribuint a la marca d’Espanya, que és al seu torn un país on la indústria turística ha tingut un pes molt important, prop del 14% del PIB. Gens menyspreable.

Enguany heu inaugurat una exposició que ha batut tots els rècords, que és en el MARQ, els Guerrers de Xi’An. Després d’esta exposició que ha marcat un abans i un després, quins seran els pròxims passos?

No procedeix que revelem res, però serà molt difícil superar l’exposició dels guerrers de Xi’An Com a exemple base d’assenyalar que el passat festiu en un dissabte amb portes obertes, un dia fantàstic, prop de 2.300 persones van visitar l’exposició. L’exposició està retornant moltíssim l’esforç que es va fer perquè gaudírem d’eixos Guerrers de Xi’an fins a gener de 2024. El que vinga, per descomptat, en el primer pas serà molt difícil de superar, però l’objectiu i el nivell està marcat. El MARQ té capacitat per a acollir grans exposicions. Eixa és una magnífica línia, perquè eleva l’oferta cultural, no sols del MARQ, no sols d’Alacant ciutat ni entorns, sinó de la província. Ens marca com a referència museística i, per tant, anem explorant i anem completant. Prompte hi haurà noves exposicions que anunciarem. No sols en el MARQ, sinó exposicions de primer nivell en qualsevol dels espais de la diputació que estan molt preparats i que són una excel·lència com a museus.

Quina espera Toni Pérez de la nova etapa amb Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana?

En primer lloc alguna de les coses ja l’estem vivint, complir els compromisos. Hem vist l’impost de successions i donacions, ens estem veient amb la mal anomenada “taxa turística”, ens estem veient els primers compassos de totes i cadascuna de les Conselleries. Hem vist la pròpia composició del Govern, no sols en el que són els consellers, sinó en tots els escalons del Consell i al final el que espere és el que ja estic obtenint i estem obtenint tots els alacantins encara que no siguem conscients d’això: unes portes obertes i una escolta activa. Per a la política, simplement que quan tens ànim de diàleg, quan vols confrontar idees, quan vols plantejar projectes, trobar-te una porta oberta amablement quan el que venies rebent (Carlos Mazón és també una responsabilitat com a President de la Diputació, en temes molt importants per a la nostra província) era una porta tancada o l’esquena en qualsevol moment per part dels responsables polítics d’eixe Consell, el canvi substancial és que tot són avantatges. És un altre món.

Des que va arribar el Benidorm Fest. S’ha generat molta expectació entre la gent jove. Quin balanç em podria fer, ja que sé que esteu a punt ja de preparar el Benidorm Fest 2024, que compta enguany amb el suport de Carlos Mazón, i com espera que este festival evolucione en els pròxims anys?

Crec que esta és una gran alianz. En primer lloc, una gran aliança per la música, per la música espanyola, que és molt important pel gran valor. Parlar de música i música espanyola, al final és parlar de cultura. Per tant, això és una inversió cultural. Una inversió cultural que té al seu torn una promocional turística. I per descomptat, en l’àmbit de la promoció cultural està garantit amb la selecció del tema i artista que ens representa com a país en Eurovisió. Esta aliança que tenim, tant la Generalitat Valenciana com Televisió Espanyola, com el propi Ajuntament de Benidorm, i en el vessant de promoció perquè els grans seguidors del món eurovisivo, per cert, a Espanya i a Europa, són perfils molt interessants des del punt de vista turístic. Obrin opcions d’una veta de mercat molt potent per franja d’edat, per poder adquisitiu, per llibertat de moviment, etcètera. Llavors cobreix les dues qüestions amb moltíssima satisfacció. Només l’aspecte promocional als països de centre i nord d’Europa, per a Benidorm i la seua marca del Benidorm Fest, ja té un retorn infinitament molt superior a la inversió que puguem fer en ella. Cal mantindre la línia.

Quin impacte ha tingut el Benidorm Fest a la ciutat?

Té milions com a impacte econòmic directe i indirecte. En les eleccions, saber que hi ha persones que venen a passar una setmana a la nostra ciutat des de països com Finlàndia, evidentment del centre d’Europa tots i del nord també, Però, per posar l’exemple, des de Finlàndia a la fi de gener, a redescobrir o descobrir una ciutat on la primavera és constant, amb un segment d’edat i de poder adquisitiu, de gustos, que gaudeixen de la vida. Bé, és que nosaltres hem sabut que hi havia persones d’esta condició que venien sabent que no podien aconseguir una entrada per a anar el Benidorm Fest. Només al voltant de tota l’activitat que es genera en l’entorn i d’eixe glamur, atractiu que genera el propi festival. És incalculable, el retorn econòmic directe és bestial, però l’indirecte, com dic, simplement el moviment en xarxes socials no té capacitat de valorar-se econòmicament.

