El quadre ¡Perdonar nos manda Dios! de Luis García Sampedro arriba al MUBAG cedit pel Museu del Prado
El préstec forma part d’un projecte de col·laboració que preveu el depòsit de deu obres de cara a una exposició que s’inaugurarà el gener vinent
Comentaris
Guardar

El Museu de Belles arts Gravina (MUBAG) ha rebut el quadre ¡Perdonar nos manda Dios! de Luis García Sampedro que, gràcies al préstec del Museu Nacional del Prado, romandrà exposat a les seues sales durant els pròxims cinc anys.La vicepresidenta primera i diputada de Cultura, Julia Parra, ha agraït "l'oportunitat de poder gaudir en el MUBAG d'aquesta gran obra gràcies a la col·laboració establida entre els dos museus amb l'afany de dur a terme noves accions culturals conjuntes".Premiada amb la 2a medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de 1895, l'Estat va adquirir per 2.000 pessetes la peça en 1903 amb destinació al Museu d'Art Modern. Des de 1988 romania en els magatzems del Museu Nacional del Prado i va formar part de la gran exposició "Convidades. Fragments sobre dones, ideologia i arts plàstiques a Espanya (1833-1931)" celebrada en 2020 en el Prat.Amb el préstec de ¡Perdonar nos manda Dios!, el Museu Nacional del Prado manté ferm el seu compromís de fer partícip i extensible la seua col·lecció a tot el territori espanyol, en el qual ja hi ha depositades més de 3.200 obres en 255 institucions.El quadre de García Sampedro, un oli sobre tela que mesura 2,70 cm x 4,23 cm, es podrà visitar en el MUBAG al costat d'una àmplia representació d'altres artistes que van destacar a partir de la segona meitat del segle XIX. Una cessió, emmarcada en el projecte de col·laboració entre tots dos museus, que preveu el depòsit de deu obres a llarg termini per a formar part d'una gran exposició que s'inaugurarà el mes vinent de gener.Perdonar nos manda Dios! recull en clau de fulletó el retorn a la llar paterna d'una jove i la seua filla, fruit d'una relació extraconjugal. Agenollada, implora clemència davant el seu pare, la ira del qual aplaca un capellà que li recorda el deure de perdonar. L'espectador pot completar el relat a partir d'uns certs detalls d'aquesta composició, quallada de cites a Caravaggio i a la pintura del barroc naturalista, en la qual els crítics van perdonar unes certes deficiències plàstiques pel persuasiu i audaç de l'argument. L'adquisició de l'obra per l'Estat va significar l'acceptació oficial d'aqueix discurs, convertint-se així en un epítom de l'adoctrinament moral pensat per al públic femení.
Destacats