L'Ajuntament d'Alacant ha presentat davant el Tribunal Constitucional (TC) un recurs d'empara en el qual sol·licita la nul·litat de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que va reconéixer a l'empresa XC Business 90 SL la concessió de llicència ambiental per a instal·lar una planta de magatzematge de combustible en terrenys del Port per silenci positiu. El recurs es presenta tant contra esta sentència com contra la inadmissió de l'incident de nul·litat interposat prèviament l'Ajuntament contra esta, per entendre que en tots dos casos s'ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva, reconegut en l'article 24 de la Constitució Espanyola, al no haver tingut en compte la inconstitucionalitat del silenci positiu en la concessió de llicències ambientals. Se sol·licita, a més, la suspensió de l'execució de la sentència mentre es resol este recurs d'empara.
En el recurs presentat este divendres davant el TC, l'Ajuntament d'Alacant argumenta que la sentència ferma número 282/2024, de 23 d'abril, dictada per la Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa del TSJCV vulnera el dret a la tutela judicial efectiva per "haver dictat una resolució no fundada en Dret, fruit d'un procés deductiu arbitrari i irracional, per l'aplicació de la normativa 8 ambiental valenciana que establix el silenci positiu en les llicències ambientals, declarada inconstitucional per la sentència 76/2022 del TC", així com per "haver dictat una resolució no fundada en Dret per incongruència omissible".
Sentència "irracional" i "arbitrària"
Així, d'una banda, el recurs al·lega que la sentència del TSJCV "aplica preceptes anul·lats i expulsats de l'ordenament jurídic per sentència del TC, realitzant una selecció arbitrària i desraonada de la norma aplicable, sense respecte al sistema de fonts i, per tant, mancant de fonamentació jurídica (motivació)". Així mateix, afig, "existix una violació del dret a la immutabilitat de les sentències, al no haver-se respectat el que es disposa en la sentència del TC, mentre encara no existia sentència ferma".
D'altra banda, considera que en la sentència del TSJCV hi ha "una absència total d'anàlisi i pronunciament sobre qüestions substancials, objecte del debat processal", entre les quals es troben plantejaments sobre el moment temporal en el qual s'entén per iniciat l'expedient, a l'efecte de la normativa aplicable, i sobre la falta d'informes preceptius d'òrgans autonòmics en l'expedient per al compliment de les normes estatals de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental. Per este motiu, conclou que "la sentència dictada pel TSJCV ha incorregut en incongruència omissible sobre qüestions substancials en el procés per a dictar resolució fundada en dret, vulnerant el dret constitucional a la tutela judicial efectiva" causant a l'Ajuntament "indefensió i, per tant, als interessos generals, en abocar a reconéixer una llicència per silenci 'contra legem', amb greu afectació al medi ambient".
La transcendència constitucional del recurs d'empara es justifica en la "negativa manifesta del deure d'acatament de la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la inconstitucionalitat de la previsió del silenci positiu en les llicències ambientals", entenent a més que "no es tracta d'una errònia interpretació d'esta doctrina sinó que existix una decisió conscient de defugir-la", que queda patent perquè "l'Ajuntament va al·legar la cita concreta de la doctrina constitucional en l'escrit de complement de sentència i en l'incident de nul·litat de sentència, i l'òrgan judicial els va inadmetre sense fer cap consideració sobre ella".
El recurs demana també la suspensió de l'execució de la sentència ferma dictada i dels efectes que d'ella es deriven, perquè no suspendre-la "faria perdre la finalitat d'esta empara", amb l'objectiu de defensar l'"interés públic" i en aplicació del principi de prevenció que "es veu greument afectat de manera irreparable si en execució de la sentència dictada es reconeix l'obtenció de la llicència ambiental i consegüentment el posterior inici de l'activitat pretesa sense existir totes les garanties que exigixen les autoritzacions sectorials que no han sigut atorgades per l'òrgan autonòmic competent", ja que "els danys al medi ambient que podria provocar l'exercici de l'activitat serien irreparables i irreversibles".