Alacant ha finalitzat l'ambiciosa rehabilitació de la Casa de la Misericòrdia, una intervenció que ha suposat una inversió de 13 milions d'euros i s'ha estés durant tres anys. Este projecte ha recuperat una part fonamental del complex de Les Cigarreres, destinant-la a ser un vibrant centre per a la innovació, l'expressió cultural i el desenrotllament artístic.
L'alcalde, Luis Barcala, ha destacat la transcendència d'esta obra per a la capital alacantina. “La ciutat guanya un espai emblemàtic amb el futur museu i amb la generació de sales per a les arts, la innovació i la cultura, un espai comunitari, de convivència que connecta i revitalitza els barris de Carolines Baixes, Campoamor i San Antón”, ha afirmat el primer edil.
Barcala també ha subratllat que “la rehabilitació de la Casa de la Misericòrdia suposarà un gran salt cultural perquè al costat de l'espai per a exposicions, que serà de referència nacional i internacional, s'habiliten sales on treballar i intercanviar idees que impulsen la vida cultural d'Alacant i també espais de convivència per als joves, els majors i el teixit associatiu”.
Un emotiu retrobament amb la història
Un grup d'aproximadament 60 antigues cigarreres ha tingut el privilegi de ser el primer a recórrer les instal·lacions renovades, que abasten una superfície de 6.540 metres quadrats. Este gest ha sigut un reconeixement als qui van dedicar gran part de la seua vida laboral a este lloc.
“És el just perquè són els qui s'han deixat ací la vida treballant”, ha explicat l'alcalde, qui ha anunciat la creació d'un espai d'homenatge permanent. “En el pla d'usos que s'està desenvolupant està previst un espai expositiu d'homenatge a les dones i als homes, que també n'hi ha, que durant dècades van treballar a la Fàbrica de Tabacs”, ha detallat.
El llegat històric de Les Cigarreres
El conjunt monumental de Les Cigarreres posseïx una rica trajectòria que s'estén per més de 250 anys. La seua evolució és el resultat de la unió de dos grans processos constructius al llarg del temps. L'origen del complex es remunta a l'antiga Casa de Misericòrdia, una joia del patrimoni alacantí del segle XVIII amb finalitats religioses i assistencials.
Posteriorment, sobre esta estructura, es va establir la Fàbrica de Tabacs, iniciant una transformació industrial que es va prolongar durant més d'un segle.
La Casa de la Misericòrdia va ser impulsada pel bisbe Joan Elías Gómez de Terán amb una clara vocació social i religiosa. Les obres principals del complex van concloure l'any 1751, i l'església del Sagrat Cor va ser consagrada un any després. No obstant això, en 1801, la història de l'edifici va experimentar un canvi radical en començar la seua conversió en fàbrica de tabacs.
Esta transformació va implicar una progressiva modificació de l'espai, on els antics claustres i estades religioses es van compartimentar per a albergar tallers i magatzems.
La fase de recuperació que s'ha completat correspon a la Casa de la Misericòrdia, identificada com la fase 1 en el Pla Director i dividida en dos subfases. Esta restauració s'emmarca dins de l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI), l'objectiu de la qual és la revitalització dels barris confrontants.
A més, es convertirà en un pilar fonamental per al desenvolupament del nou eix cultural i social denominat "Alacant Nou Centre", que integra:
- El complex de Les Cigarreres
- L'ADDA (Auditori de la Diputació d'Alacant)
- La Plaça de Bous, reconvertida en espai multiusos
- L'edifici que alberga la Comandància de la Guàrdia Civil, una vegada que es trasllade a Rabassa
L'empresa Orthem, Servicis i Actuacions Ambientals, ha sigut l'encarregada d'executar els treballs, sota la direcció del reconegut arquitecte Ramón Esteve.
Sorprenents troballes arqueològiques
Els treballs d'excavació arqueològica, portats a terme per l'empresa Arquealia, han superat les expectatives inicials en desenterrar nombrosos i importants testimonis del passat que es creien perduts. Entre els descobriments més destacats es troba un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que romania ocult baix l'ala nord de l'edifici.
Este refugi compta amb una galeria voltada d'aproximadament 17 metres de llarg i serà accessible al públic. Així mateix, s'han trobat elements de gran valor històric i arquitectònic, com:
- Un singular arc ogival en la primera planta del deambulatori nord, que s'ha integrat visualment en la nova estructura.
- Restes d'una antiga font de pedra.
- Arcades ocultes davall capes de ciment.
- Un aljub.
- Grafits històrics gravats sobre les pilastres.
- L'antiga calçada empedrada d'accés i un paviment de lloses de pedra.