La necessitat que Alacant compte amb un Pla General Estructural (PGE) que sàpia adaptar-se als canvis, que escolte a la seua gent i que mire de front als desafiaments del clima ha sigut l'eix central de la reunió celebrada este dimecres 2 de juliol en el Col·legi d'Arquitectes per a abordar el futur (encara que immediat) creixement urbanístic de la ciutat.
La jornada ha comptat amb la participació d'especialistes en diverses disciplines com a urbanisme, arquitectura, enginyeria civil, climatologia i dret. Tots han coincidit en la importància d'impulsar un model de ciutat que siga més àgil, centrat en les persones, conscient de l'entorn i responsable en l'ús dels seus recursos i sistemes de mobilitat.
Esta taula tècnica se suma al procés de consulta prèvia del PGE elaborat per l'Ajuntament d'Alacant, que es va desenvolupar durant els mesos d'abril i maig a través de tallers, presentacions i grups de treball. Les idees recollides durant el procés participatiu s'integraran en l'esborrany abans d'avançar en la tramitació definitiva del Pla.
Mirada tècnica per a un urbanisme participatiu
Durant la inauguració de la jornada, la regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez, ha destacat la importància d'este espai de reflexió tècnica per a elaborar el Pla General. Així, per a Gómez, el lema ‘Alacant, un pla amb tu’ no és només un eslògan, sinó una declaració d'intencions: “La participació ciutadana és clau per a aconseguir el model de ciutat que tots desitgem", ha assenyalat.
Així mateix, l'edil també ha agraït les "valuoses aportacions" dels experts en la sessió, subratllant la seua "gran utilitat" per a continuar perfilant la planificació urbanística dels pròxims anys a Alacant. En este sentit, la titular d'Urbanisme ha recalcat que "estes idees permetran avançar cap a una ciutat que puguem reconéixer com a pròpia i sentir com a nostra”.
Entre els ponents es trobaven José María Ezquiaga, arquitecte i urbanista; Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional, investigador principal del Grup de Clima i Ordenació del Territori de la UA i director de la Càtedra de Canvi Climàtic; i Esmeralda Martínez, arquitecta, geògrafa i docent en Anàlisi Geogràfica Regional i Geografia Física.
Al seu torn, també han format part de la reunió Manuel Castaño, enginyer de Camins, Canals i Ports, professor associat en Edificació i Urbanisme de la UA i especialista en infraestructures ferroviàries; Rafael Ballester, advocat amb experiència en Dret Públic, Urbanisme i Contractació Pública; i Jesús Quesada, arquitecte i urbanista.
Ciutat canviant, planificació flexible
De fet, Jesús Quesada ha sigut l'encarregat d'exposar les línies estratègiques del nou PGE, així com el procés participatiu ja realitzat, destacant que a Alacant s'ha anat més enllà del que marca la legislació vigent. Per la seua banda, José María Ezquiaga ha posat l'accent en la necessitat de flexibilitzar els marcs normatius de planificació urbana.
D'esta forma, ha emfatitzat la necessitat d'incloure escenaris diversos que responguen a "una ciutat en constant transformació". Entre les seues propostes, ha subratllat la importància de la renaturalització urbana, l'autosuficiència energètica, la resiliència enfront del canvi climàtic, la ciutat compacta i sostenible, i la promoció d'estils de vida saludables, especialment entre les persones majors i la infància.
D'altra banda, Jorge Olcina, ha incidit en la "urgència" d'afrontar els reptes climàtics que s'aveïnen per a Alacant. Així, recomana accions com els plans d'adaptació al canvi climàtic, estratègies de curt termini, l'impuls al pla d'Aigua Circular, la plantació de més arbres, presència d'aigua als carrers, parcs que actuen com a zones inundables, refugis climàtics i l'actualització de la cartografia de riscos.
Una ciutat a escala humana
Esmeralda Martínez ha proposat redissenyar la ciutat des d'una mirada humana, ecològica i creativa, prioritzant el benestar i la salut dels ciutadans. També ha defés que el PGE ha de servir per a narrar una relació més harmònica amb l'entorn natural, fomentar barris compactes i diversos, aplicar criteris ambientals en el seu disseny i apostar per la regeneració urbana com a via per a revitalitzar l'existent.
Manuel Castaño ha centrat la seua intervenció en la mobilitat sostenible. En este sentit, ha apostat per la instal·lació d'aparcaments dissuasius, desviar el trànsit ràpid a través de l'AP7, donar més protagonisme a la Via Parc i estendre la xarxa del TRAM cap als barris del sud.
Finalment, Rafael Ballester ha subratllat que perquè el pla arribe a bon port, és imprescindible un acord sectorial interadministratiu que garantisca que totes les parts avancen en la mateixa direcció. Per últim, ha remarcat la importància d'aconseguir un consens ampli —polític, institucional, social, econòmic i ciutadà— que garantisca un Pla General àgil, sòlid, durador i eficaç.