El turisme de creuers s'ha posicionat en el centre del debat públic després dels últims plantejaments de dos ciutats com Barcelona i València. En tots dos casos, els Ajuntaments han mostrat la seua inquietud pel creixement desmesurat i plantegen posar límit o reduir el nombre d'operacions en els pròxims anys. Precisament, l'alcaldessa de València va insinuar la possibilitat de prohibir a partir de 2026 l'arribada dels quals va qualificar de “megacreuers”.
I eixa situació l'ha aprofitada l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, per a obrir els braços a les navilieres i oferir a la capital alacantina com a destí. El primer edil defén que la ciutat té encara un marge de creixement “molt alt” i sosté que els nivells esperats tant de creueristes com d'apartaments turístics “no són preocupants” a Alacant. De fet, les vivendes turístiques han sigut una altra de les qüestions polèmiques en l'última setmana, perquè també a València s'ha optat per paralitzar les llicències, alguna cosa que, de moment, el consistori alacantí no es planteja.
Per part seua, fonts municipals recorden que el sector creuerista és una de les línies estratègiques en matèria turística a la ciutat. “El nostre objectiu és que continuen arribant creueristes i que continue havent-hi turistes perquè per al nostre teixit productiu i per al producte interior brut de la ciutat és absolutament fonamental en generar ocupació i riquesa”, subratlla Barcala.
Un argument que subscriu la responsable de l'àrea de Turisme, Ana Poquet, en posar sobre la taula a preguntes d'este mitjà les dades de l'EPA en la qual “més de la mitat de les ocupacions noves que es generen a Alacant provenen del sector turístic”, al mateix temps que afirma que “sempre estarem al costat del sector i de les milers de famílies que viuen d'això”.
Arreplegar el relleu de València
Les paraules de Luis Barcala han sigut contundents a l'hora d'estrényer llaços i posicionar a Alacant com un “important” destí per als creuers. “Este tipus de turisme és més que benvingut a la ciutat”, assenyala l'alcalde alhora que convida a fer escala a Alacant a les embarcacions “que no poden atracar en altres llocs del Mediterrani”.
En esta mateixa línia, Poquet destaca que “ara com ara encara tenim marge de creixement segons el Port d'Alacant” i posa el valor l'impacte de més de 60 milions d'euros de l'informe presentat per l'Associació Alacant pel Turisme de Creuers.
Així mateix, recorda que l'Autoritat Portuària es troba en procés de modernització de la terminal per a augmentar la capacitat d'absorbir encara més creueristes dels prop de 220.000 previstos en este any 2024. L'alcalde assegura que Alacant es troba “en una fase de creixement i consolidació” del turisme de creuers i puntualitza que la gestió futura estarà determinada pels estudis que indiquen “quins són els estàndards ideals caldrà mantindre”.
D'igual forma, Barcala explica que des del Patronat de Turisme i tots els sectors implicats s'ha fet un “esforç enorme” per recuperar l'activitat creuerista després que la ciutat es quedarà sense escales l'any 2017. “No podem posar fre a un motor econòmic imprescindible per a Alacant”, destaca el primer edil.
“Impacte econòmic qüestionable”
No obstant això, no totes les veus de la societat civil i política d'Alacant coincidixen. La portaveu adjunta del grup municipal socialista a l'Ajuntament d'Alacant, Trini Amorós, qüestiona l'oferiment de l'alcalde perquè la ciutat aculla escales dels “megacreuers que València rebutja” i lamenta que s'òbriguen portes que “uns altres no volen sense recapacitar en un model consensuat i equilibrat per a la ciutadania”.
En este sentit, Amorós sosté que abans de plantejar-se la possibilitat d'augmentar “de manera indiscriminada” l'arribada de creuers a Alacant, l'equip de govern “hauria d'explicar com prepararà la ciutat per a rebre eixos visitants sense continuar donant bandades en matèria turística”. A més, la regidora socialista aposta per definir un model de “turisme de qualitat i sostenible” que genere riquesa i un “impacte positiu” tant en la ciutadania com en els sectors com el comerç i l'hostaleria.
Així mateix, la regidora assevera la seua “incredulitat” mentres altres ciutats s'estan replantejant el model turístic dels creuers pel que defineix com un “qüestionable retorn econòmic” i l'equip de govern alacantí exposa la seua intenció d'acollir més navilieres i operacions. “És necessari explicar com es garantiran els servicis públics de neteja i seguretat, un estudi mediambiental i de quina forma gestionarà eixa major recepció de visitants. En definitiva, una estratègia perquè no es produïsca un impacte negatiu en la ciutadania”, recalca.
Càtedra de Turisme Ciutat d'Alacant
Davant esta situació, l'equip de govern recorda que fa escassos mesos es va constituir la Càtedra de Turisme Ciutat d'Alacant al costat de la Universitat d'Alacant, l'objectiu de la qual és elaborar estudis per a veure en quina situació es troba la ciutat i “sobre la base d'eixes dades objectives prendre les mesures oportunes”. Així, Ana Poquet precisa que “eixos seran els primers estudis que s'escometran per a conéixer la projecció futura i gestionar els recursos turístics de la ciutat en els pròxims anys”.
L'edil responsable de l'àrea turística i del Patronat Alacant City&Beach no ha establit un calendari exacte per a la finalització de les investigacions que s'estan duent a terme, però defén la càtedra com “una ferramenta molt eficaç per a prendre decisions amb base científica i no amb prejuís o amb una altra mena d'impulsos”, conclou.