L'Ajuntament d'Alacant està assentant les bases per a una transformació urbana sense precedents amb el seu Pla General Estructural (PGE), el document urbanístic més rellevant de les últimes quatre dècades. Este ambiciós projecte, que guiarà el desenvolupament de la ciutat durant els pròxims 20 a 25 anys, proposa un innovador model de ciutat policèntrica.
L'objectiu principal és revitalitzar i regenerar els barris, convertint cada u en una unitat urbana autosuficient que integre harmònicament vivenda, servicis essencials, comerç local, oportunitats d'ocupació i espais culturals i d'oci.
L'estratègia central del PGE es materialitzarà a través de Plans de Barri participatius, dissenyats per a fomentar la implicació ciutadana. Este enfocament inclou l'estructuració del municipi en unitats funcionals o barris urbanístics, la creació de 'cors urbans' com a centres neuràlgics d'activitat en cada una d'estes unitats, i el desenvolupament d'una extensa xarxa d'eixos verds que les connectaran, complementada per eixos de barri que concentraran l'activitat comercial i els servicis de proximitat.
El model de ciutat policèntrica i de proximitat
El regidor d'Urbanisme, Antonio Peral, ha destacat la visió fonamental que impulsa este pla. “Apostem per un model de ciutat policèntrica i de proximitat, on tots els alacantins tinguen prop de les seues residències punts d'interés i d'activitat que concentren comerç, servicis, ocupació i espais públics”, afirmà Peral.
La implementació d'este model no només pretén millorar la qualitat de vida dels ciutadans, sinó també reduir significativament la dependència del transport motoritzat, promovent així una mobilitat més sostenible. En acostar els servicis i les oportunitats als residents, es reforça la vida comunitària i s'impulsa l'economia local en cada racó del municipi.
Unitats funcionals i 'cors urbans': pilars de l'organització territorial
L'estructura del nou Pla General Estructural d'Alacant s'assenta sobre l'organització del territori en Unitats Funcionals (UF), concebudes com a barris urbanístics capaços d'operar amb autonomia, però plenament integrades en l'entramat urbà global. Cada una d'estes unitats està dissenyada per a oferir una combinació equilibrada de:
- Usos diversos: Residencials, comercials, de servicis.
- Servicis essencials: Educatius, sanitaris, administratius.
- Equipaments: Esportius, culturals.
- Espais públics: Parcs, places, zones d'encontre.
Estes unitats representen l'escala fonamental per a l'aplicació de polítiques urbanes, socials i de mobilitat sostenible.
Dins de cada Unitat Funcional, el PGE preveu la identificació i desenvolupament dels 'cors urbans de barri'. Estos són centres d'activitat estratègicament ubicats en enclavaments ja existents o en àrees amb un clar potencial urbà. La seua funció és concentrar una oferta variada de comerç, servicis, ocupació i espais públics, acostant estes prestacions a la residència dels ciutadans.
Esta concentració no només disminuïx la necessitat de desplaçaments en vehicle, sinó que també dinamitza l'economia local i reforça la identitat pròpia de cada barri. La connexió d'estos 'cors urbans' amb els eixos verds, els eixos de barri i les xarxes de transport públic pròximes els convertix en punts clau de connexió i accessibilitat per a tota la Unitat Funcional.
A més, el pla contempla la creació d'eixos verds, que no només embellixen l'entorn amb natura, sinó que també funcionen com a corredors ecològics i faciliten la mobilitat activa (per als vianants i ciclista). Paral·lelament, els eixos de barri es configuraran com a artèries on es concentraran els servicis i el comerç local, enfortint la cohesió urbana. La proximitat a nucs intermodals de transport públic garantirà la integració de cada barri en el sistema urbà i territorial d'Alacant.
