L'entorn de l'Albufereta continua mostrant els vestigis de la història mil·lenària de la ciutat d'Alacant. Una promoció urbanística ha acabat revelant una de les troballes arqueològiques més rellevants dels últims anys en la capital alacantina, que se suma al de la Venus i la resta de jaciments vinculats al Tossal de Manises i l'antiga Lucentum.
El descobriment s'ha produït en un solar privat i ha permés traure a la llum una necròpoli ibèrica de més de 2.200 anys d'antiguitat amb armes, objectes de prestigi, elements rituals i una singular peça que els arqueòlegs atribuïxen a la deessa Tanit.
En tractar-se d'una àrea de vigilància arqueològica, la promotora de les obres va contractar l'empresa Arquealia perquè fera els treballs pertinents sota la supervisió de l'àrea municipal de Patrimoni Integral. José Manuel Pérez, cap del departament, el qualifica de "jaciment excepcional" per l'estat de conservació i el valor científic del conjunt.
Una necròpoli amb armes, joies i objectes d'una elit guerrera
L'excavació ha permés documentar un cementeri familiar format per quatre tombes i dos espais destinats a rituals funeraris. Les primeres anàlisis situen este conjunt en l'últim terç del segle III abans de Crist.
Els arqueòlegs i directors de la intervenció, Jesús Moratalla i Gabriel Segura, consideren que els enterraments van pertànyer a una família de l'elit militar ibera. Eixa hipòtesi, que han realitzat en paral·lel a l'elaboració de la memòria científica de l'excavació, es recolza en l'extraordinària quantitat d'armament localitzat en els depòsits funeraris.
Entre les peces recuperades apareixen falcatas, llances, ganivets, escuts, javelines de diferents tipus, esperons, bocades de cavall i altres elements relacionats amb el món de la guerra.
Al costat de les armes també han brollat objectes d'adorn elaborats en bronze, com fíbulas utilitzades per a subjectar la vestimenta, a més d'un conjunt excepcional de platerets de balança i diversos ponderals. La presència d'estos elements apunta al fet que alguns dels enterrats exercien també activitats relacionades amb el comerç o el control econòmic.
La peça que més sorprén: un pebetero atribuït a la deessa Tanit
Entre tots els objectes recuperats hi ha un que ha despertat un interés especial. Es tracta d'un pebetero amb forma de cap femení que, per les seues característiques, els arqueòlegs atribuïxen a Tanit, una de les principals divinitats del món púnic i molt vinculada al Mediterrani occidental.
L'excavació també ha tret a la llum una roda de carro, un fragment d'escultura ibèrica identificat com la peülla d'un cérvido tallada en pedra i prop d'una trentena de xicotets gots que haurien sigut utilitzats durant un banquet funerari celebrat abans de l'enterrament.
L'excel·lent estat de conservació de bona part d'estes peces permetrà aprofundir en el coneixement dels rituals funeraris ibers i de les relacions culturals que mantenien les comunitats assentades en la costa alacantina fa més de dos mil·lennis.
La troballa podria ajudar a explicar els orígens del Tossal de Manises
Les primeres conclusions dels arqueòlegs relacionen directament esta necròpoli amb el pròxim jaciment del Tossal de Manises, l'enclavament arqueològic més important de la ciutat d'Alacant i un dels més valuosos en el sud-est espanyol. De fet, els seus excavadors situen la seua fundació en el context bèl·lic de l'època bàrquida.
La interpretació preliminar assenyala que el cementeri correspondria a un mateix llinatge familiar de caràcter militar que va decidir enterrar als seus membres anara de la gran necròpoli de l'Albufereta, situada a uns 300 metres de distància.
Eixa separació física reforçaria la idea que es tractava d'un grup amb un estatus social elevat, alguna cosa que també reflectixen la riquesa dels aixovars i la presència d'armament de gran valor en el jaciment.
Totes les peces recuperades romanen ja sota custòdia de l'Ajuntament en els magatzems del Museu de la Ciutat. L'objectiu és analitzar-les en profunditat abans de la seua futura publicació científica i d'una exposició pública que permetrà contemplar per primera vegada un dels descobriments arqueològics més importants a Alacant.