Antonio Pérez Pérez naix a Benidorm el 2 de juny de 1968, més concretament a L'Horta, de profunda vocació municipalista encara quatre anys on a més de ser reelegit alcalde de Benidorm serà el nou president de la Diputació d'Alacant.
És el seu tercer mandat. Com se sent en tornar a ser elegit alcalde de Benidorm?
Bé, tercer mandat, i en cada ocasió superant els resultats anteriors. I ara amb una tremenda responsabilitat perquè és veritat que l'any 2015 vam governar amb 8 regidors i 17 en l'oposició, en una minoria absoluta que es va transformar en el 2019 en un número, molt important ja; de 13 regidors amb la majoria absoluta i ara pujar a 16 i més d'un 57% dels vots en aqueixes eleccions de 28 de maig és una enorme responsabilitat. És un deure i una responsabilitat.
Vosté és alcalde des de 2015. De què se sent orgullós Toni Pérez quan tira la vista arrere?
Jo crec que el dia a dia, el major orgull que pugues tindre és quan els teus veïns i veïnes t'examinen cada quatre anys. Jo tinc el concepte que estem en una administració, hi ha unes eleccions, i el que tenim són quatre anys per a retornar la confiança que han depositat en nosaltres. Per tant, si el teu revalides aqueixa confiança i fins i tot, com és en el nostre cas; creixes, perquè generes una sensacions molt importants. Això és per a sentir-se orgullós però és el treball del dia a dia, no hi ha gestió municipal ni política que valga la pena si no és amb el reconeixement dels ciutadans. Estem experimentant un canvi polític Com veu el 23J?
Bé, jo crec que el que hi ha és una ona de ganes de canvi molt importants. Els espanyols, la immensa majoria, ha vist que amb el govern de Sánchez això no funciona i, fins i tot, estem perjudicats en la seua acció política, en el seu ideari, en l'econòmic, en el social… i per tant, el que cal fer canviar i el Partit Popular té la responsabilitat de provocar aqueix canvi concitant al major nombre d'electors que confien en nosaltres no? Al final són espanyols que el que volen és canviar per a millorar el seu dia a dia i les propostes del Partit Popular van en aqueixa línia. Per tant, veig que aqueixa ona de canvi en realitat està espentada pel desig de milions d'espanyols que volen canviar la política a Espanya. Pensa que el canvi en la Generalitat serà positiu? Podria haver-hi una major simetria amb els ajuntaments?
Sens dubte, perquè té un gran pòsit, el nostre grup en les corts naix precisament i en gran manera del municipalisme. i per tant, és en el municipalisme i en el coneixement d'aqueixa administració més pròxima on els nostres diputats podran participar de la part legislativa però sobretot també amb l'equip que conforme el consell de govern, la qual cosa serà govern de la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón que també té un profunda vocació municipalista. Ho ha demostrat en una administració local com és la Diputació, crec que ha sigut una gran alcalde d'alcaldes, la Diputació ha sigut un ajuntament d'ajuntaments. No hi ha ajuntament que, per grandària, distància, terme, s'haja sentit apartat d'una gestió que ha arribat a tots els racons de la província d'Alacant. Això és el que esperem també, sempre d'un govern de la Generalitat, i fins ara, en els últims huit anys amb Ximo Puig i els seus socis no hem tingut, per tant hi haurà un canvi a millor sens dubte. Benidorm ha fet importants passos en projectes culturals i recuperació Aconseguirà la capitalitat cultural?