Plans de barri: la participació ciutadana com a motor de desenvolupament
La implementació efectiva del model policèntric propost pel PGE es materialitzarà a través dels Plans de Barri. Estos instruments, de caràcter eminentment participatiu, seran fonamentals per a traduir els objectius estratègics del Pla General a la realitat quotidiana de cada unitat funcional. El seu propòsit és assegurar intervencions coordinades, integrals i adaptades a les particularitats de cada context.
Encara que els Plans de Barri no es consideren instruments urbanístics en sentit estricte, sí tindran la capacitat de proposar modificacions a l'ordenació vigent. Es conceben com a ferramentes executives i programàtiques dissenyades per a activar, coordinar i prioritzar tant les actuacions públiques com les privades. La seua meta primordial és generar millores tangibles en la qualitat de vida, la cohesió social i la sostenibilitat urbana de cada unitat funcional.
Un aspect crucial d'estos plans és la seua naturalesa participativa, que exigix la incorporació estructurada de la ciutadania, les associacions veïnals, els agents socials i econòmics, i els servicis municipals en tot el procés de disseny i execució.
Identificació d'espais urbans sensibles (EUS) per a una intervenció equitativa
El PGE introduïx la identificació de Espais Urbans Sensibles (EUS) com una ferramenta estratègica clau per a orientar la intervenció pública, optimitzar els recursos disponibles i garantir una actuació equitativa en tot el territori municipal. Es definixen com a entorns sensibles eixes àrees que presenten desequilibris significatius en diversos aspectes, tals com:
- La qualitat urbana i de l'espai públic.
- Les condicions socioeconòmiques dels seus habitants.
- L'accés a servicis i equipaments bàsics.
- L'estat de conservació de l'edificació.
- La qualitat ambiental de l'entorn.
La delimitació inicial d'estos entorns es basa en els àmbits ja identificats en el Visor d'Espais Urbans Sensibles de la Comunitat Valenciana. Esta identificació no és merament diagnòstica, sinó que constituïx un instrument operatiu essencial per a establir prioritats d'actuació en la implementació de polítiques de regeneració urbana, així com per a impulsar programes socials, econòmics i comunitaris. Estes intervencions s'articularan principalment a través dels esmentats Plans de Barri.
Debat i respal expert en la taula de regeneració urbana
La recent taula de treball sobre regeneració urbana, emmarcada en el procés de participació del PGE, fon l'escenari per a debatre estes importants iniciatives. Durant la sessió, s'abordaren també les operacions de regeneració i transformació estructural que preveuen la construcció de 14.300 noves vivendes.
Així mateix, es presentaren les mesures destinades a regular, integrar i oferir solucions a les diverses realitats urbanístiques presents en les partides rurals del municipi. Les principals estratègies incloses en el PGE per a estes zones són:
- La densificació i millora de l'accessibilitat i els servicis en els nuclis urbans ja consolidats.
- El desenvolupament de plans especials per a la rehabilitació del patrimoni, la millora de l'espai públic i la posada en valor de la identitat dels nuclis històrics.
- La implementació de plans especials de minimització de l'impacte territorial en eixos assentaments consolidats en sòl no urbanitzable.
La taula comptà en la participació de destacats experts, entre ells David Osset, cap del servici de Regeneració Urbana de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat; Almudena Nolasco, arquitecta i professora de la Universitat d'Alacant, especialista en urbanisme sostenible; Daniel Millor, arquitecte i coordinador del programa Assertes; Marcial García, en representació de l'Associació d'Empreses Rehabilitadores d'Edificis de la CV; i Esmeralda Martínez, arquitecta i geògrafa especialista en planificació territorial.
Els especialistes presents elogiaren el ferm compromís del PGE amb la regeneració urbana, qualificant les estratègies dissenyades com a “molt apropiades” i essencials per a “transformar les condicions de vida i proporcionar a les persones el dret a un hàbitat digne”.
Quant a l'execució d'estes estratègies, els experts emfasitzaren la importància de l'urbanisme participatiu, la necessitat de traslladar les propostes a l'“escala de barri” i la urgència de sol·licitar fons estatals i europeus per a finançar les obres necessàries.