Vicent Marzà, mestre de professió i vocació i polític compromés en el càrrec de Conseller d'educació, cultura i esport. En el Botànic 1 molts l'han considerat com una peça clau de l'èxit pel seu paper dialogant. A punt d'acabar este 2019, valorem les accions més transversals en les tres àrees com és el Pla Edificant, Xarxa Llibres, Fes Cultura o els diferents projectes que posen en valor l'esport per als més joves.
El projecte estrela de la Conselleria és el Pla Edificant, i l'objectiu és acabar amb els barracons en 2022.
L'objectiu és acabar amb els centres que estan íntegrament en barracons i de forma crònica. Els barracons tenen sentit si l'obra ha començat, però no té sentit que hi haja escoles íntegrament en barracons, com ens vam trobar quan arribàrem, amb més de 8.000 xiquets i xiquetes que estaven íntegrament en barracons, sense els plànols fets, ni voluntat de construir un centre ni les obres en marxa a anys vista...Per tant, aquest pla és per a dignificar les infraestructures educatives. Per un costat, acabar amb els centres que crònicament estaven en barracons; fer que el conjunt dels centres educatius estiguen en les condicions que toca; i un tercer eix d'actuació, que és treballar l'eficiència energètica en els centres educatius. Per tant, preparar les nostres infraestructures per a aquest model de transició ecològica del sistema per a reduir molt més les despeses energètiques i atendre molt millor el canvi climàtic que malauradament ja el tenim ací.
Aquest curs acadèmic hem viscut una de les reivindicacions, el Col·legi 103 que finalment ha vist la llum. Quin balanç feu del Pla Edificant?
El balanç és positiu. El pla Edificant és un projecte que vam iniciar nosaltres, un instrument nou al servei de la construcció de centres educatius amb col·laboració dels ajuntaments. Ells fan la tramitació administrativa i nosaltres posem els recursos. Tenim més de 700 milions d'euros delegats en ajuntaments per a construir centres educatius. Bona mostra d'açò és que molts centres que, o bé estaven íntegrament en barracons, o necessitaven una reforma integral, les seues obres o han començat ja o estan a punt de fer-ho.Altres, que fem directament en la conselleria ja estan acabades, com la del 103, la de Rafelbunyol, Almàssera i tantes altres. Però no només això, sinó que seguim avançant amb la construcció per part de la conselleria de forma directa, o amb la col·laboració dels ajuntaments amb el pla Edificant.La bona mostra del treball: l'altre dia mateix estava a l'escola de la Xara, feia més d'11 anys que estan en barracons i l'obra està en marxa, va a bon ritme i si tot està bé, el curs que ve començaran les classes ja en un centre construït amb l'Edificant. És el gran exemple que l'Edificant està funcionant, estem executant més pressupostos que mai en infraestructures educatives i que hi haurà un efecte directe en la vida real dels alumnes, en aules cada vegada millor.
"Tancarem enguany havent executat més pressupost en infraestructures, certificant obres fetes, en un any que en quatre anys del PP. "
A vegades quan l'oposició parla precisament de barracons, sembla que no coneixen el procés de licitació, o per a què està un barracó...
Sí, no és que ho desconeguen, ho fan totalment conscients. Saben perfectament que l'aposta actual és totalment incomparable amb la que feien en els governs de dretes. Tancarem enguany havent executat més pressupost en infraestructures, certificant obres fetes, en un any que en quatre anys del PP. Crec que tenen poc a dir, a més amb un instrument clar, amb una gran aposta i un pressupost de més de 400 milions d'euros per al 2020 i amb els efectes directes que s'estan generant.És generar tensió per tensió, jo mateix ho he dit. Jo els preguntava si és que l'escola 103 per a ells és un holograma, que ho pregunten a les famílies si estan bé o no. Que pregunten a la resta de centres que ja estan en construcció o que hem estrenat. Enguany han sigut 7 centres educatius que hem estrenat nous, que hem començat el curs i que no estaven construïts l'any passat. És una mostra de què està funcionant i que l'aposta és claríssima també en el concepte de l'eficiència energètica que estem treballant molt perquè siga realitat.