El president de la Diputació d’Alacant tem que el president en funcions d’Espanya llance una llei d’amnistia als polítics catalans que van participar en el Procés?

Crec que temor i eixa incertesa està en tots els ciutadans espanyols, o en la majoria, en la immensa majoria dels ciutadans espanyols, perquè tot el que s’anuncia, estiga davall de la taula del pacte o a porta tancada, opac o amb transparència, al final és despenalitzar als qui han comés un delicte. Ja ho hem viscut, ja hem vist com el Govern de Pedro Sánchez, socialista, ha rebaixat les causes, ha rebaixat les penes. Bé, no parlarem del Sí que és sí, que no té res a veure amb esta circumstància, però és bastant dramàtic. La llei coneguda com Només sí que és sí que crec que té unes conseqüències brutals per a la societat. Potser el polític i el legislador, que era el mateix en este cas, no va meditar l’impacte que tenia. L’impacte d’una llei d’amnistia en realitat és un projectil a la línia de confrontació de la pròpia Constitució Espanyola i, per tant, a la pròpia democràcia que tant li va costar a este país aconseguir. A més, amb difícil recuperació. Però el mateix ha ocorregut quan s’han rebaixat les penes del delicte de malversació o de prevaricació. Al final, eixos són els delictes de la corrupció. Polítics negociant qüestions polítiques només a canvi de rebaixes de penalitzacions per haver fet i exercit males polítiques quan no delictes contra el Codi Penal, no? Bé, tot això, al final també té una conseqüència en tots els territoris. Eixos pactes de part només amb uns pocs, al final, irremeiablement, generen que hi haja molts altres perjudicats. Per tant, com a alacantí molt em tem que Alacant no està en eixa equació com a província. Tampoc ho està la Comunitat Valenciana. Per tant, el que puguen, gràcies a eixos pactes, ja dic, ocults sota la taula, en un despatx o transparents, al final anirà contra el nostre compte dels quals ens correspon i ens toca del finançament, per exemple.

En una entrevista vaig llegir que sempre s’ha mostrat molt orgullós d’haver arribat a l’alcaldia de Benidorm, que m’ha dit que és la seua prioritat. Què suposa a nivell personal per a vosté, no sols aconseguir-la en 2015, sinó repetir-la en 2023, tercer mandat, pel suport dels veïns i veïnes de Benidorm?

Em sent molt orgullós, evidentment, però això és una cosa que has d’explicar si no et coneixen personalment. Per a mi això no és rellevant, és a dir, és que jo crec que quan ganes unes eleccions o tens la responsabilitat de governar a la teua ciutat o en la Diputació, la teua obligació en els següents quatre anys, el període administratiu que et toca, és retornar la confiança que t’han donat. Ací no hi ha temps per a pensar ni per a, bo, perdre el temps, per a mi ho és, per satisfacció. Ací es ve a treballar, això és voluntari. Hui estem i demà possiblement no estem, serà el temps el que ens permeta estar més o menys orgullosos del fet, de l’oportunitat que hem tingut. Llavors serà el moment de fer balanç. La veritat és que no ho vaig fer en el 2015, ni el 2019 ni en el 2023. jo crec que hi ha molta faena per fer. El que estem és en la roda. I a donar la cara i a donar-ho tot per Benidorm, la que és la meua ciutat i de la qual soc alcalde i tinc eixa enorme responsabilitat que em porta molt orgull, i també de la Diputació, de la qual ara soc president i que tenim esta comesa. Esperem rendir comptes, que d’això va la política, en 2027. Almenys, amb la satisfacció d’un treball ben fet i si hi ha qüestions que no podem fer, bo perquè el missatge de “el vaig intentar, he fet el possible per a fer-ho i no ha eixit”, que a vegades ocorre també. Però mai amb la sensació de no haver fet alguna cosa per no haver-ho intentat o haver fet alguna cosa, evidentment mai ho faríem, malament a gratcient, no? Buscar el bé, buscar l’interés general i donar-lo tot per la teua terra, en este cas, com a alcalde per Benidorm i com a President de la Diputació per la província d’Alacant.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

14 + two =