Tabarca fixa els seus límits amb un nou marc urbanístic que redefinix com es pot intervindre en l'illa. La protecció del patrimoni construït, la preservació de sa trama urbana i l'absència de nous creixements fora de la muralla marquen l'eix d'un pla que ordena el present i el futur de l'únic nucli habitat insular del terme municipal d'Alacant.
L'Ajuntament preveu aprovar la setmana que ve, en Junta de Govern, l'inici de la tramitació del Pla Especial de Protecció de Nova Tabarca mitjançant l'avaluació ambiental i territorial estratègica per part de la Generalitat Valenciana. Així ho va avançar este dijous el vicealcalde, Manuel Villar, durant el Ple ordinari del mes de desembre.
El document proposa distintes fórmules de protecció del patrimoni cultural amb l'objectiu de compatibilitzar les necessitats urbanístiques i la vida diària a l'illa amb la conservació de ses característiques pròpies. Per això, definix tipologies edificatòries, establix diferents nivells de protecció, concreta les intervencions permeses en cada cas i introduïx nova documentació per a la sol·licitud de llicències urbanístiques.
Límits clars al desenvolupament de l'illa
El pla es concep, segons apunten fonts municipals, com un instrument contingut, centrat en la posada en valor del patrimoni cultural de Nova Tabarca. No planteja cap creixement urbanístic i es limita a la qualificació de sòl urbà existent dins del recinte emmurallat.
Així, el Pla Especial garantix la conservació de la trama urbana característica de l'àmbit de Tabarca i es convertix en la primera proposta d'estes característiques que inclou l'istme com a sòl no urbanitzable. A més, descarta de forma expressa qualsevol previsió de creixement urbanístic, reforçant els límits físics i normatius del conjunt insular.
Protecció de conjunt
Al costat dels 57 elements protegits per catàleg, com edificis religiosos, civils i militars, i les 46 vivendes tabarquines, el pla establix una protecció de conjunt que afecta altres 109 cases tradicionals. Esta figura obliga a mantindre la volumetria existent en l'edifici principal o en les dos primeres vessants, així com els tipus de coberta originals.
Esta protecció de conjunt, insistixen les fonts consultades, també implica conservar els buits existents o la d'eixa estructura compositiva, els acabats exteriors, les textures i els detalls estilístics i constructius.
Les actuacions de demolició i nova planta queden restringides a les construccions contemporànies, mentre que les edificacions d'orige tradicional queden subjectes a criteris de conservació més estrictes.
Tipologies edificatòries
Les propostes de protecció es basen en una classificació prèvia de les edificacions existents en categories edilícies, enteses com a agrupacions de construccions amb característiques comunes per son origen o per sos sistemes constructius.
En este sentit, el Pla Especial establix les següents tipologies:
- Edifici religiós: Església de Sant Pere i Sant Pau.
- Edifici singular: Casa del Governador.
- Construccions militars: Muralla, Baluards, Rebel·li del Reial Infant, Porta de Sant Rafael, Porta de Sant Gabriel, Porta de Sant Miquel, Falsabraga, Fossat, Voltes, Polvorí i Cossos de Guàrdia.
- Edificacions i construccions civils: Far, Escola, Casa del rector, Cisternes, Places, Xarxa viària, Casa de Labrança i Cementeri.
- Edificació urbana tradicional entre mitgeres (casa tabarquina).
- Edificació contemporània (casa tabarquina contemporània i edificació contemporània aïllada).
El Pla Especial establix distints nivells de protecció per a cada edificació. En els elements catalogats es diferencien proteccions generals integrals, parcials, ambientals i tipològiques, en funció dels valors arquitectònics, morfològics o constructius a preservar. En el cas de les 109 cases urbanes tradicionals queden subjectes a un grau de protecció de conjunt que fixa criteris comuns de conservació.
Ordenació de l'illa
En paral·lel, el document definix l'ordenació estructural de Nova Tabarca. Està inclou la classificació del sòl, la delimitació dels perímetres d'afecció i protecció exigits per la legislació sectorial, la definició de les zones d'ordenació estructural i la xarxa primària de dotacions públiques. També delimita i caracteritza la infraestructura verda i regula el sòl no urbanitzable.
Per una altra banda, el pla desenvolupa una ordenació detallada que aborda la infraestructura verda urbana no inclosa en l'ordenació estructural, la xarxa secundària de dotacions públiques i la delimitació de subzones. Per a cadascuna d'elles s'establixen ordenances particulars d'edificació que regulen dimensions, forma i volum, així com els usos del sòl, les alineacions, les rasants i els paràmetres de parcel·lació.