Alacant dispara la inversió en L'Almadrava: nova platja i una joia romana que emergix

El projecte de transformació de la platja de L'Almadrava a Alacant guanya grandària i pressupost. L'aparició d'una vil·la romana en ple procés de reurbanització de l'entorn ha dut l'Ajuntament a replantejar-se l'enfocament i retocar terminis, inversió i objectius. Així, la Junta de Govern ha aprovat un modificat que incrementa en quasi un milió d'euros la quantia inicial per a enaltir el valor del jaciment arqueològic.

A més, el consistori ha explicat que, aprofitant la conjuntura, s'executaran en paral·lel diverses millores en la gestió d'aigües pluvials, noves instal·lacions de reg, més jocs infantils i equipaments en la zona. Per tant, el termini d'execució és un altre dels factors que es veu alterat amb esta modificació, que passa dels 14 previstos a 16 mesos.

El modificat introduïx canvis clau. El primer, la posada en valor del jaciment romà, que serà visitable una volta finalitzen les excavacions. El segon, l'actualització de la xarxa de drenatge per evitar que les pluges arrastren sediments fins a la platja. També es renova el disseny de l'àrea infantil i s'incorpora equipament inclusiu. A això se sumen ajustos en la xarxa de reg, mobiliari urbà i espais d'estada

Així canviarà L'Almadrava

L'àmbit d'actuació abasta uns 25.000 metres quadrats. El pla marca com a objectiu una regeneració ambiental que faça d'esta zona un espai més atractiu i funcional. Per a això s'aposta per la renaturalització de l'entorn, la plantació de nova vegetació i la conservació de l'existent. La topografia es modelarà per a facilitar recorreguts per a vianants continus i accessibles.

Els carrers Corbeta i Almadrava passaran a ser peatonals. Eixa decisió pretén reforçar la idea de parc junt al mar i reduir la pressió del trànsit sobre l'àrea. S'instal·laran noves zones de descans, aparcabicis, passeres de fusta i formigó, llavapeus, fonts, cadires i bancs. La intervenció aprofita per a renovar el col·lector existent, cosa que permetrà una millor gestió del clavegueram i de les aigües pluvials.

Una de les actuacions més destacades és la creació d'un sistema sostenible de drenatge. L'objectiu és reduir la velocitat de l'aigua en episodis de pluja forta i canalitzar-la de forma segura. Per aconseguir-ho es construirà un aljub de retenció i un canal obert que limite els arrossegaments cap a la platja. També s'habilitarà un canal filtrant que augmentarà la capacitat d'absorció del terreny.

El pla en xifres: el nou rostre de L'Almadrava

D'altra banda, es traslladarà el quiosc situat en Domini Públic Marítim Terrestre a una zona verda condicionada en l'objectiu d'activar el nou espai públic generat i se substituirà l'edifici de salvament i emergències de l'Ajuntament per a evitar el seu impacte visual actual per una peça semienterrada en una coberta vegetal.

La vil·la romana que canvia el rumb del projecte

L'excavació arqueològica ha revelat restes d'una vil·la romana amb una ocupació perllongada entre els segles III a.C. i IV d.C. Han aparegut estructures d'habitatges, monedes i un conjunt notable de peces ceràmiques. Entre elles s'han documentat ceràmiques campanianes, ibèriques pintades, monedes del període d'Antoní Pius i diversos exemplars de terra sigillata. La presència d'estos materials apunta a un moment d'esplendor en els segles I i II d.C.

La zona ja havia sigut objecte de cates en 2009, però els treballs actuals han permés obtindre una imatge més completa de l'assentament i confirmar-ne la relació amb Lucentum. Encara que les estructures conservades es reduïxen sobretot a fonaments, el pla preveu recréixer alguns punts per a facilitar la comprensió de l'espai domèstic romà

L'itinerari visitable inclourà passarel·les de fusta que permetran recórrer el jaciment sense danyar-lo i panells amb informació històrica. La intenció és que el visitant puga reconéixer com era la vil·la i quin paper complia dins de la vida quotidiana de la costa en època alt-imperial.