L'accés a la part alta del parc de L'Ereta a Alacant roman tancat després de confirmar-se el risc de despreniments en el massís de la muntanya Benacantil, on s'assentisca el Castell de Santa Bàrbara. L'Ajuntament ha adoptat esta decisió arran de dos informes tècnics que advertixen de la possibilitat que es produïsquen caigudes de blocs rocosos de gran grandària sobre les zones de trànsit i el propi recinte fortificat.
Aix, la Junta de Govern va aprovar d'urgència este dimarts un contracte d'emergència per a dur a terme els treballs de consolidació i protecció, amb un pressupost d'1,5 milions d'euros, que executarà l'empresa Construccions Formigons Martínez (CHM). Tal com consta en l'acord, l'actuació té com a finalitat "previndre riscos derivats de possibles despreniments" i garantir la seguretat dels visitants i la protecció de la fortalesa, declarada Bé d'Interés Cultural (BIC).
Quina zona està clausurada?
El "greu risc de despreniments" es va detectar durant les obres d'urbanització que s'estan realitzant en la senda per als vianants que unix L'Ereta i el portón d'accés al castell. La pròpia mercantil CHM —també encarregada d'esta actuació— va elaborar un estudi geològic que exposava l'"elevat perill d'ensulsiada" de material petri en el vessant del Benacantil.
A partir d'eixe informe, els treballs es van suspendre el passat 19 d'agost i es va clausurar l'accés a tota la zona per a evitar incidents. Aix, el tancament afecta a la part alta del parc des del carrer Remigio Sebastià: Jardí de l'Àngel, mirador Pujol Alt, les escales cap a la Porta de Sant Jordi i l'entorn de la muralla. El clos i la senyalització romandran vigents "fins al restabliment complet de la seguretat pública", detalla l'expedient.
120 metres de longitud
El Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis (SPEIS) d'Alacant va ratificar les conclusions del primer estudi en un dictamen emés el 26 d'agost. En esta segona anàlisi, a petició de l'Ajuntament, els bombers van constatar, especialment sota la Torre de Sant Jordi i en el Mascle del Castell, la possibilitat de "despreniments planars de grans blocs".
El document xifra en 120 metres la longitud del tram afectat, 40 d'ells amb un risc qualificat de "alt o extrem". L'informe del SPEIS advertix que, en absència de mesures, els perills més probables són "lesions greus o defunció de persones per ensulsiades sobre camins per als vianants o carreteres", a més de "danys severs sobre béns patrimonials" i la "interrupció d'accessos d'emergència" al recinte fortificat.
De fet, el Servei de Manteniment i Infraestructures ja ha alertat de despreniments recents de roques que van aconseguir zones de trànsit per als vianants, encara que "afortunadament no van causar danys irreversibles". Una vegada adoptades les mesures cautelars amb el tancament dels accessos a esta part de L'Ereta, la intervenció d'urgència consistirà en la col·locació d'una malla protectora que estabilitze els blocs d'arenisca i calcarenita.
Termini d'execució i protecció patrimonial
El contracte d'emergència establix un termini d'execució de sis mesos, encara que és susceptible de modificació en funció de les necessitats que sorgisquen durant les obres. L'Ajuntament subratlla que la zona afectada és de lliure trànsit i que la freqüència de pas ha augmentat a causa del nombre de visitants del castell i del parc. "A més de la salvaguarda de la seguretat pública, la contractació es dirigix a la protecció del recinte emmurallat del Castell de Santa Bàrbara i del seu entorn protegit", recalca l'informe.
Després d'esta primera fase d'emergència, el consistori preveu una futura actuació de consolidació definitiva per a afermar les roques i, per tant, retirar la malla que evita la caiguda de rebles. El vicealcalde i portaveu municipal, Manuel Villar, assenyala que "la situació s'ha descobert arran de l'estudi geotècnic sol·licitat dins de l'obra d'accés per als vianants" i subratlla que fins hui no s'ha registrat cap despreniment amb danys.
En paral·lel, Villar també destaca que l'Ajuntament treballa en el Pla Director de la fortalesa, encarregat en l'anterior mandat. En este sentit, avança que "en les pròximes setmanes" està previst presentar este document estratègic que ha d'incloure el full de ruta sobre el conjunt d'actuacions integrals de manteniment, protecció i reforç de seguretat en punts del recinte "que revisten risc per als visitants".
"Falta d'inversió patrimonial"
El grup municipal socialista a Alacant qüestiona la gestió de l'equip de govern. La seua portaveu adjunta, Trini Amorós, sosté que "l'Ajuntament només actua per emergència, quan ja s'han detectat els danys". Aix, Amorós retrau "la falta d'inversions i de manteniment en el patrimoni històric" i afirma que haurien de realitzar-se informes geotècnics de manera periòdica per a anticipar-se a esta mena de situacions.
D'altra banda, la portaveu socialista recorda altres episodis similars ocorreguts recentment com el despreniment registrat en el propi edifici consistorial o la demolició d'un immoble històric dissenyat per l'arquitecte José Guardiola al carrer Segura. "No s'està respectant el patrimoni històric de la ciutat", assegura.
El PSOE també critica l'elecció de l'empresa adjudicatària. "CHM no compta amb la classificació k7 necessària per a executar intervencions en béns de patrimoni històric-artístic", manifesta Amorós. Així mateix, afig que l'emergència "no eximix d'exigir eixa classificació" i insistix que "podrien haver contractat a una empresa com la que ha executat el trasllat de Torre Placia, que compta amb eixa acreditació".