El projecte de Benidorm Museu a l'aire lliure és una realitat que ens ha acompanyat i va prendre més força en pandèmia que ho continuem mantenint en vigor i amb un èxit molt important que és acostar la cultura al carrer. Ací no hi ha portes, ací un va passejant o va buscant aqueixa expressió cultural i la troba en qualsevol dels nostres espais públics, de fet el món està circulant, per la pandèmia en aqueixa direcció. Acostar la cultura serà cada vegada menys anar a un espai on s'exposen obres, encara que hi ha algunes que només poden ser visitades en un museu, encara que els mateixos museus s'estan digitalitzant perquè la gent no haja d'anar presencialment. El món està canviant, s'està apostant per aqueixes noves tecnologies que ens permeten difondre, ens permeten divulgar ; això és apreciar l'art. I per què no tindre art al carrer quan aquest no pot ser més pròxim a qui les transita? per tant és un projecte molt Benidormense que està funcionant molt bé, que ens proporciona també molt retorn en tots els àmbits, no sols per a residents sinó també per a visitants i el projecte Benidorm Museu a l'aire lliure seguirà en aqueixa línia i continuarem presentant-nos a diferents convocatòries sabent que és un gran projecte de cultura, d'art i que, efectivament es desenvolupa a Benidorm. Fa poc Benidorm va instal·lar 1.364 plaques fotovoltaiques per a autoconsum en huit col·legis de la ciutat i edificis municipals, quins són els següents passos en aqueix important Projecte d'Eficiència Energètica?
Portem un projecte d'eficiència energètica que està vinculat al nostre pla d'eficiència energètica, sempre ha d'haver-hi una estratègia, res es pot deixar a l'atzar. Nosaltres treballem un pla estratègic que desenvolupem a partir de tardor de 2015, que és el que ens va permetre convertir-nos en la primera destinació turística intel·ligent certificat del món, amb una norma UNE, auditat per tercers. És molt exigent aqueixa certificació però és com la que poguérem tindre per a les nostres platges o qualsevol altre àmbit. El que fa és que puguem tindre una millor ciutat, estem convençuts que només serem el millor destí per a vindre si som la millor ciutat per a viure. Per tant, la clau interna sempre és present, l'eficiència energètica és molt important per diverses qüestions; la sostenibilitat ambiental, la que propícia Benidorm i que ofereix al món, que també té un vector molt important en la demanda turística, cada vegada més. Perquè la gent la gent vol viatjar a llocs que saben que fan el possible per conservar millor el medi ambient, Benidorm té molts lideratges en aqueix àmbit: la nostra gestió de l'aigua, la nostra capacitat de recollida, per al reciclatge, el nostre tractament a tots els nivells de tots els residus; sòlids, urbans, líquids. Com pot ser la pròpia aigua i cuidar de les nostres platges. I l'eficiència energètica, com la petjada de carboni o la petjada hídrica encaixa dins d'aquesta estratègia d'eficiència. Aquestes plaques fotovoltaiques venen a sumar més mesures, en aquests moments estem canviant ja 7000 lluminàries a la ciutat a l'última tecnologia per a reduir consums, reduir emissions i amb la vocació que tot allò que reduïm en la factura elèctrica ho reinvertim a millorar la pròpia xarxa perquè cada vegada siga més eficient i per tant siga més sostenible.
