Quan milers d'alacantins contemplen cada juny el gran mosaic floral que es forma al costat de la Cocatedral de Sant Nicolau, pocs són conscients que estan assistint a una tradició pionera a Espanya.
L'Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Remei no sols és un dels actes més emocionants de les Fogueres d'Alacant. També està considerada l'ofrena floral més antiga d'Espanya d'estes característiques, ja que els seus orígens es remunten a l'any 1941.
Esta circumstància situa Alacant per davant d'altres celebracions molt més conegudes a nivell nacional, com l'Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats de València, que va començar en 1945, o la multitudinària Ofrena a la Mare de Déu del Pilar de Saragossa, la configuració actual de la qual va arrancar en 1958.
Una tradició que va nàixer després de la Guerra Civil
Les Fogueres d'Alacant van recuperar la seua activitat després de la Guerra Civil i va ser precisament en eixa etapa quan van començar a incorporar-se nous actes al programa festiu.
Entre ells va aparéixer en 1941 la primera Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Remei, patrona de la ciutat. Eixa iniciativa acabaria convertint-se amb el pas de les dècades en un dels símbols més recognoscibles de les festes alacantines.
El que va començar com una senzilla mostra de devoció va anar creixent any rere any fins a convertir-se en un desfile multitudinari que hui mobilitza milers de persones durant dos jornades consecutives.
Abans que València i Saragossa
Un dels aspectes més desconeguts per a molts visitants és que Alacant va ser pionera en este tipus de celebracions. La documentació històrica situa l'origen de l'Ofrena alacantina en 1941, mentres que l'Ofrena de la Mare de Déu dels Desemparats a València es va instaurar anys després i la de la Mare de Déu del Pilar a Saragossa va començar a consolidar-se a finals dels anys cinquanta.
Per això, nombroses entitats vinculades a les Fogueres reivindiquen que Alacant posseïx l'ofrena floral més antiga d'Espanya celebrada de forma continuada dins d'unes festes populars.
D'un acte senzill al gran mosaic floral
L'Ofrena no sempre va ser com la coneixem hui. Durant els seus primers anys es desenvolupava en un format molt més reduït i en espais diferents dels actuals. Amb el pas del temps va evolucionar fins a incorporar un dels seus elements més característics: el gran tapís floral que cada any canvia de disseny.
Els milers de rams depositats per foguerers, barraquers i participants van component a poc a poc una imatge que es convertix en una de les fotografies més icòniques de les Fogueres.
Precisament la creació d'eixe mosaic floral és un dels moments més esperats pel públic, que seguix amb atenció com l'estructura va prenent forma a mesura que avancen les desfilades.
Més de 10.000 persones participen cada any
Les xifres ajuden a entendre la magnitud de l'esdeveniment. Aproximadament 10.000 persones participen anualment en l'Ofrena, convertint-la en un dels actes més multitudinaris de les Fogueres juntament amb les mascletades i la Cremà.
Durant dos vesprades, les comissions recorren l'itinerari oficial des de la Plaça dels Estels fins a la Cocatedral de Sant Nicolau portant flors, estendards i cadafalcs que homenatgen tant la patrona com les tradicions alacantines.
El resultat final és una imatge que cada any emociona milers de veïns i visitants.
Un dels moments més emotius de les Fogueres
Més enllà del seu valor històric, l'Ofrena manté intacta la seua capacitat per a emocionar. Per a molts foguerers suposa l'acte més especial de tota la setmana gran perquè representa el vincle entre la festa, la tradició i la identitat d'Alacant. Les bandes de música, els vestits oficials, els aplaudiments del públic i l'arribada a la Cocatedral creen una atmosfera difícil de trobar en altres esdeveniments festius.
No és casualitat que, any rere any, milers de persones òmpliguen els carrers per a presenciar una desfilada que combina emoció, patrimoni i sentiment col·lectiu.
Un patrimoni que Alacant vol preservar
La importància de les Fogueres i d'actes com l'Ofrena ha portat inclús a l'Ajuntament a impulsar la futura Fundació del Centenari de les Fogueres, amb l'objectiu de protegir i difondre este llegat de cara a la celebració dels cent anys de la festa en 2028.
A les portes d'eixe centenari, l'Ofrena de Flors continua sent un dels grans tresors d'Alacant: una tradició nascuda en 1941 que molts desconeixen i que va convertir la ciutat en pionera d'una de les expressions festives més emocionants d'Espanya.