Les últimes pluges per la DANA Adam han tornat a posar el focus en la desembocadura del barranc de les Ovelles. La plataforma Mar Viva reclama una intervenció "urgent" per a retirar els sediments acumulats i millorar la capacitat de desguàs davant possibles episodis torrencials.
L'entitat, integrada per associacions veïnals i ciutadanes, ha convocat una concentració este divendres 23 d'octubre, a les 18:00 hores, en l'avinguda d'Elx, davant la desembocadura. Baix el lema 'Davant el risc, solucions ja', demana actuacions que reduïsquen els perills per a la població.
Mar Viva sostén que la situació del llit requerix "alguna cosa més que faenes puntuals de neteja". Entre les seues reivindicacions figuren el dragatge del tram urbà, l'eliminació dels abocaments d'aigües residuals i l'execució d'infraestructures que permeten afrontar amb majors garanties les pluges intenses.
Mar Viva denuncia 15 anys sense dragar la desembocadura
Segons l'escrit difós per la plataforma, el tram del barranc comprés entre Gran Via Sud i Sant Gabriel no s'ha dragat des que van concloure les obres de canalització, fa aproximadament 15 anys. Eixa intervenció va suposar una inversió de 14 milions d'euros per a millorar la protecció davant les inundacions.
L'associació advertix que l'acumulació de sediments i fangs fecals, juntament amb els abocaments residuals que denuncia, hauria reduït considerablement la capacitat d'evacuació del llit. Els tècnics consultats per l'entitat estimen que la pèrdua podria superar el 50%, encara que no s'ha aportat un informe que permeta verificar eixe percentatge.
Mar Viva considera que no basta amb retirar vegetació i residus sòlids de determinats punts, sinó que resulta necessari actuar sobre la desembocadura i els materials acumulats en ella.
La plataforma demana dragar el tram urbà cobert per l'aigua per a recuperar una capacitat de desguàs de 900 metres cúbics per segon, xifra que vincula a les necessitats contemplades durant les actuacions de condicionament. També reclama que els sediments extrets reben un tractament adequat i no acaben soterrats en el llit o depositats en la mar.
Abocaments i risc d'inundació en una zona urbana
La preocupació de Mar Viva també s'estén als barris i equipaments pròxims al barranc. L'entitat recorda que en l'entorn hi ha quatre centres educatius de Primària i Secundària i cita el pla antiinundacions municipal de 2019, que identificà zones vulnerables, entre estes l'entorn del CEIP El Palmeral.
El col·lectiu reclama posar fi als abocaments d'aigües residuals i construir tancs antitormenta i anticontaminació, projectes que, segons denúncia, fa anys que s'anuncien "sense que s'hagen materialitzat".
Mar Viva assegura haver-se dirigit de nou a la Generalitat Valenciana, al Ministeri per a la Transició Ecològica, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a l'Ajuntament d'Alacant per a reclamar actuacions urgents. La plataforma demana coordinació entre organismes, inversions i calendaris concrets per a executar les mesures pendents.
L'entitat relaciona esta demanda amb la preocupació per les pluges torrencials i les DANA, que poden provocar importants aportacions d'aigua en llits urbans. "No podem esperar que es produïsca una desgràcia perquè les administracions actuen", sostén Mar Viva, que anima la ciutadania a acudir a la concentració d'este divendres.
L'Ajuntament defén la seua neteja dels llits
El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, ha defés les actuacions municipals de neteja de llits i ha reclamat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) que assumisca les seues responsabilitats. Segons explicà este dimarts després de la junta de govern local, el consistori realitza estes tasques dos voltes a l'any.
Villar assenyalà que els treballs en els trams de competència municipal solen efectuar-se aproximadament al setembre, com a mesura preventiva davant possibles episodis de pluges intenses. «El nostre treball estava fet», afirmà l'edil, que insistí en la necessitat que l'organisme de conca també intervinga dins de les seues atribucions.
“El que sí que requerim sempre a Confederació és que realitze el seu treball”, afegí el vicealcalde, en un context de preocupació per l'estat de la desembocadura del barranc de les Ovelles i les reclamacions veïnals per a millorar el desguàs.
La CHJ matisa les seues competències
Des de la CHJ, no obstant això, precisen que les seues funcions legals se centren en la protecció del domini públic hidràulic i no impliquen una obligació general de netejar i conservar tots els llits ni d'executar qualsevol actuació de defensa enfront d'inundacions.
La Confederació també recorda que la normativa atribuïx a les administracions competents en urbanisme i ordenació territorial les actuacions en llits públics situats en zones urbanes, sense perjuí de les competències hidràuliques que conserva l'organisme.
Així mateix, defén que eliminar de forma generalitzada la vegetació de ribera no és una mesura adequada per a previndre inundacions. Segons explica la CHJ, la vegetació forma part de la naturalesa dels llits i la seua retirada indiscriminada pot agreujar els danys durant les avingudes.
No obstant això, admet que els ajuntaments poden mantindre els trams urbans per motius de salubritat, paisatge o prevenció d'incendis, sempre amb l'autorització corresponent.