Parlant d'aigua, es va millorar el drenatge de Xixo i foietes
Correcte, el drenatge de les aigües pluvials. És que Benidorm és un paradigma en la gestió de l'aigua. El nostre cicle hídric ens permet hui ser ja una de les ciutats més avançades del món en rendiment de xarxa d'aigua potable. El nostre rendiment supera el 96%, les ciutats i els territoris més avançats tenen una mitjana de 75%, això és un esperó per a continuar invertint. S'inverteix molt a Benidorm en infraestructura hídrica, desgraciadament i en moltes ocasions només per part de l'ajuntament, només amb recursos municipals. Ara mateix estem utilitzant un 33% d'aigua en el reg de jardins i aigualeig de carrers d'aigua regenerada en la depuradora, això és un nivell impressionant. Estem començant a implementar ja una quarta xarxa en un les nostres infraestructures viàries, tenim la xarxa d'aigua potable, la xarxa de clavegueram, la xarxa d'aigües pluvials —no estan mesclades cap d'elles—, i ara estem ja en una xarxa d'aigua regenerada per a intentar arribar, no sols als parcs i jardins, no sols a preses de reg per a l'aigualeig, sinó també intentar arribar dins de les urbanitzacions privades perquè el reg d'aqueixes urbanitzacions i de neteja també siga amb aigua regenerada.I be, la qual cosa s'ha fet en Xixo i Foietes ha sigut una inversió important, de més de 300.000 euros per a impulsar tot l'aigua que en realitat procedeix de pluvials però no de la pluja que cau en el nostre terme municipal fins i tot, sinó una recollida d'aqueix aigua pluvial per a bombar-la mitjançant impulsió. Així el que estem fent és contribuir al fet que també aqueixes aigües pluvials que van per barrancs fins a la nostra platja, els seus primers impactes que són els que poden portar alguna brutícia no es depositen en l'arena, fins i tot ser impulsats per a ser tractats. És fer pràcticament cirurgia perquè, quan tinguem pluges, els primers colps de pluja que són aqueixos que cauen en l'escolament i que netegen el carrer, que porten molt depòsit, no arriben ni tan sols a tacar, en la mesura que siga possible, les nostres platges i els nostres arenals.
També tenen un projecte de renaturalització per al qual han rebut tres milions de fons Next Generation
Són projectes molt ambicionats i molt ambiciosos també, Benidorm està en un procés de renaturalització dins de la seua àrea urbana. Una ciutat, que és un model de ciutat compacta en altura, que protegeix més de 61% del seu terme, que és un terme xicotet, 87 km quadrats a penes. A més d'aqueixa protecció, arribar amb l'arbratge, que hi ha dos projectes en marxa. Es tracta de fer un Benidorm més verd, encara que Benidorm és molt verd perquè és veritat que, per si, el nostre model de ciutat ja permet molt arbratge en les vies públiques. En els últims huit anys, només huit anys hem obert tres grans parcs que cadascun ha anat en gradació a ser un model més natural, menys invasiu. Hem passat del parc de Foietes al parc de Séquia Mare o del Moralet. Tres mega parcs en una ciutat on ja hi ha molt d'arbratge i on anem millorar aqueix nombre d'arbres en aqueixos parcs però també en xicotets espais, en centres escolars o en la vies públiques. Al final Benidorm ha de ser també paradigma d'aqueixa mescla de verd i blau. El seu compromís de crear Habitatge Social, també està tirant avant
Sí, que ja hem començat a més en una part que és amb l'adquisició d'habitatge, la passada administració van ser set els habitatges que recuperem per al parc municipal, ara ja hem fet l'adquisició també d'un número igual, amb recursos municipals i dins del programa Edusi. I ara el que estem és començant treballar sòls perquè la Generalitat Valenciana, nosaltres i les administracions que vulguen col·laborar puguem desenvolupar habitatges en qualsevol modalitat social per a posar-les a la disposició de les famílies, dels joves i dels majors. Ja havíem emprat aquest model, entre l'any 2007 i 2015, Benidorm va cedir sòl i la Generalitat va promoure la construcció 82 habitatges de lloguer social per a majors i joves que estan funcionant magníficament bé. Desgraciadament, això va ocórrer a Benidorm en huit anys, 82 habitatges, i en tota la Comunitat Valenciana la política d'habitatge ens ha deixat que en huit anys no s'ha construït ni una sola. Cal recuperar també el temps perdut, el nostre compromís és generar de l'ordre d'uns 150 habitatges de promoció social a l'any, en aquesta pròxima administració, que sumaria unes 600 sabent que això són recorreguts no taxats però esperem que, quan arribe l'any 2027, efectivament puga haver-hi una promoció o diverses promocions suficients que puguen sumar aqueixa quantitat d'habitatges en marxa. Benidorm és conegut pel turisme, a més una vegada constituït l'ajuntament sé que és una àrea que no es delega Cap a on es dirigeix aquest sector en aquest pròxim mandat?
