Alacant reclama a l'Executiu central un radar meteorològic provincial que "podria salvar vides" en cas de dana

Guardar

Equip de govern de l'Ajuntament d'Alacant
Equip de govern de l'Ajuntament d'Alacant

L'equip de Govern de l'Ajuntament d'Alacant portarà al Ple del pròxim 19 de desembre una declaració institucional en la qual insta el Govern d'Espanya i, concretament, al Ministeri per a la Transició Ecològica que, dins del projecte per a la implantació de nous radars meteorològics, s'incloga un per a la província d'Alacant, “on la seua col·locació és de vital importància”, ja que permetria “obtindre una informació que, utilitzada a temps, podria salvar vides” en cas d'episodis com les danas.

La proposta que es traslladarà al Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i al president del Govern, exposa que Alacant no compta amb un radar meteorològic propi sinó que, malgrat ser una zona susceptible d'inundacions per fenòmens com les danas, únicament pot comptar amb la informació creuada dels radars de Múrcia i València.

L'equip de Govern considera “primordial” que la província d'Alacant “dispose d'un radar meteorològic propi i l'amplificació de l'abast del sistema d'alertes del qual disposa l'empresa mixta Aigües d'Alacant, el denominat Sistema Integrat de Prevenció i Alerta enfront d'Inundacions i Descàrregues al Mitjà Receptor (Sipaid)”.

Esta petició, assenyala la proposta, “seria perfectament factible dins del procés posat en marxa pel Ministeri per a la Transició Ecològica per a implantar 13 radars més en diferents punts de la geografia nacional, permetent, no sols a la ciutat d'Alacant, sinó a tots els municipis de la nostra província obtindre una informació que, utilitzada a temps, podria salvar vides”.

Recentment s'ha creat la Taula Tècnica d'avaluació de riscos per a emergències climàtiques de l'Ajuntament d'Alacant. Entre els seus objectius immediats es troba la coordinació amb els diferents organismes, ja siguen locals, autonòmics o estatals amb la finalitat de donar la major protecció als alacantins davant esta mena de fenòmens que poden tindre unes conseqüències devastadores, sempre amb el focus a “minimitzar els danys personals i materials que pogueren produir-se d'estos fenòmens tan inesperats”. En este context s'emmarca la petició del radar meteorològic provincial que l'equip de Govern portarà a Ple el 19 de desembre.

Mesures per a minimitzar riscos

La ciutat d'Alacant es troba en un enclavament l'àmbit geogràfic del qual compta amb quasi 400 quilòmetres de conques naturals, amb una orografia de pendents mitjans i forts i amb un nucli urbà altament urbanitzat.

A això s'unix que, malgrat que el règim de pluges a Alacant és escàs, a vegades, especialment a la fi d'estiu i inici de la tardor, poden produir-se precipitacions d'alta intensitat, les denominades ‘gotes fredes’ o danas. Entre els majors episodis de pluja que s'han registrat en l'àmbit de la ciutat d'Alacant i el seu entorn es troben les esdevingudes a l'octubre de 1982, novembre de 1987 i, especialment, el 30 de setembre de 1997, amb intensitats màximes de 266 l/m² en set hores.

Arran de l'últim d'estos episodis, Alacant va posar en marxa un Pla Contra Inundacions d'Alacant i la seua àrea metropolitana, desenrotllat entre 1997 i 2005, consistent en l'execució de grans infraestructures hidràuliques en l'àmbit urbà d'Alacant i els seus voltants. Estes obres van ser declarades d'Emergència i va suposar dotar de capacitat als col·lectors urbans, mitigant les afeccions que pluges de gran intensitat comprenent quasi 40 km. de canalitzacions noves, de les quals 22 km. van ser canalitzacions a cel obert i 18 km. amb canalitzacions enterrades de gran diàmetre.

Les actuacions més importants van ser els col·lectors de Sant Agustí, Via Parc, Oscar Esplá, Bulevard del Pla i Platja de Sant Joan, i la canalització dels barrancs d'Orgegia Juncaret i Albufereta.

Des de la finalització s'han vingut desenrotllant i executant noves infraestructures de drenatge passant a tindre l'any 2023 una xarxa de grans col·lectors de 109 quilòmetres, quan en 1997 era de 42. A més, Alacant compta actualment amb dos grans infraestructures hidràuliques, que són el dipòsit anticontaminació del barri de Sant Gabriel, amb una capacitat de 60.000 m³ i que va suposar una inversió de 15 milions d'euros, i el Parc de La Marjal, amb capacitat per a 45.000 m³ i una inversió de 3,3 milions d'euros. Este parc s'ha convertit en un referent nacional i internacional d'execució d'actuacions hidràuliques contra el risc d'inundació, compaginant l'enginyeria amb la sostenibilitat i el medi ambient. A elles està previst sumar en els pròxims anys tres nous parcs inundables i 12 dipòsits anticontaminació i de retenció.

La instal·lació d'un radar meteorològic a la província, que oferisca informació més localitzada i requereix l'evolució de fenòmens potencialment perillosos, contribuiria a reforçar totes estes mesures preventives posades en marxa per l'Ajuntament d'Alacant i a minimitzar riscos per a la població.

Destacats