El ressò d'un dels capítols més foscos de la humanitat ressona cada 27 de gener. Fa ara 80 anys que l'Exèrcit Roig soviètic va alliberar el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau durant els últims espertenecs de la II Guerra Mundial. És per això que la comunitat internacional va triar esta data, que simbolitza l'horror i el sofriment de milions de persones, per a commemorar i retre homenatge a les víctimes de l'Holocaust.
Aix
El regidor Antonio Peral ha presidit l'acte en absència de l'alcalde Luis Barcala i ha assenyalat com a "necessària" esta commemoració per a "tindre present com a alarma permanent els perills que poden derivar del fanatisme i l'odi al diferent". A més, ha subratllat que "el fem amb la pena, la ràbia i la impotència de les grans injustícies, però amb esperança i confiança que l'ésser humà també és capaç del millor",
Una reflexió que l'edil ha argumentat al·ludint al fet que "en aquells terribles moments van mostrar la seua grandesa moltes persones que van ajudar, a costa de la seua pròpia seguretat, als perseguits i unes altres que van lluitar per la llibertat i els principis que sustenten la democràcia. Gràcies a ells hui a Europa, amb tots els seus problemes, contradiccions i amenaces, gaudim d'un benestar impensable en altres latituds".
Crida a "l'esperança”
El vicepresident de la Comunitat Jueva ha recordat l'horror de l'Holocaust i ha denunciat que “80 anys després continua sent desaconsellable lluir signes distintius jueus per seguretat”. El rabí ha realitzat una crida a l'esperança i a “construir tots junts un futur” després de mostrar una fotografia en la qual es veia a tres xiquets, un jueu, un altre musulmà i una catòlica que coincidixen camí del col·legi en un carrer d'Alacant.
Per part seua, el president del col·lectiu en la capital alacantina ha recitat una oració en castellà i hebreu en memòria de totes les víctimes de l'Holocaust, més de 10 milions de persones. A més, el pianista Jesús María Gómez ha interpretat tres peces, entre elles, la representativa ‘Eli Eli’ i els portaveus i representants de la corporació municipal han encés sis ciris per a recordar a totes les persones que van patir la barbàrie nazi.
En concret, els ciris representaven el sofriment dels sis milions de víctimes mortals del poble jueu; 1,5 milions de xiquets assassinats en les cambres de gas; les víctimes espanyoles en els camps de concentració; les víctimes de tots els col·lectius perseguits pels nazis; pels Justos entre les Nacions i pels supervivents.