"Amb Xarxa Llibres les famílies estalvien molts recursos, més de 200 euros de mitjana a l'any per cada xiquet. "
Una de les primeres mesures del Botànic va ser la Xarxa Llibres, que suposa un canvi de paradigma a les famílies, sobretot quan han de fer una despesa important en llibres. Quin balanç fas d'aquesta mesura i, sobretot, com ha afectat les famílies valencianes?
És un altre exemple del que l'oposició critica al principi per a fer soroll, però després quan arriba i es consolida el projecte, com ha passat ací, no només ningú el critica sinó que tots el porten en el programa. És un balanç positiu, perquè fins i tot hem aconseguit trencar amb les reticències dels partits de l'oposició, perquè té un efecte molt positiu per a la ciutadania. Les famílies estalvien molts recursos, més de 200 euros de mitjana a l'any per cada xiquet. Sobretot té un doble efecte: un per a les famílies, que ajuda a fer que ningú passe vergonya per dir que no pot comprar llibres, no cal. I una segona part, que treballa també una part molt més de presa de consciència i de valors, que els alumnes ajuden i aprenguen a poder reutilitzar els materials, poder cuidar-los perquè saben que no són només seus, i el valor mediambiental de reutilització dels recursos.
Ja hem vist com les beques menjador han augmentat any rere any, cosa que suposa també una mesura per a les famílies. Com han evolucionat aquestes beques des que esteu al govern i quin és l'objectiu final?
L'objectiu final és molt clar: que no hi haja una barrera d'accés per a aquells que tenen menys recursos davant dels que tenen més en l'educació pública. No pot ser que hi haguera xiquets i xiquetes que no accediren en igualtat d'oportunitats a l'escolarització. Que hi haguera famílies que no es pogueren pagar els llibres, que s'hagueren de buscar una acadèmia per a aprendre anglés i no podien pagar-la. Ara els garantim amb la llei del plurilingüisme, puguen aprendre, a banda del valencià que és evident, també l'anglés. Tenim més de 800 auxiliats natius de conversa en els centres públics, és una aposta claríssima.
"De les beques menjador les persones que necessiten de veritat una gran ajuda, ho tenen gratuït. No una part, sinó el 100% gratuït "
Passa el mateix amb el menjador, no pot ser un lloc on se segregue, que es quede només qui puga pagar-ho. Per això hem augmentat moltíssim les beques menjador, ara mateix tenim 50.000 xiquets i xiquetes més que quan vam arribar al govern, que tenen beca menjador. Cada any anem apujant el pressupost, l'any que ve també. Aquesta setmana aprovarem el pressupost i quedarà clara l'aposta. Fer progressives les ajudes perquè tot el món tinga ajuda i garantir també accés a activitats complementàries que van amb el menjador. Una qüestió molt important: les persones que necessiten de veritat una gran ajuda, ho tenen gratuït. No una part, sinó el 100% gratuït. I la resta, ajuda en funció de la seua renda. Per tant, ajudem a redistribuir i a fer de veritat que el sistema siga equitatiu.
L'oposició continua criticant que les famílies no poden triar entre valencià i castellà a les aules. Al final, són els consells escolars i les AMPAs els que trien, no el conseller. Com ho hem de dir per trencar aquest fake news que és molt habitual?Doncs el sistema és molt clar. Nosaltres plantegem que els xiquets i les xiquetes aprenguen les tres llengües. Per a fer això, hem proposat un model pedagògic, acadèmic, basat en allò que ens han dit les universitats que s'ha de fer, i adaptat a cada entorn. Per això, cada centre decideix en el Consell Escolar com adapta a l'entorn real dels xiquets i les xiquetes de cada escola o institut, com s'ha de fer perquè aprenguen les tres llengües. Passa per una proposta del claustre, amb una votació al consell escolar, i hi ha el debat per a consensuar i fer que l'aprenentatge siga real i efectiu, adaptat a cada centre. No és el mateix el que necessita un centre de Morella que un centre d'Oriola. Eixa adaptació es fa d'acord amb la realitat del centre i nosaltres posem els recursos necessaris i, sobretot acompanyem al professorat, el més important de tot.D'això es parla poc: nosaltres estem apostant molt per a formació del professorat pel canvi metodològic. També hem d'ensenyar a aprendre llengües, no d'una manera teòrica, sinó també treballar les aptituds lingüístiques, l'obertura cap a l'aprenentatge de les diferents llengües, etc. aquestes metodologies també les hem integrat, és una aposta clara amb participació del conjunt de la comunitat educativa i adaptant-se a cada entorn i als xiquets, que és l'important. No la baralla dels diferents partits.
