Arranca la Romeria de la Santa Faç 2019

«La Peregrina», la segona romeria amb més participants d'Espanya, porta a milers de persones fins al Santuari de la Santa Faç

Guardar

Santa Faz 1
Santa Faz 1
Milers de pelegrins parteixen cada any des de fa més de 500 anys de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari en el centre d'Alacant, fins al Santuari de la Santa Faç. Es tracta de la segona romeria amb més participació del país, només superada pel Rocío.Coneguda com "La Peregrina", s'ha celebrat des de l'any 1489, recorrent huit quilòmetres per a venerar la relíquia de la Santa Faç d'Alacant. Aquesta relíquia és una tela en la qual es conserva la imatge del rostre de Jesucrist, amb un origen i història molt misteriosa. Hui a dia encara continua en dubte la seua procedència, però no impedeix que més de 250.000 persones cada any caminen fins al Monestir on el Llenç està custodiat per les Religioses Clarisses de Santa Faç.

Santa Faç 2019

Enguany ha sigut hui, 2 de maig de 2019, quan se celebra la romeria, com cada any el segon dijous després del Dijous Sant. A partir de les 8 del matí els pelegrins han partit seguint l'itinerari habitual fins al Caseriu de la Santa Faç, mentre són acompanyats de música tradicional. Durant la marxa, a més, es resa el viacrucis i és tradicional que els pelegrins vagen mudats amb la brusa negra el i el mocador blanc i blau, el vestit típic de pelegrí.La típica paraeta municipal, està oberta des de les 7 del matí, per a degustar rotllets d'anís i mistela abans de l'arribada al monestir. També en els voltants del Caseriu es poden trobar parades de venda ambulant, en les que els visitants poden comprar objectes típics i menjar a l'aire lliure.En la celebració d'enguany, per a facilitar l'arribada dels pelegrins i persones interessades, s'ha activat un servei especial d'autobusos des de les 8 del matí fins a les 21:30 hores, amb una freqüència de 5 minuts connectant la Plaça del Mar amb el Santuari. A més, per primera vegada s'han instal·lat dos punts violetes per a prevenir possibles casos d'assetjament a les dones, amb horaris diferents des del principi de les celebracions fins a les 20 hores.El president del Govern Provincial, César Sánchez, ha participat en la romeria, destacant la importància de mantenir vives aquest tipus de festes i tradicions: "ens permeten complementar la nostra oferta turística, aportant-li valor afegit i contribuint a desentacionalitzar l'arribada de turistes". Ha afegit que "és un orgull poder formar part d'aquest gran esdeveniment que suposa un dia de trobada i fe, però també una jornada de festa que cada any reuneix a multitud de pelegrins".

Origen i història

Després de sofrir una terrible sequia, el divendres 17 de març de 1489 es va celebrar a la ciutat d'Alacant una rogativa per a demanar pluja des de Sant Joan per a portar el Llenç fins al santuari de Nostra Senyora dels Àngels a Alacant. El religiós P. Villafranca va ser l'encarregat de portar el Llenç, i la història conta que, en recórrer uns pocs quilòmetres, va sentir un gran pes en els braços i va perdre el moviment en els peus. Els altres sacerdots van anar a ajudar-lo, portant-lo a una petita altura més enllà del barranc de Lloixa. Aleshores, tots els presents van poder veure el miracle: una llàgrima va caure de l'ull dret de la Santa Faç en el Llenç, fins a parar-se a la galta.L'any següent, en aquell mateix lloc es va alçar un nou temple que va servir de custòdia a la Santa Faç, encara que va ser demolit a 1748. En el seu lloc, es va construir el Monestir actual en el 1766. El Llenç sagrat continua allí, encara que hui dia no es pot veure l'autèntica relíquia, sinó una pintura amb la imatge del rostre de Crist, cobrint i protegint l'original.Es conta que aquest Llenç sagrat és procedent de Jerusalem, havia estat prèviament a Xipre per a ser traslladat a Constantinoble i, més tard, a Roma. En el segle XV, un sacerdot alacantí va ser obsequiat en el seu viatge a Roma amb aquest llenç del rostre de Jesucrist, sobre el que asseguraven capaç de realitzar miracles, i que havia salvat a la ciutat de Venècia de la pesta.

Arxivat a:

Destacats