El Centre d'Interpretació de les Torres de l'Horta d'Alacant, més a prop

Un pas més prop de convertir-se en realitat. Després de la reforma i adequació de la Torre Sarrió, que ja permet visites guiades i teatralitzades en el seu interior, este espai avança en el procés de convertir-se en el futur Centre d'Interpretació de les Torres de l'Horta d'Alacant. En concret, la regidoria de Cultura ha anunciat que s'ha adjudicat per un valor de 18.000 euros la redacció del projecte per a la transformació d'este baluard defensiu com a eix museístic.La idea d'esta transformació és convertir el monument en un espai que permeta conéixer la història d'este conjunt de fortificacions, el seu valor patrimonial, usos i impacte en el territori al llarg dels segles. En este sentit, les qüestions històriques relacionades amb les mateixes torres de l'horta, les característiques constructives d'estes, així com el seu acostament al territori, a través dels aspectes geogràfics, i qüestions etnogràfiques i naturals, serà la base temàtica de la museïtzació.En esta línia, la regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, destaca la importància “de posar en valor estes construccions úniques a Espanya i fonamentals en la història alacantina. Suposa una gran oportunitat per a divulgar la cronologia de les torres de l'horta i la riquesa del nostre patrimoni”. Este procés de museïtzació el desenvoluparà el Departament Municipal de Patrimoni Integral que dirigix José Manuel Pérez Burgos, en coordinació amb el tècnic de museus del MARQ José Luis Menéndez Fueyo.A més, este centre d'interpretació a la torre Sarrió està inclòs en el Pla de Sostenibilitat Turística finançat amb els fons europeus Next Generation. En termes numèrics, el projecte de transformació ascendirà a un total 200.000 euros, ja que als 18.000 € de la seua redacció se sumaran els 182.000 per a l'execució de l'obra, apunten fonts municipals.

Rellevància històrica

La Torre Sarrió forma part d'un conjunt de més d'una vintena de torres històriques que encara es conserven a Alacant, i al costat de la Torre Ferrer i Torre Placia, és de titularitat municipal. La resta són de propietat privada, encara que totes tenen la condició de Bé d'Interés Cultural (BIC). La majoria estan datades en la segona mitat del segle XVI, encara que algunes tenen construccions annexes com a cases o cellers que són posteriors.Al valor patrimonial de les mateixes construccions de les torres de l'horta se suma la seua importància en l'esdevenir històric d'Alacant. Els fruits de l'horta de la comarca de l’Alacantí, com el cas del reconegut fondellol, es van exportar durant anys pel Port d'Alacant generant riquesa i intercanvis comercials i culturals durant gran part de l'Edat Moderna.No obstant això, la riquesa de l'horta alacantina va tindre com a contrapartida les incursions de corsaris nord-africans que van haver de patir els de l'horta i amos de plantacions hortolanes durant tot este període cronològic per la seua proximitat a les costes. Esta realitat va ser la que va propiciar la construcció d'este conjunt de torres “refugie”, finançades en molts casos per la mateixa oligarquia alacantina.Les torres de l'horta servien per a donar recer i suport en cas d'atacs, principalment als qui habitaven i treballaven l'horta, fins que els destacaments militars procedents del Castell de Santa Bàrbara pogueren acudir a la seua defensa. És per això que la interconnexió visual entre el mateix conjunt de torres i la fortalesa alacantina es convertia en un element fonamental de l'època.