No, és indelegable (somriu). És que el turisme és la nostra raó de ser, Benidorm és el que és perquè va decidir l'any 56 amb el primer pla general d'Espanya, precisament bolcar la seua activitat a la indústria turística, arribava la democratització del turisme, hi havia una classe una mitjana emergent, hi havia un dret a les vacances i ací Benidorm decideix apostar per ser un d'aqueixos grans centres d'Europa on la gent vinga a buscar felicitat. Aqueixa és la nostra raó de ser com a poble i per tant el que fem és mantindre aqueixa línia sempre adaptant-nos, Benidorm es reinventa tots els dies. En aquest moment el turisme transita cap al sistema de gestió intel·ligent de l'activitat turística, en tots els ordres. De la pròpia indústria, de l'activitat, de qualsevol subsector, del propi viatge des del punt de vista del viatger. Està en el moment en el qual el viatger decidirà si viatja o no, que el destí ja siga ací en el moment de la inspiració i acompanyar-li en tot el relat i el recorregut del viatge, fins i tot quan haja tornat a casa recorde l'experiència, les experiències són cada vegada més importants quan viatgem. Aqueix és l'objectiu de Benidorm. Ara el que estem treballant molt és en qualitat, però en qualitat del producte turístic. Que qualsevol puga fer turisme i que qualsevol puga trobar felicitat felicitat en la relació qualitat-preu. Com més alta siga la nostra qualitat el turista serà més feliç. I així s'està veient sobretot en la iniciativa privada, Benidorm en tots els seus components, en tota la cadena de valor, la reconversió és permanent i això genera fins i tot experiències sense fer res, qui va vindre a Benidorm fa sis mesos hui troba una cosa nova a Benidorm. Bé siga en l'espai públic com en el privat, i això també afig a aqueixa qualitat. El Benidorm Fest, la Copa del Món de Ciclocross, Costa Blanca Cup, etc. Cal apostar per tot això. Com es presenta l'estiu a Benidorm?
Perquè ho veig molt bé, perquè estem en un any en què estem recuperant ràpidament tot allò que ens va acompanyar en 2019, abans de la pandèmia i ja superant algunes dades d'aqueix any. El Benidorm Fest es presentarà a final de mes, després de confirmar-se el suport al certamen del pròxim president de la Generalitat Què suposa aquest esdeveniment i quin impacte té a la ciutat de Benidorm?
Té dos traçats molt importants, el primer és el record de la importància i rellevància que va tindre el Festival de la Cançó de Benidorm, amb tots els nostres primers compassos com a destinació turística. I en segon lloc, posicionar a Benidorm com a epicentre de la música espanyola i internacional, perquè no oblidem que el Benidorm Fest és el lloc on es decideix quin artista ens representarà en Eurovisió, per tant és un projecció, a més, a un sector de demanda molt interessant per a la ciutat i un gran impacte directe en l'economia. Què li agradaria fer com nou president de la Institució Provincial?
Jo crec que donar continuïtat al treball que ha fet Carlos Mazón i, per descomptat, la província és una província molt important en el conjunt de l'estat espanyol, contribuir i reivindicar el alicantinisme com a província. No farà falta que reivindiquem davant la Generalitat perquè, afortunadament, qui és el nostre president regional del partit és el President de la Diputació, també l'aspirant i serà el president de la Generalitat, per tant hi ha una tasca important que els alacantins hem fet ja acudint a les urnes, igual que els valencians i castellonencs. En definitiva donar aqueixa continuïtat i ésser un ajuntament de tots i cadascun dels ajuntaments que tenim a la província. Aqueixos 141 municipis necessiten, i com més xicotets més encara, el suport administratiu, jurídic, econòmic d'una entitat com a Diputació que és insubstituïble. No hi ha una administració municipal, perquè és una administració local que estiga més pròxima del món local que les diputacions provincials, per tant és un món apassionant.