La Diputació d'Alacant ha resolt tres importants convocatòries d'ajudes en matèria de medi ambient que permetran distribuir aproximadament 1,2 milions d'euros entre els municipis de la província. “Seguim treballant junt amb els nostres ajuntaments per a col·laborar amb ells en la protecció i la cura del seu entorn natural”, ha assenyalat la diputada responsable de l'àrea, Magdalena Martínez. Així, d'una banda, la institució invertirà este any 700.000 euros per a l'execució del primer grup de projectes del Pla d'Estalvi Energètic ‘Optimitza’. Benigembla, Benimantell, Biar, Catral, Els Poblets, Gorga, La Torre de les Maçanes, La Vall de Gallinera, Llíber, Ondara, Pego i Xaló són les localitats que han entrat en esta primera tanda amb actuacions com la millora de l'enllumenat públic o la instal·lació de plaques solars en espais municipals.
En este sentit, la diputada ha explicat que “el Pla ‘Optimitza’ se centra en el desenvolupament d'accions encaminades a la millora de l'eficiència energètica i la reducció de gasos d'efecte d'hivernacle en els nostres pobles”.
A més, la Diputació destinarà un total de 380.000 euros a la realització de tractaments de control de dípters -mosques i mosquits- en 126 municipis de la província, especialment en aquells que, per les característiques del seu territori, registren una presència més gran de culícids i simúlids.
“Una plaga de mosquits, per exemple, pot convertir-se en un greu problema, no només per les seues picadures sinó també perquè són vectors transmissors de malalties. D'ahí la importància d'ajudar els nostres ajuntaments a realitzar de forma efectiva este tipus d'accions que potser, d'una altra manera, els seria molt difícil de pagar”, ha assenyalat Martínez.
L'última convocatòria que s'ha resolt estos dies és la destinada a la trituració de restes de poda agrícola i de jardineria que, dotada amb 96.000 euros, arribarà a 73 localitats.
Al respecte, la diputada ha manifestat que “este tipus d'ajudes no són excessivament cridaneres, però són igualment importants per als nostres pobles, ja que sense elles molts d'ells no podrien afrontar el cost que suposa esta actuació”.