Una altra dada molt significativa és la baixada de ràtio d'alumnes per mestre que heu aconseguit en aquests anys. Quin és l'objectiu perquè està baixant de forma molt positiva?
És l'aposta a llarg termini. Estem satisfets de com ha abaixat, però encara volem més, no és prou per a nosaltres. Han baixat 5 alumnes menys per aula de mitjana, això implica poder atendre de forma més individualitzada i amb una major qualitat, major acompanyament a cada xiquet i xiqueta. És una aposta a llarg termini, però encara volem anar més enllà, perquè es veu clarament on els països té un valor transformador, que serveix per a reduir les desigualtats. És quan hi ha més inversió per alumne. Hem augmentat vora un 30% la inversió per alumne i any a l'escola pública valenciana des del 2015. Passa per exemple per eixa individualització i major acompanyament.
"Hem augmentat vora un 30% la inversió per alumne i any a l'escola pública valenciana des del 2015."
Per tant, tenim més professorat, quasi 8000 mestres més, menys alumnes per aula, per atendre'ls millor. I encara no és prou, hem de fer molt més.Per tant, hem de continuar lluitant per tindre un millor finançament per poder contractar més professorat. Això, sí o sí, és una exigència que fem al govern estatal.
Sembla que l'educació concertada, per exemple, no està en els mateixos nivells de ràtio per alumne que la pública.Nosaltres hem marcat la mateixa ràtio, demostrant que el que volem que el conjunt del servei d'educació, tant de titularitat pública o privada concertada, que els alumnes que van a la xarxa concertada tinguen les mateixes condiciones i la mateixa ràtio de qualitat. Per això, hem baixat la ràtio en els municipis que tenen centres concertats. És una millora per a xiquets i xiquetes. No s'entén que hi hagen patronals concertades que no volen que això passe. Si algú no vol baixar el nombre de xiquets per aula per atendre'ls millor, no s'està preocupant per l'educació, sinó per un negoci.Sabem que eixa poca gent, perquè no són pocs, evidentment ens tindrà sempre al davant, perquè nosaltres volem garantir que tots els xiquets i xiquetes valencianes tinguen la major qualitat d'educació possible.
La política inclusiva és un eix transversal en les polítiques del Botànic. Voleu aconseguir que les aules siguen el més inclusives possibles, quins són els objectius? Cap a on anem?
Cal encara fer molta feina, encara que hem avançat molt. Hem augmentat el professorat d'atenció específica. Tots els xiquets i xiquetes són diversos, tots tenen i tenim la seua diversitat. Amb aquesta atenció diversa, a vegades necessitem professorat especialista, o educadors que acompanyen a cada alumne. Hem fet un nou marc normatiu que canvia la forma d'afrontar la diversitat a l'aula, i treballem per a intentar que en el màxim de possibilitats possibles, a poder ser el 100%, que els xiquets i xiquetes estiguen escolaritzats en aules ordinàries. Vol dir que qualsevol xiquet o xiqueta amb la seua diversitat, puga conviure amb la resta i tinga els recursos necessaris per a poder-ho fer.
"Hem augmentat més d'un 40% les aules de comunicació i llenguatge, en centres ordinaris. Tenim 400 educadors més que estan acompanyant als nostres xiquets i xiquetes però encara no és prou. "
És la gran aposta que estem fent. Per això hem augmentat per exemple més d'un 40% les aules de comunicació i llenguatge, en centres ordinaris. Tenim 400 educadors més que estan acompanyant als nostres xiquets i xiquetes però encara no és prou. Nosaltres gestionem tot el personal no docent, que fins ara era altra Conselleria, per a poder atendre millor les substitucions i per això hem creat aquesta direcció general d'educació inclusiva, en la que s'estan generant recursos per a la igualtat, recursos per a la connivència, recursos per a la inclusió...canviar tot el model és una aposta a llarg termini. Ja comencem a veure els seus efectes, però l'aposta és llarga i servirà per a millorar la cohesió de la societat.
