El valencià està recuperant la vitalitat perduda. Accions impulsades pel Govern del Botànic, com la reobertura de la radiotelevisió pública valenciana o el model plurilingüista en el sistema educatiu són només algunes de les iniciatives que han contribuït al fet que, cada vegada més, el valencià haja anat agafant força, almenys en el sector públic.No obstant això, encara queda molt per fer. "No cal fer triomfalismes perquè encara hi ha molts àmbits en els quals el valencià no està present". Hui, parlem amb
Rubén Trenzano, Director General de Política Lingüística, sobre el present i el futur del valencià en la societat.
Com ha evolucionat l'ús del valencià des que està el Govern del Botànic?
El Botànic ha assentat les bases per a fomentar el valencià en l'àmbit públic
La valoració que faig de l'evolució de l'ús del valencià des de l'arribada del Botànic és molt positiva perquè cal tindre en compte que veníem de 20 anys d'un govern que no va tindre com a política prioritària fomentar la llengua pròpia dels valencians i, ara, ha passat a ser un dels focus importants en tots els aspectes, no només en l'àmbit de l'educació, sinó també en la posada en marxa de la radiotelevisió valenciana, així com a generar una sèrie de desplegaments normatius que van fer valdre la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.Cal tindre en compte que, quan arribarem al govern, no s'havia fet un desplegament destacat de la Llei d'Ús, que va ser aprovada fa 35 anys. Va ser el Govern del Botànic qui va posar en marxa el decret d'Usos Administratius; l'activació de la Comissió Interdepartamental per a l'Ús del Valencià, que coordina la política lingüística en les diferents conselleries; el decret de creació de l'Oficina de Drets Lingüístics; el decret que crea el Consell Social de les Llengües; el decret, i després la llei, del Plurilingüisme perquè tot l'alumnat dels centres educatius tinga uns coneixements òptims del valencià; i, finalment, el decret de creació de la Xarxa Pública de Serveis Lingüístics per a treballar, de manera coordinada, amb els ajuntaments, les diputacions i les universitats públiques. Això seria, bàsicament, l'estructura o arquitectura normativa de desplegar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià que ha dut a terme el Botànic.Però, en aquest segon Botànic, com a Director General de Política Lingüística, t'avance que serà la legislatura en la qual posarem el focus en l'increment de l'ús del valencià en el sector privat, en el sector del comerç, de l'empresa, de la indústria... Si en aquests primers quatre anys, hem desplegat la normativa perquè tinguera un efecte més directe en l'administració, el sistema educatiu o els mitjans de comunicació públics, en aquesta legislatura, hem de centrar-nos en el fet que, també, en les relacions privades, amb les empreses o amb els comerços, els ciutadans puguen utilitzar el valencià.Tot això el volem dur a terme perquè, arran de les diferents enquestes que hem realitzat al llarg d'aquests anys, les dades ens mostren que els valencianoparlants, en l'àmbit, per exemple, del comerç o en l'àmbit empresarial, es deixen el valencià en la butxaca, i no l'utilitzen, i crec que hem de trencar aquesta barrera.
"Les empreses privades tindran bonificacions per fomentar l'ús del valencià"
En el primer Botànic, el govern valencià va fer una de les campanyes institucionals de promoció del valencià més importants, com va ser 'Sempre Teua', que va comptar amb una inversió destacada per a arribar a totes les parts del País Valencià, i que, a més, la va tindre en compte la Comissió Europea perquè s'estava posant en marxa una campanya molt potent per a promocionar una llengua minoritzada, i en aquest segon Botànic, la línia de treball respecte a aquesta campanya és abordar la idea que si ja t'hem dit que és teua, ara el que cal fer és usar-la allà on vages, i això implica quan vages a comprar o a treballar.Per això, hem de posar en marxa iniciatives que fomenten aquest espai, i que es farà amb la creació del decret, que farà el Segell de Qualitat Lingüística, i que permetrà que les empreses privades puguen tindre bonificacions fiscals i tributàries, a part de tota una línia de subvencions a l'etiquetatge, a l'atenció al públic... amb l'objectiu que el valencià també puga estar present en aquest espai.
Com es troba la situació del valencià respecte al castellà?
Encara que estic satisfet amb el treball realitzat, encara queda molt per fer. No cal generar un clima de triomf, ja que el valencià es troba en una situació de desigualtat respecte al castellà i, quan es produeix aquest tipus de desequilibri, les institucions públiques hem d'intervenir amb la posada en marxa d'una sèrie de mesures d'equitat per a acompanyar al valencià, i per a generar espais en els quals convisca en unes condicions d'igualtat amb el castellà, que és l'objectiu final de tota política lingüística on hi ha una llengua minoritzada.
D'acord amb les dades de l'Oficina de Discriminació Lingüística, encara existeixen casos de discriminació. Per què es produeixen aquestes situacions?
