El Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ) es convertirà demà, dimecres 8 d'abril, en l'epicentre d'un profund debat sobre les creences i el simbolisme funerari en Ibèria durant els segles IV i III a.C. Esta important cita acadèmica, titulada 'Rituales de Pastores', s'emmarca en les exhaustives investigacions científiques i arqueològiques que s'han dut a terme en la Cova del Randero de Pedreguer, un jaciment que ha revelat dades crucials sobre pràctiques ancestrals.
La sessió, que començarà a les 18:00 hores i estarà oberta a tots els interessats en l'arqueologia i la història, oferirà una oportunitat única per a aprofundir en els ritus funeraris i les complexes cosmovisions de les societats ibèriques. L'esdeveniment ha sigut concebut per a divulgar els resultats d'anys de treball i per a fomentar l'intercanvi de coneixements entre la comunitat científica i el públic general.
La jornada 'Rituales de Pastores' i els seus ponents
L'encontre 'Rituales de Pastores' comptarà amb la participació d'un elenc d'experts de renom internacional i nacional, els quals aportaran diverses perspectives sobre la temàtica. Entre els ponents més destacats es troben:
- El director del Museu Nacional d'Arqueologia de Portugal, Antonio Carvalho, l'experiència del qual en l'àmbit peninsular és fonamental.
- La catedràtica de Prehistòria de la Universitat d'Alcalá de Henares, Primitiva Bueno, reconeguda pels seus estudis sobre l'art rupestre i les pràctiques funeràries.
- La catedràtica de la Universitat de Granada, Margarita Sánchez Romero, especialista en arqueologia de gènere i societats prehistòriques.
A més, la jornada també ha inclòs la intervenció de Consuelo Roca de Togores i Jorge A. Soler, els quals han exercit com a comissaris de l'exposició temporal que actualment es pot visitar en el vestíbul del MARQ. Esta mostra se centra precisament en el canibalisme entre pastors, un tema que ha generat gran interés i debat.
Les troballes de la Cova del Randero
L'exposició, que s'inaugurà el passat mes de desembre, ha presentat al públic els resultats de les investigacions realitzades entre els anys 2007 i 2021. Un equip multidisciplinari d'especialistes ha treballat incansablement en el marc del projecte d'Excavació Arqueològica de la Cova del Randero. Esta iniciativa, impulsada per la Diputació d'Alacant a través del MARQ i en estreta col·laboració amb l'Ajuntament de Pedreguer, ha sigut fonamental per a desentranyar els misteris d'este jaciment.
Els treballs d'excavació i anàlisi han tret a la llum un conjunt de peces i restes òssies que han proporcionat una evidència contundent de canibalisme. Entre les troballes més significatives que s'exhibixen en la mostra, es poden destacar:
- Un conjunt de puntes de fletxa, que suggerixen un context de violència o ritual.
- Un crani utilitzat com a relíquia, indicant un tractament especial de les restes humanes.
- Un atuell, possiblement associat als ritus.
- Restes de la mandíbula d'un xiquet, que han sigut clau per a les interpretacions.
Estos descobriments han confirmat la primera troballa de canibalisme ritual en el Llevant Peninsular en el context del Neolític, una fita que redefinix la nostra comprensió de les pràctiques funeràries i socials d'eixe període.
El canibalisme ritual en el Neolític
En la Cova del Randero, els arqueòlegs han recuperat restes òssies de dos xiquets, un d'aproximadament huit anys i un altre nounat. L'estudi minuciós d'estos ossos ha revelat diverses marques en la seua superfície, que han sigut interpretades pels especialistes:
- Talls realitzats amb útils de sílex, indicant un desmembrament o preparació del cos.
- Fractures intencionades per a l'extracció de la medul·la òssia, una pràctica comuna en el consum de carn.
- Mossegades humanes, que corroboren la ingestió de teixits.
Estes senyals, inequívoques per als investigadors, evidencien un tractament post mortem molt particular dels cossos. Els experts han suggerit que la pràctica del canibalisme en este context no era merament alimentària, sinó que estava profundament arrelada com un ritu funerari, probablement vinculat a processos de dol i a l'assimilació simbòlica dels difunts per part de la comunitat. Este enfocament ritualístic oferix una visió complexa i fascinant de les creences i costums de les poblacions neolítiques en la regió d'Alacant.