CONVEGA ha iniciat l’elaboració del nou Pla de Màrqueting de la Marca Territori ‘Vega Baja del Segura, la teua terra i la meua’ per al període 2026-2030. En esta entrevista, la seua directora, Rosa María Fernández, repassa els èxits del consorci, els reptes pendents i el paper clau de la participació pública i privada per a definir una estratègia turística sostenible, cohesionada i amb identitat pròpia.
Quins diries que han sigut els principals èxits de CONVEGA en estos anys? I quins reptes continuen pendents a la comarca?
El principal èxit ha sigut la cohesió territorial. Que els 27 ajuntaments de la Vega Baja formen part d’una entitat comarcal, supramunicipal, i que treballen amb un objectiu comú: l’ocupació i el desenvolupament socioeconòmic. Un dels fets més importants ha sigut la creació d’una marca territori baix la qual es desenvolupen actuacions molt enfocades, especialment en els últims cinc anys, des del punt de vista turístic.
Este pla no només està orientat al turisme, sinó també a recolzar tots els sectors productius de la comarca. Volem oferir, tant al turista com al resident, una proposta complementària, equilibrada entre municipis d’interior i de litoral, posant en valor les fortaleses de cada localitat.
Com aconseguiu articular una estratègia comuna entre tants municipis tan diversos?
Treballem en distintes àrees com formació, inserció laboral, creació d’empreses o promoció comarcal. En l’àmbit turístic, apliquem una governança col·laborativa. Ens coordinem amb les oficines de turisme —o en el seu defecte, amb els agents d’ocupació i desenvolupament local— i utilitzem metodologies participatives com Focus Groups, sessions de treball o jornades. Aixina detectem necessitats reals i definim projectes innovadors i viables, en col·laboració amb administracions com la Diputació d’Alacant o la Generalitat.
Parlant de Focus Groups, mencionàveu la importància de la col·laboració públic-privada. Com participa el teixit empresarial?
Actualment ho fem principalment a través d’un club de producte vinculat a la gastronomia. Allí fomentem la participació activa del teixit empresarial en accions de desenvolupament socioeconòmic. Esta visió del sector privat enriquix enormement els programes que implementem cada any.
Quin tipus de perfil de visitant rep actualment la Vega Baja? Com ha evolucionat?
La comarca compta amb un turisme residencial molt important. Rebem tant turistes nacionals com europeus. Les oficines de turisme ens traslladen les demandes del visitant, com material informatiu en diversos idiomes o mapes comarcals. Per exemple, hem creat un mapa turístic amb almenys dos punts d’interés per municipi, responent aixina a eixes necessitats reals.
Quin tipus de turisme voleu atraure amb el nou pla?
Estem treballant principalment el turisme gastronòmic. La Vega Baja té una gastronomia molt identitària. Plats com el putxero amb pilotes, l’arròs amb costra o les camarroges amb sardines estan molt lligats a l’horta i al riu Segura. Tenim productes estrela com la carxofa, la breva d’Albatera o el meló de San Fulgencio.
També estem apostant per un turisme actiu i de naturalesa. Comptem amb una xarxa de ciclovies comarcal amb 10 itineraris que recorren 23 localitats, i una xarxa de senders homologats per les federacions de muntanya i ciclisme. Tot això ajuda a desenvolupar un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Cicloruta de la Vega Baja del Segura
Quines accions contempleu per a avançar cap a eixe model de turisme sostenible?
Volem que la Vega Baja siga un destí de referència per a senderistes i cicloturistes. Ja tenim cinc senders homologats, com el de l’Horta de la Vega o el Mirador de la Vega. Ara volem ampliar eixes xarxes i, sobretot, crear experiències turístiques concretes, connectant el visitant amb el teixit empresarial, generant un retorn econòmic local.
Quines entitats estan implicades en este nou pla de màrqueting i amb qui vos agradaria col·laborar per a implementar-lo?
Són molts els grups d’interés del territori amb els quals ja treballem. Quan bases el teu pla en la governança col·laborativa, estàs assegurant en gran mesura el seu èxit. Per exemple, per a dissenyar els itineraris ciclistes parlem amb la Reial Federació Espanyola de Ciclisme, associacions i grups de ciclistes del territori. Són ells qui millor coneixen el producte i qui ens ajuden a definir propostes útils i realistes.
Cada actuació del pla té els seus agents clau. En el cas del club de productes gastronòmics, col·laborem amb entitats com Alacant Sud, que agrupa allotjaments i hotels, o associacions de restauració com la d’Almoradí —el president de la qual és el xef Moisés Martínez, del restaurant El Buey— o l’Associació d’Empreses d’Hostaleria de Torrevella i Comarca. Estos grups enriquixen les nostres propostes amb el seu coneixement i experiència, i això ens ajuda a no errar a l’hora de plantejar noves iniciatives.
Des de CONVEGA també treballeu molt l’ocupació i l’emprenedoria. Com es relaciona això amb la promoció territorial?
Ho connectem a través d’accions de formació alineades amb les demandes reals del mercat laboral. Per exemple, en hostaleria, on hem detectat falta de qualificació professional. Escoltem tant les empreses com les persones desocupades i dissenyem formació que case oferta i demanda.
Quina visió teniu del futur de la comarca? Com t’agradaria que es percebera quan finalitze el pla, en 2030?
Volem que la Vega Baja es perceba com un territori cohesionat. Ací parlem de la comarca com un territori-ciutat. Encara que són 27 municipis, la gent sent que pertany a un mateix espai. Des que en 2020 creàrem la marca territori “Vega Baja del Segura, La teua terra i la meua”, hem treballat per a fomentar eixe sentiment de pertinença.
Volem que cada ciutadà i ciutadana es convertixca en ambaixador de la comarca, i que quan algú veja la imatge de la Vega Baja, l’associe a valors positius: gastronomia, tradició, patrimoni, cultura i sostenibilitat.