El Castell de Santa Bàrbara, LES Fogueres de Sant Joan i la
Romeria de la Santa Faç. La ciutat d'Alacant té molts elements que la convertixen en una ciutat única, però sens dubte estos tres són els més representatius. Este
pròxim dijous 11 d'abril milers d'alacantins i alacantines —més de 330.000 ho van fer en 2023— eixiran en peregrinació cap a la xicoteta pedania de poc més de 650 habitants de Santa Faç. Les seues cases acolorides, els carrers empedrats i el famós monestir tornaran a ser testimonis d'una
tradició que s'ha prolongat durant
més de 500 anys.A l'interior del monestir de la Santa Faç es conserva resguardat en un cambril un tros del
mantell amb el qual la Verònica va assecar el rostre de Jesucrist camine de la muntanya Calvari. Encara que originalment era un drap de lli més gran, la història narra que les famílies més poderoses de la zona van anar sostraient xicotets retalls fins a reduir-ho al fragment que coneixem hui dia com la Santa Faç d'Alacant. A més, també se li va aplicar pintura roja per a ressaltar les faccions de la cara.I com arriba esta relíquia a este racó de la província? Es presumix que el mantell va eixir de Jersulasén (a Xipre, Constantinoble i, posteriorment, al Vaticà) en un intent per protegir-lo davant l'amenaça de ser destruït pels diferents conflictes de la Cristiandat amb el món musulmà. Va ser en el segle XV quan el capellà Mossén Pedro Mena, de la parròquia de Sant Joan, viatja a Roma i un cardenal li obsequia amb este drap destacant la seua qualitat miraculosa capaç de salvar a Venècia de la Pesta. La història conta que Mena es mostra una cosa escèptica, però trasllada la relíquia a Sant Joan i la guarda en el fons d'un bagul.
El miracle de la pluja
En este punt és on comença la llegenda que ha arribat fins als nostres dies. El rector es va sorprendre perquè el mantell sempre apareixia novament sobre el bagul. És per esta raó que, pensant que realment tenia
qualitats miraculoses va decidir traure la Santa Faç en
rogació un 17 de març de 1489. El motiu era molt clar:
demanar pluges en un moment en el qual
Alacant estava sent assotada per la sequera.El primer miracle es va produir després que els assistents a la rogació digueren experimentar l'augment del pes del mantell i l'aparició d'una llàgrima en l'ull que va descendir que va quedar congelada sobre el rostre. I llavors va començar a ploure en l'episodi que es coneix com el Miracle de la Llàgrima. L'anhelada aigua va aparéixer i el noble al qual pertanyia aquella terra la va donar per a la construcció del Monestir de la Santa Faç.
A partir d'este succés és quan comença una romeria amb cinc segles d'història. El miracle de la pluja va córrer com la pólvora entre nobles i ciutadans, que acudien caminant per a admirar la relíquia a la recerca dels seus propis miracles. Des de llavors, tan sols dos esdeveniments han interromput una peregrinació que s'ha celebrat en 527 anys: la Guerra Civil, època en la qual la relíquia va ser salvada en diverses ocasions en una caixa forta del Palau Provincial per a protegir-la, i la pandèmia de la COVID-19.És per això que la Santa Faç és considerada un element de protecció sent un símbol de superació en les etapes més fosques de la ciutat. Això ho convertix en una peça profundament arrelada en l'esperit i la societat alacantina, congregant cada any a milers de persones en el seu camí al monestir en la tradicional Romeria per a visitar la relíquia.
Bruses, rotllos i mistela
D'entre totes les tradicions que tanca la Romeria d'Alacant, la vestimenta i la gastronomia són algunes de les més recognoscibles. Molts pelegrins porten una brusa negra, corprén que s'utilitzava en l'horta llevantina igual que el “mocaor”, un mocador de quadres que sol emportar-se nuat al coll i que antany sèrbia per a protegir-se del sol i la calor.
A mig camí de La Pelegrina es realitza la que popularment es coneix com la “paraeta”. En este punt, els alacantins i alacantines mengen rotllos de mistela, anís o vi, un dels dolços casolans més famosos de Setmana Santa i de la Comunitat Valenciana. A més, s'acompanya amb una copita de Mistela, un vi dolç originari de la província d'Alacant que dona eixe últim impuls als pelegrins.
Romeria de la Santa Faç 2024
La matinada serà obligatoria per a poder realitzar La Pelegrina amb una canya coronada amb l'habitual romer que es repartixen tots els anys en el vestíbul del palau Consistorial i en la cocatedral de Sant Nicolau, on té començament la Romeria. A partir d'ací, el camí oficial començarà a les 8 hores pels carrers Miguel Soler, Sant Nicolau, Major, Plaça Santíssima Faç, Major, la Vilavella, Verge del Socors i Av. de Dénia fins al Caseriu.La comitiva oficial arribarà entorn de les 10:30h a 11 hores al monestir, moment en què es duu a terme l'obertura del Cambril per a extracció de la imatge de la Santa Faç. Posteriorment, té lloc la missa oficial en la Plaça Luis Foglietti amb l'actuació de la Coral Tabaquera, entitat que va pertànyer en un passat a la fàbrica de tabac i que destaca per la qualitat de la seua posada en escena.
Una vegada acabada la litúrgia de la Santa Faç d'Alacant tots els assistents podran gaudir del tradicional mercat amb llocs plens de gastronomia, artesania i articles religiosos típics. Centenars famílies acudixen per a comprar dolços, ceràmica i passar un agradable dia gaudint de la fira amb els més xicotets. Algun dels joves es desplaçaran cap a la platja de Sant Joan, on
l'Ajuntament ha preparat un festa 0,0.