Un dels reptes també és dignificar la formació professional, que sempre ha sigut la més oblidada. Com es pot fer?
Doncs tenim una aposta claríssima, ho portem des de l'anterior legislatura. Tots els anys estem ampliant l'oferta d'FP. Les necessitats de formació en FP que ens demanda el sector productiu són altíssimes. Tots els estudis ens diuen que en els anys vinents, vora el 60% dels treballs seran per a persones titulades en FP. En canvi, no tenim tanta oferta i, sobretot, tanta demanda. Estem ampliant l'oferta i a més de forma conscient i de forma totalment coordinada amb els sectors productius a cada part del nostre territori. Cal adaptar-se a les necessitats reals. L'FP que oferim ha de servir per a canviar el model productiu. Si volem un model cada vegada més creatiu, més cultural, eficient, sostenible... necessitem una formació que estiga d'acord. Ho estem fent en col·laboració amb les empreses, amb els sindicats i també amb els alcaldes i alcaldesses de cada municipi, per tal de determinar quina formació necessitem. A més, a més, pujar el nivell de reconeixement social de l'FP. Però això hem fet diferents congressos i diferents formacions perquè la gent veja que l'FP no només és útil, sinó un dels grans camins per a trobar feina de qualitat, sostenible i adaptada a les necessitats reals de cada territori, en aquest cas de cada comarca.
Vosté té tres àrees importants, educació, cultura i esport. Al principi del Botànic II es parlava que Cultura podia quedar-se fora de la Conselleria d'Educació. L'ha fet il·lusió que s'haja quedat ací?
Clar, molta. De fet, qui em coneix bé sap que m'encanta la cultura i que és una de les passions que tinc i que estem treballant molt des del primer minut. Estic molt content de poder continuar fent de conseller de cultura i del fet que per a la conselleria de cultura tenia sentit que poguera estar sola, però per estar també amb altres competències, té tot el sentit del món estar amb educació. Si haguera estat sola, crec que tenia sentit, però si va a estar amb altres, millor amb educació. Perquè estant amb educació, podem generar les complicitats que estem fent per a generar nous públics.El programa "Motxilla cultural", per exemple, estem generant nou públic amb la gent més jove, dels instituts i les escoles, perquè s'acostumen a ser creatius i a gaudir de la cultura. Ho estem treballant molt i estem complint en el pla Fes Cultura.
Quin balanç em pots fer de Fes Cultura, del que ja s’ha fet i cap a on anem?
El balanç és positiu. Per exemple, la inversió pressupostaria que ens vam marcar en 2016 que era tindre en 2020 un pressupost que significara més de l'1% del de 2016, es compleix. Hem augmentat més d'un 65% el pressupost en cultura en aquests quatre anys. Estem sobretot ajudant als diferents sectors: l'audiovisual, les arts escèniques, els llibres... s'han triplicat i quadruplicat de forma molt directa i específica per a generar sector. Un dels eixos principals és tindre un sector creatiu i cultural potent que genere llocs de treball. Són necessàries ajudes al sector, produccions pròpies i co-produccions, hem augmentat en les tres línies. Per altre costat, l'accés a la cultura pel conjunt de la ciutadania: democratitzar l'accés que depén de cosir la societat valenciana amb la vertebració a través de la cultura. Hem fet, per exemple, el circuit cultural valencià, duplicant el nombre de ciutats que participen, a través de l'oferta del Consorci de Museus, augmentant molt els espectadors... i seguim treballant.
"El programa "Motxilla cultural", per exemple, estem generant nou públic amb la gent més jove, dels instituts i les escoles, perquè s'acostumen a ser creatius i a gaudir de la cultura. Ho estem treballant molt i estem complint en el pla Fes Cultura. "
L'altre dia vàrem parlar amb el director del Consorci de Museus i va dir que València està vivint una revolució cultural. No sé si la comparteix. Molts espais culturals estan oferint molta programació i el públic està responent amb força.
