Ja no hi ha marxa arrere. A partir d'este dijous 10 d'abril ha entrat en vigor en tots els municipis d'Espanya amb més de 5.000 habitants l'increment de la taxa de fems. A la província d'Alacant, algunes localitats com la capital apliquen esta nova mesura des del gener passat, mentre que unes altres com Sant Joan d'Alacant han apurat l'aprovació d'este 'tasazo' per a retardar el seu impacte en la butxaca dels contribuents.
Per què augmenta la taxa de fems?
Esste increment notable en l'impost de fems, que en alguns casos pot ser fins i tot de quatre vegades més, respon a la directiva europea que obliga els ajuntaments a equiparar el cost del servei a la recaptació municipal. En altres paraules, els veïns i veïnes han de fer front al pagament íntegre de les contractes.
Aix, la Llei 7/2022 de la legislació espanyola va donar un marge de dos anys i mig perquè les localitats amb més de 5.000 habitants introduïren este nou recàrrec. Un total de 157 municipis de la Comunitat Valenciana s'han vist afectats per esta mesura. La xifra arriba als 58 en el cas de la província d'Alacant, un 41% de la totalitat.
Estos municipis apliquen el 'tasazo' al fem
En termes poblacionals, el nou tribut serà obligatori per a més del 93% d'alacantins i alacantines. En concret, prop d'1,8 milions de persones començaran a pagar la nova quota al llarg d'enguany segons els criteris aprovats per cada Ajuntament.
En este llistat per comarques pots consultar les localitats de la província d'Alacant que a partir d'este any 2025 comencen a aplicar l'increment de la taxa de fems:
- Marina Alta: Pego, Pedreguer, Dénia, Gata de Gorgos, Xàbia, Calp, Teulada, Ondara i Benissa.
- Marina Baixa: Altea, Callosa d'en Sarrià, Alfàs del Pí, Benidorm, La Vila Joiosa, Polop i Finestrat.
- El Comtat: Cocentaina i Muro d'Alcoi
- L'Alcoià: Alcoi, Benifallim, Ibi, Onil, Banyeres de Mariola i Castalla.
- L'Alacantí: Alacant, El Campello, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel, Xixona i Sant Vicent del Raspeig.
- Baix Vinalopó: Elx, Santa Pola i Crevillent.
- Mitjà Vinalopó: Elda, Petrer, Monfort, Asp, Novelda, Monòver i El Pinós.
- Alt Vinalopó: Villena, Biar i Sax .
- Vega Baixa: Orihuela, Torrevieja, San Miguel de Salinas, Benejúzar, Almoradí, Los Montesinos, Rojales, Catral, Dolores, San Fulgencio, Redován, Bigastro, Cox, Callosa del Segura i Guardamar del Segura.
Com s'aplica esta pujada?
La Llei atorga als diferents ajuntaments lliberteu de format per a aplicar la nova taxa de recollida d'escombraries. Així, hi ha municipis que tindran un import fix, mentres que uns altres –la gran majoria– han optat per un import variable en funció d'una sèrie de criteris, com el valor cadastral, el carrer o el barri de la vivenda o el consum d'aigua.
En este sentit, la ciutat d'Alacant ha triat el cadastre com a referència per al tribut, amb un import mínim de 69,85€ anuals per a vivendes de menys de 60m2 i un valor cadastral de fins a 300€/m² i un màxim de 144,94€ per a 90m2 i més de 500€/m². Per part seua, Calp ha optat per dividir la localitat en nou zones i aplicar una taxa que oscil·la entre 162,03€ en Pou Roig i 257,14€ en Manzanera.
Així mateix, algunes corporacions municipals incorporaran criteris especials per a persones en risc d'exclusió social, famílies nombroses o persones desocupades.
Bonificacions
Encara que la pujada es deixarà notar indubtablement en la butxaca dels veïns i veïnes, la normativa també perseguix fomentar el reciclatge per a una millor recollida i tractament dels residus. És per això que la mesura introduïx una sèrie de bonificacions i permet als consistoris ampliar eixes reduccions fiscals per a aquelles persones que complisquen una sèrie de requisits en matèria de reciclatge i cura del medi ambient.
Per tant, estes rebaixes en l'import que aplicarà cada ajuntament, en el cas d'Alacant amb fins a un 20% per l'ús del contenidor marró, se suma a les iniciatives mínimes que ja contempla la llei com una bonificació de 10€ a usuaris que utilitzen ecoparcs i de 50€ a totes activitats econòmiques que utilitzen sistemes de recollida municipal de paper i cartó “porta a porta”.
A més, també hi haurà una bonificació del 10% a empreses de distribució alimentària i restauració que tinguen establits en col·laboració amb entitats d'economia social sense ànim de lucre, sistemes de gestió que reduïsquen els residus alimentaris de manera significativa i verificable (menjadors socials).