On existisquen situacions de vulnerabilitat, i on existisca un desequilibri entre llengües oficials, generalment, se solen produir casos de discriminació del més fort contra el més feble. I no és qüestió de la llengua, sinó una qüestió social que passa en tots els àmbits de la societat perquè, repetisc, on hi ha una situació de no equilibri entre dues parts, apareixen els casos de discriminació.Per a mi, seria una gran satisfacció que no poguera haver-hi cap mena de discriminació, però precisament per això vam posar en marxa l'Oficina de Discriminació Lingüística. Volíem que la ciutadania tinguera un lloc al qual recórrer perquè, fins llavors, només podien acudir a la Sindicatura de Greuges que, a vegades, no es posava el focus d'atenció en aquesta mena de reclamacions.Crec que aquesta oficina encara és molt jove, hi ha gent que encara no la coneix, però l'objectiu principal és que aquests casos vagen descendint, i que la ciutadania sàpia que existeix aquesta eina per a poder reconduir els casos de discriminació tant en l'àmbit públic, com ja hem actuat, per exemple, en Sanitat o en altres institucions, com en l'àmbit privat. Llavors, la nostra intenció és que, en 2019, no hi haja un increment de les queixes i que puguem donar solució a tots els casos que fan que no avance l'ús del valencià.
Ha eixit a la llum que dos ajuntaments valencians, ara governats pel PP, han retirat el valencià de les comunicacions institucionals i de la web. S'està retrocedint?
Totalment. En aquests dos ajuntaments en concret, sí. S'està posant una barrera a la normalitat que hi havia fins al moment. Tot això és producte de les persones que, en aquest moment, es troben al capdavant d'aquests ajuntaments. Des d'ací, els diria que els valencians i valencianes tenim dues llengües oficials, que una d'elles la tenim en una situació de feblesa i, per tant, cal posar mesures de discriminació positiva, perquè això no vol dir que es posen traves a l'altra llengua oficial, sinó que són mesures que es posen en altres aspectes de l'àmbit social quan és necessària la posada en marxa de polítiques d'equitat. Per tant, impossibilitar que el valencià no avance com l'hauria de fer és sempre un pas arrere.Ara bé, em consta que en aquests dos ajuntaments està tornant a haver-hi normalitat quant a l'ús del valencià. Però, en tot cas, sempre dic que l'Oficia de Drets Lingüístics està a la disposició de qualsevol persona física o jurídica perquè aquestes coses no succeïsquen.
Determinats discursos polítics busquen la confrontació entre les dues llengües, Per què sembla que existeix aquesta necessitat?
"Dir que aquest govern està generant mesures per a fer retrocedir al castellà és veure fantasmes"
És la línia política de la dreta valenciana, que mai li ha interessat la riquesa que tenim els valencians en tindre dues llengües oficials. La dreta valenciana s'enorgulleix, en tot l'Estat espanyol, de tindre una aposta clara pel monolingüisme del castellà. I, ara, amb el tema del multilingüisme, ells entenen que únicament és l'anglés. No passa només ací. Hi ha un enfrontament de la dreta en la resta de comunitats autònomes, és a dir, és el Partit Popular i Ciutadans els que no estan fent avançar, per exemple, l'asturià a Astúries, i ací passa el mateix. El PP, Ciutadans i Vox utilitzen la llengua per a generar crispació, ells creuen que això els dóna rèdit, i no veuen que el valencià és un element patrimonial, cultural i identitari.Jo pensava que, en aquesta primera legislatura, s'havia superat, però quan vaig assistir a la compareixença del conseller d'Educació en Les Corts em vaig adonar que no és que s'haguera baixat aquesta confrontació, sinó que s'havia incrementat. S'utilitza qualsevol acció del govern per a reconduir-la a la qüestió de la llengua, però crec que la societat valenciana està molt cansada i això ho té ja molt superat. Són quatre els que continuen amb aquesta crispació, però crec que la major part dels valencians i valencianes són conscients que tenim dues llengües oficials, així com del vigor que té el castellà, que és parlat per més de 500 milions de persones, i que per a res es troba en cap situació de perill.I, per tant, crec que els valencians saben que la llengua que, actualment, necessita mesures de protecció és el valencià perquè segueix sense estar present en molts àmbits de la societat. Per això, dir que aquest govern està generant mesures per a fer retrocedir al castellà és veure fantasmes. Fantasmes que no són uns altres que els que utilitza la dreta, i que continuarà utilitzant.
S'ha creat la Càtedra de Drets Lingüístics, Quines funcions tindrà?
És un espai de recerca, un punt de trobada acadèmica per a posar en marxa un espai de reflexió, de recerca, per a estudiar els beneficis i les bones pràctiques del valencià, i per a reforçar el dret lingüístic i que no es produïsquen casos de vulnerabilitat perquè, en la Carta Magna de la Declaració Universal dels Drets Humans, s'estableix el dret lingüístic. Ja tenen plantejades activitats que posaran en marxa a la fi d'any i, per descomptat, s'està establint un calendari molt potent d'activitats per a 2020.
Com veus el futur del valencià?
En positiu, amb generacions formades que faran un ús intensiu de la llengua en les xarxes socials i, sobretot, absents del conflicte entre llengües. Crec que avançarem, i veig un futur en igualtat on les dues llengües conviuran i s'agafaran de la mà. L'administració es deixarà la pell amb la posada en marxa de mesures que contribuïsquen al fet que aquest futur siga possible i que el valencià gaudi de bona salut.Sempre dic que, en 2015, el valencià estava en l'UCI; durant la primera legislatura, hem aconseguit pujar-lo a planta; en aquesta segona legislatura, continuarem mantenint-lo en planta; però, en el futur, el veig obrint les portes de l'hospital i eixint al carrer a conéixer món, encara que amb mesures d'acompanyament. Però veig al valencià dins d'una societat que l'acollirà perquè serà la societat que ja tenim a les aules dels centres educatius valencians.