L'aposta és claríssima i amb el Centre del Carme tenim un dels paradigmes més clars. Des de la conselleria de cultura vam apostar clarament pel Centre del Carme, més que duplicant el pressupost que tenia quan arribàrem. Però si no hi ha projectes, amb diners no és prou. S'han de combinar les dues qüestions, múscul i alguna cosa a aportar. Si tens coses a dir des del món de la cultura, la gent respon, i s'ha notat clarament.En el Centre del Carme hem multiplicat per cinc els visitants. En l'IVAM hem crescut moltíssim també, tots els museus tenen més visitants. Però també en espectadors teatrals estem arribant ja als objectius del pla Fes Cultura, i encara ens quedava un any al davant.Hem arribat també als objectius de màxims que ens vam marcar d'espectadors de música en viu. Per tant, és una realitat, el nostre territori és el que més està creixent en els índexs de creació cultural i en el nombre d'espectadors. Som els que més ràpidament estem creixent, però veníem del no-res. Per tant, el creixement tan gran volem que continue.Aquesta legislatura ha de servir per a anar encara més enllà, no només recuperar el temps perdut. Volem ser els primers en moltes qüestions en l'àmbit estatal, com ho som en produccions, ajudes i generació de llocs de treball. Encara hi ha molts problemes, però estem afrontant la realitat. És l'obligació d'un govern d'esquerres com el nostre.
Hem vist productes singulars en l'àrea d'Esport, com l'Aula Ciclista, Esport a l'Escola... al final tenen uns valors educatius importants. Un dels objectius principals de l'àrea és fer de la Comunitat un referent en l'esport. Quina és l'estratègia?
Sí, estem seguint diferents estratègies per a fer-ho una realitat. El nostre territori ha de ser la Comunitat de l'Esport, no només per una qüestió de missatge cap a fora, sinó sobretot cap a dins. Volem que els valencians i les valencianes practiquen cada vegada més l'esport i que afegeixen en el seu dia a dia els valors de l'esport. Estem fent-ho des de ben menudets, promocionant l'esport amb diferents programes, potenciar a més una mobilitat sostenible. El projecte té una repercussió brutal, els xiquets i xiquetes s'ho passen bé, però a més aprenen, reflexionen i ells mateixos ens proposen millores per a la sostenibilitat a través de fer un projecte amb bicicleta.
"Aula Ciclista té una repercussió brutal, els xiquets i xiquetes s'ho passen bé, però a més aprenen, reflexionen i ells mateixos ens proposen millores per a la sostenibilitat a través de fer un projecte amb bicicleta. "
També per a la població adulta, treballem l'esport base i els àmbits saludables. Amb col·laboració de Sanitat, estem receptant esport en els centres d'atenció primària, hem fet un projecte. Serveix perquè eixos hàbits saludables s'integren també a la població adulta. A més d'eixa part d'hàbits saludables, també treballem l'acompanyament als esportistes valencians amb la tecnificació i esdeveniments. Cada vegada fem més, però no per a una foto i anar-se'n. Si no esdeveniments de federacions que tenen practicants i que ajuden a tindre més practicants ací. Volem que s'active la societat a través de l'esport, per això estem treballant amb eixa concepció transversal. Que el País Valencià siga la Comunitat de l'Esport.
Vosté és professor. Què li aporta el seu vessant de mestre en el dia a dia polític?
Bé, jo crec que m'aporta molt, sobretot en allò que fem en el dia a dia. Igual que en una aula quan planifiques o busques les activitats que vas a fer, penses en cada xiquet i xiqueta, no en qüestió global. La sensibilitat de pensar perquè cadascú aprenga en el futur, crec que ajuda per exemple a desenvolupar políticament els projectes que estem fent. Pensar en cada persona que tindrà un benefici amb el qual fem, que l'afecte en el dia a dia; però també en el llarg termini, que estem sembrant. Moltes de les coses que faig ara com a conseller, les acabaré gaudint com a ciutadà, col·lectivament. Així ha de ser la política des del meu punt de vista.
