No hi hagué rècord de participació, però Alacant tornà a demostrar la seua devoció per la Santa Faç amb una romeria 2026 que ha aplegat a més de 330.000 persones este dijous. I ho ha fet en una jornada que passa a la història en ser l'última edició de La Peregrina abans que siga declarada com a Bé d'Interés Cultural (BIC) Immaterial per la Generalitat Valenciana.
Este gran fita per a la ciutat es plasmarà este mateix divendres en la reunió del Consell, complint-se un objectiu històric, i anhelat durant anys, que motivà la declaració institucional conjunta de tots els grups polÃtics en el Ple municipal de l'Ajuntament el passat 25 d'abril de 2024.
AixÃ, les canyes de romer, blusons, âmocadorsâ i la mistela protagonitzaren una Santa Faç d'ensomni entre el cor d'Alacant i el monestir que custodia la relÃquia que donà origen a esta tradició fa ara 537 anys. Tot un riu de gent que tornà a inundar els carrers per a venerar el mant amb el rostre de Jesús i gaudir d'una jornada festiva amb amics i familiars.
Identitat alacantina
La romeria, la segona més multitudinà ria d'Espanya després d'El RocÃo a Sevilla, forma part de la identitat social i cultural d'Alacant. I no tan sols de la pròpia ciutat, sinó de tots els municipis de l'horta alacantina com Sant Vicent del Raspeig, El Campello, Sant Joan dâAlacant i Mutxamel.
âLa declaració com a BIC immaterial és un reconeixement després de centenars d'anys de devoció i peregrinació dels alacantinsâ, assenyalà l'alcalde Luis Barcala abans de l'eixida de la comitiva oficial de la Concatedral de San Nicolás. âÃs una de les demostracions més grans que hi ha de canyell i suport a una de les nostres senyes d'identitat més significativesâ, afegÃ.
Per la seua part, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha subratllat que la catalogació com a BIC âposarà en valor la importà ncia de la Santa Faç per a la societat alacantina i reconeixerà el valor cultural i immaterial d'esta gran peregrinació. Tindrà més reconeixement, protecció i ajuda per part de les institucions valencianesâ.
Entre el religiós i el popular
A pesar que la romeria de la Santa Faç 2026 no ha superat el rècord de 350.000 persones que es van donar cita l'any passat, quan va coincidir amb el Dia del Treballador, la ciutat i els municipis de l'entorn s'han bolcat en una nova peregrinació multitudinà ria des de la Porta Negra de la cocatedral de Sant Nicolau fins al Caseriu de la Santa Faç.
La comitiva partà a les 8:00h després de la cerimònia religiosa que presidà el bisbe d'Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla. La romeria continuà pel carrer Major i la plaça de la SantÃssima Faç, on la imatge de la Santa Dona Verònica ixqué a l'encontre de la Pelegrina. La Mare de Déu del Remei ha estat present en l'eixida als peus de l'altar major.
A l'esquena del palau consistorial, ha continuat pel carrer Villavieja i la basÃlica de Santa Maria cap al Raval Roig, baix els tapissos florals que adornaven el pas de la rèplica de la relÃquia pel nucli antic. Tot això, abans d'entrar de ple en l'avinguda de Dénia punt que l'esperaven els gegants âNicolauetâ i âRemedietsâ al so de la dolçaina i el tabalet.
La comitiva arribà aproximadament a les 10:00h al monestir després de la tradicional âparaetaâ, situada al carrer Cigüeña, on es repartiren més de 1.200 quilos de rotllets d'anÃs i 900 litres de mistela per a alleujar el camà als romers. Una tradició lúdica que s'afig a la festivitat religiosa amb la obertura del camarà de la relÃquia i la posterior de l'EucarÃstica a la plaça Luis Foglietti.