Troba a faltar el món de les aules?
Sí, molt. Cada vegada que visite un centre em vull quedar... ho he dit més d'una vegada, un dia ho compliré. I tant que el trobe a faltar..
És un dels consellers més mediàtics. Vull preguntar pel moment de les Corts, quan va agafar el llibre Facha. Per què va decidir eixe llibre? S’esperava la reacció a les xarxes?
No m'esperava tant, la veritat. Sí que sabia que era una forma de plantar-los cara, i llançar el missatge. L'extrema dreta ha entrat als parlaments i d'una forma disseminada, abans eren part del PP, ara són una escissió que tenen la seua pròpia marca i estan blanquejant-los. Blanquejant l'extrema dreta és perillós, va en contra de la democràcia. Que estiguen en els centres de representació popular és un problema que s'ha de plantar cara, als carrers i a totes les entitats. També a les Corts.Per a fer-ho, ha de ser de forma contundent, dient les coses pel seu nom i sense blanquejar-los. El seu discurs és antidemocràtic, va contra les minories i genera odi. Per tant, se'ls ha de marcar molt clar; no són persones sense cervell, ells saben perfectament on van i com voler destruir el nostre nivell de benestar. Utilitzen les banderes, però la realitat és que estan tapant la vergonya, un projecte molt clar de trencar la societat. Fer que els poderosos tinguen més recursos i ho fan de forma estudiada.M'agrada estudiar-los, per poder combatre'ls de forma efectiva.
Vosté ocupa a vegades portades per càstig (rialles), però també hi ha diaris que el consideren una persona clau de l'èxit del Botànic per ser dialogant. Què li semblen aquests contrastos en els mitjans?
La veritat és que és curiós. Hi ha vegades que, segons quin mitjà, sembla que sóc altra persona. En canvi, la realitat és tot el contrari. Sé que moltes vegades hi ha qui vol utilitzar per mobilitzar el seu electoral, és el que intenten fer. Però a mi m'agrada dialogar i escoltar a la gent. Modifiquem i adaptem les nostres idees al que la gent ens diu.Tinc una cosa clara: si hem vingut a la política, no és a continuar repetint els mals del passat i les desigualtats. Si movem un poc l'arbre de l'establishment, es rep el que es rep, això ja sabíem que passaria.
Aquest cap de setmana ha sigut el congrés del Bloc, molts apunten a vosté coma futur líder, inclús de Compromís. S’ha plantejat estar en altre lloc que no siga la conselleria d’educació?
Em veig a l'aula... ho he dit en moltes ocasions, jo no entenc la política com una qüestió personal. Per a mi, sóc una persona sense ambició personal de ser res que no siga ajudar a la força del poble valencià. Tindre una força més d'esquerres, feminista, ecologista... i útil a la ciutadania. Sincerament, què vaig a fer jo o què no? No m'importa. Si he d'estar agranant, ho faig; si he d'estar a l'escola, és el que m'agrada... però no tinc cap ambició personal. Farem allò que siga necessari per a enfortir aquest projecte que és un instrument de servei a la ciutadania. Els partits són instruments, en aquest cas Compromís, per a poder millorar la societat.
"Crec molt poc en els personalismes, no crec ni en mi mateixa en aquest sentit. És una qüestió col·lectiva i sóc un privilegiat d'estar fent el que estic fent gràcies a molta gent "
Quin seria per a vosté l’objectiu més important, personal, que li agradaria deixar en un futur després d’haver passat per la conselleria?
Que cada xiquet i xiqueta valencià tinga més oportunitats i que el sector cultural i esportiu del nostre territori estiga més fort i en millors condicions per a generar llocs de treball i benestar. Jo em quede més que satisfet. De fet, ja ho estic. Per a mi, tots els avanços que estem fent, crec que col·lectivament són molt positius i queda tant per fer, que hem de fer-ho de forma col·legiada. Crec molt poc en els personalismes, no crec ni en mi mateixa en aquest sentit. És una qüestió col·lectiva i sóc un privilegiat d'estar fent el que estic fent gràcies a molta gent. Ara cal continuar i passar el relleu, quan toque. Que continue altra persona i continuar ajudant.
